PER LA DIVERSITAT SEXUAL EN EL SISTEMA EDUCATIU

El nostre principal cavall de batalla a hores d’ara per a la consecució de la igualtat és l’Educació. A pesar que la LOE, ja en el seu preàmbul, estableix que un dels objectius de l’Educació ha de ser precisament “el reconeixement de la diversitat afectivosexual” (també reconegut en l’art. 27 de la Constitució Espanyola), ens trobem en una situació de buit legal que deixa al lliure albir d’editorials, centres o professors la vertadera inclusió de continguts en matèria de diversitat sexual en els curricula escolars.

Si pretenem construir una societat en què podem conviure en igualtat i sense discriminacions, és imprescindible proporcionar als i les estudiants una educació afectiva i sexual de qualitat, perquè l’absència d’aquesta no sols influirà en possibles disfunci-ons sexuals, sinó que també impedirà transformar les bases socials per a afavorir la construcció d’una societat més lliure i diversa. No podem oblidar que, si bé la sexualitat humana està íntimament lligada a allò que s’ha privat, també està regulada socialment i cultural. El coneixement sexual ens ajuda a créixer com a persones. Aprendre a ser feliços és un repte permanent de l’ésser humà, i la coeducació sexual contribueix, d’una manera important, a aconseguir aquesta felicitat, donant resposta a les necessitats d’aprenentatge viscudes activament pels i les estudiants.

Hem de recollir la inclusió de l’Educació Afectiva i Sexual en el currículum. Aquesta inclusió ha de dur-se a terme, per un costat, de forma específica, abordant temes concrets sobre la sexualitat, els rols, els diversos models familiars, la discriminació de persones LGTBI, etc. Però també de forma transversal, revisant tota una sèrie de continguts androcèntrics que reprodueixen estructures heteropatriarcals que, en el millor dels casos, invisibilitzen quan no atempten, contra la dignitat de la persones del col·lectiu LGTBI.

Actualment, ens trobem amb un sistema educatiu que pateix greus dèficits des de la perspectiva LGTBI: no hi ha molts referents visibles en les nostres aules, perquè els nostres professors i professores encara temen l’estigmatització i les conseqüències professionals que podria ocasionar-los aquesta visibilitat. Tampoc les i els professionals de l’educació compten amb recursos o eines que ajuden a identificar, mitjançar o resoldre els conflictes i la violència derivats de la diversitat afectivosexual. Hi ha molt pocs llibres de text, de lectura, de consulta, etc. que reflectesquen la realitat LGTBI, que permeten la identificació de persones del col·lectiu LGBTI per a aconseguir una vertadera integració en el sistema educatiu d’altres perspectives i realitats socials. El llenguatge que s’empra en els centres d’ensenyança és totalment heteronormatiu. I el que és més alarmant, els i les adolescents LGTBI pateixen majoritàriament vertaderes situacions de violència pel mer fet de la seua condició sexual. L’homofòbia i el sexisme estan servint de doble forma per a assetjar i intimidar els xics i xiques més vulnerables: d’una banda, es persegueixen totes les ruptures de gènere i sexualitat de totes i tots, independentment de la seua orientació sexual i gènere. D’altra banda, es recorda els xics i xiques gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals que han d’amagar-se, que han d’ocultar parts significatives de les seues vides i que si es mostren tal com són, poden ser objecte de rebuig, aïllament, burla i assetjament. Totes aquestes característiques conformen un sistema educatiu que obvia la formació afectivosexual i no propícia una vertadera transmissió de valors que eduquen en la diversitat i el respecte.

Amb l’assignatura d’“Educació per a la Ciutadania” es va intentar pal·liar part d’aquesta carència del Sistema Educatiu amb la inclusió de dos punts en el currículum bàsic. Però açò no és suficient. Sense entrar en la frivolitat amb què el Govern Autonòmic Valencià ha abordat aquesta assignatura impartint-la en anglés i creant un col·lapse del sistema educatiu, cal reconèixer que amb dos temes d’una assignatura no s’assegura un canvi educatiu que propicie un canvi de valors i actituds. L’ambigüitat amb què el Ministeri d’Educació va decidir abordar en els continguts mínims l’educació afectivosexual i la qüestió familiar (“La família en el marc de la Constitució Espanyola”) ha permés el marge suficient perquè algunes editorials, siga per qüestió ideològica o per la por d’una potencial pèrdua de clients, s’hagen permés esborrar de la faç de l’educació les persones LGTBI o les famílies homoparentals.

Lògicament, els col·legis més reaccionaris triaran aquelles editorials més conservadores i seguiran sense incloure una perspectiva LGTBI educant en l’odi i marginació per motius de condició sexual.

Des d’EUPV creiem important ressaltar que ningú pot imposar una educació homòfona i trànsfoba als seus fills i filles, ni tampoc els centres poden continuar educant en l’odi i la discriminació. És necessari que es denuncie la LGTBIfòbia familiar, ja que és un dels maltractaments infantils i també la LGTBIfòbia educativa, que anul·la els drets dels xiquets i les xiquetes apel·lant a falsos drets dels centres educatius i dels pares i mares. Proposem, a més, una regulació més exhaustiva que garantesca la inclusió de continguts LGBTI encaminats a educar en la diversitat sexual.

Tampoc no cal oblidar que una altra peça clau en el sistema educatiu és l’educació superior. Les universitats compleixen la funció de formar als i les formadors, en definitiva professionals que seran les i els encarregats de transmetre i educar les noves generacions. Per tant, EUPV considera imprescindible que en el màster de formació del professorat (actualment necessari per poder exercir com a professor/a després de la reforma de Bolonya) s’incloguen continguts rellevants en matèria de diversitat sexual. Els i les formadors han de ser formats per a tractar aquesta temàtica i més tenint en compte que es van a trobar amb adolescents LGTBI en les seues aules.

Per tot això, Esquerra Unida del País Valencià en el marc d’una llei autonòmica contra la LGTBIfòbia, proposem:

• La inclusió en el currículum educatiu, tant de forma transversal com específica, de continguts rellevants sobre educació afectiva i sexual, sobre la diversitat de models familiars, sobre valors de respecte i diversitat, etc.
• L’elaboració de materials específics en matèria de diversitat sexual complementaris a la formació formal (comptant amb la participació conjunta en la seua elaboració de col·lectius LGTBI), així com la creació de programes de col·laboració amb els distints centres educatius i els col·lectius LGTBI.
• Garantir que en tots els centres públics d’ensenyança hi haja un servei psicopedagògic amb la col·laboració de col·lectius LGTBI que tinga coneixements sobre diversitat sexual i que puga atendre estudiants o mitjançar els conflictes que sorgesquen en els centres.
• Programes de formació específics en educació afectiva i sexual per a les i els professors en què participen també els col·lectius LGTBI.
• Estudis sobre la situació d’assetjament escolar i violència (bullying) per a conèixer la realitat dels nostres centres educatius i articular una sèrie de mesures per a deturar la greu situació que pateixen les i els adolescents LGTBI.
• La revisió dels plans d’estudi amb una perspectiva de gènere de les titulacions que es cursen en les universitats del País Valencià, prioritzant titulacions com Psicologia, Medicina, Magisteri i el Màster de Formació del Professorat.