CRÒNICA DE LES ACTIVITATS DEL CAP DE SETMANA REPUBLICÀ

  El passat divendres dia 11 d'abril un nombròs grup de persones que omplia l'auditori del C.C San Miguel de Llíria es va aplegar per celebrar amb música i cançons un cap de setmana republicà que com tots els anys organitza el col·lectiu local d'Esquerra Unida de Llíria, amb parlaments i música del conegut cantat de ritmes sensuals Burguitos es va donar per començat un cap de setmana que prometia xerrades, discussió, passacarrers i molta bona companyia. Ací avall us adjunctem el parlament de l'acte així com fotos d'aquest perquè és més avisats de vosaltres pugau trobar-vos-hi.

Estem davant una crisi de civilització. La democràcia representativa ha perdut contra el capitalisme. Espanya, com si fora un ens abstracte, paga tots els dies un deute de 105 milions d'euros, mentre la gent, la concreta, ens empobrim a passos de gegant. És un absurd, però està passant. Fa dos anys, un dia com hui, li férem un homenatge a ma “güelo” i digué que si tots els que estaven allí hagueren portat a un jove, potser les coses podien començar a canviar. Eixa humil reflexió, m'ha portat a pensar en la importància d'educar una consciència lliure. És la nostra responsabilitat. L'educació és l'essència de les dos repúbliques espanyoles anteriors, per tant, l'herència de la tercera. Una tercera república espanyola que prenga com a referència la carta dels drets humans i que aplique d'una vegada per totes la separació dels poders. Fonamentalment, que l'església i l'estat no tinguen res a vore, en cap àmbit públic de la nostra vida. En açò, hem de ser inflexibles: la religió fora de l'escola i, a canvi, una ensenyança, que és fonamental, de la història de les religions. Volem una joventut culta, però, sobretot, intel·ligent. I no ens referim a aquells que tenen un alt coeficient intel·lectual, sinó a les persones lliures que poden elegir. Parlem ara de la contaminació de la premsa... Abans, la censura frenava la llibertat d'expressió periodística i servia d'arma als representats de la tradició, per a dominar l'esperit del poble. Hui, tenim eixa llibertat guanyada i el dret a exigir-la, però resulta que hui, uns poders ocults entre bambolines, compren la premsa. Tenim casos propers com Canal 9 o el Levante. Moltes vegades, quan posem el telediari davant dels xiquets, no som conscients de la mala educació que podem estar donant-los. El lector o el telespectador mal educats, identificaran la informació (manipulada), com la veritat. I tornen a dominar l'esperit del poble.La premsa ens adoctrina amb els seus titulars, els seus lemes, les escenes elegides... Montoro diu que el 2014 serà l'any de l'adéu definitiu a la crisi. Què fem, ens el creguem? I està clar que el 22M en Madrid érem quatre gats, perquè ho diu El País. Per què la premsa no pareix creure’s que el rei fou l'elefant blanc del 23-F? Clar, és que Pilar Urbano... és literatura. “Ha mort el pare de la democràcia”, però els nostres pares ens ensenyaren que la democràcia no la portà ni Suárez, ni el rei, ni Carrillo, sinó el poble i els seus morts. A esta educació em referisc. Fa poc em sorprengué vore a varies adolescents que, molt afligides, havien penjat al facebook la notícia de la mort de Suárez. I no sabia si riure’m o plorar... Bé, nosaltres hem volgut contribuir, de manera modesta, a esta educació amb un cap de setmana per la república. Com hui és divendres nit, hem pensat que estaria bé oblidar-nos de mals de cap i, simplement, disfrutar de la bona música. És una sort que en EU encara es puguen fer estes coses, que de tant simples resulten complicadísimes. Gràcies a EU de Llíria i de la comarca perquè, com diria Benedetti, "¿Cómo voy a pensar que el mundo se quedó sin utopias?"Gràcies a vosaltres, als amics, que ens recordeu la importància de la paraula "incondicional".Gràcies a la rondalla Vicente Giménez i als carlistes, per llogar-nos este teatre tan ple d'història, o de xicotetes històries. Moltes gràcies, cóm no, a Burguitos (a tot el grup) per regalar-nos les seues cançons que ens conten amb ironia i bon humor, precisament, eixes xicotetes històries. Burguitos porta més de trenta anys dedicant-se a la música, participant en diferents grups com Piedras en el riñón, Combo Potombo, Stilo Gràfico o Castafiore Swing. És en el 1989 quan decideix muntar la seua pròpia banda i pren el nom en honor al seu pare "El gran Burguitos", humorista i còmic-taurí, que recorregué Espanya i el sud de França amb els seus espectacles, durant la postguerra. Ens presenten, esta nit, el seu últim disc El tiempo que se retrasa. És un plaer que participen d'esta festa per la república.Però volem, també, donar les gràcies, i molt especialment, a les xiquetes que estàn ací esta nit, perquè elles ens fan millors i d'elles serà la tercera. Que com diu una de les cançons, "El tiempo que se retrasa, perdido está sin remedio, que el tiempo vive un promedio, del que nunca sobrepasa". O com diria Julio Anguita: "La república no va a venir. Dejen de soñar. Hay que ir a por ella".

     

   El dissabte següent vàrem poder gaudir d'una xerrada molt interessant a càrrec del prestigiòs doctor en història J. J Adrià amb el sempre interessant tema de les contraposades opcions polítiques, República i Monarquia que varen sacsejar la Transició. En acabant l'acte hi va haver una lectura de relats molt personals i íntims a càrrec d'en Vicent Vidagany.

    El diumenge assitirem a una xerrada que va tractar sobre el cineasta i exiliat llirià José Estivalis Calvo, àlies Armand Calvo i que podeu llegir completa ací

    El dilluns dia 14 cel.lebràrem l'aniversari de la Segona República Espanyola amb un passacarrer republicà que va recòrrer els principals carrers de Llíria interpretant diferents peces musicals del repertori republicà i que va ser seguit amb molta atenció pel veïnat. Desprès va haver un berenar-sopar de gemanor republicana al Bar Juanito.