EL DECREIXEMENT: UNA ALTERNATIVA POSSIBLE?

L'agudització de l'ofensiva capitalista contra els sectors populars, manifestant tant en les retallades econòmiques (acumulació de capital), com en les retallades de drets aconseguits amb molta tenacitat i esforç, està donant pas a l'elaboració d'alternatives a aquesta situació.

No em referisc només a les opcions polítiques, sinó a teories econòmiques que pretenen una eixida a la crisi, posant en qüestió els fonaments del pensament econòmic del sistema.

Voldria aturar-me sobre una que està tenint cert predicament, encara minoritari, tant entre sectors de l'esquerra social i política, com a grups ecologistes, el 15M o, fins i tot, en Izquierda Unida. Estic parlant del decreixement.

El decreixement és un corrent de pensament nascut als anys 70 que pretén una disminució gradual del creixement econòmic sense fi del sistema, amb l'objectiu d'establir una nova aliança entre l'ésser humà i la naturalesa. Per això rebutja plenament tant el creixement que preconitza el neoliberalisme, com el productivisme. Manté que la producció econòmica és la responsable de l'esgotament dels recursos naturals i, conseqüentment, de la destrucció del medi ambient. En última instància, es pretén un decreixement gradual, tornant a sistemes (nuclis de població) autosuficients, que produïsquen el que les seues pròpies necessitats exigisquen.

En aquesta proposta hi ha aspectes que no consideraré en profunditat, ja que n'hi ha prou amb assenyalar que alguns mantenen unes tesis similars a les antiindustrials del segle XIX, i, fins i tot algun teòric parla del "bon salvatge" que caçava tres dies i en tenia prou, el que es tradueix per "viure millor amb menys".

En si mateix, el concepte de decreixement no és negatiu, ja que en el seu corpus hi ha una posada en qüestió del capitalisme. El nostre planeta és un món finit, és a dir, té uns recursos limitats, però té capacitat per a la regeneració. Però quan es veuen abocats a un consum desbordant, s'eliminen gradualment ecosistemes, i conseqüentment les persones ho pateixen.

Per això en molts aspectes, el desenvolupament de la crítica anticapitalista que exposa el decreixement, pot ser compartit. No obstant això, falla en la resolució del problema i planteja solucions que l'apropen al socialisme utòpic.

Vegem alguns aspectes que es proposen. Els recursos són limitats, per tant, hem de controlar els recursos que consumim. Heus ací una diferència bàsica. El que hauríem de fer és un ús racional i planificat de la seua utilització, aplicant tècniques que permeten una més eficaç producció: amb menys producció (eficiència), més necessitats cobertes. Els avanços científics i el seu desenvolupament tecnològic, posats al servei d'una economia racional i planificada, és una necessitat. Els partidaris del decreixement no veuen amb bons ulls els avanços de la tècnica, ja que (argumenten) exigeix ​​el consum de recursos que no tenim.

Es planteja un decreixement dels països desenvolupats consumint menys recursos, i (estaria bé) "permetre" un desenvolupament / creixement dels països més pobres fins arribar a un nivell d'equilibri de recursos d'"una sola Terra". Però, qui li diu a aquests països que paren el seu desenvolupament? Nosaltres, és clar, i això tanca una mentalitat colonialista que alguns pensàvem superada en sectors de l'esquerra social.

Els tòpics de "desenvolupament sostenible" ("satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les del futur per a atendre les seues pròpies necessitats"), "capitalisme verd", "economia verda" o "decreixement sostenible" , encara realitzant crítiques (que es poden secundar) a l'economia capitalista quan el seu caràcter "salvatge", no ataquen l'arrel del problema: l'existència del capitalisme com a mitjà d'explotació de recursos i persones per a un augment constant del benefici, d'una classe social sobre una altra. El creixement, la producció de béns i la seua distribució i venda, només pretenen augmentar el seu poder econòmic, el qual exerceixen a través de l'aparell de l'Estat.

És il·lusori pretendre que acceptaran de bon grat el decreixement, o una economia al servei de les persones. En el marc d'una economia capitalista no és possible el desenvolupament de les persones i la seua relació amb l'entorn. El caràcter depredador del capitalisme és consubstancial al seu procedir. Els països pobres ho són no per on estan situats al planeta o per les seues condicions mediambientals, sinó per l'explotació que el capitalisme ha fet dels seus recursos per al benefici propi.

Manuel Castell, en un article publicat a La Vanguardia el 27-10-12, manifesta "[...] que l'economia tradicional sembla esgotada en el seu recorregut històric, mentre que els nous experiments d'organització econòmica i social s'arrelen en una cultura diferent que depén de nosaltres i no de l'autòmat financer que imposa les seues imprevisibles turbulències d'informació (que no s'ajusten tampoc al mercat) sobre la vida quotidiana dels homes".

Em sembla una afirmació precipitada el fet de sostenir que el capitalisme ("economia tradicional") està esgotat, o que la seua alternativa estiga en "experiments d'organització econòmica". Defensar nínxols autònoms com a forma d'alternativa a l'economia de mercat, és voler situar-se en societats precapitalistes.

Es pot aturar el creixement en els països rics a favor dels països pobres sempre que s'assegure una redistribució de la riquesa. No es pot argumentar a favor del decreixement sense proposar un pla perquè el països pobres troben el camí del seu benestar social. Per a ells i nosaltres aquest camí només pot passar per la transformació del sistema capitalista, generador del desordre econòmic i l'explotació mundial.

En el capitalisme el desenvolupament i creixement és consubstancial al sistema. Ignorar les lleis del sistema econòmic imperant, és confondre que el desenvolupament i creixement no és una conseqüència, sinó l'objectiu del capitalisme per generar plusvàlues.

Jeremy Rifkin, que va ser assessor de president Rodríguez Zapatero, advocava per "un nou model econòmic, anomenat capitalisme descentralitzat, més sostenible i marcat per la convergència de les tecnologies de les comunicacions i les energies renovables".

Carlos Taibo, un gran defensor del decreixement, l'ha definit com "reduir la producció i el consum perquè vivim per damunt de les nostres possibilitats, perquè és urgent tallar emissions que danyen perillosament el medi i perquè comencen a faltar matèries primeres vitals".

Per a salvar el planeta i assegurar un futur acceptable per als nostres fills, afirmen els partidaris del decreixement, no només hem de moderar la tendència actual, sinó que cal que isquem del desenvolupament i de l'economicisme. En aquest sentit, Global Footprint Network, un grup internacional d'experts sobre sostenibilitat, estima que "els éssers humans fan servir l'equivalent a un planeta i mig per a obtenir els recursos que consumeixen. També generen deixalles que la Terra absorbeix". I és ací on rau la trampa de l'argument. No som els éssers humans, així dit, en abstracte. És el sistema capitalista el que fa servir els recursos del planeta en el seu propi benefici, condemnant a molts milions d'éssers humans a la pobresa, l'esclavitud i l'explotació. I els ciutadans dels països rics viuen de les engrunes d'aquesta condemna.

En fi, el debat sobre aquest assumpte ocuparà en els pròxims mesos una part destacada de l'atenció de l'esquerra social i política. Un enfocament realista, sota el meu punt de vista, només pot passar per establir la crítica del sistema (desarrollisme i creixement sense fi) amb el plantejament de solucions encaminades a acabar amb l'explotació capitalista dels éssers humans, visquen on visquen.

Article de Jorge Ruiz Morales.

Font: http://www.cronicapopular.es/2012/12/decrecimiento-una-alternativa-posible/