Una qüestió que la premsa calla de la ja famosa E. Coli, de la crisi del cogombre l'any passat a Alemanya, és que probablement fóra causada per aliments transgènics, ja que precisament este bacteri és l'encarregat d'introduir el gen "estrany" en la llavor; el que fan és bombardejar les llavors amb els bacteris que contenen apegat el gen, i durant este bombardeig, els bacteris E.Coli trenquen l'estructura cel·lular de la llavor transferint així el material genètic desitjat. Ben bé va poder tractar-se de llavors modificades les que generaren la contaminació, ja que estes es manegen sense cap tipus de precaució i no estan sotmeses als mateixos controls, per exemple, que un medicament, per tractar-se de productes alimentaris, segons les lleis actuals.
Els defensors dels aliments transgènics els defensen perquè:
- Els transgènics permeten majors volums de producció, pel que podrien eradicar la fam.
- Els transgènics possibiliten alimentar el bestiar sense necessitat de pastures, el que permet produir més carn, llet, ous etc., a menor preu.
- Els transgènics possibiliten major duració dels productes, es poden agregar característiques beneficioses per a la salut, i són mes nutritius.
- Fa anys que s'usen i no hi ha problemes, pel que són segurs.
La primera gran mentida és la més fàcil de demostrar. L'Argentina i els EUA són els majors productors de soja OMG amb milers d'hectàrees cultivades. Una altra varietat, la soja Roundup Ready, està demostrat que rendeix 5-10% menys que les varietats no transgèniques cultivades en sòls semblants segons un informe d'una universitat nord-americana. Però any rere any es produeix un increment en el cultiu de soja; no obstant això el preu de la soja no ha parat de pujar.
També cal destacar l'encariment de la producció al pagar per les llavors, quan tradicionalment l'agricultor guardava grans i llavors de les collites anteriors. Ara es veu obligat a comprar-ne noves per a cada collita, a banda dels tòxics, més tot el combustible per a la sembra, el regat (la instal·lació del reg a degoteig), la collita, l'emmagatzemament, i després la distribució, unflant encara més el preu del conjunt. Aleshores, com alimentarà al món l'agricultura si el llaurador no pot amb tanta despesa? Despesa gens ecològica, en molts casos.
El segon punt és més del mateix. Es produeix més carn, ous, etc., però també a un cost major; per tant, no fem més que obtindre un producte més car.
El tercer punt és veritat a mitges, ja que a l'agregar estes característiques pareixen oblidar-se d'altres com el sabor. Una tomaca transgènica no sap per a res com una tomaca lliriana d'horta. A més, de què ens serveix que la tomaca dure més temps si eixe temps se'l passa viatjant milers de quilòmetres, passant per un muntó d'intermediaris abans d'arribar a les nostres taules i encarint el producte? No seria millor que es produïra localment, donant treball a la gent més propera?
El quart punt és el desbarat més gran de tots, perquè els transgènics no passen majors controls, ni hi ha estudis reals sobre l'impacte en la salut ni humana ni animal. On sí ha un sòlid consens entre els experts és en problema que provoca l'aplicació massiva d'herbicides als agroecosistemes. Açò genera un fenomen anomenat pressió selectiva que pot activar el creixement desmesurat de males herbes resistents a determinats agents.
L'estudi més important per a determinar les conseqüències en la salut i el medi ambient d'un aliment transgènic, va ser efectuat pel Dr. Arpand Pusztai, en l'Institut Rowett d'Escòcia. Les proves de laboratori en rates alimentades amb creïlles transgèniques, van mostrar debilitament del sistema immunològic, desarreglaments en el desenvolupament d'òrgans interns, interferència en el creixement de rates joves i canvis en l'estructura i funció intestinal.
Un informe presentat a la FDA, anterior a l'any 1999, descobria danys en l'estómac de ratolins femenins, alimentats amb tomaques transgèniques Flavr Savs. En proves efectuades a la soja transgènica RR, es va detectar una reducció considerable de fitoestrògens. I en els estudis de la dacsa transgènica Chardon LL, es van observar diferències significatives en greix, fibres i proteïnes, respecte a la contrapart natural.
Patrice Courvalin, director de la Unitat d'Agents Antibacterians de l'Institut Pasteur, s'endinsa en un altre dels riscos: la resistència als antibiòtics. El problema mèdic seria greu. Molts antibiòtics podrien quedar neutralitzats pels bacteris patògens. Adverteix que les possibilitats i mecanismes d'intercanvi de material genètic entre organismes és immensa. Bacteris patògens podrien assimilar el gen transgènic de resistència, en l'aparell digestiu, a través d'un aliment transgènic que el continga. També pels bacteris dels camps, una vegada la planta transgènica es descompon. Courvalin cita gens de resistència, utilitzats ja per les multinacionals. El gen blaTEM-1, s'insereix en una dacsa transgènica de l'empresa Novartis i és capaç de generar la penicilinasa, que pot degradar les penicil·lines (penicil·lina G, ampicilina, amoxicilina, etc.).
L'any 2002, en la Universitat de Newcastle es van realitzar les primeres proves en humans, demostrant que després d'un sol menjar, material transgènic havia sigut adquirit pels bacteris de l'intestí en tres de les set persones amb colostomia que van participar en l'assaig. Contràriament al que diu la ciència corporativa i privada, el material transgènic no va poder ser eliminat en l'aparell digestiu humà. Això també permetria que els gens transgènics es pogueren transferir a la sang i al genoma de cèl·lules de mamífers, amb el consegüent risc de càncer.
Els transgènics són una gran mentida per a fer molts diners uns pocs a costa de la humanitat i del planeta, contra la qual, des d'EUPV, hem de rebel·lar-nos i lluitar.
Si voleu més informació, cliqueu estos enllaços amb informació sobre els transgènics:
L'atre dia, en el bancal, me dixí les espardenyes a la vora de la tallaora. Quina fou la meua sorpresa al sendemà quan viu que m'havien brotat un parell de tomateres llirianes. Ho avise a l'autoritat incompetent o ho patente?
ResponderEliminar