CADA U TÉ LA SEUA CREU

Des del col·lectiu d'Esquerra Unida de Llíria exigim la retirada de la creu feixista de la Torreta i, ja de pas, també la de Benaguasil, que també la tenim a la vista des de la nostra ciutat.

Al ser la defensa del catolicisme una de les principals justificacions del colp d'estat de 1936 (qualificada de croada pel clero) i de la pròpia legitimitat de Franco (qualificat d'home providencial), resultava extraordinàriament útil i de gran repercussió social l'apropiació de la simbologia cristiana pel règim franquista. El Caudillo, entre altres mostres de beatitud, entrava en les esglésies baix del pal·li en actes solemnes, reclamà el braç incorrupte de santa Teresa de Jesús per al seu dormitori conjugal i realitzà un ampli programa de reconstruccions d'edificis religiosos i de construccions de nova planta. Un dels actes simbòlics més visuals de tota la guerra fou el traçat d'una creu en l'arena de la platja de Vinaròs, el 15 d'abril de 1938, el moment en què es partia en dos la zona republicana després de la batalla de l'Ebre.

No volem retirar totes les creus del terme de Llíria, ja que si no els peperos se'ns tirarien a la jugular i no tenim tant d'all per a tots. Estem contra l'existència de la creu de la Torreta Quadrada en concret, que es va erigir com un gran homenatge al feixisme i que hui és un greuge per a qualsevol demòcrata. Què els pareixeria a estos alcaldes, jutges, franquistes i peperos que tant els molesta complir la Llei de Memòria Històrica que en un ajuntament del País Basc posaren la destral amb la serp d'ETA en una muntanya d'una població en la qual residiren alguns etarres, amb l'argument "per mèrits en la lluita armada", i encara que no hi haguera cap placa, com és el cas de la nostra creu? El llenguatge dels terroristes canvia una miqueta però és el mateix que el dels feixistes. El major terrorista, el genocida que hem tingut més a prop, ha sigut Franco, amb el qual sembla que no tenen cap problema els que xuplaren del pot amb ell ni tampoc totes les seues descendències i llocades. Molts diran que hem de passar pàgina i que hem d'oblidar els republicans ajusticiats pel franquisme, però els que no passen pàgina són ells mantenint tota eixa simbologia feridora i provocadora i no tenint, ja no compassió (i això que són catòlics, apostòlics i romans), sinó tenint empatia pel sofriment i el dolor alié, o el del veí, per a més inri.

Dir que la creu franquista de la Torreta de Llíria no és franquista és una fal·làcia més per a no tocar les coses que va deixar el criminal de Franco quan es va apoderar d'este país. La creu és un símbol evidentment anterior, però en l'skyline edetà, col·locada en semblants condicions de terror, amb milers de persones emmudides, assassinades i repressaliades, té un valor clar de record del franquisme. No és "el passat", i si penseu el contrari vos delateu per no tindre cap problema amb un episodi tan terrible, tan espantós. Sou els que, per cert, armeu un rebombori de collons amb el terrorisme d'ETA però que pel que sembla podríeu lluir tranquils l'esvàstica nazi en la solapa, en banderetes pel carrer o en un monument en la Torreta perquè, al cap i a la fi, és un altre símbol històric que venia dels celtes, i estos l'havien pres dels antics perses sense cap mala llavor.

Fa poc, el Tribunal Superior de Justícia de la CV desestimà en una sentència la petició de retirar la creu de la Mola ubicada en un lloc públic del municipi d'Oriola (la Vega Baixa), per entendre que el seu manteniment no suposa la «imposició d'unes particulars creences religioses». Toca't la castanya... El tribunal desestimà un recurs presentat per una associació i dos particulars en què se sol·licitava la retirada d'eixa creu de la muntanya al tractar-se d'una zona pública, la qual cosa, al seu parer, resulta «inconciliable» amb el dret fonamental a l'aconfessionalitat de l'Estat. El recurs, encapçalat per l'advocat José Luis Mazón, també al·legava que es tracta d'«un pur emblema del catolicisme imposat per la dictadura franquista». 

Una altra creu, de les adherides a les parets de les parròquies, és el cas de Mota del Cuervo (Castella-La Manxa). Ací, el jutge deia que "no hi ha inconvenient" que els monuments es preserven i protegisquen des de la perspectiva religiosa i com a símbol "exclusivament religiós".

La Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'establixen mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, més coneguda com a Llei de Memòria Històrica, és una llei espanyola aprovada pel Congrés dels Diputats, en el 2007. L'article 15 de la llei diu sobre els símbols franquistes i els monuments públics:

1. Les Administracions públiques, en l'exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre estes mesures podrà incloure's la retirada de subvencions o ajudes públiques.

2. El que preveu l'apartat anterior no s'aplicarà quan les mencions siguen d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per la llei. (Que no és el cas de la creu de la Torreta, ja que ni té valor artístic, ni és privada i SÍ exalça el bàndol opressor, la seua moral i els seus moralistes còmplices.)

A banda del desmantellament de la creu, també seria necessari fer unes cates arqueològiques dels fonaments de la torre àrab que allí s'erigia. És més, fins i tot preferiríem la reconstrucció de la Torreta Quadrada per a fer un minihotel amb spa i bones vistes abans que mantindre la neura d'uns assassins en una de les parts més altes del casc urbà i a la vista de propis i forasters. O millor: fem fora la creu i erigim una rèplica d'una estàtua d'Eros trobada en la Llíria romana. Amb l'Eros edetà estaríem representats tots i faria gràcia alçar la vista a la Torreta o anar a visitar-la. O és que els de dretes no tenen sexe o no s'enamoren?

D'ací a uns dies continuarem amb més creus i reminiscènies del nazionalcatolicisme en Llíria, perquè això de les creus de Santa Bàrbara té tant de suc que es mereix una altra entrada...