Estàs fotut.
Pertanys a una generació de joves que estan creixent en una situació política, econòmica i social en la qual un vell règim s'enfonsa i ho arrossega tot amb si. Els pobres són més pobres, els rics són més rics, i la teua família està començant a tindre dificultats -i probablement ja les tinga- per a deixar-te un futur al que hauries de tindre dret pel sol fet de ser un home o una dona.
Potser algun dels teus pares estiga a l'atur, o potser tots dos. Probablement hages hagut de deixar d'estudiar o ni tan sols pots començar a fer-ho perquè els teus pares no poden pagar-te els estudis, i segurament mai cotitzaràs els anys suficients com per poder jubilar-te dignament, si és que no t'has mort abans per una malaltia totalment curable però de la qual el tractament no podràs pagar.
La veritat és que estàs fotut. Estàs fotut però tens sort. Tens la sort d'estar creixent en una generació de joves que estan aprenent a colp de retallada, de porra i d'amenaça, com és i com funciona el maleït sistema que vol fer de tu un esclau sense drets i que a generacions com la meua li van vendre com el més just i pròsper dels mons que ens faria a tots lliures, feliços i rics, en una mentida que la majoria va creure, i que encara els més inconscients esperen recuperar sense adonar-se que també estan més fotuts del que mai haurien pogut imaginar.
Tens sort.
Tens la sort d'estar vivint el major procés de conscienciació política d'una generació d'espanyols des dels anys 20 del segle passat, i també protagonitzant al costat de centenars de milers de joves un procés revolucionari en les formes d'entendre la comunicació i l'organització, i tens al teu abast més quantitat d'informació de la qual van poder tindre els revolucionaris i estadistes en els segles passats.
En aquestes circumstàncies, en què es barreja el fotut i el afortunat, tens dues opcions. La primera és renunciar a qualsevol esperança d'un futur digne, oblidant per sempre de tindre una vida plena amb un treball digne i amb drets, de jubilar-te quan encara pots gaudir de la teua vida, de tindre dret a l'habitatge, a l'educació, a la sanitat i a la cultura, i en definitiva oblidant de ser un home (o una dona) per a convertir-te en un esclau la resta de ta vida. Però hi ha una altra opció, la de pegar un colp de puny a la taula, posar el crit al cel i dir als miserables que guanyen perquè tu perdes que pagaran tots i cadascun dels crims i abusos que han comés.
En aquest cas, has de organitzar-te, no només per protestar contra el poder establit, sinó per prendre el poder a les teues mans i per establir un nou poder, perquè tu formes part de la generació que ha de canviar-ho tot, també això. Formes part d'una generació que no ha de deixar pedra sobre pedra d'un sistema impur, injust, cruel i criminal que s'aixeca sobre la sang i l'explotació de milions d'home i dones. Destruir aquest sistema no és un acte de protesta, de sabotatge o de violència incontrolada, sinó un acte revolucionari rganitzat, popular, fins i tot pacífic (mentre no siga reprimit amb violència, clar) que sàpia quins són els objectius i les bases sobre les quals s'ha de sustentar el nou món: la justícia social, la llibertat de no ser explotat ni sotmés per altres homes, la cultura, la planificació, el control de l'economia, l'educació, el benestar, el futur, el repartiment de la riquesa...
Quan al poble li ho han llevat tot només pot exigir una cosa, i ho ha de fer sense condicions: tot. Absolutament tot. Tot el privatitzat ha de ser nacionalitzat. Tots els culpables han de ser jutjats. Tot allò usurpat ha de ser reposat. Tots els drets han de ser proclamats, els vells i els que mai van existir. La democràcia ha d'impregnar tots els aspectes de la vida pública, no només en la política sinó en l'economia. Els privatitzadors han de ser expropiats i els seus còmplices empresonats.
I recordant la primera i l'última frase del Manifest que va donar llum a la joventut del món, el comunisme, cada vegada queda més palés que un espectre es torna a discernir sobre Europa, i contra aquest espectre s'han conjurat en santa croada totes les potències de la vella Europa. Que tremolen les classes governants davant de la perspectiva d'una Revolució. El poble no té res a perdre, llevat de les cadenes. Té, en canvi, un món sencer a guanyar.
Carta de Javier Parra, Secretari Polític del PCE de Paterna, als joves.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.