PER UNA MILLORA DE LA LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA

Izquierda Unida i ICV, formacions que comparteixen grup en el Congrés dels Diputats, han aconseguit que el Ple del dia 11, amb el vot en contra del PP, done suport a una moció per a avançar de forma decidida en el desenvolupament i millora de la Llei de Memòria Històrica, aprovada en 2007, incloent que l'Estat es responsabilitze de les exhumacions en les fosses de les víctimes del franquisme i perquè quede clara la possibilitat de persecució dels crims de genocidi i contra la humanitat.
Aquest acord, insta al Govern a garantir la responsabilitat pública i institucional en les tasques de localització, exhumació i identificació de les fosses o soterraments de les víctimes del franquisme, així com la divulgació dels resultats, de manera que si no ho garanteixen altres administracions siga l'Administració General de l'Estat qui ho faça amb caràcter subsidiari.
El text insta també al Govern a transformar i potenciar l'Oficina per a les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, amb seu en el Ministeri de Justícia perquè, a més de la seua funció d'atenció i assessorament als ciutadans, assumisca la direcció i coordinació de totes les polítiques públiques vinculades a l'aplicació (de la Llei de Memòria) tant en el si de l'Administració General de l'Estat, com en les relacions amb les altres Administracions Públiques competents.


En el text definitiu de la moció, s'han inclòs també sengles punts per a donar a conéixer el Mapa integrat de fosses, realitzat amb les dades proporcionades per les comunitats autònomes, que hui no són totes, fent-lo accessible a tots els ciutadans interessats i divulgant les dades d'interés per a la localització de les víctimes i per a commemorar de forma solemne la declaració del Congrés dels Diputats de condemna expressa al règim franquista i de suport a les víctimes del franquisme.
En la moció també s'al·ludeix a la investigació judicial dels crims del franquisme, assumpte pel qual el jutge Baltasar Garzón corre el risc de ser processat. El text definitiu assenyala que l'ordenament jurídic vigent obliga, de manera indubtable i suficient, a la persecució dels crims contra la humanitat i de genocidi, en els termes i amb l'abast arreplegat, entre altres, en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en el Conveni per a la sanció del genocidi i en la resta de la legislació nacional i internacional que la nostra Constitució arreplega i empara. L'aplicació i interpretació de tota eixa legislació –s'assenyala- correspon als jutges i tribunals, per exigència d'eixes mateixes normes i de la nostra Constitució (art. 117.1 CE). Cada un d'ells en l'àmbit de les seues pròpies competències. En conseqüència, el Congrés dels Diputats mostra el seu respecte als jutges i tribunals de la jurisdicció ordinària, al Tribunal Constitucional, al Tribunal Europeu de Drets Humans i a la resta de tribunals internacionals legítimament constituïts.
El Grup Socialista, per indicació del Govern, no va acceptar dos dels punts inclosos per IU-ICV en el text original de la moció referits a la creació d'una Fiscalia especialitzada en el suport i ajuda als que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura i el desenvolupament de la figura d'un "Alt Comissionat" de suport a eixes mateixes víctimes per a complir amb el ja establit en la Llei de Memòria Històrica.