Per Carles Capdevila.Publicat a l'ARA l'endemà que Rajoy haguera dit que no era normal parlar la nostra llengua al Senat i que este no era un "problema real".
Desconfiaré sempre de qui no respecte la meua llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
Desconfiaré sempre de qui no trobe normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meua realitat cultural i perquè damunt es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament, la normalitat és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui diga que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment, també ho és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui no trobe normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meua realitat cultural i perquè damunt es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament, la normalitat és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui diga que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment, també ho és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui diga que les llengües són per a entendre'ns i no per a crear problemes i faça servir este argument per a crear problemes amb les llengües.
Desconfiaré sempre de qui manipule realitats deliberadament i s’atrevisca a acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
Desconfiaré sempre de qui veja com a gasto innecessari la promoció de la meua llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seua.
Desconfiaré sempre de qui vullga acomplexar-me perquè parle amb naturalitat la llengua dels meus pares.
Desconfiaré sempre de qui em negue la llengua, perquè em sent compromés amb els que l'han salvat perquè jo la puga ensenyar als meus fills.
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobe normal i davant d'amenaces que jo considere reals.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
Desconfiaré sempre de qui manipule realitats deliberadament i s’atrevisca a acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
Desconfiaré sempre de qui veja com a gasto innecessari la promoció de la meua llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seua.
Desconfiaré sempre de qui vullga acomplexar-me perquè parle amb naturalitat la llengua dels meus pares.
Desconfiaré sempre de qui em negue la llengua, perquè em sent compromés amb els que l'han salvat perquè jo la puga ensenyar als meus fills.
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobe normal i davant d'amenaces que jo considere reals.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.