25 de novembre, dia internacional per a la no-violència contra la dona
En plena voràgine capitalista, en plena expansió del poder dels mercats, l'economia està ocupant la major preocupació de la ciutadania i la seua conseqüència més immediata, la desocupació, el seu major temor. Per als governs amics i, per tant, còmplices d'este sistema econòmic especulador i mercader, la creixent desigualtat i l'augment conseqüent de la violència de gènere ha passat a un segon pla, si és que alguna vegada n'ha ocupat un altre.
El patriarcat i el capital, en harmonia permanent, han trobat de nou un moment propici per a noves aliances a l'hora de desposseir les dones dels drets aconseguits amb tant d'esforç.
A nivell internacional ens hem portat la gran decepció amb l'anomenada ‘primavera àrab', al comprovar que les revolucions han sigut absolutament manipulades per a aconseguir uns fins aparentment democràtics, que en res pretenien canviar les condicions socials de les dones d'estos països. Molt al contrari, alguns d'estos països anteriorment laics ara han sigut presos per la força dels integrismes religiosos i a les dones els espera un futur molt pitjor.
És alarmant l'oblit de les dones afganeses, l'augment de les ablacions fins i tot en entorns occidentals, la consolidació de les xarxes de tràfic i la tracta de dones i xiquetes per a la seua explotació sexual per mitjà de la prostitució.
En el nostre Estat, el Govern del PSOE no ha volgut modificar la Llei Integral contra la Violència, encabotat en el seu model de violència encotillat en una sola causa, obstinat en no reconéixer que la violència de gènere és una qüestió estructural que cal eradicar des de tots els àmbits. Desgraciadament i, a pesar d'això, enguany ja han sigut assassinades 55 dones, però el pressupost destinat a combatre la violència de gènere no sols no augmenta sinó que va disminuint gradualment.
Els contractes a temps parcial i precaris són l'oferta laboral per a les dones. El tercer trimestre d'enguany reflectix com del quasi mig milió de les persones que treballen a jornada parcial, ni més ni menys que el 96%, són dones, és a dir, 9 de cada 10 jornades parcials, fonamentalment dedicades a l'atenció, les fan dones.
Augmenten les emissions televisives on es denigra la imatge de les dones i li les convertix en mers objectes, a més que cada vegada hi ha més anuncis comercials on les dones som la ‘recompensa' al comprar la mercaderia.
Este 25 de novembre ens veiem obligades novament a reivindicar una verdadera coordinació política i administrativa per a atallar esta xacra social. Per a les dones tampoc és nou que exigim la implicació de tots els poders públics a donar les respostes que la societat està reclamant i aconseguir un món sense Violència de Gènere, però a estes altures no volem quimeres ni promeses, volem realitats contundents amb resultats immediats.
Un món en IGUALTAT, un món SENSE VIOLÈNCIA!
A un dia com hui jo li posaria esta música:
ResponderEliminarhttp://www.youtube.com/watch?v=EN67WXyPSDs&feature=related
Per a totes les dones que fan posible que Esquerra Unida de Llíria tire endavant.