COM ENS AFECTARIA ECONÒMICAMENT LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA?

Fa tot just un any, diversos economistes es preguntaven sobre viabilitat econòmica d'una Catalunya independent i les seues conseqüències en la seva estructura comercial. Encara avui el debat va més enllà de l'econòmic, així doncs sembla just que ens seguim preguntant com afectaria aquesta nova situació a la resta d'Espanya i molt especialment a València.

  Entre molts d'altres, podríem pensar principalemnt en dos efectes interrelacionats: el comercial i el fiscal. Després d'una hipotètica marxa de Catalunya es recompondrien les relacions comercials i fiscals entre les comunitats. Per  això hauríem d'analitzar l'entramat comercial i fiscal entre Catalunya i la resta de comunitats.

 Les distorsions que introduiria en l'economia valenciana la independència del Catalunya són difícilment quantificables. No obstant això, per la nostra relació econòmica, geogràfica i cultural podem concloure que ens afectaria als valencians més que qualsevol altra comunitat autònoma.

No hi ha un consens clar sobre les sobre les conseqüències econòmiques del Sr Mas , sobretot en el llarg termini (quan estiguem tots morts, com deia Keynes). Alguns economistes com Ángel de la Fuente i Sevi Rodríguez Mora opinaven que disminuiria les exportacions catalanes (" Els comptes de la lletera " ) i altres economistes com Sala i Martin o Abel Fernández no ho tenen tan clar. (" Cauria el comerç entre Catalunya i Espanya de produir-se la independència? No està gens clar ").

Establir una nova frontera internacional on abans hi havia una delimitació regional podria comportar una sèrie de limitacions al comerç intraregional. El comerç internacional presenta una sèrie de barreres absents en el pla regional. Aquestes barreres es podrien resumir en barreres quantitatives (contingents limitant la quantitat de productes importats), impositives (aranzels que taxen les quantitats importades) i administratives (com tràmits duaners).

Els efectes podrien resumir en tres. En primer lloc es pot produir una diversificació comercial. És a dir, es pot desviar part del comerç interregional cap a altres regions o altres països. En segon lloc, el comerç es pot veure afectat per l'anomenat "efecte frontera", segons el qual una frontera administrativa produeix friccions en el comerç. En tercer lloc poden aparèixer formes de comerç no regulades que recorren a l'economia submergida per saltar-se les barreres. 

Gràfic 1

Aquestes barreres expliquen, en part, que les regions d'un país comercien més entre elles que amb l'exterior. Com mostra el Gràfic 1, la major part de les exportacions catalanes es dirigeixen a altres comunitats i en l'àmbit internacional a la UE-28. Establir barreres cap a aquests dos mercats suposaria un cost innegable. Encara Catalunya exporta a un gran nombre de països (Figura 1) el seu flux es concentra en els països veïns.

Figura 1

Tradicionalment s'ha relacionat la balança fiscal amb la comercial. La solidaritat fiscal no és altruista ja que normalment ve acompanyada d'una relació comercial. Dins d'un marc econòmic comú, les regions més afavorides realitzen aportacions que es veuen compensades per un augment en les exportacions cap a aquestes regions. Però resulta revelador observar la descomposició del comerç català amb altres CCAA (mostrada al Gràfic 2). Catalunya presenta un saldo comercial positiu amb la resta de CCAA, és a dir exporta més a la resta d'Espanya.

Gràfic 2

A priori es podria pensar que el dèficit fiscal català es podria veure compensat pel superàvit comercial. No obstant això, les relacions comercials més intenses es mantenen amb altres CCAA que també presenten dèficit fiscal com València, Aragó, Madrid, País Basc i Balears. Exceptuant Andalusia, que és el principal destí de les exportacions catalanes, les comunitats amb una balança fiscal positiva són les que menys comercien amb Catalunya . És a dir, que si es restablira l'equilibri fiscal el comerç regional català podria no variar substancialment, ja que les CCAA perceptores són les que menys comercien amb Catalunya.

Gràfic 3

En canvi a València la situació és ben diferent. La majoria de les exportacions valencianes són nacionals, com mostra el gràfic 3.Addicionalment, la major part de les nostres exportacions regionals van dirigides cap a Catalunya (vegeu el gràfic 4), doblant la de qualsevol altra CA. Però a diferència de Catalunya, el comerç de valencià es concentra en comunitats amb un superàvit fiscal (Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa).

Gràfic 4

Un fre a la solidaritat interterritorial provocaria aviat una càrrega sobre les comunitats donants o una disminució de les quantitats rebudes per les receptores. En qualsevol dels dos casos, l'economia valenciana es veuria perjudicada. Bé perquè aportaríem més a la guardiola comuna o perquè els nostres principals socis comercials tindrien menys diners disponibles per comerciar amb nosaltres.

És una qüestió que ens afecta especialment a València. Catalunya, a més del veí del nord, és principal soci comercial de València i la principal via terrestre cap a Europa. Una independència política no fa desaparèixer la interdependència econòmica entre les regions i molt menys la geogràfica. A diferència d'altres CCAA, que ja s'han preocupat de potenciar el corredor central per fer arribar els seus productes a Europa de manera alternativa, les exportacions valencianes (60% per mitjans terrestres) passen necessàriament per Catalunya.

Potser es pugein superar totes aquestes barreres després d'un hipotètic canvi en l'organització de l'Estat. Però seria un procés costós, difícil i dolorós per a tots i molt especialment per a València. Catalunya té relativament poc a perdre comercialment si restableix la seua balança fiscal ja que comercia majorment amb altres CCAA amb dèficit. Però seria curiós que una hipotètica Catalunya independent a Europa (cosa difícil) resultara ser un contribuent net cap a la resta de regions europees a causa de l'augment del PIB / càpita després de la separació.

Un viatge d'anada i tornada per pagar a través dels fons de cohesió europea a hongaresos i búlgars alhora que a la resta de l'empobrida Espanya. Seria bastant més profitós per a tots seguir convivint sota el PIB / càpita espanyol i concertar un acord fiscal i social entre tots sense alterar les relacions comercials i econòmiques existents.

JORDI PANIAGUA