PACTE PER L'EDUCACIÓ

Des d'IU veiem necessari que el Sistema Públic d'Educació es constituïsca en l'eix vertebrador i fonamental del sistema educatiu, establint mecanismes efectius perquè les distintes administracions educatives estenguen i potencien l'educació pública per mitjà d'una xarxa de centres docents de titularitat i gestió pública, amb suficients places escolars per al conjunt de la població. Es garantiria així un lloc escolar públic en qualsevol punt del territori estatal, cobrint també la demanda de places de 0 a 3 anys en Escoles Infantils.
L'escola pública és la de tots i per a tots, la que més i millor assegura la igualtat d'oportunitats i la convivència democràtica de persones amb distintes procedències socioculturals i, per això, la que millor contribueïx a l'equitat i a la cohesió social. Açò suposa establir mecanismes clars perquè es creen noves places escolars en centres de titularitat pública, en compte de concertar més unitats privades. També que se suprimisquen les cessions de sòl municipal per a la creació de centres privats concertats –‘el sòl públic només per a centres públics'-, assegurant la construcció de centres públics en els nous desenvolupaments urbanístics. Al temps que s'hauria d'anar cap a la progressiva reducció dels concerts educatius, començant per la seua supressió en els trams no obligatoris, establint clarament el seu caràcter subsidiari i desenvolupant mecanismes d'integració voluntària i negociada en la xarxa pública per a avançar cap a una xarxa única de centres públics. Es tracta de donar passos decidits per a invertir el procés actual, multiplicant l'esforç en la creació de places escolars públiques i gratuïtes per a totes i tots, perquè la xarxa privada (inclosa la concertada) és per sí selectiva i generadora d'un mercat educatiu que multiplica les desigualtats.

Defensem una Escola Pública de Qualitat el primer i principal objectiu de la qual siga garantir el dret de tots i totes a aprendre amb èxit i obtindre la titulació corresponent, siga quina siga la seua procedència social o cultural, i siga quin siga també l'àmbit territorial on s'estiga escolaritzat. No es tracta tant de millorar el sistema educatiu amb el propòsit d'aconseguir majors cotes de ‘excel·lència' per a alguns, com de posar en pràctica polítiques i actuacions concretes, sobretot de compensació de desigualtats educatives, per a evitar el fracàs escolar de molts. Tampoc es tracta de recuperar antigues mesures selectives per mitjà d'itineraris segregadors (prebatxillerat versus preFP), com apareixen en la proposta ministerial, pels que derivar alumnat ja des de 2n o 3r d'ESO. La qualitat passa per reduir el nombre d'estudiants per grup, potenciar l'atenció tutorial i dotar de serveis d'orientació a tots els centres públics. Passa també per incorporar nous perfils professionals en l'escola: educadors i treballadors socials, mediadors interculturals, etc. Per establir un sistema integral de beques i ajudes a l'estudi que permeten compensar les condicions socioeconòmiques desfavorables de la família, així com la gratuïtat de llibres de text i menjadors escolars.

La qualitat implica entendre l'avaluació com una estratègia de millora de tota la comunitat educativa i de suport al procés d'ensenyança i d'aprenentatge, i no tant com ‘mesurament de resultats' per a classificar centres i alumnat. Considerem crucial incloure també en el Pacte proposat l'aposta per una Escola Pública Laica que respecte la llibertat de pensament, de consciència i de religió; és a dir, les opcions ideològiques i morals de l'alumnat, de les seues famílies, del professorat i de tots els treballadors dels centres. Això suposa que els símbols religiosos isquen dels espais escolars, tal com ha sentenciat el Tribunal Europeu de Drets Humans, declarant incompatible amb la llibertat de creences la presència de símbols religiosos en les escoles. És necessari, a més, suprimir l'adoctrinament religiós que comporten les ensenyances confessionals, derogant l'Acord corresponent subscrit amb el Vaticà. Les creences religioses formen part de l'àmbit privat i, per tant, l'ensenyança de les religions ha de quedar al marge del currículum escolar. Tot l'anterior requereix un compromís de finançament suficient, fins a aconseguir el 7% del PIB en despesa pública en educació, per a fer realitat la millora del sistema educatiu i el dret universal a una educació de qualitat en condicions d'igualtat.