PP I PSOE, DIFERENTS PERÒ EN LA MATEIXA VORA

Fa uns mesos va transcendir que l'excoordinador de IU Julio Anguita renuncià fa set anys a la pensió màxima vitalícia que li corresponia com a parlamentari. ‘El Califa' farà 70 anys el dia després de les eleccions generals. Davall la seua direcció, IU es va acostar als tres milions de vot, un resultat hui quasi quimèric per a la coalició d'esquerres. “Crec que els dirigents polítics han d'estudiar”, diu. “La labor de l'esquerra consistia en el fet que els dirigents explicaven, creaven esperit de subversió per a canviar les coses. És una tasca molt llarga que cal començar ja. Falta pedagogia”.

Per què la dreta pot ser la guanyadora de l'actual crisi sistèmica?
Es referix vosté a la dreta de sigles, no?

Al PP.
És que a mi m'agraden certes precisions. Si parlem de sigles, tenim al PP, que representa, efectivament, a la dreta; i després està el PSOE, les sigles del qual en l'imaginari col·lectiu són d'esquerres. Però des de l'aparició dels Tony Blair i els Felipe González, la política que els socialdemòcrates han posat en marxa, especialment en l'última dècada, és una política conservadora. Els conceptes de dreta i esquerra cal matisar-los, sobretot si es referixen a sigles o al programa.


PP i PSOE són el mateix?
Estan en el mateix lloc. Jo vaig ser l'autor del discurs de les dos vores [segons el qual PP i PSOE estan a un costat i IU a un altre], que va ser rebutjat fora de IU i, en part, dins d'ella. No dic que siguen el mateix. La seua estructura de vot i els seus militants són distints. Però repassem: estan d'acord amb la llei electoral, la política europea, la política exterior, la reforma del mercat laboral… Diga'm on estan les diferències.

Rubalcaba recorre a Felipe González i a Alfonso Guerra, dirigents de la seua època. Quina sensació li produïx?
Les campanyes electorals no servixen per a fer comparacions. Això de Sevilla és una excepció: les paraules són les que manen i la vacuïtat del contingut socialista és notòria.


Per què IU no arreplega eixos vots?
És l'etern problema. Encara no hem decidit soltar amarres, presos del discurs de “que ve la dreta”. Ocorrerà quan IU trenque definitivament amb PP i PSOE i es dirigisca a la població amb un discurs radical però seré i plantege l'única eixida possible: el compliment de les nostres lleis, de la Constitució espanyola, violada reiteradament.


En què es diferencia la IU de Cayo Lara de la seua?
Molts anys (riu). Llavors estàvem morts de debats entorn de Maastricht: com Maastricht ens va dividir, com Maastricht va sembrar la llavor de conflictes de la moneda única, etcètera. El temps ens ha donat la raó. Allò va ser l'origen del que hui tenim.


Pactes d'Estabilitat, constitucionalitzar el dèficit i tot això, no?És una miqueta més greu. La constitucionalització del dèficit és una política conservadora assumida pel PSOE. Però és que Maastricht va limitar el dèficit públic a un màxim del 3% i, si és cert el que he escoltat, PP i PSOE volen imposar en la següent legislatura un sostre del 0,3%. I el pitjor de tot: la prioritat absoluta que s'ha decretat per a pagar el deute. Això és un atracament al poble espanyol ordit per les dos forces polítiques més importants.


I l'euro?
Estem abocats a eixir d'ell. Totalment. O ens eixim o ens tiren. Ho deien els economistes que treballaven amb IU en la meua època. El deute no es pot pagar, es posen com es posen. Condonar? A canvi de quines contrapartides? I per a què servix el G20? Un xou on no s'acorda res, i el que s'acorda no servix. On estan els paradisos fiscals? Què és la UE? Un màstic amb tres, quatre, cinc velocitats.


Quina eixida hi ha als ajustos en Europa?
Força política al voltant de dos idees molt clares: que l'economia, primer, estiga supeditada als dictats que li dóna la societat a través dels Governs; i segon, que l'economia estiga supeditada a la biosfera. Perquè ambdós iniciatives campegen com els eixos rectors d'una alternativa fa falta, insistisc, força política.


Com es construïx?
D'algun lloc caldrà començar! Quan hàgem concedit als empresaris l'acomiadament gratuït, els hàgem eximit de pagar quotes a la Seguretat Social, alliberat de pagar hores extraordinàries… caldrà preguntar-los: en quins sectors pensen invertir? No ho saben! El capitalisme ha arribat al final, però els empresaris no volen acceptar-ho i seguixen amb la seua lletania absurda i avara d'abaratir l'acomiadament. Qui pot hui crear llocs de treball? Els poders públics i la societat. Educació, sanitat i medi ambient. A una part de la població li passa com a Concha Piquer: preferix viure somiant a conéixer la veritat. El que dic és dur. S'ha acabat una època històrica, i això sempre és dolorós de reconéixer.


Què li pareix el 15-M?
És un fet que jo he saludat alegrat, però que no és la panacea. El 15-M també està verd. Jo canviaria algunes coses del seu llenguatge, com el “no ens representen”. Algú podria replicar-los: i vosaltres, em representeu a mi? Que no es creguen tan magnífics en determinats moments, que diria Max Estrella en Luces de Bohemia. És una esperança en tant que siga capaç d'integrar a més gent. Han desencadenat unes expectatives que bé mereixen una segona fase. El carrer és important. Però més són els milers que no ixen, perquè després eixos són els que van silenciosament i voten.


Vénen nuvolots després del 20-N?
Els nuvolots ja estan. Una altra cosa és què es carreguen. Si guanya Rajoy, assumirà la política d'ajustos que el PP fa en les seues comunitats. Si guanya Rubalcaba, farà el mateix, amb distints accents. Són diferents, sí, però estan en la mateixa vora.