GUERRA INCIVIL

Article de Silvia Delgado.

El futur és un camp de batalla.

Benedetti va mirar a la llunyania, va vore este presagi i ho va deixar escrit.

No es pot resumir en menys paraules i amb més contundència el nostre present.

La pregunta és què farem ara, si ja esta veritat camina arran de terra, si és ara mateix quan el carrer, les cases, les destinacions barallen cos a cos, si ja no hi ha un futur de somnis i de cançons, si ja el dit en el gallet és un fet i els escrúpols són sepultats en nom d'unes quantes avarícies.

Què farem perquè la vida drene ràbia, què farem per a parar esta invasió d'odi, este desassossec atroç, esta por colant pels porus de la tendresa, de la desobediència, de la rebel·lia.

Què farem per a vore el que va vore el poeta amb claredat, per a adonar-nos que en esta guerra no hi ha rereguardes ni retirades, que anem tots en primera línia, desarmats, vulnerables, violats calladament.

El futur que veia Benedetti el tenim hui en les nostres mans, un present supurant impunitat: les preguntes cauen, es perden, s'amaguen, els morts s'obliden, s'ignoren, s'abandonen i la vida va aferrant-se a les cadenes, creixent imparables sota la pell i la terra.

I en este camp de batalla alguns de nosaltres empunyem la veu i la paraula com fusells, com si creguérem que és una arma infalible i que amb ella aconseguirem ferir de mort la indiferència. Un miratge al qual aferrar-se mentre no clareja.

La cobdícia té una cal·ligrafia molt clara i mai es doblega si no és per la força.

No n'hi ha prou, el vers, la cançó, l'esperança.

No és suficient el puny en alt, el pit al descobert, la galta colpejada.

Hi ha un mar de cors udolant perquè tot això s'acabe, perquè anomenem les coses pel seu nom, perquè comencem a posar final a esta llarga història de crims i criminals beneïts pel present i la memòria.

Tant de bo en este moment precís un poeta, qualsevol, en qualsevol lloc del món escriga: "El futur és un diluvi d'utopies", només així podrem transitar armats amb la convicció que un dia, de veritat, este futur es farà present sense la taca estèril del poder i la seua violència.