LESBIANES: TRIPEMENT SOTMESES, TRIPLEMENT REVOLUCIONÀRIES

Les dones lesbianes pateixen una triple discriminació per tres causes: per ser treballadores, per ser dones i per ser lesbianes.

Les dones lesbianes estan marcades per la seua invisibilitat en la societat i la seua no-acceptació i reconeixement. A diferència de l’home gai, la dona lesbiana no és reconeguda per la societat a causa, primerament i principal, del seu gènere. Per ser dones, són discriminades i per ser lesbianes, ignorades.

Per a comprendre la situació que viu la dona lesbiana en la societat, hem d’analitzar els fonaments d’aquesta. Ens trobem convivint diàriament amb un sistema patriarcal, fàl·lic i heteronormatiu. Patriarcal en el fet que el poder es troba en mans dels homes i el públic és el seu àmbit d’intervenció. No obstant això, allò que s’ha privat queda reservat a l’espai d’acció de la dona. Aquest sistema exalça l’home, anul·lant i sotmetent la dona, deixant-la sempre en un segon lloc, sota el poder del home.

D’altra banda, estem en una societat fàl·lica. Aquesta estableix que tot element de plaer deu girar entorn del penis. No es considera la possibilitat d’aconseguir el plaer per mediació d’altres mitjans que no siga el fal·lus, és a dir, per altres mitjans que no siga a través de l’acció de l’home. La norma social, allò que tota persona considera correcte perquè són les pautes de comportament de la majoria, és l’heterosexualitat. L’orientació sexual que sobrepasse aquest límit, pateix un procés d’anàlisi i qüestionament. Per tot açò, quan una dona es reconeix obertament com a lesbiana i es desvincula de l’home, el sistema establit se sent amenaçat. Per a evitar aquest perill, la seua reacció immediata és invisibilitzar aquesta realitat i ignorar-la.

A diferència de l’home gai, la dona lesbiana pateix una major invisibilitat pel fet que cada realitat té una perspectiva desigual de gènere. L’home gai no suposa un canvi tan radical del sistema establit com la dona lesbiana, ja que en les relacions gais, és l’home el que continua exercint el poder i el plaer continua girant entorn del fal·lus. Per això, no podem apostar perquè ambdós realitats vagen juntes de la mà pel mateix camí i ajunten totes les seues reivindicacions sota un mateix paraigua. Si bé és cert que tenen objectius i metes comunes, hi ha certs aspectes que han de ser conquerits de forma individual. La visibilitat de les dones lesbianes passa primer perquè elles aconseguesquen apoderar-se i fer-se visibles en la societat, com a dones que estimen i gaudeixen amb altres dones. Elles han de ser les protagonistes del seu propi procés de visibilització social.

Una altra causa de la invisibilitat de la dona lesbiana és la manca de referents culturals i/o socials de lesbianes reconegudes, aspecte rellevant en el procés de socialització. Aquesta absència de referent ocasiona que moltes dones lesbianes encara senten vergonya per la seua orientació sexual, ja que no poden reconèixer en el seu entorn (privat o públic) una dona lesbiana amb la qual sentir-se identificades. El que no s’anomena no existeix i, si en la societat no s’esmenta la dona lesbiana per por al rebuig, la lesbofòbia, aquesta dona no se sentirà com una part més de la societat i sentirà únicament rebuig i ignorància. És imprescindible que fem un esforç per visibilitzar la realitat lèsbica per part de les pròpies institucions, i açò passa per crear les condicions de seguretat personal, eliminació de l’estigma i la lesbofòbia de tots els àmbits públics de la societat.

Malgrat els èxits legals adquirits durant l’última dècada, encara queda en l’horitzó una sèrie de conquestes socials, les més difícils d’aconseguir perquè no hi ha un paper que les legisle, en diferents àmbits que possibiliten viure en respecte i igualtat real. Hi ha una gran invisibilitat col·lectiva de les lesbianes en l’àmbit laboral, ja que hi ha la por de patir represàlies per mostrar-se visibles. Cal tenir en compte que en l’àmbit laboral, les dones ocupen els llocs més precaris, i les lesbianes són primer dones; per això, tendeixen a invisibilitzar la seua orientació sexual en el seu lloc laboral i així passar desapercebudes.  

Quant a l’àmbit sanitari, encara queden molts fronts per cobrir. No podem oblidar que les pràctiques sexuals entre dones també poden ocasionar, si es realitzen sense una protecció adequada, malalties de transmissió sexual. No hi ha estudis que mostren les estadístiques de dones que pateixen VIH o MTS, però això no significa que no siguen vulnerables, igual que els homes gais o les parelles heterosexuals. D’altra banda, les visites de les dones lesbianes al ginecòleg són, en general, reduïdes. En aquest sentit, hi ha diverses circumstàncies que expliquen la poca regularitat d’assistència a les revisions ginecològiques: la por d’una reacció lesbofòbica per part del personal sanitari o la concepció apresa que no necessiten acudir a una consulta, ja que no mantenen relacions sexuals amb homes. A més, pel fet que les pròpies clíniques ginecològiques desconeixen el protocol que s’ha de seguir amb dones que tenen sexe amb altres dones, hi ha un desconeixement per part d’aquests de la realitat de les seues pacients que incrementa la poca regularitat de les visites, perquè les dones lesbianes no senten que la seua realitat i les seues pràctiques es tinguen en consideració a l’hora de dur a terme el protocol ginecològic.

Per tot això, Esquerra Unida del País Valencià proposa:

• Dur a terme campanyes públiques de sensibilització social que oferesquen referents socials perquè donen confiança a les dones lesbianes i les visibilitzen en l’àmbit públic, amb la qual cosa se les possibilite integrar el seu lesbianisme com una part més de la seua vida.
• Quant a l’àmbit laboral, cal realitzar formacions a les diferents professionals perquè estiguen capacitades per afrontar les situacions de discriminació laboral que poden ocórrer en el seu lloc de treball i puguen fer front a les situacions de discriminació.
• Atendre les discriminacions pròpies del moviment lèsbic, sent conscients que les circumstàncies de discriminació que pateixen aquestes són diferents a la resta de realitats del moviment d’alliberament sexual. Cal reivindicar atenent a la particularitat.
• Oferir, des dels mitjans de comunicació, referents positius i reals de dones lesbianes que possibiliten, d’una banda, la visibilitat pública de dones lesbianes i alhora exercesquen la funció de trencar amb els estereotips de la dona lesbiana, visualitzant la diversitat que existeix dins del propi col·lectiu de dones lesbianes. Açò, a més, ajudarà a les lesbianes a sentir-se identificades amb un personatge públic, la qual cosa possibilita una major autoestima i acceptació de la identitat lèsbica.
• Informar els professionals sanitaris, principalment en el departament ginecològic, de les pràctiques sexuals entre dones i els seus riscos, perquè puguen incloure-les en els seus protocols d’acció i adapten les revisions a les seues circumstàncies concretes.
• Realitzar estudis de dones lesbianes infectades amb VIH. En aquest sentit, és important que es duguen a terme enquestes que analitzen i comptabilitzen el nombre de lesbianes infectades amb VIH per poder conèixer així la realitat del virus i a quin nivell afecta les dones lesbianes.