Per Javier Ávila
Resulta prou curiós, per no dir enganyós, que quan algú té la sort de rebre un pis de protecció oficial pot acollir-se a una sèrie d'ajudes econòmiques per a la seua adquisició. Estes ajudes nasqueren precisament pel perfil econòmic de baixos recursos dels adjudicataris d'estos habitatges. Una d'elles és la subvenció durant diversos anys als interessos del préstec. Sempre m'he preguntat per què no se subvencionava directament al capital prestat, ja que en disminuir el capital prestat es reduirien també els interessos a pagar, però en major mesura que amb la subvenció directa als interessos. És a dir, el beneficiari de les ajudes obtindria major benefici. El però és que els bancs tindrien un negoci una miqueta més reduït. És el govern dels ciutadans o el dels banquers? D'això se'n diu transferència de renda pública (de tots) al sector financer (els banquers).
Però encara és més curiosa, per la seua quantia econòmica, l’entrega d’ajudes als bancs amb problemes de solvència sense contraprestació (obligacions o accions). La manca de solvència dels bancs ha sigut conseqüència de la ineptitud dels banquers per a gestionar grans capitals racionalment. Anomenem inepte al llanterner que quan repara una fuita d'aigua en produïx una altra major. No han fet el mateix els banquers? Per què seguixen dirigint els bancs que han enfonsat? Per què cobren tan grans comissions si no han sabut fer la seua faena? Per què seguixen dirigint les institucions controladores (Banc d'Espanya, CNMV) les mateixes persones?
Reprenguem el tema. Em pregunte per què no es concediren les subvencions als hipotecats amb la finalitat de cancel·lar part del seu deute. El benefici social haguera sigut immens. Hauria desaparegut la morositat i, per tant, els desnonaments i, amb això, el risc de pobresa i exclusió social. Els diners haurien arribat en la mateixa quantitat als bancs aconseguint el mateix efecte sobre el sector financer que l'actual. Bé, hi hauria una xicoteta diferència: els bancs no s'haurien quedat a preu de saldo tant d’habitatge embargat. És el govern dels ciutadans o el dels banquers?
Està clar que governants i banquers sopen junts sovint.
Però encara és més curiosa, per la seua quantia econòmica, l’entrega d’ajudes als bancs amb problemes de solvència sense contraprestació (obligacions o accions). La manca de solvència dels bancs ha sigut conseqüència de la ineptitud dels banquers per a gestionar grans capitals racionalment. Anomenem inepte al llanterner que quan repara una fuita d'aigua en produïx una altra major. No han fet el mateix els banquers? Per què seguixen dirigint els bancs que han enfonsat? Per què cobren tan grans comissions si no han sabut fer la seua faena? Per què seguixen dirigint les institucions controladores (Banc d'Espanya, CNMV) les mateixes persones?
Reprenguem el tema. Em pregunte per què no es concediren les subvencions als hipotecats amb la finalitat de cancel·lar part del seu deute. El benefici social haguera sigut immens. Hauria desaparegut la morositat i, per tant, els desnonaments i, amb això, el risc de pobresa i exclusió social. Els diners haurien arribat en la mateixa quantitat als bancs aconseguint el mateix efecte sobre el sector financer que l'actual. Bé, hi hauria una xicoteta diferència: els bancs no s'haurien quedat a preu de saldo tant d’habitatge embargat. És el govern dels ciutadans o el dels banquers?
Està clar que governants i banquers sopen junts sovint.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.