"Problemàtica", "autoritària", "camí a una dictadura", "amenaça a la democràcia". Aquests són alguns dels adjectius que han aparegut a la premsa europea en relació a l'avantprojecte de Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana que el Consell de Ministres va aprovar divendres passat. Una nova normativa que ha despertat el recel de columnistes del diari britànic The Guardian o l'alemany Die Tageszeitung (TAZ), i de la polèmica generada se n'han fet ressò diversos rotatius europeus.
Al Regne Unit, The Guardian obria la setmana passada amb el titular "De Quebec a Espanya, les lleis contra la protesta amenacen la democràcia" una informació signada per Richard Seymour en què assegurava que en "la topetada entre l'austeritat neoliberal i la democràcia popular "s'ha produït una crisi de" ingovernabilitat "a les autoritats. "La reorganització dels estats en una direcció autoritària és part d'un projecte a llarg termini per aturar la democràcia mantenint un mínim de legitimitat democràtica, d'això és el que van les lleis antiprotesta", mantenia el rotatiu britànic, que qualificava la reforma legal a Espanya com "un atac a la democràcia".
"No es tracta només d'un element més de dissuasió de les protestes, sinó que té un efecte de domesticació a llarg termini per a aquest tipus de manifestacions", assenyalava l'article. The Guardian repassava les modificacions legals en diversos països i n''extreia una contundent conclusió : en aquells on hi ha hagut retallades i retrocessos en drets i llibertats, els governs han endurit les lleis per evitar que els ciutadans protesten.
El columnista assenyalava, a més, la diferència del tracte policial entre les protestes convocades per organismes "oficials", com podrien ser els sindicats, i les manifestacions protagonitzades per ciutadans que no estan sota cap ens d'aquest tipus. "En tractar amb les protestes més grans en representació d'ens 'oficials', la policia tendeix a preferir enfocaments consensuats i negociats, i tendeixen a tenir una major distància física sobre les persones", indicava l'article. "Per contra, els petits grups de manifestants que representen coalicions socials independents són més propensos a ser considerats extremistes, terroristes o fins i tot criptoanarquistes, i per tant subjectes a la policia militaritzada, la vigilància directa i la coerció física, amb la invocació de la llei 'anti-terrorista' o altres lleis repressives ".
"Et deixa sense paraules"
En un sentit similar, el diari cooperatiu alemany Die Tageszeitung publicava un article datat el 21 de novembre amb el titular "Camí a la dictadura". En la seva columna, el corresponsal del TAZ a Espanya, Reiner Wandler, criticava les limitacions legals de la protesta afirmant que el fet que a les "víctimes de la política d'estabilitat europea i els que protesten" se les amenace amb multes "deixa sense paraules ".
"A Madrid no només s'ha de prevenir la protesta social, sinó també eradicar la pobresa mitjançant multes. Qui dorm al carrer pot esperar multes de fins a 750 euros. I si es queixa, pot comportar 30.000 euros addicionals per insultar o amenaçar la policia ", denunciava l'article, publicat abans que l'Executiu espanyol rebaixara algunes de les sancions que preveia inicialment l'esborrany.
"A Espanya, és clar, no s'ha dut a terme un cop d'Estat, i el Parlament encara és allà, però ja no defensa més els drets civils", concloïa.
"Una llei contra els indignats"
També el setmanari alemany Der Spiegel es feia ressò de la reforma legal i recollia les declaracions de la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, qui denunciava l '"autoritarisme màxim" que suposa la norma. També les del director de Greenpeace a Espanya, Mario Rodríguez: "Aquesta és la nova arma del Govern per intimidar els desobedients, als 'nens dolents'". "La llei es dirigeix contra el moviment dels indignats", assegurava Der Spiegel, alhora que destacava que "només les dictadures negarien als seus ciutadans el dret a manifestar-se".
A Itàlia, Il Giornale informava que "indignar-se a Espanya sortirà car", i destacava com "molt discutible" la confecció d'un "registre d'infractors" que preveu la reforma legal, "amb noms i cognoms dels autors, i la data i el lloc de l'esdeveniment ". En una informació signada per Giuliana De Vivo diumenge passat, es feia ressò de la "polèmica" suscitada per l'avantprojecte de llei i constatava que, "si estigués en vigor a Itàlia, alleugeriria gran part del compte bancari d'alguns dels participants en manifestacions ".
En aquest sentit recordava el " provocador petó "d'una manifestant a un policia antiavalots durant una protesta contra la construcció d'una línia de tren d'alta velocitat a la ciutat de Susa:" Segons el declarat per la protagonista, "no era un missatge per la pau, sinó que volia ridiculitzar la policia '". Així que, insinuava l'article, amb la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana en vigor, a Espanya aquest acte podria arribar a sancionar amb fins a 1.000 euros per "vexar o injuriar als agents de les forces de seguretat", una sanció que inicialment es preveia com greu, amb multes de fins a 30.000 euros.
Europa considera la reforma "altament problemàtica"
El Consell d'Europa també ha manifestat les seves objeccions a la reforma legal del Govern. El comissari europeu de drets humans, Nils Muiznieks, ha afirmat aquest dilluns a Brussel · les que l'esborrany presentat pel Ministeri de l'Interior és "altament problemàtic", i va plantejar els seus dubtes sobre la necessitat de mantenir aquestes"restriccions en una societat democràtica, sense interferir massa en la llibertat de reunió ".
Muiznieks, que s'ha mostrat "seriosament preocupat" per l'impacte que puga tenir la llei sobre els drets fonamentals i va declarar que espera que l'Executiu "no vagi més enllà" en la limitació de la protesta perquè la ciutadania té dret a expressar "el desacord amb les mesures d'un Govern ".
La Marea és editada per una cooperativa de periodistes i lectors
Subscriu-te aquí per ajudar-nos a fer sostenible aquest projecte
Subscriu-te aquí per ajudar-nos a fer sostenible aquest projecte
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.