JOVENTUT, POLÍTICA I DIVERSITAT

La joventut és una etapa de la vida privilegiada a l’hora de poder transformar els hàbits d’una societat i ajudar a la seua transformació en un món més just, més equitatiu i més solidari. Per això, és també un espai privilegiat per a desconstruir els discursos sobre la diferència, així com un espai clau per a la formació de les persones en la participació política en positiu.

Les nostres societats s’han construït sobre els discursos de la diferència. El sistema patriarcal i el sistema capitalista es construeixen de manera clara sobre aquest concepte, ja siga diferenciant per rols de gènere inventats, ja siga per diferències socioeconòmiques no naturals, ja siga potenciant el jo enfront de l’altre diferent en les seues múltiples facetes.

Hem de substituir la diferència per la diversitat, en primer lloc, perquè les nostres societats cada vegada són més múltiples i diverses, perquè cada dia avancem en un món més plural i la societat valenciana, autèntic cresol de persones, cultures i espais, n’és un clar exemple. Allò diferent no és negatiu ni contraposat, és divers i positiu. Per això, des dels poders públics ha de fer-se una incidència decisiva en els discursos explicatius de la diversitat en les seues múltiples variables. La concepció d’iguals però diversos ha de ser transversal a tota estratègia educativa i formativa i a tota actuació política. I per això, és molt important concebre els espais joves com a llocs de trobada i col·laboració entre aquestes realitats diverses.

Per això, hem també d’incidir en la participació política de les persones joves, incrementant el seu protagonisme en la presa de decisions sobre polítiques de joventut, adoptant fórmules d’intervenció directa en la confecció de pressupostos, programes o introduint òrgans o mecanismes de control i seguiment directe en el desenvolupament de les programacions. A més, hem de potenciar la relació entre els joves i la política, entenent aquesta d’una manera positiva, com a acció col·lectiva de presa de decisions destinades a la transformació social.

Per tot això, EUPV proposa:

• Desenvolupament de programes específics per a la participació juvenil en l’elaboració dels pressupostos municipals, especialment en aquells apartats que incidesquen directament sobre la seua realitat (dotacions de joventut, pressupostos activitats...).
• Avanç cap a nous mecanismes de participació juvenil en la presa de decisions. Internet i una xarxa pròpia i avançada de l’IVAJ podrien ser una gran pedra de toc per a elaborar programes pioners de participació directa.
• Direcció compartida de centres juvenils, facilitant l’autogestió d’espais per part de les persones joves i el món associatiu juvenil.
• Accions de sensibilització sobre altermundialisme. Es tracta de plantejar accions dirigides a qüestionar el model neoliberal sota el lema “un altre món és possible”. Donar suport i promoure des de les institucions públiques els moviments juvenils identificats amb els valors d’igualtat, solidaritat i justícia, i compromesos per una nova globalització justa i solidària perquè siguen aquests els promotors d’aquestes accions.
• Organització de setmanes de la joventut concebudes com a espai de proposta i iniciativa juvenil a nivell polític, associatiu, participatiu, d’oci... En aquest sentit, cal una total modificació de l’Expojove valencià, per evitar tant la participació d’organitzacions d’extrema dreta condemnades judicialment, com per garantir la participació del món associatiu juvenil real, desterrant tota perspectiva empresarial d’aquest acte.
• Campanyes de sensibilització sobre la situació de joves en els anomenats Països del Sud posant especial èmfasi en la defensa de la Convenció Internacional de Drets de la Infància, que inclou tots els adolescents i joves menors de 18 anys, i en la denúncia del seu incompliment. A més, han de primar-se, des de l’Administració, els projectes de cooperació dirigits a atendre les necessitats dels joves dels anomenats Països del Sud, facilitant els intercanvis juvenils dels i les joves del municipi, perquè puguen participar de manera directa en els esmentats projectes, i puguen conèixer de primera mà quina és la realitat i els problemes dels i les joves en espais més desafavorits.
• Programes formatius en centres d’educació secundària preventius de situacions d’assetjament escolar (bullying) i altres formes de discriminació; desenvolupament en els centres culturals, juvenils i educatius de tallers d’habilitats socials; de convivència; d’interculturalitat. Programes que han de ser dissenyats amb els i les joves estudiants, formant intermediaris culturals i socials en el seu si.
• Desenvolupar campanyes i accions formatives orientades a la igualtat i prevenció del maltractament de gènere entre les persones joves. Els centres educatius, formals i no formals, i els espais de socialització de la joventut han de ser els punts d’atenció i informació primària sobre violència de gènere. Les campanyes i programes no han de situar-se lluny de les persones joves, sinó buscant la seua màxima implicació. És urgent el desenvolupament d’un espai de comunicació, disseny i acció entre un IVAJ renovat i l’Institut de la Dona, amb plena participació d’associacions juvenils, educatives i feministes.
• Establiment d’un codi autonòmic d’utilització d’un llenguatge no sexista ni discriminatori. Introducció en els documents oficials dels municipis d’aquest llenguatge. El paper d’una política de joventut coherent i actual no pot existir sense abordar tota la nostra realitat diària i vital des de la perspectiva de la coresponsabilitat de gènere, la coeducació i l’equitat. L’etapa juvenil és clau per a avançar en una formació social i col·lectiva de respecte entre sexes i desconstrucció del sistema de rols de gènere. Home i dona no han de ser simplement considerats iguals, han de ser sempre tractats com a tals sense diferenciar les seues capacitats o funcions pel sexe biològic que posseesquen.
• Garantir el respecte a la diversitat sexual. Els discursos sobre la sexualitat han de caminar cap a la naturalització de la vida sexual de les persones més enllà dels models heterosexual i androcèntric vigents. La sexualitat és una decisió de la persona, una relació d’aquesta amb si mateixa o amb qui ella decidesca. I ha de viure’s amb naturalitat, llibertat i respecte. Per això, hem d’incloure l’assessorament personalitzat sobre identitats sexuals en els centres de planificació familiar (el nom dels quals també hauria de ser revisat) i dotar de capacitats sobre el tema a educadors, CIJ (centres d’informació juvenil)… El món juvenil associatiu esdevé en molts casos l’espai en què moltes persones joves descobreixen la seua sexualitat. I és necessària una formació d’aquestes associacions per ajudar a viure aquestes experiències amb naturalitat i no com una eina més en els discursos repressius. Per tant, la informació neutra sobre la identitat sexual de les persones ha d’incloure’s en tots els espais de contacte directe entre les persones joves i l’Administració.
• Organització de jornades i campanyes d’interculturalitat on primen els espais joves. La diversitat cultural i la realitat plural que el nostre país viu actualment ha de començar a naturalitzar-se en positiu, en una mútua retroalimentació cultural, i no en negatiu com es ve fent.
• Organització de campanyes i activitats sobre la diversitat funcional. Abandonament i sanció del llenguatge pejoratiu centrat en termes com a minusvàlua, discapacitat, disminuït... que han de ser substituïts, especialment en l’espai públic, per la idea de diversitat funcional.
• Generar informació sobre els drets dels ciutadans i ciutadanes joves enfront de les detencions il·legals.