SOCIETAT ADORMIDA, SOCIETAT MARIANA

Ara que que encetem l'any Mariano, pot ser un bon moment per a repassar els fonaments del neoliberalisme tal com va ser concebut pel seu guru Thomas Friedman. L'equip de Rajoy, amb ell al capdavant, seguiran al peu de la lletra les directrius de la bèstia. I els perjudicats, què? Seguiran endormiscats? Les mesures següents només podran portar-se a terme si ho permetem:

• Els governs han de retirar qualsevol classe de lleis i regulacions que obstaculitzen l'acumulació de beneficis (desregulació).
• Els governs han de vendre qualsevol classe d'actius que les empreses puguen gestionar amb l'obtenció de beneficis (privatització): salut, correus, educació, pensions, inclús la gestió dels parcs nacionals (com es va proposar recentment en la Gran Bretanya)...
• Els governs han de retallar dràsticament el finançament de programes socials (retallades).

Altres mesures:

• Impostos baixos: rics i pobres han de pagar un mateix percentatge de les seues rendes.
• Les empreses han de tindre la llibertat de vendre els seus productes en qualsevol lloc del món i els governs han d'abstindre's de protegir la indústria local.
• Tots els preus han de ser fixats pel mercat.
• No ha d'haver-hi un salari mínim.

Estes set mesures -extretes del llibre La doctrina del xoc, de Naomi Klein- podran servir-nos com un termòmetre a fi de mesurar la prevista elevació de la temperatura del neoliberalisme en els nostres cossos socials. Tal com Klein apunta en el seu llibre, estes mesures -tan impopulars- només poden ser aplicades en una societat si abans se la sotmet a un estat de xoc que desarticule qualsevol indici de resistència.
En el nostre cas, el xoc seria la crisi econòmica i la por que ha provocat en el cos social. Pareix una paradoxa, i no ho és, que la crisi siga el resultat precisament de polítiques neoliberals, de la desregulació accelerada dels mercats globals que crearien riquesa sense fi, vos en recordeu?