L'ESTAFA DE LA GESTIÓ DEL FEM EN LA NOSTRA COMARCA

L’any 2007 es va crear el Consorci Valencià Interior per tal de gestionar el tractament i l’eliminació dels residus sòlids urbans, unes 120.000 tones de 62 municipis, d’unes 275.000 persones, habitants de les comarques del Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Serrania, el Racó i la Plana d’Utiel. Aquesta gestió va ser assignada, per vint anys, a l’empresa UTE ECORED, que és el 70% de Senda Ambiental S.A. i el 30% de Servicios del Mediterráneo. Hi ha previstes dos plantes de tractament, un abocador, quatre incineradores, 44 ecoparcs i 34 punts de recollida de residus voluminosos repartits per les sis comarques.

Una de les plantes de tractament està prevista a Llíria: l’ajuntament ofereix uns terrenys municipals al costat de l’antic abocador de la Canyada Parda, posant un termini de dos anys per a la seua construcció. Per tant, la planta hauria d’haver estat construïda l’any 2009 i en funcionament al 2010. A la planta de tractament és on duen el contingut dels contenidors que hi ha als nostres carrers, i on se separa la matèria orgànica, per fer compost, de la que no ho és. La Unió Europea ja obligava abans del 2009 a reciclar el 55% d’esta matèria. Com sempre, som diferents i anem a la cua en polítiques mediambientals. Pensem que la planta de Llíria està infradimensionada, des de l’inici és menuda per a la quantitat de fem que rebrà, i això que encara no està acabada. Si la futura planta no té les dimensions adequades, el fem que allí arribe s’acumularà, fermentarà i haurem de suportar males olors, també poden haver-hi escorrims contaminants als subsòl i d’altres problemes com insectes, aus carronyeres...

Ja hem pagat quatre anys per un servei de reciclatge que no existeix. Fins ara, l’empresa fa el seu negoci duent el fem a l’antic abocador i d’allí la empresa el carrega i se l’enduu a un abocador de fora de Llíria. El nostre fem sembla que va a la planta de Fontcalent, on només recuperen un 20% i la resta, el 80%, va a un altre abocador. Per este servei hem pagat 93 euros per tona de fem. On està el compliment de la normativa europea que diu que el reciclatge ha de recuperar fins al 66%? Per què els nostres ajuntaments ens cobren per serveis que no donen? Si amb el reciclatge és possible arribar al fem zero, per què sembla que les incineradores seran la peça fonamental del negoci del fem? Tot cremat: a omplir l’aire de dioxines tòxiques i a deixar les cendres contaminants per tot arreu. I això per no parlar de la poca necessitat de molts dels envasos que consumim i que per llei haurien de desaparéixer. A menys paper, plàstic o suro, menys paper, plàstic o suro que ha d’acabar al femer o a una planta de tractament. I si a més afegim que molts dels electrodomèstics que tenim a casa tenen l’obsolescència programada... Els fabricants disposen els seus productes de manera que queden en desús o es trenquen al poc de temps. No duraven abans molt més els televisors, les neveres o una cafetera? Estes pràctiques del capitalisme consumista més mafiós ha d’acabar. Els recursos, l’aire i els femers són limitats, mentre que la població, el consum i els aparells obsolets augmenten...

D’altra banda, els ajuntaments han de garantir al màxim la recollida selectiva de fem: orgànica, vidre, paper-cartó i envasos. Però als diferents pobles de la nostra comarca manquen contenidors i en alguns municipis estan pitjor que fa 10 anys arrere, perquè ni s’han renovat i ampliat els serveis ni s’ha fet cap campanya de conscienciació ciutadana respecte al problema del fem i altres deixalles!

Per a Esquerra Unida, la gestió dels residus és on es manifesta la responsabilitat social i la consciència mediambiental d’una societat. Al conjunt del País Valencià la gestió incorrecta dels residus és una pràctica generalitzada per la manca de dotacions pressupostàries i una política nefasta per part de la Generalitat. El Consell, d’una manera irresponsable, no ha tingut cap voluntat real de consensuar una política de tractament dels residus amb els agents socials, mentre la ràtio de producció de residus per habitant creix dia a dia (hem passat de 1,56 kg en 2002 a prop dels 2 kg).

La Unió Europea ha deixat ben clars els criteris d’actuació en matèria de residus: prevenció, valorització material i energètica i depòsit final segur, però la Llei Valenciana de Residus aprovada al 2002 no ha aportat cap solució pràctica al problema, ja que s’equivoca en deixar la planificació en mans del sector privat. La majoria de restes que acaben als abocadors són perfectament reutilitzables, a més dels llocs de treball que propicia el seu correcte tractament. Per això, a Esquerra Unida apostem per un tractament sostenible dels residus i per establir una alternativa ecològica al seu tractament basada en els criteris de sostenibilitat expressats per les directives de la Unió Europea i l’Agenda 21: reduir la generació de residus i impulsar el reciclatge fixant com l’horitzó ideal l’anomenat “abocament zero”.
Defensem que de les RRR (reducció del fem, reutilització i reciclatge), la primera és la que cal potenciar per ser més efectiva, la segona després i el reciclatge en tercer lloc. Per tant, des de cada comarca i cada ajuntament cal pendre mesures per reduir el fem i per tragar-se el que generem a les nostres cases. Tampoc des d’Esquerra Unida consentirem que les nostres deixalles, les de l’anomenat primer món, vagen a contaminar altres països més pobres o menys desenvolupats.