jueves, 2 de febrero de 2012

LES I ELS LGTBIQ TAMBÉ SOM CLASSE OBRERA


Han passat poc més de dos mesos des que el Partido Popular va guanyar les eleccions generals el passat 20 de novembre i ja tenim noves raons per a eixir als carrers. Es presenta una legislatura “calenta”, perquè les paraules del nou govern només han sigut: “retallades, ajust i austeritat”, la qual cosa es tradueix en més precarietat.
Rajoy ha continuat el que ZP va començar: l'ajust de comptes sobre les que estem baix. Ja és hora de donar-li la volta a la truita i exigir el que és nostre. Exigim que retiren d'una vegada el seu recurs d'inconstitucionalitat contra el matrimoni igualitari. No ens fa falta la seua aprovació, perquè eixa llei és nostra. No demanem a Rajoy que siga maricó ni demanem a Ana Mato que es faça bollera. Simplement demanem el que és nostre i no seu. I si ens posen obstacles perquè les nostres decisions polítiques es facen efectives, ens tornarem a trobar en els carrers amb més energia, força i ganes de lluitar per una societat on no existisquen les amenaces del Partido Popular, dels mercats ni de Rouco Varela.
S'acosten reformes laborals que impediran que les més jóvens tinguem un futur estable. I açò vol dir que no podrem tindre un treball digne que ens oferisca independència econòmica i així poder realitzar els nostres projectes de vida. I per a més inri, ens lleven les ajudes al lloguer, ens desnonen i ens impedeixen accedir a una vivenda digna mentres hi ha milers de vivendes buides. En EUA hi ha un gran percentatge de persones LGTBIQ (almenys el 40% segons Periodisme Humà) entre el total de persones que es troben excloses del dret a la vivenda, és a dir, són “sense llar”. Estes dades desmenteixen el mite que som persones privilegiades econòmicament i mostren una altra realitat sobre la precarietat de les nostres vides. El sistema ens fa que siguem antisistema, que ens tornem transmaribibolleres d'esquerres.


Les nostres plomes es veuen retallades quan ens fan pagar una crisi que no hem causat. Quan ens diuen que no hi ha diners per a plans contra el VIH/SIDA mentre s'injecten fortunes de diners públics als bancs i a l'Església, ens recorden a qui serveixen els dos grans partits i per a qui es legisla. Des d'EUPV creiem que són senyals que ens recorden que el nostre lloc continuen sent els carrers i que estem en un moment on hem d'agafar-nos a la pancarta i cridar ben fort que no volem un futur segons les seues regles. Volem un futur on totes les vides meresquen la pena ser viscudes, un futur sense precarietat, sense suïcidis per transfòbia i sense morts a causa del VIH/SIDA.


No podem seguir en un escenari on ens obliguen a triar entre el mateix i el mateix, on se'ns obliga a estar en el centre de les disputes de dos partits que no són tan diferents en les seues polítiques. El PSOE no reforma la llei electoral, i així obri pas a les majories absolutes de la LGTBIQfòbia del Partido Popular. Mentre el PP ens diu que han de ser durs els ajustos perquè l'economia es recupere, finança amb 10.000 milions d'euros a l'any l'Església Catòlica i el PSOE, per la seua banda, vota en contra de qualsevol iniciativa que plantege Esquerra Unida per a acabar amb els privilegis de les institucions que consideren que estem malaltes, que les dones han de sotmetre's als seus marits i que el condó no serveix per a previndre el VIH.
En honor a les activistes que han deixat la seua pell en els carrers perquè hui podem disfrutar el poc que tenim i que estem a punt de perdre, hem de seguir en lluita al carrer amb el cap ben alt i deixant ben clar quines són les nostres demandes i necessitats sense condicions, sense exigències i sense coaccions enfront d'interessos partidistes supeditats a poders econòmics antidemocràtics. Perquè si la democràcia ha de contindre el dret a la participació política, no es pot permetre que existisca una minoria privilegiada que mantinga la seua situació gràcies a explotar-nos, oprimir-nos i violentar-nos. Perquè el nostre parlament ha de servir-nos perquè les nostres vides meresquen la pena ser viscudes i no per a afavorir als insaciables i patriarcals mercats.
Des d'EUPV creiem que és el moment de dir-li a Rajoy que no li serà tan fàcil callar-nos, que no ens representen ni ens representaran mai. És el moment d'acabar amb la dictadura de la patronal homòfoba i que les pancartes del carrer es transformen en lleis que transformen la nostra societat. És el moment que les transmaribibolleres cridem que nosaltres també som classe obrera i migrants que patim la desocupació, la precarietat i la violència del mercat laboral, les lleis d'estrangeria i les lleis que ens consideren “malaltes”. No donarem ni un pas arrere, defendrem els nostres drets i respondrem amb fermesa i determinació a les retallades socials.
Per tot això, ALLISTA'T A LES MILÍCIES ANTIPATRIARCALS!

2 comentarios :

  1. Jo sóc heterosexual, però m'alliste a la milícia antipatriarcal per a donar guerra i per totes les dones que encara hui viuen sotmeses al xantatge de la por.

    ResponderEliminar
  2. liberate, liberate, ser sexual no es un delito, no lo calles, lanza el grito: AHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!! liberate, liberate, si estas vivo y no estas muerto, a darle gusto a tu cuerpo. lanza al aire tu pancarta, no la quieras ocultar. y que un mal rayo le parta al q no quiera mirar..

    liberate, liberate, no vivas más oprimido, busca tu felicidad. q aunque muchos te critiquen, el q lo prueba repite yo no sé pq será. AH!

    http://www.youtube.com/watch?v=IvAtS75QzUo

    ResponderEliminar

Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.