PER LA VISIBILITAT LABORAL DEL COL·LECTIU LGTBIQ

L’àmbit laboral és un espai de socialització fonamental en la vida de les persones i, per tant, el temps de treball és, per la seua quotidianitat i per la seua proximitat, una clau vital per a visibilitzar, per a fer patent la igualtat, la dignitat de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Realitats socialment discriminades (com la dels LGTBI) veuen vulnerats els seus drets amb molta freqüència i més dins d’un sistema capitalista basat en la competitivitat de les i els treballadors. Així, les mesures neoliberals que pretenen individualitzar cada vegada més l’accés al mercat laboral, acosten als col·lectius més marginats a una precarització constant. Està demostrat que aspectes com l’ètnia, la religió, el gènere o l’orientació sexual influeixen a l’hora d’accedir a un lloc de treball en el marc de la contractació capitalista.

Des de la perspectiva liberal, es planteja circumscriure l’orientació sexual únicament a l’àmbit privat o íntim, assumpte impossible ja que el ple desenvolupament de les persones LGTBI passa per “l’alliberament” en tots els àmbits i, en especial, en el marc laboral que condiciona fortament la vida pública. Però, a més, aquest argument no és gratuït, perquè recloure la sexualitat i l’afectivitat a l’esfera privada suposa invisibilitzar-les i el que és més greu, reforçar la presumpció de l’“heteronormalitat”. Per això, sovint les persones LGTBI ens veiem en situacions d’invisibilitat i repressió o de discriminació i, fins i tot, de fustigació en casos de persones LGTBI visibles.

Quan una persona LGTBI vol beneficiar-se de permisos per matrimoni, per malaltia, permisos relacionats amb la maternitat o paternitat ha de ser visible i assumir les conseqüències que això puga tenir. Açò pot suposar, en la pràctica, dificultats en la relació amb els companys i companyes de treball, amb els responsables de recursos humans, els seus caps... amb persones usuàries, clients... per la qual cosa l’alternativa és la invisibilitat. Per tant, l’opció d’ocultar l’afectivitat o sexualitat, el model de convivència, la parella (matrimoni o unió de fet) comporta, automàticament, no poder accedir als drets i beneficis com els descrits anteriorment. Aquesta és una de les principals fonts de desigualtat a què ens enfrontem les persones LGTBI.

Per garantir que una persona puga viure amb normalitat la seua afectivitat, la seua sexualitat i això no implique minva o pèrdua de drets laborals, el sindicat ha de ser garant de drets i un referent a l’hora de denunciar actituds o decisions que pogueren ser discriminatòries. La creació de “consciència LGTBI” en els sindicats és fonamental per acabar amb la desigualtat de les persones LGTBI en l’àmbit laboral. També les institucions tenen un paper molt important, han d’elaborar polítiques específiques sobre els drets dels LGTBI en el treball, dirigides a tractar el problema de la fustigació i l’assetjament en el treball, així com de crear espais de llibertat on els treballadors i les treballadores LGTBI puguen visibilitzar-se sense por de ser estigmatitzats/des o ser acomiadats/des.

Un altre problema de la discriminació laboral del col·lectiu LGTBI és la dificultat de demostrar tal discriminació. Quan una persona és acomiadada a causa de la seua condició sexual, és difícil demostrar per part de la persona acomiadada que ha estat víctima d’una discriminació laboral. Per això, és important que la prova de la discrimació recaiga sobre la part denunciada (és a dir, la que acomiada), obligant-la a ser ella qui demostre l’absència de discriminació. Però, a més, cal plantejar polítiques actives per a la consecució de la igualtat en el conjunt de la societat (i no sols de coerció de la discriminació).

També cal denunciar i impedir, per part de les administracions públiques, que la situació laboral d’un treballador (siga docent, animador sociocultural o auxiliar clínic) en una empresa depenent d’algun organisme religiós es veja compromesa. És patent la bel·ligerància de la jerarquia catòlica quant al reconeixement de la igualtat i la dignitat del col·lectiu LGTBI . La discriminació laboral de qualsevol persona per raons de sexe ha de ser perseguida amb contundència.

Les propostes en el pla integral són:

• Un nou acord marc de les relacions laborals on l’homosexualitat i la transsexualitat estiguen recollides.
• Formar i conscienciar els responsables de la inspecció laboral en la realitat LGTBI , perquè controlen i garantesquen que no hi haja discriminació en els centres de treball.
• Instar al conjunt de sindicats que es comprometen a la lluita de la discriminació LGTBI en l’àmbit laboral (incorporant mesures inclusives per al col·lectiu LGTBI en els convenis col·lectius, formant a totes i tots els seus delegats sindicals, creant seccions LGTBI , etc.).
• Impuls de campanyes de difusió sobre la no-discriminació en l’àmbit laboral, en col·laboració amb els sindicats, elaborant guies de bones pràctiques, etc.
• Promoure i incentivar la igualtat de contractació per a les persones transsexuals potenciant la seua formació.