LA CULTURA ÉS FUTUR: VOLEM UNA XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES EN CONDICIONS, BEN GESTIONADA I AMB SUPORT ECONÒMIC

XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES MUNICIPALS: 
BIBLIOTEQUES EN CADA BARRI, EN CADA MUNICIPI, EN CADA COMARCA

Per a entendre les competències que pot comprendre una biblioteca pública, hem d’integrar els conceptes de cultura i gestió cultural, entenent la cultura d’una manera àmplia: en primer lloc, com a expressió de l’activitat, història i aportacions pròpies del desenvolupament social de les persones que constitueixen una comunitat; però també es referirà a l’accés lliure d’aquestes persones a tot el que se’ls ofereix com a expressió del patrimoni comú als éssers humans. En aquest ordre, i no de manera que les persones romanguen passives davant del fet cultural, és on s’emmarca la labor de les biblioteques públiques.

En aquesta doble direcció, les biblioteques, organitzades en xarxes de biblioteques públiques, es converteixen en centre cultural de cada comunitat, deixant de ser simples contenidors, i els seus professionals, de mers gestors de llibres a demanda, en gestors culturals.

Per a aconseguir-ho, es dotarà convenientment la xarxa de biblioteques públiques municipals, tant de personal, com de fons, com de mitjans tècnics, perquè puga complir satisfactòriament amb les esmentades funcions.

Es reforçarà, prepararà i es donara suficient suport al personal bibliotecari perquè puga estudiar i canalitzar els recursos culturals propis i disponibles a la comunitat, en coordinació amb les associacions veïnals, els centres socials, els centres educatius més pròxims a cada biblioteca, incloent-hi els universitaris. La biblioteca no substituirà cap iniciativa, sinó que impulsarà i coordinarà els recursos disponibles, en tenir informació sobre tots ells. Açò permetrà organitzar d’una forma eficaç tot tipus de tallers, concerts, exposicions, activitats literàries, esportives, i tot allò que puga integrar-se en l’espai polivalent de la biblioteca, en la mesura en què es puga, o de la resta d’infraestructures del barri o municipi, si és el cas.

L’existència d’un inventari de recursos i infraestructures de la comunitat, permetrà disposar també del patrimoni del veïnat, per al seu ús col·lectiu. Entre aquests recursos, es potenciarà la recopilació d’informació sobre el barri, els seus orígens i evolució històrica, així com la lliure aportació de materials per part del veïnat en forma de fotografies, audiovisuals, relats escrits, o bé l’enregistrament de testimonis de la població resident d’origen i d’arribada més recent, que passarà a formar part de la història oral del municipi barri a barri.

Cal prestar especial atenció a aquelles persones l’accés de les quals a la cultura haja estat especialment costós o la veu de la qual s’haja ignorat en el passat. Així, sempre en col·laboració amb la xarxa de serveis socials i escolars, s’inclouran programes de foment de participació de les dones, de les persones nouvingudes i s’intentarà articular activitats per a aquelles persones que es troben en especials dificultats o en perill d’exclusió social.

Cal facilitar l’accés del veïnat als equipaments culturals dels municipis i a tots els esdeveniments que s’hi celebren, en coordinació amb les xarxes d’informació municipal i els transports públics: rutes urbanes, museus, concerts, òperes, exposicions.

Tot això sense oblidar les tasques més tradicionals del quefer bibliotecari, com el foment de la lectura, les presentacions de llibres, revistes i audiovisuals, la coordinació bibliotecària, el manteniment del fons segons les necessitats detectades en estudis sobre la població lectora, així com les competències en matèria d’alfabetització informacional, o d’orientació a la ciutadania quant a la tramitació telemàtica en les seues relacions amb les administracions públiques, tal com marca la legislació vigent, facilitant l’accés de qualsevol persona a la documentació administrativa que li interesse.

Resulta evident que, en l’època en què vivim, amb el desenvolupament tecnològic disponible, la superestructura que suportaria tot aquest conjunt de projectes es basaria, essencialment, en les xarxes socials i el programari lliure.

La Generalitat ha de procurar que tota la xarxa bibliotecària pública tinga els mitjans tècnics i humans suficients, dotant-la pressupostàriament. La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, com a capçalera del Sistema Bibliotecari Valencià, establirà la normativa, elaborarà la Bibliografia Valenciana, i coordinarà les relacions entre les diferents xarxes: les biblioteques dels centres educatius, en col·laboració amb l’òrgan competent en matèria d’educació; biblioteques especialitzades i centres de documentació de titularitat pública, la coordinació interna de les quals anirà a càrrec de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades i els Centres de Documentació de la Generalitat, i la Xarxa de Biblioteques Públiques Municipals.

Les biblioteques públiques de titularitat estatal, la gestió de les quals correspon a la Generalitat, seran ben dotades de personal i mitjans tècnics i es facilitarà la seua integració en el sistema com correspon, i la irradiació d’activitats des de i cap als barris de les localitats valencianes. EUPV és conscient que una futura reforma de la Constitució i de les lleis subsidiàries haurà d’incloure una revisió de la titularitat de les biblioteques, arxius i museus que actualment és exclusiva de l’Estat i, per això, iniciarà les gestions necessàries davant del Govern d’Espanya.