8 DE MARÇ: LA LLUITA PER LA IGUALTAT.

RIBA-ROJA 07.03.2015.

8 DE MARÇ: LA LLUITA PER LA IGUALTAT.

Per què es celebra el 8 de març el dia de la dona?

Per commemorar la lluita de la dona exigint la seua participació, juntament amb l’home, al mercat laboral i a la societat en general.

La instauració d’esta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d’un llarg procés. Sovint s’atribueix a un suposat incendi ocorregut el 1908 a la fàbrica Cotton Textile Factory de Washington. Hi ha qui ens ha contat que un grup de treballadores va declarar una vaga, en protesta per les insuportables condicions de treball que tenien. Les seves reivindicacions eren les següents:

Reduir la jornada  laboral de 16 hores diàries a 10.

Descans dominical.

Cobrar el mateix que els homes. Elles cobraven 1/3 del sou dels homes per realitzar la mateixa tasca.

Dret a la lactància i a la reducció de la jornada laboral.

I condicions més humanes de treball.

L’amo no va acceptar la vaga, va tancar les portes de la fàbrica i hi va calar foc. En ella van morir 129 treballadores carbonitzades.

Les historiadores que han estudiat este fet, no es posen d’acord, degut a la manca de documentació al respecte

La realitat és més complexa.

Sí s’ha trobat constància de la vaga de les obreres de la companyia de bruses Triangle, l’any 1909 a Nova York. En recolzament de les treballadores de Triangle, el Sindicat Internacional de Treballadors del Vestit va iniciar una vaga que va durar tres mesos, a la qual es van afegir sufragistes, socialistes i dones de la burgesia. La vaga finalitzà el Febrer de 1910, però sense haver aconseguit les demandes laborals, la qual cosa va resultar tràgica un any després: el 25 de Març de 1911, un incendi va destruir gran part de la fàbrica i van morir 146 treballadores. No obstant, este fet tampoc seria l’origen del Dia Internacional de la Dona, sinó que és important perquè va constituir la primera vaga als Estats Units de dones treballadores per demanar millores en les seves condicions laborals.

Els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa. Les dones del partit socialista nordamericà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 1908 a Chicago, reivindicava el sufragi femení, que no van aconseguir fins el 1920, i rebutjava l’esclavitud sexual. A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de Març de 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia.

Més d’un milió de dones participar, segons l’Assemblea General de l’ONU. A més del dret hi va a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació laboral. El dia exacte de celebració va anar canviant, any rere any després.

Per tant, la història del Dia Internacional de la Dona no es pot vincular a un únic fet aïllat, sinó que està formada per processos i esdeveniments que mostren una societat en transformació que es va fent cada vegada més complexa: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX, la lluita pel sufragi femení o les pugnes entre socialistes i sufragistes.

Recapitulem:

Versió 1: sí que és cert que hi va haver un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist Company, en què van morir moltes dones, la majoria xiques immigrants d’entre 17 i 24 anys, però no va ser el 8 de març de 1908, sinó el 25 de març de 1911, per tant tres anys després de la suposada primera celebració del Dia Internacional de la Dona. Van morir perquè les portes eren tancades (per l’empresari) per evitar, probablement, que les xiques més joves s’escaparen a jugar al carrer en hores de feina.

Versió 2: pel que fa a la manifestació, encara que va tenir lloc, no va ser ni el 8 de març de 1857, ni el 8 de març de 1908, com se sol adduir. Va ser el 27 de setembre de 1909 quan els treballadors i treballadores del sector tèxtil van fer una vaga de tretze setmanes (fins al 15 de febrer de 1910) en demanda de millores laborals, però s’ha de dir que aquest fet tampoc va ser l’origen de la celebració del 8 de Març.

Versió 3: aquesta data del 8 de març va quedar definitivament establerta amb l’amotinament de les dones russes, per la manca d’aliments, el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1917, un dels fets que van empènyer la Revolució russa de febrer.

Podem dir, que tot començà a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot, principalment, i la data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.

Des de l'inici de la revolució industrial, la població femenina dels sectors populars es va incorporar al treball assalariat. Esta incorporació no les eximí de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar, ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los. Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l'economia dels seus respectius països, demanaven el dret a participar en l'àmbit públic. Esta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el motiu principal de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.[1]

La celebració actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, però va ser implantat oficialment per les Nacions Unides el 1975 i universalitzat l’any 1977.

Amb el curs dels anys el Dia Internacional de la Dona ha esdevingut l’ocasió de celebrar i reflectir els progressos i les fites aconseguides en la lluita pels drets de les dones i de promoure les mesures que s’han de prendre per millorar la igualtat.

Per desgracia, encara celebrem el Dia Internacional de la Dona i crec que és just reivindicar-ho, ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat encara són reals

Sabíeu que…?

– Les dones constitueixen la meitat de la població mundial.

– Realitzen les dues terceres parts del treball que es fa al món.

– Guanyen el 10% dels salaris totals.

– Només disposen d’un 1% de la propietat mundial.

– El seu salari és molt inferior al dels homes (guanyen de mitjana un 22,55% menys que ells)...

Tot i alguns avanços socials que hi ha hagut en el últims anys, persisteixen obstacles per a una inserció al mercat de treball en condicions d'igualtat d'oportunitats.

Per altre costat, el treball domèstic i reproductiu tradicionalment ha anat quedant en mans de les dones, tinguen o no una feina assalariada, amb la qual cosa moltes han hagut de treballar el doble; aquesta pràctica ha arribat fins avui, i ens ha de fer pensar en un debat sobre el repartiment del treball.

Malgrat les diferents normatives comunitàries i nacionals que estableixen que, per treball d'igual valor, el salari ha de ser igual, diversos estudis demostren que la discriminació retributiva de la dona segueix essent molt alta, i que no arriba al 75 % del salari dels homes.

Altres factors són que les dones estan concentrades en determinats sectors en què els salaris són més baixos que aquells on hi ha predomini d'homes, i que a les empreses les dones estan en les categories més baixes. Una explicació del conjunt dels fets seria que no es paga el treball, sinó que es retribueix segons qui realitza el treball.

Un altre aspecte de la discriminació de les dones és l'assetjament sexual en el món laboral. Aquestes situacions no només tenen efectes negatius per al manteniment del lloc de treball, sinó que afecten greument l'autoestima de la dona i provoquen alteracions en la salut. L'assetjament sexual és una forma específica d'agressió dins l'entorn laboral. Generalment, l'actitud de les dones davant d'un assetjament es caracteritza per la por, el sentiment de culpabilitat, el desconeixement i la manca de solidaritat respecte a altres dones afectades. Malgrat això, cada vegada les dones s'enfronten més a estes situacions.

Cal un canvi social que afecte l'organització del treball assalariat i domèstic, una assumpció equilibrada entre homes i dones dels dos treballs i la creació d'infraestructures públiques.

Cal que les dones s'alliberen de la part de treball reproductiu que correspon a les seves parelles, que el repartiment siga assumit conscientment pels homes i que el mercat permetixca aquest repartiment entre els dos sexes.

Cal un canvi de l'actual concepte de treball, que únicament vol justificar la feina feta a l'empresa, sense comptar la feina feta a casa.

Cal que l'Estat destine recursos a l'atenció a la infància, a la gent gran o als malalts discapacitats.

Només així es podrà garantir l'accés de les treballadores i dels treballadors al mercat laboral en les mateixes condicions.

Trencar amb la discriminació existent en el mercat laboral ens planteja molts reptes, perquè, malgrat el creixent augment de la taxa d'activitat en relació amb les dones, estem molt lluny de la mitjana europea. La taxa d'atur femenina encara dobla la masculina a Espanya.

Cal lluitar per un augment considerable en l'ocupació de les dones amb una ocupació de qualitat i no basada en la temporalitat i el treball a temps parcial.

Cal guanyar tots els espais professionals i trencar la segregació laboral existent.

Volem una valoració no sexista dels llocs de treball que trenque amb la discriminació retributiva.

A Esquerra Unida, creiem que un futur sense discriminacions es construeix amb una tasca constant de denuncia. Cal partir de la diversitat de les situacions d'homes i dones per pensar i construir una societat sense discriminacions per raó de gènere. Fa molts anys que lluitem, però la persistència és necessària.........

És urgent un canvi del model econòmic i social, que pose l'accent en el respecte a la diversitat de les persones, en la defensa dels drets humans que ens corresponen.

No volem ser precàries, ni maltractades ni tampoc invisibles.

Hui les dones vivim a Espanya situacions d’extrema precarietat laboral, de sobreexplotació i cada vegada més desprotegides.

Segons una enquesta sobre la població inactiva de Comissions Obreres, un 20% de dones no busquen treball, perquè s’ocupen de la família i la casa, mentre que sols un 2% de homes estan en eixe cas.

Fins a 2008, les taxes d’activitat masculina i femenina creixien, reduint el diferencial entre la participació de dones i homes. Al irrompre la crisi econòmica, l’estafa capitalista, canvia la tendència. A partir d’eixa data, les persones entre 16 i 25 anys comencen a abandonar el mercat de treball i moltes d’elles decideixen formar-se, treure’s el graduat en ESO o iniciar una carrera universitària. També a partir de 2008, les taxes d’activitat de las dones majors de 25 anys s’incrementen, però degut a que entren dos factor importants: primer, les ajudes de la Llei de Dependència, i, després, el canvi de la llei, que obliga a cotitzar a les persones que contracten a les empleades que tenen en casa. Eixos dos factors, fa aflorar part del treball en negre que fan les dones a la nostra societat.

La taxa d’ocupació de les dones a Espanya es del 50’3%, 9 punts per baix de la dels homes. I cal afegir que el 25,3 de dones de les que treballen estan a temps parcial, mentre que sols el 7,8% dels homes estan en eixa condició.

El salari de les dones al sector privat és un 19,3 % inferior al des homes i al sector públic un 7,8%.. A més, els sector d’activitat amb salaris més baixos son sectors feminitzats. Fins i tot, hi ha convenis encara amb categories en femení.

En Espanya sembla que donem un pas endavant i inmediatament es produixen reculades. L’actual crisi económica serveix d’excusa a l’estat per reformar la legislació cap a la precarietat laboral, la temporalitat en els contractes, l’ocupació submergida, l’abaixada de salaris, les retallades en l’educació, sanitat i serveis socials, la privatització dels serveis públics,… Totes aquestes mesures polítiques venen a incrementar la desigualtat de les dones, ja que suposen:

una major càrrega de treball domèstic,,

la pobresa i exclusió social de les dones majors més que dels homes,

l’augment de la violència masclista, tant al treball com a casa i,

si hi sumen la retallada en salut sexual i reproductiva, tenim una situació que sols contenta als sectors més ultraconservadors de la societat.

El treball en negre i les retallades en la dependència i en el dret a l’avortament, incideixen en recluir a les dones a l’àmbit domèstic, en fer de la dona una esclava de la familia i de la casa.

Davant d’aquestes agressions, MANIFESTEM que el moviment feminista reivindica la millora dels serveis públics universals, de qualitat i gratuïts, en contra de les retallades als nostres drets i llibertats.

Recordeu: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”. No podem mirar cap altre costat quan una dona és relegada en un ascens laboral, ni quan és maltractada. No ho hem de consentir. Hem de movilitzar-nos amb energia i denunciar-ho. La llibertat mai és voluntariament otorgada per la persona opressora, és imprescindible que siga exigida per l’oprimida, amb l’ajuda de totes les persones solidàries que racionalment assumeixen les reivindicacions.

És precís eixir demà al carrer i vos convoquem, a les 11,30h., a la Plaça de S. Agustí de València,

PERQUÈ NO VOLEM SER PRECÀRIES, NI MALTRACTADES, NI INVISIBLES,

PERQUÈ LA IGUALTAT ÉS JUSTÍCIA.