La ciutat ha de ser compacta, equilibrada, destinada a
la vida social, dissenyada de forma participada i amb criteris de
sostenibilitat social, econòmica i ambiental. On es garantisca la qualitat de
vida, la llibertat i l'exercici dels drets des de la coresponsabilitat.
Per això, estem en contra de la política de segona
vivenda que actualment suposen les urbanitzacions. És cert que cada vegada
existeixen més persones que s'han traslladat a viure a elles com a primera
vivenda. Però també és cert que molts dels empadronats en les urbanitzacions ho
feren per interés, com aquell que s'empadrona en determinat lloc per a optar a
determinat col·legi, etc., i no té allí ubicada la seua residència habitual, la
qual cosa considerem un frau a la democràcia.
La regidora d'urbanisme ha afirmat que “des del Govern
de Llíria continuarem treballant amb els veïns i la resta dels grups polítics
per a desenvolupar tots els processos necessaris, perquè urbanitzar significa
avançar per a tots”. Avançar sí, però de manera i amb criteris de
sostenibilitat, i per a tots.
Quan parlem de sostenibilitat, hi ha tres
aspectes que han d'implementar-se perquè l’“avanç” que es proposa no comprometa
les actuals generacions ni les futures:
- Sostenibilitat social:
S'exigirà de qualsevol projecte urbà
anominat sostenible que responga a les demandes socials del seu entorn,
millorant la qualitat de vida de la població, i assegurant la participació
ciutadana en el disseny del projecte.
- Sostenibilitat mediambiental:
L'urbanisme ha de provocar la menor alteració de
l'ecosistema en què s'insereix: causar el menor impacte possible sobre el medi
ambient i el territori, consumir la menor quantitat de recursos i energia i
generar la menor quantitat possible de residus i emissions.
- Sostenibilitat econòmica:
El projecte ha de ser econòmicament viable per a no
comprometre més recursos econòmics que els estrictament necessaris, ja que
estos són sempre limitats, i les necessitats la societat, sempre superiors als
recursos disponibles.
Des d'estos principis, ens preguntem:
Quin benefici suposa el model que s'està implantant i
imposant en les urbanitzacions? Cap. Què té de roín el model actual, deixant de costat la
seua pròpia existència i la seua impossible reconversió? Que no té xarxa de
clavegueram, amb els problemes de contaminació que això provoca. Per què no s'ha plantejat mantindre este model i
solucionar prioritàriament el problema del clavegueram, seguint l'exemple que
tenim en el Jardí de Lauro?
- Sostenibilitat social:
Partim de la base que ningú té el dret de decidir si
el lloc on viu algú és habitable o no, excepte el propi habitant, siguen quines
siguen les normatives i vinguen estes d'on vinguen. I ací és on apareix la
llibertat d'elecció.
Triar implica de vegades sacrificar o no qüestions que
podríem qualificar d'accessòries, encara que no menors. Hi ha els que
prefereixen no fer eixe sacrifici, o la seua escala de valors és diferent, i
ens pareix perfecte, estan en tot el seu dret. Amb això volem dir que hi ha
moltes persones que volen viure com viuen, triant o sacrificant serveis que no
consideren essencials per a acostar-se al seu ideal de vida, en favor d'altres
contraprestacions. Ens pareix una contradicció que qui advoca per la llibertat
dels mercats, la seua desregulació, etc., es dedique a regular i coartar la
llibertat individual i imposar unes condicions de vida a qui no les ha demanat
i imposar la seua idea de “qualitat de vida” com única i verdadera.
Estem segurs que l'elecció de la majoria de persones
que actualment viuen en les urbanitzacions fou conscient, valorant, tant
positivament com negativament, les mancances i beneficis, i no estan d'acord
amb la regidora d'urbanisme quan diu que “és una necessitat per als seus veïns
i una assignatura pendent en la nostra població” els projectes d'urbanització
que s'han portat i que es duran a terme durant la legislatura, i que estan en
contra de l'asfalt, la il·luminació viària, els dóna el mateix soterrar o no la
línia elèctrica, etc. Amb ells estem, i amb ells estarem.
Estem segurs que moltes de les persones que van votar
a favor d'urbanitzar ho feren pensant que els seria més favorable
econòmicament, convençuts que s'anava a urbanitzar així, sí o sí, que pel desig
o necessitat de fer-ho. És cert que hi ha persones que, com sempre, fan més
soroll que els que estan contents, que consideren tercermundista no tindre
servicis que consideren bàsics i imprescindibles com l'asfalt, enllumenat, etc.
Açò té fàcil solució: traslladar-se a viure al nucli urbà. Això comportaria
perdre altres contraprestacions que influeixen en la seua “qualitat de vida”, i
ací entra la seua llibertat d'elecció. Que pensaríem si els del poble exigiren
el dret de disfrutar d'una piscina privada particular, d'un lloc privat per
a fer les paelles dels diumenges, d'un terreny privat perquè juguen els
xiquets…? No seria això millorar la seua “qualitat de vida”?
- Sostenibilitat mediambiental:
Les urbanitzacions són intrínsecament insostenibles
mediambientalment. La dispersió i la llunyania dels serveis obliga a la
necessitat de trasllats en vehicles de motor, necessitat quantitats ingents de
sòl per a donar cabuda a poca població, reg de jardins privats, molts d'ells
amb aigua potable, etc.
Per això, estem en contra de les urbanitzacions com a
model urbà, i apostem per urbs compactes però enjardinades, intercalant horts
comunitaris, etc. Considerem més eficient la construcció en altura que en
superfície, un model urbanístic d'immobles amb zones enjardinades, esportives i
de jocs infantils connectats amb el viari urbà, i amb els serveis bàsics
necessaris ben pròxims. També per això, no considerem cap ”necessitat”
incorporar les urbanitzacions al nucli urbà. Ja que no podem obviar la seua
existència i que cal minimitzar l'impacte mediambiental que produeixen les
actuals urbanitzacions, recolzem la idea de la necessitat de construir la xarxa
de clavegueram i tota la infraestructura necessària per al seu funcionament.
Però també per això ens posicionem radicalment en
contra de la incorporació de l'enllumenat viari a les urbanitzacions. Pareix
que l'equip de govern no ha tingut en compte, i no podem estar a favor, que
significa multiplicar per més de 8 la superfície il·luminada en el terme de
Llíria amb l'impacte mediambiental que comporta, no només de consum energètic,
sinó per la contaminació lumínica i preservació del cel fosc, l'impacte sobre
la fauna nocturna, sobre la flora. La possibilitat d'utilitzar energia solar
tampoc és solució, ja que no és només un problema de consum energètic, i perquè
amb el temps genera residus, bateries, que actualment no tenen possibilitat de
ser reciclades. I d'altra banda, algú ha calculat la utilització d'este
enllumenat? Quants vianants circulen pels carrers en horari nocturn per les
urbanitzacions? La probabilitat és que la major part dels fanals no il·luminen
“ningú” durant dies i dies. Quin rendiment tindrà?
Amb el mateix argument de la utilització: és necessari
asfaltar i enreixar les zones verdes quan tots els possibles usuaris tenen la
seua pròpia zona? No seria més “ecològic” i minimitzaria l'impacte deixar camp
o bosc en estes zones que no estan construïdes?
Sostenibilitat econòmica:
El projecte ha de ser econòmicament viable per a no
comprometre més recursos econòmics que els estrictament necessaris, ja que
estos són sempre limitats, i les necessitats la societat, sempre superiors als
recursos disponibles.
Està clar que no totes les persones que viuen en les
urbanitzacions tenen la capacitat econòmica per a fer front al gasto que suposa
urbanitzar, siga quin siga el model, i que, com a poc, compromet el pressupost
de la majoria, que veurà minvada la seua “qualitat de vida”. És per això que
s'han d'escometre les reformes estrictament necessàries.
Per tot l'anterior, considerem innecessària tota
actuació urbanística que excedisca de la construcció de la xarxa de
clavegueram, i subministraments bàsics en casos particulars.
Per a acabar transcrivim una carta publicada en el
“Llíria digital”, que probablement no haja eixit en el “Recull de premsa” i que
hauria de fer-nos pensar:
“És un dia trist per a mi i supose per a molts dels
meus veïns. En concret un 56% dels propietaris de la meua urbanització.
Trist perquè trií viure en la urbanització Edeta pel
seu entorn "rural". M'estime les garroferes i els pins que
m'envolten. M'encanta que els xiquets juguen en el carrer. M'agrada l'olor de
terra mullada quan plou i que els turistes del parc de Sant Vicent allarguen
els seus passejos pels camins de la meua urbanització. Açò s'acabarà en breu.
Ara quan ploga oldrà a asfalt brut. Els nanos es ficaran a casa a jugar a la play.
Ningú passejarà pels carrers, perquè l'asfalt no convida i molt menys pels
jardins enreixats. Per a més mostra un botó: acosteu-vos per les urbanitzacions
de Puig i Lis, la Vall de Llíria o Xelardo (la urbanització de la regidora
d'Urbanisme) i voreu que no hi ha ni una ànima que passege o jugue pels seus
carrers...
Fins al dijous, tenia l'esperança de fer entrar en raó
a l'equip de govern de Llíria. Per què m'anaven a fer cas? Simplement perquè
ells mateixos han oferit als partits de l'oposició treballar conjuntament en un
nou model d'urbanització. I per què treballar en un nou model? Perquè el seu
actual model és lleig i és car: inclou instal·lacions innecessàries, no
beneficia els veïns però sí a les companyies subministradores, no és sostenible
mediambientalment, molt menys econòmicament... Puc seguir amb una llarga llista
però ho resumiré: els veïns que ho han de pagar no ho volen i així ho han fet saber
en les últimes eleccions al PP de Llíria.
A Edeta, el model “antic” li ha vingut imposat per la
regidora d'Urbanisme: esta malvada ha agafat a quatre ignorants de la
urbanització, els ha dit que esta “era l'única forma d'urbanitzar” (hi ha
testimonis que poden corroborar açò), els ha fet creure que havien triat
l'empresa urbanitzadora... I estos quatre titelles han contaminat amb mentides
a una part de la propietat... Però no a la majoria de la propietat. Insistisc,
este projecte no ha sigut triat per la majoria de la propietat. Dir una altra
cosa és tergiversar o continuar mentint...
Així, doncs, en breu, Cobra, Telefónica, Iberdrola i
Aqualia (i alguna més) es lucraran un poc més gràcies a setze representants
polítics... Pagarem una "preciosa" instal·lació elèctrica que no
podrem utilitzar, i un llarg etcètera d'injustícies.
Als 11 vots del
PP, en contra que s'intente negociar amb l'empresa urbanitzadora una
modificació del projecte que podria beneficiar els veïns, s'han sumat els 5 del
PSOE... Dic bé: 16 vots (el PP + el PSOE) en contra que s'intente negociar amb
l'empresa urbanitzadora!!! Com es pot estar en contra d'açò?!
En fi, tot s'acabarà. D'ací a poc, la urbanitzadora
Cobra començarà a destruir el meu entorn i a fotre la meua economia i la de tots
els veïns de la meua urbanització...”
Ajudats pels del pp, forasters vidran que els carrers mos asfaltaran.
ResponderEliminar