CUBA, ON SABER NO COSTA DINERS

Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina en el que tots els xiquets en edat escolar, sense excepció, van a l'escola, on tot l'ensenyament és gratuït, incloent l'universitari, l'artístic i també l'especial, per a aquells xiquets que pateixen minusvalideses

Estudiar a Cuba és bastant fàcil, no es paga matricula ni tan sols a la universitat i els llibres són lliurats gratuïtament per a cada escola, secundària, preuniversitari o facultat, amb l'únic compromís de retornar-lo en bon estat al finalitzar el curs escolar. Hi ha universitats en totes les capitals provincials i aquestes tenen residències gratuïtes per a albergar als estudiants que viuen al camp. Semblants facilitats masificaren l'ensenyament i transformaren l'economia nacional.

Hui els majors ingressos de Cuba provenen de la venda de serveis professionals, metges, mestres, enginyers, entrenadors esportius i un llarg etc. Però la història va començar en els primers anys de la revolució, quan l'educació es va convertir en prioritat de la nació i es va impulsar una campanya d'alfabetització massiva que va arribar fins als llocs més intricats de les muntanyes per ensenyar a tots els cubans a escriure i llegir. Va ser el fonament sobre el qual es va construir un sistema general d'educació que va graduar a més d'un milió de professionals.

L'ensenyament primari fins a 9 º grau és obligatori i es considera un dret de la infància, al punt que fins i tot els seus pares tenen l'obligació de respectar-lo. Els treballadors socials vigilen que tots els nens vagen a l'escola i no enviar-los pot implicar la pèrdua de la custòdia del menor. Per a aquests casos i altres de desemparament filial ha escoles - residència on l'Estat els garanteix la manutenció fins als 18 anys o més si estan estudiant a la universitat.

Durant la crisi econòmica dels anys 90, quan van desaparéixer tots els socis comercials de Cuba d'un dia per l'altre, l'educació va ser un dels sectors que més va patir. Milers de mestres van deixar les aules a la recerca de millors salaris, els seus substituts no tenien la preparació adequada i els centres docents es van deteriorar fiscalment. No obstant això, mai es van quedar els xiquets sense escola, ni tan sols els que viuen a les muntanyes, on les aules funcionen amb panells solars perquè no hi ha electricitat.

En aquests moments les reformes també arriben a l'educació a Cuba, pretenen fer-la sostenible, amb un ús més racional dels recursos. Es vincula la universitat a les possibilitats de l'economia cubana , la qual cosa vol dir que es deixaran de formar filòlegs perquè acaben de porters d'hotel, mentre el país necessita metges, enginyers, fusters o paletes. En aquest sentit augmenten les places en els tecnològics i es creen escoles d'oficis on poder formar mà d'obra especialitzada, una espècie gairebé extinta al país .

Dins d'aquests canvis se li dóna un especial impuls enguany a la formació de metges i treballadors de la salut, hi ha 80.000 alumnes, 10.000 d'ells estrangers que estudien també de forma gratuïta. Aquesta inversió cubana és bastant lògica ja que la venda de serveis mèdics a l'estranger representa el major ingrés del país, molt més que el turisme i les remeses familiars junts. La recent contractació de 4.000 metges pel Brasil sembla indicar que també en el futur continuarà sent el sector econòmic més important.

Però més enllà de les dificultats, les crisis i els canvis, la veritat és que aquest any es mantenen tots els cursos regulars, 800 nens rebran classes professionals de ballet sense que els coste un cèntim, seguirà funcionant la Universitat de l'Adult perquè els avis inicien estudis de tot tipus i desenes de milers de xics amb minusvalideses acudiran a les escoles especials, on se'ls ensenya a descobrir les seues habilitats i a traure el màxim partit d'elles.

Aparegut a PUBLICO.