DÍHUIT MESURES DE JUSTÍCIA FISCAL PER A CREAR OCUPACIÓ

Tots contribuiran al sosteniment dels gastos públics d’acord amb la seua capacitat econòmica per mitjà d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscador.

      Article 31 de la Constitució Espanyola

En EUPV també ens preocupem pel dèficit. Un dèficit excessiu prolongat en el temps limita les opcions de les noves generacions. Però el dèficit és també un instrument de política econòmica. Si és necessari per a crear ocupació l’acceptem perquè no és un gasto, sinó una inversió en l'única cosa que genera riquesa: el treball humà. Si la despesa es genera per les ajudes donades a la banca les rebutgem, perquè només engendren deute i especulació financera i agreugen la crisi, tal com s'està comprovant.

Els objectius principals de la reforma fiscal que proposem des d’Esquerra Unida i Izquierda Unida:

• Garantir els principis d'equitat i progressivitat establits en la Constitució Espanyola.
• Assegurar el finançament sense dèficit superior al 3% (entés per al conjunt del cicle) de les necessitats pressupostàries de les Administracions Públiques, garantint en tot moment la consolidació i desenvolupament dels serveis públics que constitueixen l’anomenat Estat del Benestar, i molt especialment la sanitat, l'educació i l'aplicació de la Llei de Dependència.
• Situar la contribució fiscal estatal en la mitjana dels països de la Unió Europea, de manera que en l'exercici final de la legislatura (2015) la contribució fiscal a Espanya se situe en el 40% del PIB, és a dir, un augment mínim aproximat de 8 punts.

Antecedents:

• L’anterior govern del PSOE (Rubalcaba) reconeixia en una entrevista de setembre de 2011 que durant la dècada passada s'han rebaixat els impostos en una mitjana de 22.800 milions d’euros anuals.
• El FMI estableix en almenys 4 punts del PIB espanyol els regals fiscals que es fan ací. La suma de bonificacions, exempcions i deduccions (gastos fiscals) en el Pressupost de 2011 supera els 40.000 milions, sense tindre en compte impostos com l'IBI, del que estan exempts tots els edificis propietat de l'Església Catòlica.
• Al costa d’això, a Espanya es donen cinc circumstàncies diferencials:

a) Una baixa contribució fiscal

La diferència de contribució fiscal a Espanya en 2010 amb relació a la UE a 15 és de 31’5 punts del PIB a 40’4 punts de PIB segons el Ministeri d'Economia i l’Eurostat, és a dir, una diferència de 8’9 punts. Els únics països d'Europa amb menor contribució fiscal que Espanya són Eslovàquia, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània i Romania. La contribució fiscal de països semblants a Espanya és: Àustria (42,5%), França (41,6%), Itàlia (42,4), Països Baixos (38,5%) i Regne Unit (36,1%).

b) Una elevada economia submergida

Diversos estudis situen l'economia submergida en un ventall d'entre el 20 i el 25% del PIB. La mitjana de la UE està en el 15%. Els estudis molt concrets del Sindicat de Gestió i Tècnics d'Hisenda l'estimen en el 23’3% del PIB.

c) Un alt frau fiscal

Que en un 75% prové de les grans empreses i fortunes per un import de 42.700 milions d'euros anuals.

d) Una inversió dels principis d'equitat i progressivitat fiscal, establits en la Constitució. De manera que s’acompleix perfectament el que exposà el multimilionari Buffet, que la seua secretària paga, proporcionalment, més impostos que ell:

·        Les rendes del treball paguen més que les de capital. Així, un euro obtingut treballant paga molt més que un euro obtingut en la venda d'unes accions.

·        Les rendes molt altes paguen progressivament menys que les rendes més baixes.

·        Les pimes paguen proporcionalment més impostos que les grans empreses.

·        Hi ha mecanismes legals per a evadir impostos per a les grans fortunes

e) La fiscalitat no penalitza les activitats contaminants, insalubres i perilloses que no apliquen mesures correctores.

Les ferramentes que proposem des d’Esquerra Unida per a acomplir els objectius abans mencionats són:

A. LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL I L’ECONOMIA SUBMERGIDA

El frau fiscal i l'economia submergida redueixen de forma decisiva els recursos del nostre sistema fiscal. Limiten el finançament del conjunt de les Administracions Públiques, la cobertura de les necessitats socials i comprometen el futur desenrotllament econòmic i social del país. Produeixen desigualtat en les aportacions dels distints col·lectius de contribuents, i trenquen els principis de justícia, igualtat i progressivitat del sistema, fomentant la desvinculació dels contribuents amb els seus deures fiscals i generant greuges i desvertebració social. Falsegen la competència i la transparència del mercat.

El combat contra el frau fiscal i l'economia submergida és un factor determinant en la correcció del dèficit públic pel seu important potencial. Diversos estudis solvents fixen el volum d'economia submergida al nostre país entre el 23 i el 25% del PIB. Una disminució al voltant de la mitjana europea (12%) representaria una recaptació fiscal aproximada d'uns 4 punts de PIB. El vessant fiscal de l'economia submergida abastaria els 161.000 milions, mentre que la derivada de l'ocupació irregular arriba a ser de 84.000 milions, segons el Sindicat de Gestió i Tècnics d'Hisenda. Amb la pressió fiscal actual i el tipus mitjà de cotització a la Seguretat Social, les implicacions fiscals d'estes xifres són de 80.000 milions en concepte d'impostos i 32.000 milions en cotitzacions (quota treballador i patronal).

Les mesures a prendre, des del nostre punt de vista, són:

1. Definir un Pla de Lluita contra l'Economia Submergida que establisca objectius de reducció de l'economia submergida en 3 punts anuals de PIB en els exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015. Increment de recaptació fiscal 10.000 milions d’€ a l’any i 4.000 milions de cotitzacions. Increment fiscal al final del període: 40.000 milions d’€ (limitació del dèficit en 4 punts de PIB) i 16.000 milions d’€ en cotitzacions

2. Establir un Pla amb objectius anuals quantificats per a combatre el frau fiscal, centrant-se especialment en l'evasió originada des de les grans empreses i capitals, que ha sigut fixat en 42.700 milions d’€ anuals amb l'objectiu de reduir-la en un 75% en el període de la legislatura. Duplicar l'eficàcia recaptatòria de la lluita contra el frau en els restants subjectes passius per mitjà de la fixació d'objectius anuals.

3. Reforma profunda de l’Agència Estatal d'Administració Tributària, augmentant els seus recursos materials i humans fins a convergir en tres anys amb la mitjana europea. Canviar els procediments de treball de l'AEAT, buscant la qualitat de la inspecció més que la quantitat. Reformar la metodologia, l'organització i la distribució del treball i les competències internes. A partir de l'exercici pressupostari de 2012, els tres Cossos Tècnics del Ministeri d'Hisenda creats per l'article 49 de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Orde Social, queden classificats en el subgrup a1 dels establits per l'article 76 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

4. Desenvolupament urgent de la Disposició Addicional Quarta de la Llei 36/2006 de mesures per a la prevenció del frau fiscal i compliment efectiu de les mesures per a millorar els resultats de la lluita contra el frau fiscal aprovades pel Ple del Congrés dels Diputats en la seua sessió del 28 d'octubre del 2008, així com de les Resolucions 3.9 i 19.1, apartat 5 de les aprovades també pel Ple en la seua sessió del dia 19 de maig del 2009, amb motiu del debat de la comunicació del Govern per al debat de política general.

5. Creació en el Congrés dels Diputats d'una Comissió Especial sobre l'Economia Submergida i el Frau Fiscal davant de la qual:

a) L'Institut d'Estudis Fiscals presentarà abans de desembre del 2012, per al seu debat i l'adopció de les mesures correctores oportunes, un estudi sobre la quantificació de l'economia submergida a Espanya, amb desagregació territorial, sectorial i per impostos, i actualitzarà bianualment l’estudi segons els avanços en la metodologia que determine la Comissió Europea.

b) L'AEAT informarà amb caràcter semestral dels resultats de les actuacions de control del frau amb els objectius específics abans expressats i els resultats de l'atenció als contribuents realitzada en compliment de les seues funcions, remetent dades objectives per a garantir una gestió transparent i independent, i possibilitar el seguiment de l'evolució temporal de l'economia submergida.

c) El Servei de Prevenció del blanqueig de capitals informarà, com a resultat de gestions coordinades amb el Ministeri de l'Interior, la Fiscalia General de l'Estat i l'Agència Tributària de l'Estat, de la identitat de les persones o entitats que utilitzen a Espanya els béns i drets de què són titulars les empreses domiciliades en països o territoris que tinguen la consideració de paradís fiscal, així com el títol jurídic que els permet la seua utilització o gaudi.

6. Modificació de la legislació relativa a les SICAV, fins que siga possible la seua eliminació en la legislació europea, establint com a límit màxim el 2% del capital per a un sol posseïdor i elevació al 5% del tipus de la seua tributació per Operacions Societàries.

7. Plantejar davant de les Institucions Europees la modificació de l'article 56 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea per a establir com a excepció al principi de llibertat dels moviments de capitals, els moviments efectuats entre els Estats membres i els territoris qualificats com a paradisos fiscals. Proposar igualment que les Institucions Europees lideren les negociacions amb les distintes Organitzacions internacionals de caràcter polític o financer per a controlar i identificar als verdaders titulars d'eixos moviments de capitals.

En l'àmbit estatal i fins que el punt anterior es faça efectiu, desenrotllar les següents mesures, a més de les relacionades directament contra el frau i ressenyades en altres apartats d'este document:

a) Establir un impost especial sobre els moviments de capitals amb els territoris qualificats com a paradisos fiscals.

b) Obligar a les empreses que operen a Espanya, i especialment en el sector financer, a informar les autoritats tributàries de les operacions de les seues filials o sucursals en paradisos fiscals, en els mateixos termes que les seues pròpies operacions realitzades en territori nacional.

c) Instar al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial que aclarisquen que en la regulació del delicte fiscal en el Codi Penal és un motiu d'agreujament de les penes cometre frau fiscal per mitjà de la utilització d'empreses domiciliades en territoris o paradisos fiscals.

d) Dur a terme un pla de comprovació de societats, empresaris, professionals, artistes i esportistes amb residència en paradisos fiscals.

8. Modificació de la Llei General Tributària i de les lleis de cada Impost per a concretar mesures preventives i dissuasòries de major eficàcia en el cas de frau. Per exemple, coresponsabilitat de les dos parts intervinents en la transacció quan no existisca comprovant de compra d'un bé o de pagament d'un servei.

B. REFORMA FISCAL PROGRESSIVA

9. Reforma de l’IRPF amb els següents continguts principals:

a) Tributació igual de les rendes del treball i del capital per a recuperar el caràcter sintètic del tribut, integrant tots els rendiments del contribuent en una única base. Es tracta que desaparega la distinció entre base liquidable general (tarifa progressiva) i de l'estalvi (dos tipus). És a dir, que tots els rendiments (del treball i del capital) s'acumulen i tributen en una tarifa progressiva.

b) Establir dos nous trams en l’IRPF: un per a les declaracions compreses entre 60.000 i 120.000 € de base liquidable amb una elevació del tipus del 43 al 45%; i un últim tram per a quotes líquides superiors a 120.000 € anuals amb un tipus del 50% (contribuents afectats: 3,98%).

c) Trasllat de totes les deduccions a la quota.

d) Estendre l'exempció de l'obligació de declarar fins al límit reglamentàriament establit a tots els subjectes passius independentment que les rendes procedisquen d'un o més pagadors, substituint l'autoliquidació per una declaració informativa on consten els pagadors, la quantitat bruta percebuda i les retencions efectuades, a l'efecte de control del frau i l'economia submergida. Es tracta de no penalitzar precisament als que són víctimes de contractacions temporals i precàries.

e) Supressió del Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol.

10. Reforma de l'Impost de Societats:

a) Augment de 5 punts en l'impost sobre els beneficis de les entitats, societats i institucions amb una base imposable superior a 30 milions d’€.

b) Revisió i simplificació de les exempcions i bonificacions de l'impost per a elevar el tipus efectiu mitjà i afavorir a les xicotetes empreses i la inversió productiva i creadora d'ocupació.

c) Limitar els salaris màxims en el sector privat, considerant com no inclusivament en els gastos deduïbles de l'impost de societats les retribucions brutes que, per tots conceptes, de forma directa o indirecta, en espècie o en metàl·lic, superen els 90.000 euros anuals.

11. Reforma de l'IVA:

a) Reducció de l'IVA al tipus superreduït (4%) per a certs aliments hui no inclosos (resta de cereals i les seues farines, carns i peixos frescos), per a anticonceptius i per a compreses i bolquers, tant infantils com per a la tercera edat.

b) Creació d'un IVA especial al 25% (hi ha uns altres dos països en la UE amb 4 tipus d'IVA) per a béns de consum de luxe, i altres adquisicions i gastos sumptuaris. Donada la necessitat l'aprovació per part de les autoritats europees per a esta mesura, de forma provisional i fins que existisca esta aprovació, es proposa la creació d'un Impost Especial sobre Béns i Serveis Sumptuaris amb una tarifa equivalent (7% per diferència amb l'IVA normal aplicable).

12. Reforma del sistema de declaració per mòduls:

a) Limitar el sistema de mòduls als 3 primers anys de l'activitat, passant a continuació a l'estimació directa.

b) Durant els dos primers anys d'activitat, els mòduls actuals estarien reduïts a un 50%, i el tercer any a un 75%.

c) Exclusió des de l'inici de l'activitat dels subjectes passius que facturen més del 20% dels seus ingressos amb el mateix client i dels que emeten qualsevol factura per un import superior a 1.500 euros

13. Imposició temporal extraordinària del 50% dels bons, primes i qualsevol altra retribució extrasalarial dels directius d'institucions financeres mentre dure la crisi, entés este com situar l'índex de desocupació per davall de l'existent a l'1 de gener de 2008.

14. Intervindre en el procés de tramitació de la Taxa Tobin, l'anunciada nova Directiva Europea sobre l'Impost de Transaccions Financeres, per a anticipar la seua entrada en vigor a l'1 de gener de 2013 i perquè el tipus mínim de l'impost siga del 0’05%.

15. Restauració de l'Impost de Patrimoni en els termes i tipus vigents fins al 2007, fins a l'Aprovació d'un Impost Solidari sobre les Grans Fortunes que el substituïsca.

16. Plantejar en les institucions europees l'aplicació de l'acord de la Comissió de Finances de les Assemblea Nacional Francesa (setembre de 2009) sobre eliminació del bitllet de 500 € i reduir a 1.000 euros les quantitats que es poden pagar en efectiu sense comunicació a l'administració tributària de les dades del pagador a partir d'1 de gener de 2012.

17. Presentació, en el termini màxim d'un any, d'un Projecte de Llei sobre finançament de les Hisendes locals en què es tinguen en compte criteris mediambientals.

18. Adopció d'un paquet de mesures de fiscalitat verda, destinades a avançar en el compliment del principi de “qui contamina paga”, d'acord amb la proposició no de Llei presentada per IU en el Congrés dels Diputats i els principals continguts del qual són:

a) Eliminació de l'exempció sobre hidrocarburs per als vols domèstics peninsulars.

b) Convergència de la tributació per gasoils i gasolines

c) Deduccions en l'impost de societats per a estalvi d'energia, aigua i mobilitat dels treballadors.

d) Deducció en l’IRPF dels abonaments de transport públic.

e) Impost sobre bosses de plàstic, abocament i incineració de residus.

f) Impost sobre canvis d'ús del sòl.

g) Impost sobre substàncies d'elevat nivell de risc per a la salut o per al medi ambient.