En estos moments de reconquista catòlica sobre els poders laics i democràtics que s'esta donant de manera especial en Europa, és de ressenyar que les religions continuen sent opi, continuen sent esclavitzadores, i especialment la religió catòlica, que és la que ens toca més de prop. Dir açò és una ofensa per a milions de persones catòliques que en cap moment se senten sotmeses ni presoneres de la religió ni de l'obediència d'un teòcrata vaticà. No obstant això, hi hauria prou en sotmetre les mateixes persones a una altra religió, per exemple la musulmana, perquè canviaren d'opinió dràsticament, reconeixent així que la religió si és sotmetiment quan no els resulta coneguda i els és aliena. Però eixa mateixa religió aliena i desconeguda, la musulmana, és per als seus adeptes igual de plaent que la catòlica per als seus. No ocorre el mateix amb la democràcia, que és igual de benefactora (o fotedora) per a catòlics i musulmans i laics. Per açò mateix catolitzar la política com s'esta fent i es farà, és descoratjador i causa por.
La religió catòlica ha tingut el seu moment en la Història. Certament no podem igualar els hòmens que se someteren i cregueren en ella, amb els hòmens que hui se sotmeten i creuen en ella. Els coneixements que tenim hui ni són els mateixos que es tenien ahir ni els que es tenien despús-ahir. Per això les creences dels hòmens que ens han precedit no eren tan perilloses ni nocives com les que hui poden tindre els creients del catolicisme: per molt equivocats que estigueren els nostres avantpassats (i avantpassats són en este assumpte els home de fa menys de 100 anys) el desconeixement de tot el que hui sabem els absol, mentre que, al contrari, condemna als irresponsables que es neguen a obrir els ulls davant del que no té discussió. Déu ja morí fa anys.
Com ens agradaria que es reescriguera la Història del la Humanitat buscant aquells individus que a pesar de viure en uns temps tan limitats de coneixements mai cregueren en cap déu ni divinitat... Aquells hòmens i dones de mirada desafiadora que des de la seua condició social, fóra la que fóra, intuïen que tot el que l'home fera seria gràcies al seu esforç i audàcia. Que res els donarien els déus ni res els cauria del cel. Amb hòmens i dones com estos s'hauria de reescriure la Història.
L'Església catòlica és una gran empresa. És, a més, un estat ubicat en el cor d'Europa. Un Estat sense règim polític democràtic, sense llibertat de creences. És un país en què només poden estar i viure els que pensen d'una forma i creuen en el mateix. Hi ha alguna dictadura major que la religiosa? També és un dels poders polítics i socials més antics que ha perdurat durant dècades i això comporta que, com tota empresa i poder, no deixarà de ser-ho perquè uns quants llestets hagen estudiat més del compte i hagen descobert veritats que deslegitimen i posen en el punt de mira el que en els seus inicis i fins fa pocs dies era lògic i versemblant, com vindre de d'Adam i Eva o tocar campanes per espantar les tronades.
I per molt que des del laïcisme es pense que els teòlegs, els cardenals, els bisbes, els papes i tota la colla són els nostres grans enemics i que deslegitimant-los amb la ciència i el coneixement, a més d'enfrontar-los a les contradiccions i aberracions que han produït durant tants anys de regnat en el món, els podrem neutralitzar, s'equivoquen. Tots eixos dirigents eclesials del catolicisme saben com nosaltres els ateus que tot el seu imperi s'assenta en l'aire, en el no-res; com deia Nietzsche: tenen els peus de fang. Ells no són el problema, el gran problema són eixos milions d'individus, gent comuna i corrent, com tots nosaltres, que encara creu que hi ha un déu de pèl blanc i llargues barbes mirant-nos des de l'espai exterior esperant que anem amb ell una vegada morts. La por a la mort, eixe gran negoci.
Mentre hi haja persones amb estes creences i mentre en siguen milions, els carronyaires de la cosa catòlica saben que podran mantindre's. Per això mateix és tan important combatre les cotes de poder que tan subtilment estan tornant a conquerir els sequaços del catolicisme. Per això és tan important allunyar-los de les escoles, dels nostres fills. Esperem vore el dia en què tota la llegenda catòlica siga per als nostres fills un apartat més de les mitologies en el llibre d'Història.
Qualsevol creència religiosa que aprofite per millorar la vida d'una persona respectant a les que no pensen com ella pot estar bé, però la història està plena d'intoleràncies catòliques, entre d'altres, que demostren la pitjor cara dels monoteismes i el poder terrenal de l'esglesia apostòlica romana. Ja sabem que la fe mou muntanyes, però també sabem que és contrària a la raó. Doncs, per què un ser que es diu racional com a diferència amb la resta d'animals s'aferra a la fe?. La religió és l'opi del poble, una de les drogues més dures.
ResponderEliminarVos reconame dos llibres: "Juliano, el apóstata" (Gore Vidal) i "Per què no soc cristià" (Bertrand Russell).
ResponderEliminar