20 RAONS DELS JOVES PER A LA REBEL•LIA

El pitjor analfabet és l'analfabet polític. Ell no sent, no parla ni participa en els esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el cost dels fesols, del peix, de la farina, del lloguer, del calçat i de les medecines, depenen de les decisions polítiques. L'analfabet polític és tan animal que s'enorgullix i unfla el pit al dir que odia la política. No sap l'imbècil que de la seua ignorància política prové la prostituta, el menor abandonat, l'assaltador i el pitjor de tots els bandits que és el polític aprofitat, entabanador i corromput lacai de les empreses nacionals i multinacionals.

Bertolt Brecht

En 2010 un de cada deu joves espanyols vam tornar a casa dels nostres pares. No vam tornar a casa “per Nadal”, vam tornar perquè no teníem a on anar. Esta Gran Depressió està expulsant als joves del sistema a la misèria. Som la generació millor preparada de la Història d’Espanya i ara vivim pitjor que els nostres pares. I amb el Pensionazo viurem pitjor que els nostres iaios.
Si analitzem les dades de desocupació juvenil, trobem que el 43,6% dels joves que residim a l’Estat estem en situació de desocupació, el doble de la desocupació juvenil de la UE. La meitat dels joves que treballen ho fan en condicions de precarietat, és a dir, baixos salaris, inestabilitat en l’ocupació i nuls drets laborals, que posen de manifest la precarietat laboral que patim.
Però no només en l’àmbit laboral és on s’evidencia com este sistema ens oblida i ens condemna, sinó també en l’educatiu. La sèrie de reformes educatives que vénen donant-se i que han culminat amb la implantació del Pla Bolonya i l’Estratègia 2015, ens mostren com els mercats s’han apropiat també de les universitats, fent-les més elitistes i desposseint-les del caràcter humanístic que posseïen. Açò obeïx a una simple raó: el sistema no necessita tanta mà d’obra qualificada, necessita peons a qui domesticar per al benefici d’uns pocs privilegiats.

Vivim en una democràcia en què tant el PSOE com el PP han regalat la sobirania del poble als poderosos. Una democràcia que per tal de garantir la resignació del poble ens educa com a súbdits i no com a ciutadans. Per això és necessari que omplim les urnes de rebel·lia, que ens enfrontem al sistema per a donar-li la volta, perquè els joves tampoc tenim res a perdre i, no obstant això, tenim tot un món per guanyar.

Davant del retrocés dels nostres drets laborals, socials, i econòmics, proposem:
1. Derogació de les reformes laborals que han empitjorat les condicions de treball i s’han demostrat ineficaces en la creació d’ocupació.
2. Foment del contracte de relleu en les empreses, reduint l’edat de jubilació als 60. Diem No al Pensionazo.
3. Regular les bonificacions a empreses, vinculant-les únicament a la creació d’ocupació indefinit i estable.
4. Fomentar l’economia social, i en concret les cooperatives de treballadors i treballadores com a fórmula de democratització del treball.
5. Equiparació salarial per als contractes en pràctiques i de formació respecte a la categoria professional.
6. Eliminació de les ETT, que constituïxen la major eina de la precarietat laboral.
7. Remuneració de pràctiques en empreses, així com inspecció real de beques de formació per a evitar que encobrisquen llocs de treball.

Davant de l’ofensiva neoliberal que busca convertir-nos de ciutadans en súbdits, proposem:
8. Avanç de l’edat de vot als 16 anys. Hi ha una garantia raonable de maduresa, ja que és l’edat en què conclou l’ensenyança obligatòria i es pot accedir legalment al món laboral. Si podem treballar, podem decidir.
9. Referèndum popular per a l’aplicació de mesures que no hagen sigut reflectides en els programes electorals. El desenrotllament d’Internet convertix en inexcusable la seua no aplicació, ja que facilita l’arreplega de signatures per a la presentació d’Iniciatives Legislatives Populars (ILP).

Davant de la precarietat de les nostres possibilitats d’emancipació vitals, proposem:
10. Regular la dació en pagament en els termes demandats per la PAH i establir una moratòria per al conjunt dels juís per desnonament mentre esta es tramite i debata.
11. Creació d’una agència de vivenda i lloguer públic d’àmbit estatal i autonòmic, que funcione de manera exclusiva en totes les seues operacions a través d’una xarxa de banca pública i que també servisca per a donar solucions alternatives al desnonament.
12. Creació d’un parc públic de vivendes de lloguer i venda per a joves. El lloguer no podrà suposar en cap cas més del 30% del total dels ingressos de la persona arrendatària. Les vivendes VPO adquirides NO passaran a ser vivendes de renda lliure, sinó que les persones joves només podran vendre-les de nou a l’Estat, qui reembossarà a estes persones els diners pagats per la vivenda més el percentatge corresponent als IPC acumulats.

Davant del qüestionament de la igualtat i els drets universals de les persones, proposem:
13. Reconeixement de tots els drets fonamentals, incloent el de sufragi, a les persones migrants. Cap ser humà és il·legal ni de segona categoria.
14. Protecció i tutela dels menors estrangers sense acompanyants.
15. Potenciació de l’escola pública i laica com a element essencial per a la igualtat ciutadana i la lluita contra la discriminació, gràcies a una educació que reforce la multiculturalitat.

Davant dels intents evidents per acabar amb la base educativa de la igualtat d’oportunitats i comercialitzar l’educació, proposem:
16. Eliminació progressiva dels concerts educatius i els sistemes mixtos en FP. Els diners públics per a l’educació pública.
17. Incloure en els centres escolars competències especialment claus en el context actual, com són l’educació intercultural, el respecte a la diversitat (funcional, sexual, nacional, ètnica…), les qüestions de gènere i igualtat i el desenrotllament d’una cultura participativa com a element essencial del desenrotllament sociopolític de la persona.
18. Formació en els drets i deures laborals bàsics del mercat de treball, la cultura de la prevenció de riscos laborals i l’educació per a la salut com a elements claus que han d’abordar-se respecte a la formació professional futura.
19. Exigim la paralització del procés de mercantilització de l’ensenyament universitari plasmat en l’EEES i en l’Estratègia Universitat 2015; així com també la derogació de la Llei de la Ciència que subordina la investigació als criteris mercantils imposats per les grans empreses.
20. Reducció de les taxes acadèmiques, disminuint-les progressivament fins a la seua eliminació. Al mateix temps, proposem augmentar l’oferta de beques educatives en l’educació pública basant-se en criteris socioeconòmics.