A
galopar, a galopar,
hasta enterrarlos en el mar.
Rafael
Alberti
1. ELS AMIGATXOS DE FABRA SÓN TAN RANCIS COM ELL
Encara
que la motivació del sopar no va ser una altra que una reunió d'un grup de
socis d'una entitat gastronòmica, la vetlada es va desenvolupar amb un quadre
de Franco presidint la taula. El 20 de novembre del 2003 (el dia en què es
commemora la seua defunció), un grup de castellonencs es va reunir en un local de
la capital de la Plana. Entre els assistents al sopar, i com pot comprovar-se
en les fotografies, es trobaven l'actual director executiu de la societat
pública Castelló Cultural, Vicente Farnós (en primer pla de la imatge); el
gerent de la fundació Emproa (dependent de l'Autoritat Portuària de Castelló),
Manuel Ramos; el cap de premsa de l'Autoritat Portuària, Jesús Portella; el
delegat a Castelló de la Societat de Garantia Recíproca (SGR) i cunyat de
Carlos Fabra, president de la Diputació, Jorge Fernández (quint per
l'esquerra), així com l'actual gerent de la Ciutat de la Justícia de Castelló,
Juan Manzano. Entre els comensals hi havia també destacats directius de
companyies i bancs, empresaris, notaris, advocats i inclús algun membre de les forces
de seguretat de l'Estat. En el transcurs de la reunió ningú va sol·licitar que
es despenjara el quadre amb l'efígie del dictador. Abril de 2007.
2. LA LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA
OBLIGARÀ ELS ALCALDES A LLEVAR TOTA LA SIMBOLOGIA FRANQUISTA
IU i PNB aconsegueixen que la norma amenace l'Església amb la retirada de fons si no lleva les plaques de les seues seus. La llei de memòria històrica va donar ahir un nou pas en l'última negociació del PSOE amb IU-ICV i el PNB.
L'article
15, que abans obligava a retirar els símbols franquistes només en els edificis
de titularitat estatal, ara imposa a "les Administracions Públiques",
açò és a tots els alcaldes, la "retirada d'escuts, insígnies, plaques i
altres objectes o mencions de commemoració". Per tant, hauran de llevar
tots els noms de carrers i monuments franquistes. A més, inclou la previsió de
retirar subvencions als "propietaris privats", entre ells l'Església,
que no eliminen els símbols franquistes que conserven. L'article 15 ha sigut un dels més discutits. Però en la negociació,
tant IU-ICV com el PNB han insistit molt en este assumpte. No sols han
aconseguit retirar la menció dels dos bàndols, sinó que a més s'obliga a totes
les Administracions públiques.
El
text diu ara: "1. Les Administracions Públiques, en l'exercici de les
seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts,
insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació,
personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió
de la Dictadura [...] 2. El Govern col·laborarà amb les comunitats autònomes i
les entitats locals en l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la
Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l'apartat anterior. 3. Les
Administracions Públiques podran retirar subvencions o ajudes als propietaris
privats que no actuen del mode previst en l'apartat 1 d'este article".
Este punt podria incloure a l'Església, que manté en desenes d'edificis la
placa amb l'expressió "caiguts per Déu i per Espanya" i la llista
dels falangistes locals morts en la guerra, de vegades acompanyada del jou i
les fletxes. La llei no obliga a retirar-les, però sí que dóna una mostra clara
de voluntat política i estableix una advertència: "Podran retirar
subvencions o ajudes" que l'Església rep per a la seua activitat. Fins
ara, el Govern socialista no havia volgut enfrontar-se amb l'Església.
Il·legitimitat
És
l'eix principal de la llei, junt a la condemna del franquisme i al
reconeixement als antifranquistes, inclosos els maqui, la Unió Militar
Democràtica, els integrants del Cos de Carrabiners o els brigadistes
internacionals. Tant Joan Herrera com Gaspar Llamazares van comparéixer per a
subratllar que la llei "obri la porta a la nul·litat dels juís" perquè
declara expulsades de l'ordenament jurídic les sentències i en l'exposició de
motius "impedeix la seua invocació per qualsevol autoritat administrativa
i judicial".
Valle de los Caídos
És
quasi l'únic punt rellevant en què la llei no ha avançat després de la negociació.
Es van manejar esborranys que creaven una nova institució per a gestionar la
vall. L'oposició de CiU, que havia rebut pressions dels Benedictins, orde que
regeix la vida del monestir que hi ha al costat de la basílica en què està
soterrat el dictador, ha portat als socialistes a tornar a la primera proposta.
En ella es prohibeixen els actes franquistes en la vall i es força a que el
monument s'utilitze per a "honrar la memòria de totes les persones mortes
a conseqüència de la Guerra Civil (...) i de la repressió política que la va
seguir, a fi d'aprofundir el coneixement d'eixe període històric i en
l'exaltació de la pau i dels valors democràtics". Octubre de 2007.
3. EL PP DE DÉNIA MANTÉ ELS TÍTOLS A
FRANCO
L'equip
de govern de l'Ajuntament de Dénia (la Marina Alta), integrat per PP i
independents, es va emparar en l'últim ple en una qüestió formal per a
mantindre el títol de fill adoptiu atorgat a Franco en 1940, així com la
medalla d'or amb què es va distingir el dictador en 1968.
L'alcaldessa,
la popular Ana Kringe, va bloquejar la iniciativa després d'un informe verbal
del secretari que indicava que, segons el Reglament de Distincions, la decisió
ha d'assumir-se en junta de govern. Encara que Kringe es va comprometre a
portar la proposta a este últim organisme, és la segona ocasió en què el seu
executiu s'oposa a retirar estes distincions, després d'haver-ho fet en una
comissió informativa. Novembre de 2008.
4. L’ALCALDESSA D’ORIOLA ES NEGA A
RETIRAR ELS HONORS A FRANCO
L'alcaldessa
d'Oriola (la Vega Baixa), la popular Mónica Lorente, està incomplint la Llei de
la Memòria Històrica i es nega a retirar els "honors i distincions
concedits al dictador Franco. En el sud del País Valencià encara hi ha molts
alcaldes i alcaldesses del PP que continuen manifestant un incomprensible
afecció a la simbologia franquista i que es manifesten còmodes amb els símbols
del franquisme en els seus municipis, per la qual cosa són hostils a qualsevol
iniciativa plantejada per a retirar estos símbols.
El
govern local d'Oriola, en mans del PP, ha rebutjat una moció de l'oposició per
a retirar diverses distincions a Franco i canviar el nom d'alguns carrers. La mateixa moció, dirigida a eliminar tot
signe o símbol franquista en el municipi, ha sigut presentada i rebutjada en unes
altres dos ocasions. La moció demana canviar la nomenclatura dels carrers que
fan referència a la dictadura franquista, i retirar la medalla de la ciutat i
el títol de Caballero Cubierto d'Oriola a Francisco Franco.
La
regidor de Cultura, Josefina Ferrando, ha ratllat de "reiterativa" la
moció i ha afirmat que la majoria popular evitarà "usar diners dels
oriolans per a aplicar la Llei de Memòria Històrica". Segons la regidor,
no cal retirar la medalla de la ciutat al dictador perquè està mort. "Només
la tenen les persones en vida i tots sabem on es troba Franco, per la qual cosa
no li la podem llevar, perquè no la té", ha al·legat. Quant a la
nomenclatura dels carrers, la titular de Cultura ha manifestat "no creuré
que a cap oriolà li lleve la son el fet que un carrer s’anomene José
Antonio" i ha demanat a l’oposició que ocupe el temps en coses "més
productives". Juny de 2010.
5. EL PP REBUTJA RETIRAR A FRANCO LA
MEDALLA D’OR DE BORRIANA
Borriana (la Plana Baixa) mantindrà la concessió de la medalla d'or a Franco gràcies al vot del PP.
L'equip de govern en l'Ajuntament de Borriana va votar en contra d'una moció,
presentada pels socialistes i recolzada per la resta de grups, en què es
reclamava l'inici d'un expedient per a deixar sense efecte l'acord plenari
adoptat el 4 abril de 1968 pel qual es va concedir la medalla d'or de la ciutat
al dictador. Segons va dir l'edil del PP Enrique Safont, la moció no és
necessària perquè l'Estat hauria de complir d'ofici la llei i retirar totes les
distincions a Franco. Abril de 2009.
6. L'IMPRESENTABLE DE RUS ACABA UNA DISCUSSIÓ CRIDANT
“ARRIBA ESPAÑA”
L'alcalde
de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, del PP, va
replicar així a l'anunci del PSPV de no tornar a demanar la retirada del títol
d'alcalde a Franco. El portaveu del PSOE de Xàtiva, Roger Cerdà, va voler
sorprendre ahir al ple anunciant que la seua formació política no tornarà a
plantejar a l'alcalde de la ciutat, Alfonso Rus (PP), que retire els honors i
distincions concedits al dictador Franco, en 1946, per la corporació. Els
socialistes ho havien sol·licitat en dos ocasions anteriors sense obtindre una
resposta positiva de Rus. Cerdà, dirigint-se a Rus, li va llançar: "Vosté
ja no pot tindre este honor, que només correspon a un demòcrata. L'endemà que
vosté deixe d'estar ací, Franco deixarà de ser alcalde de Xàtiva, li ho
assegure", va postil·lar.
Però
el que Roger Cerdà mai va imaginar és el tipus de resposta de Rus, tercer
alcalde de Xàtiva des de la restitució de la democràcia. Després de rebolicar-se
en la butaca i somriure, el líder provincial del PP va concloure la qüestió amb
un "¡y arriba España!" que va retrunyir en el saló de sessions. Cap
regidor del PP va reaccionar, tampoc des del Bloc. El portaveu del PSOE, Roger
Cerdà, va intervindre per a recriminar a Rus el seu al·legat fascistoide:
"Això que vosté ha dit jo no ho diré mai. I fins pareix que li fa gràcia,
veritat?", va dir sense trobar resposta de l'alcalde de Xàtiva. El
portaveu del PSOE havia iniciat la seua intervenció preguntant a Rus si sabia
que l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo (PP), havia aprovat desposseir Franco
dels mateixos honors que manté el PP a Xàtiva. "Ni ho sé, ni
m'interessa", va respondre Rus. Juny de 2009.
7. BARBERÁ MANTINDRÀ ELS SÍMBOLS I ELS ESCUTS FRANQUISTES A VALÈNCIA
Barberá
va optar per ignorar l'assumpte i es va centrar en la lectura d'uns documents
mentre Soto la invitava a seguir l'exemple de l'alcaldessa d'Alacant, Sonia
Castedo, també del PP, que ha suprimit els títols honorífics a Franco. Juny de
2009.
8. EL PP D'ALACANT VETA EL TERME
"FEIXISTA" EN EL MEMORIAL A LES VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG DE 1938
El
PP ha utilitzat este matí la seua majoria en l'Ajuntament d'Alacant per a
rebutjar la moció que reclamava impulsar la construcció del memorial a les
víctimes del bombardeig feixista del 25 de maig de 1938 sobre el Mercat
Central. Darrere de la decisió estan les reticències de l'equip de govern a
incloure la paraula "feixista" en la placa de l'esmentat monument per
a deixar constància de l'autoria de l'atac.
La
votació ha estat precedida per la intervenció de dos representes sindicals, per
part d’UGT i CCOO, membres de la Comissió Cívica de la Memòria Històrica.
"L'Ajuntament té un deute a saldar", ha esgrimit Adolfo Cebrián, d’UGT,
davant del ple de l'Ajuntament en referència al record a les més de 300
víctimes civils que va causar el bombardeig de l'exèrcit italià sobre Alacant. "Ningú
pot posar en dubte la tragèdia ni els causants, els feixistes italians",
ha afegit posteriorment el representant de CCOO, Manuel Parra. El sindicalista
ha insistit en el fet que una societat democràtica no ha de tindre por "a
conéixer la seua història".
El
regidor de Cultura, Miguel Valor, ha evitat entrar en el fons del debat. Valor
ha qualificat la moció d’"oportunista", ha assegurat que l'equip de
govern del PP no té "ha de demostrar res a ningú" sobre la seua
convicció democràtica (argumentant que han retirat els honors al dictador
Franco o que ha anomenat fill predilecte al republicà Miguel Hernández) i ha
esquivat la moció a l'esgrimir que estan "ultimant" un text de
consens amb la Comissió Cívica de la Memòria Històrica. Valor ha anat més allà
i ha assegurat que quan s'arribe a un acord el monument s'alçarà en quatre
mesos. L'edil del PP no ha fet referència expressa al terme feixista.
La
Comissió Cívica va convocar un concurs per al disseny d'un memorial en record
de les víctimes del bombardeig. Amb una obra que mostra nou plaques que
representen als nou avions que van causar la massacre, 90 punts negres i 300
llums en honor a les víctimes s’inclou el lema "A les més de 300 víctimes
civils del bombardeig feixista del 25 de maig de 1938". Abril de 2010.
9. ELS ESCUTS FRANQUISTES
"REFLECTEIXEN UN CANVI HISTÒRIC" PER AL PP VALENCIÀ
Un
òrgan de consulta del Govern de Camps considera que no cal retirar dels carrers
els símbols que exalten la dictadura. Els escuts franquistes no exalten la
Dictadura, només reflecteixen un "canvi històric". Amb este argument,
el màxim òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana, el Consell Jurídic
Consultiu (l'equivalent autonòmic del Consell d'Estat), ha arribat a la
conclusió que l'Ajuntament de València no està obligat a retirar els escuts que
encara queden en els carrers de la ciutat. Així ho assegura el Consell en un
informe. El ple de la corporació municipal va demanar a este òrgan consultiu la
seua opinió després que l’oposició demanara a l'equip de Govern que retiraren
els símbols franquistes que romanen en els carrers, d'acord amb el que s'ha
estipulat en la Llei de Memòria Històrica. L’oposició es va referir a escuts
situats en les portes de tres col·legis públics i en les plaques d'alguns
carrers, així com una creu que presideix una de les principals rotondes de la
ciutat i ha qualificat l'informe d'atac a la Llei de Memòria per tractar-se
d'una "interpretació perversa"
Per
a arribar a la conclusió que l'Ajuntament valencià no està obligat a retirar
estos símbols, l'informe fa una interpretació extraordinàriament restrictiva de
l'article 15 de la Llei de la Memòria, que obliga a les administracions a
retirar "escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions
commemoratives d'exaltació personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de
la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura". El Consell Jurídic
nega que símbols com l'escut siguen "per si mateixos, una exaltació de la
sublevació militar, la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura".
Açò a pesar que, dos paràgrafs més amunt, l'òrgan consultiu valencià reconeix
que l'emblema franquista expressa "valors que assumia com desitjable un
règim autoritari que, per definició, part de premisses diferents de les pròpies
d'un estat democràtic".
El
Consell Jurídic Consultiu està format per sis juristes que han de ser, segons
la normativa, de reconegut prestigi. Tres d'ells estan designats directament per
la Generalitat Valenciana, i els altres tres pel Parlament autonòmic, ambdós
institucions controlades pel PP. Gener de 2011.
10. EL PP DE CASTELLÓ ES NEGA A RETIRAR
ELS HONORS A FRANCO
Per
tercera vegada en esta legislatura el PP de Castelló es va negar a retirar els
honors municipals atorgats a Franco. L'argument que va esgrimir el PP per a
defendre la seua postura és que el dictador "ha mort". La moció
proposava revocar tots els acords en els que s'han concedit honors polítics a
persones relacionades amb la dictadura franquista i esgrimia que estes
decisions polítiques, adoptades per governs antidemocràtics, havien
d'anul·lar-se en el mateix fòrum en què van ser adoptades. La proposta
enumerava la medalla d'or de la ciutat atorgada a Franco, la mateixa que van
rebre Herrero Tejedor, secretari general del Movimiento, Pilar Primo de Rivera
i el general franquista Miguel Abriat, que va obtindre a més els títols de fill
adoptiu i alcalde honorari de la ciutat. La moció també incloïa el nomenament
de Serrano Suñer com a fill adoptiu i alcalde perpetu de Castelló i els
reconeixements, com a fills predilectes, als generals franquistes Antonio
Aranda i Enrique Serra.
Un
altre dels punts de la proposta proposava revocació de distints honors, tant a
títol personal com amb la retolació de carrers, places i avingudes a una
dotzena de persones i rehabilitar a "totes les persones que van exercir
càrrecs de representació en este Ajuntament i que van ser inhabilitades durant
la dictadura". L'edil del Bloc, Enric Nomdedéu, va votar a favor de la
moció però va comminar a "preocupar-se pel futur". Març de 2011.
11. EL PP D’ELX LLEVA UN JARDÍ A LA
PASIONARIA I DEDICA UNA AVINGUDA A UN ALCALDE FRANQUISTA
Acaba
d'arribar a l'alcaldia, però l'alcaldessa d'Elx, Mercedes Alonso, del PP, ja ha
tingut temps de donar-li a la guia de carrers de la ciutat la particular visió
històrica que agrada en les seues files. Així, el govern municipal il·licità ha
aprovat canviar el nom d'un jardí dedicat a Dolores Ibarruri La Pasionaria, mentre que rebatejava una
avinguda, fins ara denominada com del Ferrocarril, amb el nom d'un dels últims
alcaldes franquistes de la ciutat, Vicente Quiles. No és la primera vegada, i
un altre alcalde del PP acabat de triar com Antonio Zoido a Sevilla pràcticament
va debutar anunciant que llevaria el nom d'un carrer dedicat a l'actriu Pilar
Bardem per a donar-li’l a una santa.
Davant
de les protestes dels partits de l'oposició, el portaveu del PP municipal,
Pablo Ruz, ha justificat la nova orientació que han donat al nomenclàtor de la
ciutat. Sobre llevar el nom de La Pasionaria al jardí, Ruz ho argumenta dient
que la històrica dirigent comunista “no té cap relació amb la ciutat” i que el
seu nou nom, Jardí de la República Argentina, està relacionada amb la petició
del col·lectiu de ciutadans originaris d'aquell país de tindre un espai per a
ells. El PP parla de deute amb l'alcalde franquista i que en qualsevol cas han
demostrat un menyspreu a la memòria de La Pasionaria. Quan l'alcaldessa
Mercedes Alonso va ser preguntada per la ubicació d'un bust dedicat a la
dirigent que ja havien retirat del jardí, va apuntar: “El monòlit està
destruït, no existeix, és història”. Quant al carrer dedicat a un regidor
franquista, Ruz al·lega que Vicente Quiles va aconseguir coses “molt
importants” per a Elx i la ciutat “tenia un deute amb un dels millors alcaldes
de la història recent”.
Les
protestes no s'han fet esperar i diversos col·lectius de l'esquerra il·licitana
han denunciat que amb estes mesures el PP “mostra el seu verdader rostre” i
“lluny de practicar un Govern per a tots”, com van prometre en campanya, estan
practicant “el més pur revengisme animats pel sector més ultra del seu
electorat”. Estos col·lectius (entre els que es troben Esquerra Unida,
MUP-Republicanos, Partit Humanista, PCPE, PCPV, Sindicat d'Estudiants Independents
i Col·lectiu Ecologista Margalló) contraposen la memòria d'Ibarruri, “una
incansable lluitadora pels drets de la dona, la democràcia i els drets dels
treballadors” amb la de l'alcalde franquista ara homenatjat. “Quiles va ser
l'executor local de les polítiques franquistes, enemic de la democràcia fins al
final, promotor de xanxullos a costa del nostre Palmerar i repressor de les
protestes obreres; però, abans que res, va ser el representant polític d'una
dictadura feixista, i això és el que vol homenatjar el PP local”, explica el
comunicat. Recorden així mateix que dedicar una avinguda a un alcalde
franquista és una “flagrant violació” de la Llei de la Memòria Històrica.
Juliol de 2011.
L’alcalde
de Castelló, José Luis Gimeno, del PP, elogia en un llibre, patrocinat per
l'ajuntament de la ciutat, el general Franco, del que ha escrit que “va
governar amb fermesa com a dictador” i al qual es refereix com a “inflexible,
elemental, íntegre, honrat i espanyol fins a la medul·la, sent tan sols
responsable davant de Déu i la Història”.
L’alcalde
atribueix al dictador el desenvolupament de “la Seguretat Social i l'Educació i
la Sanitat públiques”, alhora que “evità que Espanya entrara en la 2a Guerra
Mundial”. Els afalacs a Franco continuen en el terreny econòmic: “aconseguí
portar Espanya fins a les primeres potències industrials del món”.
No
és l'única exaltació que Gimeno fa dels valors franquistes. En la pàgina 226
parla de la División Azul i assevera que els seus integrants “van tindre un
comportament heroic. Les seues gestes, capacitat de resistència i de patiment
constitueixen una pàgina gloriosa de la Història militar d'Espanya. Va meréixer
l'admiració dels alemanys i el respecte dels russos”.També té elogis per a José
Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, un moviment que considera que
va ser creat “per a donar batalla al capitalisme i al marxisme en defensa del
nacionalsindicalisme” i que es basà “en els ideals d'unitat, llibertat i
grandesa de la pàtria, impossibilitant la lluita de classes”. De Primo de
Rivera diu que marcà “el rumb per a un nou ser espanyol i l'exaltació d'un
moviment poètic, que encara que té paral·lelisme amb el feixisme, mai va
coincidir amb les formes ni amb les idees del fundador del fascio, l'italià
Benito Mussolini”.
En
el seu peculiar repàs de la Història contemporània d'Espanya, José Luis Gimeno
es mostra particularment crític amb el moviment obrer. Així, en la pàgina 70
parla de Bilbao, que considera una “població socialista per antonomàsia,
pionera en els moviments obrers violents i exemple que s'havia de seguir,
segons uns, durant la guerra civil de 1936” .
Gimeno
també es mostra crític amb Manuel Azaña, de qui diu que “no va saber, no va
poder, o no va voler, en qualsevol cas va ser incapaç d'evitar els successos
violents que van donar lloc” al colp d’estat, uns episodis que, segons l’alcalde,
“no hem d'ignorar que van ser causats per incontrolats”. Setembre de 2002.
13. FRANCO CONTINUA SENT FILL
PREDILECTE D’ALACANT
El
ple de la Diputació d'Alacant ha rebutjat hui, amb els vots del PP, una moció
en què es demanava retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte de la
província d'Alacant al general Franco, així com altres honors a l'exdictador i
a la seua família. I plou sobre mullat, ja que l'alcalde d'Alacant, Luis Díaz
Alperi (PP), es va negar fa uns mesos a retirar els honors al dictador i va
demanar 25.000 firmes per a canviar d'opinió.
L’eliminació
del nomenament de fill adoptiu de la província d'Alacant a Franco és un
imperatiu legal de la Llei de Memòria Històrica i en cap societat tenen cabuda
elements que honren els dictadors. Per la seua banda, la portaveu adjunta del
PP en la Diputació d'Alacant, Mercedes Alonso, ha afirmat que l'assumpte sobre
el nomenament de fill predilecte de la província a Franco "no li lleva la
son a ningú", sobretot a aquells que han crescut en la democràcia, i ha
afirmat que a la societat li importen més altres problemes, com la pujada de
l'aigua i de la llum. Alonso ha recordat que segons l'article 2 del reglament
de la Diputació, tots els nomenaments honorífics són de caràcter vitalici i,
per consegüent, "no se li pot llevar cap distinció" a Franco. Tot
sense tindre en compte que la llei de Memòria Històrica està per damunt de
qualsevol reglament. Per la seua banda, el president de la Diputació d'Alacant,
José Joaquín Ripoll, ha recalcat que ni ell ni ningú del seu partit se senten
"deutors del franquisme" i que, per a omplir les lleis, "no cal
presentar mocions que no aporten res". Juliol de 2008.
14. PAÍS VALENCIÀ: EL PP REBUTJA QUE ES RETIREN SÍMBOLS FRANQUISTES DELS EDIFICIS PÚBLICS
El
PP rebutja en les Corts una iniciativa que demanava que el Consell donara les
instruccions per a retirar de les vivendes i edificis públics les plaques “amb
simbologia predemocràtica i contrària al sistema constitucional que encara hui”
existeixen. El diputat popular Juan Rodríguez Marín va justificar el rebuig perquè,
“en el pur exercici de democràcia, de mirar cap avant, els símbols ja no
signifiquen res”, i en tot cas serveixen d’“avís” i “advertència” contra “tots
els feixismes”. “D'una manera liberal, democràtica, honesta, i sobretot ètica i
humana, no podria jo dir que s'esborre res de cap costat; que es recorde per al
futur i que s'acabe amb les dos Espanyes”, va afirmar Rodríguez Marín, el qual
va mostrar la seua “sorpresa” pel fet que, després de tants anys de democràcia,
es presente ara esta iniciativa referida a uns símbols que es van col·locar en
les fatxades de les vivendes de promoció pública dels anys cinquanta, seixanta
i setanta. “Encara que determinats símbols puguen no agradar-nos”, va afegir
Rodríguez Marín, “la llibertat exigeix respecte”. Maig de 2002.
15. EL BISBE DE SIGÜENZA S’ENLLUERNA
AMB LES BONDATS DE FRANCO
El
bisbe de Sigüenza, en el seu dia número dos de la Conferència Episcopal, José
Sánchez, ha defés hui el perquè l'Església no condemna el franquisme: "És
molt difícil condemnar en bloc una època que va durar quaranta anys i que va
tindre maldats, però també va tindre bondats". A més, el bisbe ha
confessat que la relació amb el Govern no és bona, perquè han entrat "molt
fort" en temes "sagrats per a l'Església" com el matrimoni,
l'avortament o l'educació. "Una cosa és la persona de Franco, els seus
adlàters i els seus partits, i una altra és condemnar-ho tot en bloc, perquè
també va haver-hi persones molt bones al costat de Franco", va manifestar
el retorot. El bisbe de Sigüenza va justificar que quan "et toquen els
punts més sensibles, reacciones perquè no han anat pel camí que ens
agrada".
Per
a l'antic número dos de la Conferència Episcopal està "bé" que tots
els que hagen sigut sotmesos a atropells "en l'una i l'altra part"
"siguen reconeguts i la seua memòria siga recordada". José Sánchez va
voler incidir que també hi ha hagut atropells abans del franquisme o de la
Guerra Civil "per l'altra part". Per al bisbe, el problema resideix en
el fet que s'ha donat "una lectura de la història parcial", des del
punt de vista dels vencedors. No obstant això, creu que ara "el
perillós" és que es faça "una lectura parcial des de l'altre bàndol":
"La vida no és tan maniquea com això. El bé i el mal caminen molt repartits.
Ara, per a compensar, dir que nosaltres vam ser els bons i ells els roïns, no
és la solució". Octubre de 2007.
El
ple de l'Ajuntament de Toledo va aprovar este dijous una moció per a retirar la
Medalla d'Or de la Ciutat, i la Medalla d'Or de l'Alcázar de Toledo a Francisco
Franco, coincidint amb el 33é aniversari de la seua mort. Esta moció va eixir
avant gràcies als vots del PSOE i IU. El Partido Popular va votar en contra. El
portaveu del PP en este consistori, Lamberto García Pineda, va justificar la
decisió del seu grup polític assegurant que llevar la Medalla d'Or de la ciutat
a Franco no és un problema que interesse als veïns. Per a l'edil, problemes com
la desocupació, el trànsit o la crisi "són els que verdaderament s'haurien
de debatre en la cambra municipal". Així mateix, va apuntar que la moció
presentada per Esquerra Unida "trenca" les regles de consens en què
es va basar la Transició democràtica, i va considerar que "és innecessària
i perjudicial" per a la convivència dels espanyols. Així, va aprofitar la
situació per a fer "un homenatge unànime" a tots aquells que van
patir amb la Guerra Civil i el franquisme. Per a acabar, el portaveu del PP
manifestà que amb mocions com esta, IU "pretén la fallida d'un procés
polític en què la majoria de nosaltres ens reconeixem, deslegitimant el pacte
de la Transició", i recordà les paraules de l'expresident González en què
deia que "Franco forma part de la història i no podem esborrar-la, ens
agrade o no ens agrade". Novembre de 2008.
17. EL PP DE MARBELLA DIU SÍ A FRANCO
El
Partido Popular va votar en ple en contra de la retirada d'honors que encara a
hores d'ara ostenten per Marbella el Dictador Francisco Franco, l'exministre
José Solís Ruiz i el capità de l'armada Carretero Blanco dins del marc de la
Llei de Memòria Històrica.
La
negativa del PP a recolzar esta mesura ha posat de manifest el menyspreu dels
populars i la falta de sensibilitat cap als represaliats i els seus familiars,
així com el verdader tarannà dels integrants de l'equip de govern. Inclús els
del PP han qualificat la moció com d'escassa rellevància. Febrer de 2009.
18. EL PP NO RETIRARÀ L'ESTÀTUA DE
FRANCO A MELILLA SI DEFENSA NO LI DÓNA UNA ALTRA UBICACIÓ
El
president de Melilla, Juan José Imbroda, aclareix que no està dedicada a Franco
com a cabdill, sinó al comandant de la Legió que en 1921 va salvar la ciutat. Imbroda, del PP, ha
assegurat que no retirarà l'estàtua de Franco de la ciutat, l'única que queda a
Espanya en una via pública, llevat que el Ministeri de Defensa li busque una
altra ubicació en algun aquarterament o en el Museu Militar. Imbroda ha
manifestat que l'estàtua es retirarà per a "portar-la a algun lloc
concret", per la qual cosa es tramitarà "per escrit" al Ministeri
de Defensa la sol·licitud que siga traslladada a alguna dependència de
l'Exèrcit. "Si no, si resulta que açò no qualla, es quedarà
ací", ha afirmat la primera autoritat de la ciutat autònoma. "Estem
parlant de l'any 1921, d'un militar i del Ministeri de Defensa", ha dit el
president, qui ha considerat que té poc de sentit que l'estàtua es porte a un
museu civil o arqueològic, d'ací que es demane una ubicació a Defensa.
En
el cas que no es trobe un altre emplaçament, el mandatari ha asseverat que
seguirà en el mateix lloc en què es troba i en el que està com a comandant
d'una unitat militar, no com a Generalísimo. "Si el Ministeri de
Defensa ens diu que no se'l porta a les seues instal·lacions militars, que
potser ens diu que sí, nosaltres en un museu no el ficarem, per la qual cosa es
quedarà allí", ha insistit. Segons Imbroda, l'arribada de la Legió fa
més de 80 anys al comandament de Franco va fer possible que Melilla continuara
sent espanyola, per la qual cosa hi ha assenyalat que eixa figura no nomé el representa
a ell, sinó a tots els que van vindre en aquells moments.
No
obstant això, ha desitjat que es busque un lloc a la figura del comandant Franco
i ha aclarit que no va ser ell el que va manar col·locar-la, com tampoc va ser
el PSOE el que l'ha volgut llevar mentre va governar a Melilla. Abril de
2009.
19. EL LÍDER DEL PP DE LA CORUNYA
EXALÇA EL MILITAR COLPISTA MILLÁN-ASTRAY
Un
colpista com el general José Millán-Astray, fundador de la Legió i actiu
col·laborador de Franco, del que va ser cap de premsa i propaganda, és "un
corunyés de pro, de tota la vida". El president provincial del PP de la
Corunya i portaveu de l'oposició municipal, Carlos Negreira, va sorprendre ahir
amb la seua encesa defensa de l'enorme estàtua del militar que presideix una
xicoteta plaça del centre de la ciutat.
Cinc
dies després que l'Ajuntament, sense el suport del PP, aprovara la retirada de
53 símbols de la dictadura en compliment de la Llei de la Memòria Històrica,
Negreira va tornar a la càrrega reclamant "una reflexió que podria
portar" a la permanència de la polèmica estàtua. "Estem parlant d'un
monument a una persona que és un corunyés de pro, de tota la vida. Una persona
que va crear un cos que encara està vigent", va dir en referència a la
Legió.
Les
paraules de Negreira van sorprendre el president, Alberto Núñez Feijóo, de
visita en la Corunya, qui va respondre: "Eixes qüestions ja estan saldades
en l'Ajuntament". En un intent de concloure polèmiques sobre la memòria
històrica, Feijóo va agregar: "L'important és aprendre del passat i fer
una millor història en el futur".
Negreira
acusa el govern local de a Corunya (PSOE- BNG) de "crispar" amb la
retirada de la simbologia franquista. El dirigent del PP al·lega que el seu
partit va ser exclòs del procés i va demanar "sentit comú" per a
aplicar la Llei de Memòria Històrica. Millán-Astray es va fer famós, en un
sonat enfrontament públic amb Unamuno abans de la guerra, pels lemes
"¡Muera la inteligencia!, ¡Viva la muerte!". En eixe mateix discurs
va titlar Catalunya i el País Basc de "càncers en el cos de la
nació", que "el feixisme, el sanador d'Espanya, sabrà com
exterminar-los". Juliol de 2009.
20. UN AJUNTAMENT DE SALAMANCA RESTAURA
UN MONÒLIT EN MEMÒRIA DE PRIMO DE RIVERA
Un
alcalde del PP a Salamanca ha ordenat restaurar un monòlit en memòria de Primo
de Rivera. Es tracta d'un monòlit de més de tres metres d'altura i una placa
d'homenatge als caiguts per la pàtria en Vitigudino: en ella apareixen els noms
de Primo de Rivera i diversos falangistes d'esta comarca situada a l'oest de
Salamanca. Els treballs de restauració inclouen el repintat dels noms,
que ara poden llegir-se amb total nitidesa.
Vitigudino
és una localitat d'uns 3.000 habitants situada a l'oest de Salamanca, ja prop
de Portugal. El seu alcalde és Julio Santiago, del PP. Preguntat per esta
iniciativa, que contradiu el que preveu la Llei de la Memòria històrica,
assegura que ell no ha ordenat eixos treballs de restauració i que a més
desconeix que s'estiguen duent a terme. Desembre de 2009.
21. EL PP INTENTARÀ LEGITIMAR LA
LLOREJADA QUE FRANCO VA IMPOSAR A L'ESCUT DE VALLADOLID
Francisco
Javier León de la Riva va dir que intentarà que Ministeri de Defensa concedisca
a Valladolid la Cruz Laureada de San Fernando per a, d'esta manera, poder
legitimar la distinció que ja llueix l'escut de la ciutat i que el general
Franco va imposar a la capital castellana el 17 de juliol de 1939 pel
«singularísimo relevo» que va tindre en l'Alzamiento Nazional. El regidor va
desvelar la seua intenció després d'un ple en què el PP va rebutjar una moció
d'Esquerra Unida on se sol·licitava la retirada de tots els símbols de l'època
del dictador que encara hi ha en la ciutat, una petició que està abonada per
5.600 firmes i que apel·la al compliment de l'article 15 de la Llei de la
Memòria Històrica. En un primer moment, el portaveu popular, Jesús Enríquez, va
arribar a dir que qui hauria de retirar esta distinció de l'escut és «qui la va
atorgar». Les seues paraules van provocar l'estupor i les rialles en les
bancades de l'oposició. Més tard, el primer edil aclaria la postura. Ell
no és partidari d'eliminar-la sense més i per això demanarà al Govern que la
'renova' per la contribució i facilitats que Valladolid ha donat a l'Exèrcit
espanyol al llarg de tota la seua història. D'esta manera es podria
mantindre.
La
Cruz Laureada de San Fernando és una de les condecoracions militars espanyoles
al valor heroic més preades. Es creà el 31 d'agost de 1811 i és referendada en
1814. També en 1978 es reconeix com a premi màxim a les accions militars en
benefici de la pàtria. El problema no resideix en la creu, sinó en qui i
per què se li va atorgar a la capital.
L'edil
d’IU, Alfonso Sánchez de Castro, va sol·licitar no sols l'eliminació de la Cruz
Laureada de San Fernando, sinó també dels noms dels carrers que homenatgen
personatges de la dictadura, així com de les plaques amb el jou i les fletxes
que llueixen els edificis de vivendes promoguts pels governs franquistes. A
més, reclamava que l'Ajuntament inste a la Delegació del Govern a retirar el
monument del turó de San Cristóbal.
Enríquez,
contrari als «revisionismes perillosos», va contestar que la llei no està clara
i precisa d'un desenrotllament. Per al portaveu popular, les peticions d’IU
excedeixen les competències municipals en alguns casos. Així, va recordar que
el subdelegat del Govern ja ha sol·licitat al Ministeri de Cultura un informe
sobre el possible valor artístic del monument a Onésimo Redondo per a
determinar si es pot retirar o no. El que sí que va deixar clar el regidor del
PP és la intenció de l'alcalde de mantindre la guia de carrers com està per a
evitar trastorns administratius als veïns que resideixen en estes vies. Sánchez
de Castro, el qual va criticar al PP per «tirar balons fora», va anunciar la
seua intenció d'acudir als tribunals. Darrere del debat, una desena de persones
van mostrar pancartes contra la simbologia franquista. L'alcalde va ordenar el
seu desallotjament. Juliol de 2010.
22. UN DIPUTAT POPULAR DEFÉN UN NOM FEIXISTA
PER A UN HOSPITAL
"Em
negue a deixar d’anomenar-lo Juan Canalejo!" El diputat del PP Miguel
Santalices va fer ahir en el ple del Parlament esta declaració de fidelitat el
nom del falangista gallec, associat a l'hospital de la Corunya, ara denominat
Centre Hospitalari Universitari de la Corunya (CHUAC), per a evitar la
"pèrdua de prestigi" que, segons ell, suposa canviar la seua
denominació. "I Francisco Franco també tenia molt de prestigi", li va
respondre des del seu escó el nacionalista Bieito Lobieira, enmig de revolada
provocada per l'afirmació de Santalices. Però el diputat del PP ja estava
embalat en el seu atac a la política sanitària del bipartit, que va
caracteritzar pel "balafiament" de fons públics en qüestions com
"canviar el vestuari" dels treballadors. Maig de 2011.
23. UNA ALCALDESSA DEL PP REBUTJA UN
HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME
San
Sebastián dels Ballesteros és un xicotet municipi cordovés de poc més de 800
habitants. Com en tantes altres localitats, el pas de la Guerra Civil va ser
cruent i manté encara records inesborrables de fets fratricides. Abans de les
passades eleccions municipals del 22 de maig, un nét d'un afusellat en esta localitat
havia acordat amb el llavors alcalde, Mateo Lluna, celebrar un homenatge a les
víctimes del franquisme el pròxim agost en el cementeri. Però no hi haurà
homenatge per desig del PP. Com a recordatori de tan trist fet i per a
mantindre viva la memòria dels represaliats que van pagar amb la seua vida el
processar unes idees, es va col·locar el passat maig un monòlit, subvencionat
per la Junta d'Andalusia, sense més. La majoria dels familiars de les víctimes,
com José, viuen a Catalunya i esperaven a les vacacions per a inaugurar-lo. La
nova alcaldessa, Adela Ortega, del PP, ha manifestat que s'oposa a l'acte i que
per a res se sent vinculada a l'acord previ entre família de l'afusellat i
l'anterior alcalde.
L'alcaldessa
diu que no s'oposa però al mateix temps afirma que un acte sense autorització
no es pot celebrar en una instal·lació municipal. “Poden anar al cementeri però
no celebrar allí cap acte. Han de presentar una moció perquè siga el ple de
l'Ajuntament el que decidisca”, afig. L'alcaldessa es remet a la Llei de
Memòria Històrica. “Parla de reconéixer totes les víctimes, no sols a les d'un bàndol.
És moment de concòrdia, d'acostament, de perdó. De res serveixen els
enfrontaments, els rancors. Cal recuperar l'esperit de la Transició”, sosté.
Juliol de 2011.
24. MILLÁN-ASTRAY RECUPERA EL TÍTOL DE
FILL PREDILECTE DE LA CORUNYA
Enmig
d'un pont festiu en tota Galícia, inclosa la seua ciutat, de celebració,
l'alcalde de la Corunya, Carlos Negreira, va comunicar en una nota de premsa
encapçalada amb el títol "activitat municipal" que l'Ajuntament que
presideix no recorrerà la sentència que anul·la la retirada del títol de fill
predilecte de la Corunya a José Millán-Astray, fundador de la Legión, el que va
cridar a Miguel d'Unamuno que "¡muera la inteligencia!", després que
l'intel·lectual i rector de la Universitat de Salamanca replicara el discurs
d'un feixista a les poques setmanes del colp d'estat de 1936.
El
regidor basa la seua decisió en un informe de l'assessoria jurídica municipal
que avala la "solidesa" dels arguments del Jutjat del Contenciós
Administratiu número 3 de la Corunya, que va decidir anul·lar l'acord plenari
adoptat pel bipartit. El comunicat del Govern subratlla que no vol "perdre
ni un minut a polititzar el passat i prefereix mirar al futur i apostar per la
concòrdia i per treballar en qüestions que preocupen als ciutadans". Ressalta
a més que "la resolució obliga a tornar el títol de fill predilecte a
Millán-Astray perquè esta distinció no es pot retirar d'acord amb la Llei de la
Memòria Històrica, ja que, com indica la jutge en la resolució, el nomenament
es va aprovar en un ple municipal d'agost de 1922, 14 anys abans de la
sublevació". Com la distinció va ser prèvia a la Guerra Civil, s’estima
que no cal retirar els honors recolzant-se en eixa llei. La sentència judicial
diu una miqueta més que el comunicat de Negreira: que el Govern municipal és
lliure de retirar o no la distinció al dirigent franquista. I això va ser el
que ahir li van exigir els grups de l'oposició a l'alcalde, que quan era
portaveu del PP en l'oposició va decidir abstindre's en la votació per a
retirar la distinció a Millán-Astray. Agost de 2011.
25. PP TORNA A PENJAR EL RETRAT D'UN
GENERAL FRANQUISTA EN L'AJUNTAMENT DE MAÓ
El
primer tinent d'alcalde de Maó (Menorca) i exsecretari general del PP a l’illa,
Salvador Botella, ha col·locat en el seu despatx de l'Ajuntament el retrat del
general franquista Miguel Ponte Manso de Zúñiga. La imatge va ser retirada en
2008 per l'anterior alcalde i traslladat a l'arxiu municipal, després que el
jutge Baltasar Garzón incloguera el general Ponte en la llista d'uns 35 excaps
militars contra els quals va obrir la primera causa contra els crims del
franquisme. Setembre de 2011.
La
Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) és la institució que més ajudes ha rebut
per a projectes arxivístics en 2001 i 2002 del Ministeri de Cultura del PP.
Segons s'ha conegut, la FNFF ha cobrat en dos anys quatre subvencions i 83.070
euros, la qual cosa equival al 10'24% de les ajudes totals donades a projectes
d'eixe tipus. El ministeri ho va justificar apel·lant a l’“enorme importància
cultural de l'arxiu” i a la necessitat informatitzar el fons per a acabar amb
el veto de la família als historiadors. Diversos especialistes reclamen que,
per a desmentir les sospites de tracte de favor i evitar l'expurgació dels
fons, el Govern exigisca l'obertura immediata de l'arxiu.
Els
historiadors estan en peu de guerra contra la tolerància del Govern cap a la FNFF,
una institució que es va fundar en 1977, que presideix la filla del dictador,
Carmen Franco, i alguns dels fins de la qual són “difondre el coneixement del generalísimo
en les seues dimensions humana, política i militar”, així com “els èxits i
realitzacions dutes a terme pel seu règim polític” i “la legalitat i
legitimitat de l'Alzamiento Nazional”. També, custodiar un arxiu valuosíssim,
que reuneix uns 27.000 documents públics i privats, 40 anys d'història
d'Espanya. Encara que, segons els experts, només uns pocs papers d'eixos milers
són estrictament privats, del cabdill: la resta pertany a l'administració
franquista. Segons Enrique Moradiellos, autor d'una crònica biogràfica de
Franco, “van ser trets d'El Pardo per la seua família, abans i després de la
mort del dictador, sense que ningú diguera res”. Des de llavors, la FNFF porta
27 anys posant traves perquè els historiadors consulten l'arxiu. Un tipus de
documents que a Itàlia (Mussolini) o Portugal (Salazar) són de domini públic, a
Espanya només han sigut vistos, diu Santos Juliá, “per l'historiador d'extrema
dreta Luis Suárez Fernández”.
En
eixe context, el 4 d'octubre del 2001, el ministeri i la FNFF van firmar un
acord perquè l'arxiu fóra digitalitzat i quedara obert als especialistes. El
BOE va publicar aleshores una orde ministerial que arreplegava una llista
d'entitats de molt dispar ideologia, entre elles la FNFF, que rebrien
subvencions per a classificar els seus arxius. D'ací provenen els 83.070 euros
que l'Estat ha pagat a la fundació entre 2001 i 2002 (36.030 per a la
contractació de personal i 47.040 per a equips informàtics). Setembre de 2002.
27. PP I PRC VETEN LA RETIRADA DE L'ESTÀTUA
DE FRANCO A SANTANDER
El Partido Popular i el Partit Regionalista de Cantàbria rebutgen amb els seus vots en el ple de l'Ajuntament de Santander una moció per a retirar l'estàtua eqüestre de Francisco Franco ubicada en una plaça situada enfront de la seu consistorial. La conservació de l'estàtua de Franco en una ubicació cèntrica i emblemàtica és un homenatge a la memòria d'un dictador que ja no té parangó a Rússia, Portugal o Alemanya, per citar països que han tingut dictadors.
El Partido Popular i el Partit Regionalista de Cantàbria rebutgen amb els seus vots en el ple de l'Ajuntament de Santander una moció per a retirar l'estàtua eqüestre de Francisco Franco ubicada en una plaça situada enfront de la seu consistorial. La conservació de l'estàtua de Franco en una ubicació cèntrica i emblemàtica és un homenatge a la memòria d'un dictador que ja no té parangó a Rússia, Portugal o Alemanya, per citar països que han tingut dictadors.
Fa
dos anys, un grup d'experts en Història, encapçalaments pel professor Charles
Powell, va denunciar l'exagerada abundància de records franquistes en les vies
públiques santanderines. Posteriorment, una subcomissió municipal dependent de
Cultura va redactar un informe segons el qual romanien en la capital 30 carrers
i 12 monuments commemoratius de la dictadura. Juliol de 2002.
28. RUIZ-GALLARDÓN “EL CENTRADO”, EL
VALLE DE LOS CAÍDOS I LA RUTA IMPERIAL
La
Comunitat de Madrid (governada pel PP) pareix considerar l'època franquista com
a continuïtat de l'imperi de Carles V i Felip II. Així, almenys, cal
interpretar-ho segons la visita turística que la Direcció General de Turisme
recomana davall l'epígraf Ruta Imperial. Ruta que inclou, a més del monestir d’El
Escorial (construït per Felip II), el Valle de los Caídos, alçat a costa dels
vençuts de la guerra civil pel general Franco. En el recorregut recomanat per
Turisme no s'aclareix el sentit d'este monument. Només es diu que és “un
monument funerari alçat com a record d'aquells que van morir durant la guerra
civil”. Maig de 2002.
29. EL PP NO VEU “FONAMENT” PER A REVISAR SENTÈNCIES D'AFUSELLATS DEL FRANQUISME
El
Partido Popular s'oposa una vegada més en solitari en el Congrés dels Diputats
a condemnar els crims de la dictadura franquista. Tots els grups, a excepció
del PP, van abonar una proposta per a la “revisió de sentències i la restitució
moral dels espanyols afusellats durant el franquisme per motius polítics i de
consciència”. El PP va rebutjar esta iniciativa amb l'argument que la
rehabilitació moral “ja la tenen” amb la transició a la democràcia i la revisió
de sentències “no té cap fonament” jurídic.
“El
fet de no compartir una decisió judicial no ha de ser el millor argument per a
plantejar una reforma processal d'esta envergadura”, va respondre el diputat
Manuel Atencia, del PP, a la pretensió abonada unànimement per tots els grups
per a aconseguir eixa “rehabilitació jurídica”. Les decisions judicials a què
es referia Atencia no són altres que els juís, quan els va haver-hi, pels que
el franquisme va afusellar a tants que no compartien els principis de
l'alçament. Atencia va defendre, “a fi de la deguda protecció de la seguretat
jurídica que consagra la Constitució”, no revisar les sentències dels
condemnats a mort en el règim del general Franco. Va dir que per al PP, “un
partit polític nascut en esta jove democràcia” i “sense cap lligam amb el
passat”, la “terrible guerra fratricida del passat segle” està “superada”.
Segons els populars, “a fi de la seguretat jurídica” i en “aplicació dels
principis d'eficàcia de la cosa jutjada”, no té “fonament” eixa petició.
Com
es recordarà, el PP s'ha oposat de forma sistemàtica, i sempre amb l'argument
que la transició va tancar eixa pàgina de la història d'Espanya, a les diverses
condemnes del franquisme i de recuperació de l'honor dels perdedors de
l'alçament que han pretés els altres grups en el Congrés. Només va acceptar,
després d'haver anunciat un vot negatiu, la restitució de l'honor dels maqui.
No va ser possible, no obstant això, que condemnara el colp militar del general
Franco, una iniciativa que va defendre el PNB. L'oposició ja li havia demanat
la condemna del colp militar de 1936 al setembre de 1999, quan el PP governava
en minoria. En eixa data, la proposició va ser aprovada pel Congrés dels
Diputats, perquè fins i tot els seus socis de govern el van deixar sol en la
seua determinació per oblidar el passat. Llavors va argumentar que és imprudent
parlar de “bons i roïns”. Juny de 2001.
30. LA HISTÒRIA SEGONS EL MINISTERI DE
DEFENSA DE TRILLO: ELS SÍMBOLS FRANQUISTES SÓN UN LLEGAT QUE ÉS «INADEQUAT»
RETIRAR
El
Ministeri de Defensa assegura que els símbols i estàtues franquistes són ja un
«llegat històric» que resulta «inadequat» retirar. El ministeri que dirigeix
Federico Trillo ha remés una carta a un col·lectiu de Melilla en què s'oposa a
llevar dos plaques de la Comandància d'eixa ciutat que reprodueixen el
comunicat de l'Alzamiento i el de la victòria franquista de 1939. Defensa
al·lega que la seua retirada contravindria la reconciliació democràtica i
constitucional dels últims 25 anys. Així s'explica en una carta oficial que el
director del gabinet tècnic del ministre, José Treviño Ruiz, va remetre, amb
data 10 de gener del 2001, a Enrique Delgado, portaveu de l'organització de
Melilla “Col·lectiu Ciutadà per a la Supressió dels Símbols Franquistes”, a qui
contesta negativament a la petició que es lleven eixes plaques. En l'esmentada
missiva, Treviño, després d'assenyalar que «li escric per indicació del
ministre de Defensa», Federico Trillo, després de «demanar els corresponents
informes i d'escoltar totes les parts afectades pel problema que vosté planteja»,
defén que monuments i símbols franquistes formen ja part, com els que encara
perduren d'èpoques republicanes, d'un llegat històric que resulta inadequat
retirar d'edificis i carrers.
«Com
bé sap», assenyala la carta, «un poble que oblida la seua pròpia història més
tard o més enjorn es veurà obligat a repetir-la. En este sentit, l'exemple que
dóna l'Administració a Melilla és paradigmàtic, perquè en un breu recorregut
per un grapat de carrers poden extraure's les millors lliçons que la història
ens ofereix». Així, addueix com a exemple que «en la fatxada del casino
militar, instal·lació pertanyent també a este ministeri, es pot veure l'escut
de la República tant en la llinda de la porta principal com en el coronament de
l'edifici, i que en el revers del monument als herois de les campanyes d'Àfrica
també apareix l'escut republicà». A més, l'alt càrrec de Defensa -que és capità
de navili- deplora les accions realitzades pel denominat Grup Grafiti
Antifranquista, que en distints actes de protesta contra la permanència de
símbols i estàtues franquistes a Melilla ha cobert de pintura algunes d'elles.
«És lamentable», indica la carta, «que el vandalisme i la falta de respecte i
les accions realitzades contra la Creu dels Caiguts, el monument als alferes
provisionals, el monument a la Victòria o l'estàtua al comandant Franc, entelen,
precisament, el nostre llegat». Febrer de 2001.
31. AZNAR CONDECORA VIOLADORS DELS
DRETS HUMANS
Amnistia
Internacional (AI) adverteix en un comunicat que l'indult i condecoració a
torturadors pel Govern d’Aznar està posant de manifest que la violació dels
drets humans no està sent castigada a Espanya i que el mateix missatge s'està
enviant als torturadors per no perseguir als implicats en la guerra bruta en
els anys huitanta.
AI
al·lega que la seua condemna ha seguit a l'anunci de l'indult per a 11 agents
de policia i tres guàrdies civils que van ser condemnats per tortures, i les
penes dels quals han sigut reduïdes en dos terços, i afig que poc després
d'eixe indult el Govern va condecorar a títol pòstum a Melitón Manzanas, inspector
de policia de Sant Sebastià durant la dictadura de Franco. “És una burla
condecorar algú que ha violat brutalment els drets humans”, diu Amnistia, i
afig que no és la primera vegada que les condecoracions i indults han sigut
concedits per les autoritats espanyoles. “El Govern espanyol”, afig
l'organització, “ha d'acabar amb el tracte de favor cap aquells que maten i
torturen en nom de l'Estat”. Gener de 2001.
32. EL PP DE ZUMÁRRAGA NO RECOLZA QUE
ES LLEVE A FRANCO EL TÍTOL D'ALCALDE HONORARI
L'Ajuntament
de Zumárraga (Guipúscoa) ha retirat al dictador Francisco Franco el títol
d'alcalde honorari de la localitat, que es trobava vigent des de 1949, amb els
vots a favor d'EA-PNB (6), PSE/EE (5), EH (3) i IU (1), mentre que l'únic edil
del PP es va abstindre. Amb esta decisió, la localitat guipuscoana s'uneix al
consistori veí d'Urretxu, que també va decidir revocar, amb els vots d'EA/PNB
(6), EH (4) i PSE/EE (2), un altre acord de 1949 que anomenava el dictador
alcalde honorari del municipi, en una sessió a què no va assistir el
representant del PP. La moció aprovada pel ple municipal considera que
mantindre el títol honorífic atorgat a Franco constitueix «no sols un absurd
anacronisme, sinó també una verdadera injustícia històrica». El text condemna a
més «el règim feixista i opressor de Franco, que tant de dolor va portar al
poble de Zumárraga», i rendeix «homenatge a tots aquells que van patir la
tirania del dictador i els seus col·laboradors». L'únic regidor del PP,
Valeriano Martínez, es va abstindre a l'entendre que es tracta d’«un assumpte
passat, que ja és història», segons van indicar fonts del PP. Octubre de 2001.
33. EL PP EXIGEIX SOTMETRE A REFERÈNDUM
LA RETIRADA DE L'ESTÀTUA DE FRANCO EN FERROL
La
descomunal estàtua eqüestre de Francisco Franco que des de fa anys presideix la
plaça d'Espanya de Ferrol (Galiza), ciutat natal del dictador, té els dies
comptats. El govern municipal, integrat per BNG i PSOE, es proposa retirar-la
aprofitant la construcció d'un aparcament subterrani. Però la regidora del PP
Sara Dobarro ha demanat que la decisió se sotmeta a consulta popular. "Els
ferrolans", argumenta, "hauríem d'estar orgullosos que un paisà
nostre governara Espanya durant 40 anys, al marge dels seus errors i encerts,
perquè supose que no tot ho haurà fet malament. Si en compte de Franco fóra
Pablo Iglesias, fundador del PSOE, també nascut en Ferrol, opinaria el mateix,
perquè els dos són grans personatges històrics". Dobarro no sols defén el
"valor històric i cultural" de l'estàtua, sinó que assegura que es
tracta d'una "atracció turística". Així ho va plantejar fa uns dies
en la comissió de Turisme de l'Ajuntament. Octubre de 2001.
34. ROUCO SOSTÉ QUE NO SERIA JUST NI
OPORTÚ RECONÉIXER QUE L'ESGLÉSIA VA RECOLZAR FRANCO
El
cardenal Rouco, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), s'uneix
"de cor" a les peticions de perdó realitzades pel papa, però va
descarregar a la jerarquia espanyola d'eixa generositat penitencial. Rouco ho
va deixar clar, per si quedava algun dubte: no hi haurà mai una petició de
perdó de l'Església per la seua implicació en la guerra civil de 1936, que Roma
va santificar com a croada, ni pel suport de la jerarquia a la dictadura
posterior. "Ens pareix que no haguera sigut just ni oportú entrar en juís
històrics d'eixa naturalesa", va dir en l'assemblea plenària de la CEE.
Rouco va anunciar també que tractarà d'organitzar millor, "unificant-los i
agilitzant-los", els processos de canonització de milers de víctimes de la
guerra civil que l'Església considera màrtirs. Al cardenal, "les causes i
les conseqüències" de la guerra civil li pareixen "complexes" i
no vol "simplificar els fets per a obtindre determinats rendiments
polítics o ideològics". "El futur no es construeix sobre
falsificacions de la història", va reblar Rouco. Així que ni alabances per
als bisbes que van embarcar a l'Església en la terrible croada fratricida de
1936 i van proclamar l'implacable dictador com a "protocanónigo" d'una
basílica romana, ni donar gust als que voldrien un gest de penediment, necessari
per a la reconciliació.
El
president dels bisbes va proclamar, a més, que "no es tracta de buscar
culpables", i "molt menys quan determinats esdeveniments històrics
encara són capaços de dividir i enfrontar a les gents i als pobles". El
pitjor és que el següent paràgraf del discurs de Rouco s'apunta a la coneguda
teoria preconciliar de considerar la guerra civil de 1936-39 com "l'última
persecució religiosa del segle". Rouco va dir als bisbes: "En esta
assemblea tractarem del mode d'organitzar, unificant-los i agilitzant-los, els
processos de canonització d'alguns dels nombrosos germans i germanes en la fe
que van donar la seua vida per Crist en els tràgics esdeveniments de la guerra
civil". Abril de 2000.
35. EL GOVERN GALLEC DEL PP RECOLZA A FRAGA IRIBARNE
El
conseller de la Presidència i portaveu del Grup Popular en el Parlament gallec,
Jaime Pita Varela, assegura que tot el partit i el Govern recolzen i «se senten
orgullosos» de la «valoració històrica» que va realitzar el president de la
Xunta, Manuel Fraga, sobre el règim de Franco. Pita Varela va respondre així al
diputat del BNG Alfredo Suárez Canal, qui va assenyalar que Fraga va realitzar,
en unes declaracions públiques, una «valoració positiva» de la dictadura
franquista, a més de mostrar-se convençut que la història farà un juí «positiu»
a la dictadura. Febrer de 2000.
36. EL PP EN SANTA CRUZ DE TENERIFE I
ELS CARRERS DEL GENERALÍSIMO
Sobre
els canvis de nom de carrers de personatges del règim anterior, el portaveu del
PP, José Emilio García Gómez, apunta que “no és adequat” que el municipi “torne
a reobrir eixa ferida de forma innecessària”, alhora que va recordar “que cada
nova corporació, des de 1979 d'ara en avant, ha aprovat mocions en este sentit
i, al final, mai s'han executat”. El portaveu va indicar que la revisió dels
noms de l'enyorat règim anterior “xoca amb el caràcter obert de la societat
actual, composta per una majoria d'habitants de la capital que no van viure
eixa etapa”. En el que sí que va coincidir va ser en la necessitat recuperar,
“mantenint els actuals noms”, les denominacions històriques de les vies, amb la
col·locació de rètols “que recorden el nom actual i l'antic i aporten dades
sobre ambdós”. Setembre de 2000.
37. LA GUERRA CIVIL CONTINUA PROVOCANT
L'ABSTENCIÓ DEL PP
El
Parlament basc aprova la condemna de l'alçament militar del 18 de juliol de
1936 contra del govern del Front Popular i la II República espanyola. La
proposició va comptar amb l'adhesió dels partits nacionalistes, EB-IU i del
PSE. El PP es va abstindre. Octubre de 2000.
La
placa que commemora la fusió de Falange Espanyola i les Juntes d'Ofensiva
nacionalsindicalista (JONS) en 1934 gràcies
a Déu i al nostre alcalde tornarà al Teatre Calderón, 14 mesos després de
la reobertura del coliseu del carrer Angustias. L’equip de govern considera que
la reinstal·lació és un pas més en recuperació dels elements històrics. Setembre
de 2000.
39. MANUEL FRAGA IRIBARNE: «ÉS UN
INSULT A LA HISTÒRIA» PINTAR L'ESTÀTUA DE FRANCO
El
president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga i exministre d'Informació i
Turisme del dictador Franco, manifesta respecte als fets ocorreguts en Ferrol
quan un grup de persones va pintar de rosa l'estàtua eqüestre del general
Franco que «tot el que és insultar a la Història és un error». En la roda de
premsa Fraga va assenyalar que el que ha ocorregut és un «fet repetit» en la
ciutat de Ferrol, en la plaça d'Espanya on està ubicada l'estàtua de Franco des
de 1965 i va afegir que «no hauria d'haver-se produït si els agents municipals
tingueren les instruccions adequades». Per al titular de l'executiu autonòmic
«insultar a la Història» constitueix «un error» ja que, segons va afegir, «tot
el que no és civilització és barbàrie». Novembre de 2000.
40. EL PP I LES CAUSES DE LA GUERRA
CIVIL
El
Grup parlamentari Popular es nega a subscriure una proposició no de llei,
recolzada per la resta dels grups del Congrés, en què es condemna explícitament
"el colp feixista militar contra la legalitat republicana" que va
desencadenar la guerra civil i va desembocar en el govern personal del General
Franco. El portaveu va negar-se a recolzar la resolució consensuada pel seu
"to" i el seu caràcter "esbiaixat". "Com es pot dir
que només les organitzacions polítiques d'esquerra, els nacionalismes
democràtics i grups d'inspiració republicana van mantindre la lluita per la
recuperació de les llibertats? Com no es parla dels grups liberals,
democratacristians i monàrquics?" Setembre de 1999.
41. EL PP A GALÍCIA I ELS PRESOS
POLÍTICS
El
Grup parlamentari del PP en el Parlament de Galícia rebutja amb els seus vots
una proposició no de llei per a indemnitzar als 4 ressentits aleshores presos
polítics de la democràcia orgànica i personal del generalísimo que amb encert
van ser exclosos de la Llei d'Amnistia de 1977 per no haver superat els tres
anys de presó o tindre menys de 65 anys en 1990, data en què es va assumir per
part de l'Estat la reparació del suposat dany moral patit per estes persones. Juny
de 1999.
42. EL PP ELUDEIX CONDEMNAR EL COLP
D’ESTAT A ÀLABA
El
PP eludeix condemnar el colp militar del General Franco en un debat propiciat
en les Juntes Generals d'Àlaba. Per 34 vots a favor i 14, abstencions, les
Juntes Generals van condemnar "l'alçament militar contra la legalitat
constituïda encarnada en les institucions polítiques que van representar la II
República". Novembre 1999.
 |
| Saplana fent amics... |
El
periodista murcià Jaime Campmany, exdirector del diari Arriba, òrgan oficial
del règim orgànic de franquisme, i exdirector del setmanari Época, ha sigut
triat pel govern municipal, del PP com a pregoner de les festes de Carnestoltes.
El regidor Gómez Angle va assumir la "responsabilitat" de la
designació del periodista murcià, que va ocupar importants càrrecs durant el
franquisme: en 1962, va ser anomenat corresponsal a Roma de l'Agència
"Pyresa", en 1966 va ser anomenat director de l’agència i quatre anys
després, director del diari Arriba, càrrec que va exercir fins a juny de 1971.
Va ser, a més, conseller nacional de premsa i membre de la seua comissió
permanent. En 1974 va ser anomenat president del Sindicat Nacional de
l'Espectacle. Va ser així mateix cap nacional d'Activitats Culturals del SEU, Sindicat
Espanyol Universitari.
44. AJUNTAMENT DE PALÈNCIA I EL
GRUP POPULAR
L'Ajuntament
de Palència aprova en el ple canviar de nom 25 carrers de la ciutat, vinculades
a la Guerra Civil i al franquisme, mesura que va comptar amb el recolzament de
l'equip de govern, del PSOE, i d’IU, mentre que el PP va votar en contra. El
portaveu Marcelo de Manuel, va justificar la postura del grup popular perquè
considera que no s'ha tingut en compte el Reglament d'Honors i Distincions per
a justificar els mèrits i demanda ciutadana de dedicar un carrer a unes
persones i retirar-li-la a altres. «El lògic és que estes iniciatives de
dedicar carrers nasquen de la demanda social i susciten la satisfacció
ciutadana, però el PSOE i este alcalde han convertit la mesura en un acte de
prepotència, sense diàleg, nul·la participació i motivada per interés i
oportunisme polítics de l'alcalde», va dir de Manuel.
Rafael
Bandrés (PP, alcalde de San Mateo de Gállego, Saragossa), col·loca en el
cementeri de la localitat, una placa que recorda a "els herois i caiguts
de la Croada Nacional", que reemplaça a la que amb anterioritat es trobava
en la fatxada de l'església. D'altra banda, en la vila continua havent-hi
nombrosos carrers amb noms del franquisme, dedicades a Franco, a José Antonio
Primo de Rivera, al general Moscardó o, senzillament, a la Vella Guàrdia.
Octubre de 1999.
46. EL REGIDOR D'OLIVENZA I “VIVA
FRANCO”
Durant
un acte cultural de confraternització amb el municipi biscaí d'Ermua, el
portaveu municipal del PP, Juan José Llorente Vara, que assistia com invitat al
recital conjunt que oferien la Filharmònica d'Olivenza i un cor de l'esmentada
localitat basca. Es va alçar del seu seient i va demanar que cantaren en
castellà. L'edil va anunciar en veu alta que estava disposat a cridar un «Viva
Franco!» i va demanar al públic que li corejaren. Juan José Llorente Vara va
alçar el braç en gest de realitzar la salutació feixista i va demanar a la
banda de música que entonara l'himne nacional. Març de 1999.
47. AJUNTAMENT DE GALAPAGAR
PROFRANQUISTA
La
Comissió de Govern de l'Ajuntament madrileny de Galapagar adopta l'acord de
suprimir el nom de la Pasionaria a uns dels carrers del municipi. La raó és,
segons el regidor d'urbanisme Lorenzo García, perquè "els veïns de la
urbanització on estava el carrer dedicat a Dolores Ibárruri no els agradava les
seues connotacions polítiques”. Es dóna la circumstància que en este municipi
destacats carrers estan dedicats a Franco i al fundador de Falange, José A.
Primo de Rivera. Per al regidor l'explicació és senzilla: "Ningú ha reclamat
que s'eliminen". Octubre de 1998.
48. DIMISSIÓ DEL SECRETARI DE LA
DELEGACIÓ DEL GOVERN A ASTÚRIES
El
secretari general de la Delegació del Govern a Astúries, José María Pérez, del
PP, que va invocar la figura de José Antonio Primo de Rivera i va arremetre
contra "les tribus nacionalistes" en un acte castrense, va presentar
la seua dimissió. Octubre 1998.
Amb
perspectiva històrica es decideix descobrir una placa al·lusiva al "caudillo
Franco" en la fatxada principal de l'Agència Espanyola de Cooperació
Internacional. La mateixa assenyala: "Regint la pàtria Francisco Franco
Cabdill d'Espanya va ser inaugurar este edifici el 12 d'octubre de MCMLI, dia
de la Hispanitat". Està situada en l'edifici de l'antic Institut de
Cultura Hispànica, actual seu de l'Agència Espanyola de Cooperació
Internacional, en la Ciutat Universitària de Madrid. Maig de 1997.
50. JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA I LA JUNTA
DE CASTELLA I LLEÓ
La
Junta de Castella i Lleó, presidida per Juan José Lucas, subvenciona un curs
sobre la figura de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange
Espanyola, que s'impartirà en la Universitat de Salamanca amb el títol de José Antonio entre dos mons. El
joseantoniano hui, El Savi i Una proposta davant del segle XXI són
alguns dels títols de les conferències que es dictaran en el saló d'actes de la
Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca dins del curs, valorat en
quatre crèdits de lliure elecció.
51. EL REGIDOR I LES BRIGADES
INTERNACIONALS
El
Regidor de Festejos i Assumptes Taurins del PP en l'Ajuntament d'Albacete
Antonio Rodríguez, qualifica els membres de les Brigades Internacionals com a
"assassins i carnissers". Març de 1996.
52. ABSÈNCIES CURIOSES
El
president del Congrés, F. Trillo, i el vicepresident 1r Enrique Fernández
Miranda, tots dos del PP, van estar absents, "per problemes d'agenda",
en l'homenatge que la cambra va realitzar als 370 brigadistes d'uns quants
països als quals van ser entregats els certificats acreditatius de nacionalitat
espanyola que el Parlament els va atorgar l’any als Brigadistes Internacionals.
Novembre de 1996.
53. LES “BONDATS SOCIALS” DEL
FRANQUISME
En
unes declaracions a una revista nacional (1994), Mercedes de la Merced, l'actual
membre del Comité Executiu Nacional del PP i tinent d'alcalde de l'Ajuntament
de Madrid no oculta la seua admiració per "l'obra social" de Franco.
Segons de la Merced és de justícia reconéixer-ho.
54. EL PP I ELS SÍMBOLS DE LA
DEMOCRÀCIA ORGÀNICA EN L'AJUNTAMENT DE PLIEGO
El
ple de l'Ajuntament de Pliego ha decidit canviar el nom de la plaça i uns
quants carrers del poble que encara conservaven els noms que se'ls havia donat
durant la democràcia orgànica. Així mateix, el ple va acordar substituir els
escuts de la Creu dels Caiguts i del col·legi que encara conserven els símbols
de l'àguila amb el jou i les fletxes i col·locar en el seu lloc l'escut
constitucional. A la decisió van votar en contra els 5 regidors del PP. Octubre
de 1999.
55. EL PP PROPOSA UNA ESTÀTUA AL PRIMER
ALCALDE FRANQUISTA DE GRANADA
El
PP ha presentat una moció en l'Ajuntament de Granada per a instal·lar en la
cèntrica plaça de San Agustín una estàtua d'homenatge a Antonio Gallego Burín,
el primer alcalde franquista de la ciutat. Els populars basen la seua proposta
en els mèrits urbanístics i culturals de Gallego Burín i opinen que seria 'una
pena' no instal·lar la imatge ja esculpida, que va ser encarregada i pagada
durant l'anterior mandat de Gabriel Díaz Berbel. L'estàtua, de cos sencer,
acumula pols des de 1998 en el taller de l'escultor Miguel Moreno. L'anterior
corporació del PP no va aconseguir consensuar la seua ubicació. Març de 2001.
56. EL PORTAVEU DEL PP EN L'AJUNTAMENT DE LUGO I ELS CANVIS DE NOMS EN LA GUIA DE CARRERS
56. EL PORTAVEU DEL PP EN L'AJUNTAMENT DE LUGO I ELS CANVIS DE NOMS EN LA GUIA DE CARRERS
El
portaveu del PP en l'ajuntament de Lugo, Ramón Arias, assegura que canviar els
noms de la guia de carrers d'esta ciutat generarà problemes amb els veïns.
L'ajuntament va anunciar que canviarà els noms dels carrers 18 de Julio i
General Franco i de l'avinguda Carretero Blanco pels seus vincles amb
l'anterior règim. Ramón Arias va assenyalar que el grup tracta de ser
"respectuós" amb la guia de carrers de la ciutat i va afegir que
estes modificacions "poden arribar inclús a ocasionar gastos
importants" entre els veïns i les empreses ubicades en els carrers els
noms dels quals poden ser canviats.
Així,
el regidor del PP va advocar perquè els canvis es facen amb "extremada
prudència", la qual cosa, segons la seua opinió, "li ha faltat a
l'ajuntament i a l'alcalde, tractant l'assumpte molt a la lleugera". En
este sentit va recordar que hi ha una comissió municipal per a discutir estes
modificacions i que no s'ha comptat amb ella a l'hora de proposar estos canvis.
Així mateix, va criticar que no es consultara amb els veïns afectats el
possible canvi. Novembre de 1999.
57. MANUEL FRAGA VA PATROCINAR UN LLIBRE QUE QÜESTIONA QUE ELS NAZIS COMETEREN L'HOLOCAUST
La
Xunta de Galícia va comprar en 1994, per a distribuir en les biblioteques
públiques, 300 exemplars d'un llibre sobre la conquista d'Amèrica que, en un
dels seus passatges, nega l'extermini de sis milions de jueus en els camps de
concentració nazis i ho considera una "llegenda negra". El president
del Govern autonòmic, Manuel Fraga, va escriure l'epíleg de l'obra, titulada La mentira histórica desvelada, i de la
que és autor Juan Luis Beceiro García, advocat i funcionari de l'Estat. Fraga
va precisar que no comparteix les apreciacions de Beceiro sobre l'holocaust,
però va insistir en el fet que, pel seu contingut general, l'obra és
"bona".
El
treball de Juan Luis Beceiro està dedicat quasi en la seua integritat a
defendre l'acció dels conquistadores espanyols a Amèrica i a rebatre els
càlculs sobre la població indígena exterminada que s'han fet des de les
primeres denúncies de fra Bartolomé de las Casas. L'autor, nascut en Ferrol (A
Corunya) i resident a Madrid, va ser ajudant de la càtedra de Dret
Internacional de la Universitat de Salamanca i en la breu biografia que inclou
el llibre s'apunta: "Fill i nét de militars, té com a normes de conducta
el respecte a la llei i l'orde cívic, unit a un patriotisme que ha sigut el
detonant d'esta obra". El llibre, que porta per subtítol Genocidio en América? Ensayo sobre la acción
de España en el Nuevo mundo, va ser editat pel propi autor en 1994. El
Govern gallec va decidir comprar-li 300 exemplars per a repartir-los en centres
públics de lectura. De fet, en la primera pàgina de l'obra es llig: "Este
llibre ha sigut editat amb la col·laboració de la Xunta de Galícia". El
patrocini públic al polèmic estudi havia passat inadvertit fins ara. Encara que
la major part del llibre està dedicada a la conquista d'Amèrica, en un dels
seus capítols Beceiro s'ocupa del que anomena "altres genocidis". Després
d'estendre's en qualsevol classe de detalls per a denunciar les víctimes de la
repressió en l'antiga URSS i els milers de morts civils que van causar els
bombardejos aliats sobre l'Alemanya nazi, l'autor passa a examinar la qüestió
de l'holocaust jueu. "Als alemanys", afirma, "els ha tocat patir
una llegenda quasi tan negra com la que patim els espanyols".
Beceiro
no nega la repressió dels jueus davall del règim nazi, però rebutja que el
nombre de morts en els camps de concentració fóra de sis milions i inclús que
existira una voluntat d'extermini sistemàtic. "No s'ha trobat cap
document", es pot llegir en la pàgina 379, "que prove que els
alemanys van tindre la intenció de realitzar tal genocidi ni que s'haja executat
cap pla referent a eixe extermini. A més, en els arxius alemanys, tan propensos
a no ometre cap detall, no pareix haver-se trobat cap orde d'exterminar als
jueus, perquè, si així fóra, ja s'hagueren preocupat de fer-la conéixer al món
sencer". La noció de l'holocaust és el resultat, segons Beceiro, de la
"propaganda dels sionistes, els soviètics i els governs nord-americà i
britànic". Abril de 2000.
58. EL PP BALEAR S'AFERRA A UNA CREU FRANQUISTA
La
creu de los Caidos, un dels monuments
franquistes que encara queden a Palma de Mallorca, té els dies comptats. La
creu de fusta, de cinc metres d'altura, ocupa una de les zones més habitades de
la ciutat i es manté en peu gràcies al PP, que no vol acatar la decisió de la
Comissió Insular de Patrimoni de retirar-la. La creu va ser col·locada en 1939
entre el palau de l'Almudaina, la residència dels antics reis de Mallorca, i la
catedral, dos dels monuments més significatius de la capital mallorquina. Molts
turistes entendrien que no es tracta d'un símbol religiós si pogueren llegir la
placa commemorativa, dedicada als caiguts franquistes. La polèmica va començar
quan la Comissió Insular va acordar, amb els vots a favor de tots els partits
menys el PP, retirar el monument franquista. La decisió ha provocat un gran
malestar en l'Ajuntament de Palma, governat pel PP, que entén que l'orde envaeix
les competències municipals. Febrer de 2001.
El
general Emilio Mola, un dels cervells de l'alçament militar de 1936, està en un
col·legi de la capital. El claustre del centre que porta el seu nom va
sol·licitar a principis d'any a la Junta Municipal de Salamanca un canvi
aparentment prou normal: passar a denominar-se Col·legi Públic príncep de
Vergara, igual que va ocórrer en els anys huitanta amb el carrer en què està
situat. La resposta del regidor Íñigo Henríquez de Luna, president de la junta
del districte de Salamanca, del PP, va ser contundent: no. “El col·legi és
conegut i identificat amb esta denominació per tots els veïns, alumnes i la
resta de comunitat educativa i s'ha perpetuat la seua denominació en el temps
més de seixanta anys, els 25 últims des que es va instaurar la democràcia”, els
va comunicar Henríquez per carta el passat 24 de gener. Conclusió: “No hi ha
arguments que justifiquen la necessitat del canvi”. Maig de 2001.
60. EL PP REBUTJA POSAR UNA PLACA EN
SOL EN MEMÒRIA DELS PRESOS ANTIFRANQUISTES
El
PP rebutja en la Comissió de Presidència de l'Assemblea de Madrid una
proposició no de llei perquè el Parlament madrileny instara al Govern regional
a retre homenatge a 'la memòria dels lluitadors antifranquistes'. L'oposició
reclamava la col·locació de 'una placa commemorativa en la fatxada de la Porta
del Sol, actual seu de la Presidència de la Comunitat i on es trobaven els
calabossos [de la Direcció General de Seguretat] en els que molts [presos
antifranquistes] van ser maltractats i torturats'. Febrer de 2002.
61. EL PP DE L'ASSEMBLEA DE MADRID REBUTJA
UNA MOCIÓ PER A CONDEMNAR EL COLP D’ESTAT DEL 36
El
Grup Popular rebutja condemnar l'alçament militar de 1936, així com retirar
dels carrers de la Comunitat tots els símbols i noms vinculats al dit règim.
Els vots del PP van evitar que la proposició no de llei presentada per Esquerra
Unida isquera avant. El Grup Socialista va votar a favor de la moció. La
postura del PP va ser defesa per la diputada Cristina Cifuentes. Esta última va
criticar a Esquerra Unida per presentar, en les últimes setmanes, mocions que
«no interessen als madrilenys». Cifuentes va assenyalar que, «mentre a altres
grups polítics els agrada mirar cap arrere, a nosaltres ens agrada mirar cap al
futur. Ací venim a treballar sobre els problemes reals dels madrilenys». Abril
de 2002.
'La
història és la història'. Amb esta frase, José María Álvarez del Manzano,
alcalde de Madrid, va justificar el seu propòsit de mantindre l'estàtua del
general Franco situada en un dels accessos laterals a l'edifici dels Nous
ministeris, enfront de la plaça de San Juan de la Cruz. Eixia així al pas a una
pregunta sobre la retirada en la ciutat costanera gallega de Ferrol, d'una
altra escultura eqüestre del dictador. L'escultura de la plaça madrilenya, on
porta des de 1959, va ser realitzada en 1956 i té set metres i mig d'altura.
Juliol de 2002.
63. MAYOR OREJA, FRANQUISTA PER
CONVICCIÓ
Les
declaracions de Mayor Oreja negant-se a condemnar el franquisme han tornat l'exministre
als mitjans, però la seua actitud no és nova, ja que sistemàticament s'ha negat
a rubricar declaracions que reflectien la il·legitimitat del colp o els crims
de la dictadura. L'any passat ja va aïllar al PP en el Parlament Europeu al
negar-se a condemnar el règim, actitud que no van subscriure els seus companys
europeus del grup popular i en la que només li va acompanyar l'extrema dreta
polonesa. En qualsevol cas no es tracta d'una actitud individual d'Oreja, ja
que a més dels eurodiputats la formació també s'ha desmarcat d'altres
expressions de repulsa altres vegades, com en el Congrés i en les Juntes
Generals d'Àlaba en 1999.
María
San Gil tanca files amb Mayor Oreja. Segons ella, el franquisme “forma part de
la història d'Espanya”. Tres dies després de les paraules de Mayor Oreja
favorables a la dictadura, Rajoy no s'atreveix a dir la seua... Este és un
fragment d’una entrevista al personatge en qüestió:
Per què li costa tant al PP condemnar
el franquisme?
Perquè
això forma part de la història d'Espanya. Jo no l’he condemnat, jo elogie i
lloe la transició democràtica. Com condemnaré el que, sens dubte, representava
a un sector molt ampli d'espanyols?
Per eixa mateixa lògica, tampoc
condemnarà el nazisme o l'estalinisme, perquè molts alemanys i soviètics els
van recolzar.
En
la guerra va haver-hi dos bàndols i en el nazisme només un.
En el franquisme només va haver-hi un
bàndol que reprimia...
També
n’hi hagueren dos, perquè el franquisme va ser la conseqüència d'una Guerra
Civil en què va haver-hi dos bàndols. No és el mateix que el règim nazi, on hi
havia un sol botxí.
Llavors, deixant al marge la Llei de la
Memòria Històrica, no considera pertinent condemnar el franquisme?
No,
per moltes raons. Per què he de condemnar jo el franquisme si va haver-hi
moltes famílies que ho van viure amb naturalitat i normalitat? En la meua terra
basca va haver-hi uns mites infinits. Va ser molt pitjor la guerra que el
franquisme. Alguns diuen que les persecucions en els pobles bascos van ser
terribles, però no van haver de ser-ho tant quan tots els guàrdies civils
gallecs demanaven anar al País Basc. Era una situació d'extraordinària
placidesa. Deixem les disquisicions sobre el franquisme als historiadors.
Octubre de 2007.
64. LA PROCESSÓ DE TOLEDO
A
pesar que han transcorregut mes de 28 anys de la mort de Franco i seixanta-sis
de l'esdeveniment es continua passejant, en processó commemorativa de
l’anomenada “gesta de l'Alliberament de l'Alcázar de Toledo”, a la denominada
Mare de Déu de l'Alcázar. La processó, que se celebra el 27 de setembre,
transcorre pels carrers de la ciutat, des de l'antic recinte militar fins a la
catedral, escortada per cadets de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Este
últim any la processó va anar presidida pel regidor del PP, Fernando Sanz. A
ella va concórrer com a penitent un jove regidor de l'Ajuntament, també del
Grup Popular, Javier Alonso.
65. AZNAR ES NEGA A GEORGETOWN A
CONDEMNAR AMB ROTUNDITAT LA DICTADURA DE FRANCO
José
María Aznar va optar per no condemnar de manera rotunda i explícita la
dictadura de Franco i va dir que "és estúpid ocupar-se sempre del
passat". L'expresident del Govern, que va dictar una nova conferència en
la Universitat de Georgetown, a Washington, va reaccionar amb una certa
perplexitat a la pregunta d'un estudiant que li va interpel·lar per la negativa
del Partido Popular a condemnar el règim franquista.
En
un anglés molt treballós i a penes comprensible en alguns passatges, Aznar va
dir que el franquisme i la Guerra Civil són "part de la història".
Com ja havia fet en la seua conferència, davall el títol d'El poder de la llibertat, va expressar el seu rebuig genèric a les
dictadures i va lamentar la Guerra Civil, però no va utilitzar l'etiqueta de
"maligne" ("evil", en anglés) per al règim de Franco que li
va proposar l'estudiant en la seua pregunta. Segons Aznar, no té rellevància i
interés que el Parlament espanyol discutisca sobre si Franco va guanyar la
Guerra Civil.
Va
traçar un paral·lelisme amb la guerra de Secessió entre el nord i el sud als
Estats Units i va considerar que no tindria tampoc sentit que els confederats
qüestionaren ara el triomf dels unionistes. "L'important és mantindre la
democràcia, el 25é aniversari de la qual acabem de celebrar", va
subratllar. "La història és per a aprendre i no per a captar vots",
va reblar.
En
la conferència, Aznar s'havia referit en diverses ocasions a Franco i la
dictadura per a defendre la seua tesi que la llibertat i la democràcia són
valors universals que arrelen en llocs on hi havia dubtes, com en l'Espanya de
fa trenta anys. La seua idea és que també en el món àrab és possible. Sobre el
cas espanyol va comentar que alguns pensadors creuen que la democràcia va ser
possible pel desenvolupament econòmic que s'havia aconseguit en els anys
seixanta i setanta, el qual va fer emergir una àmplia classe mitjana. Aznar
opina, no obstant això, que la democràcia pot florir també en països no
desenrotllats i que, si ho fa, el progrés s'accelera.
Quan
se li va preguntar sobre la legitimitat de la guerra preventiva, Aznar va
defendre esta opció i va posar èmfasi en que ha existit sempre. Amb una certa
ironia va introduir el terme oposat de "rendició preventiva", però no
va indicar (encara que podia sobreentendre's) si es referia a l'actitud del
Govern socialista de retirar les tropes de l'Iraq amb el recolzament de tot el
Parlament excepte del PP. Febrer de 2005.
66. RAJOY DIU QUE ES TRENCA L'ESPERIT
DE LA TRANSICIÓ AL RETIRAR L'ESTÀTUA DE FRANCO
El
president del PP, Mariano Rajoy, va elevar el to de la seua crítica per la
retirada de l'única estàtua de Franco que quedava a Madrid i va acusar José
Luis Rodríguez Zapatero de "trencar l'esperit de la transició" amb
esta iniciativa. Mentrestant, la vicepresidenta del Govern, María Teresa
Fernández de la Vega, va defendre la mesura com una forma de "passar
pàgina".
Rajoy
es va mostrar molt enfadat amb la decisió del Govern. Primer va assenyalar que
l'actuació del president "és producte de la ignorància". Després el va acusar de "ser un irresponsable al trencar l'esperit de la
transició". Segons el líder de l'oposició, en 1978 els espanyols van
prendre "un acord, que era difícil després d'una història complicada"
i van decidir "mirar cap avant". I des d'eixe moment, va afegir, cap
president del Govern "es va dedicar a rebolicar en el passat".
"Que es pose a governar i deixe de dir frases idiotes i de dividir als
espanyols", va concloure.
Preguntat
per l'anunci de l'alcalde de Santander, Gonzalo Piñeiro, del PP, que ell també
retirarà en eixa ciutat una estàtua idèntica a la de Madrid, Rajoy es va
encabotar a diferenciar esta iniciativa. Va assenyalar que eixa decisió es va
prendre fa un any, davant de la pròxima construcció d'un aparcament. D'això va
deduir Rajoy que la retirada de l'estàtua de Franco a Santander, una de les ciutats
amb més referències franquistes en la guia de carrers, "no té una
connotació política".
En
el PP hi ha divisió d'opinions. Mentre el diputat navarrés Jaime Ignacio del
Burgo es va preguntar, en línia amb Rajoy, a "què ve ara remoure el
passat" i va demanar també la retirada de les estàtues dels dirigents
socialistes de la II República Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero, el
president del PP català, Josep Piqué, es va mostrar a favor de retirar tots els
símbols del franquisme que encara queden a Catalunya. "Tots els símbols
que xoquen amb l'esperit constitucional no tenen cabuda", va assenyalar
Piqué. Març de 20005.
67. EL FRANQUISME SOBREVIU ALS CARRERS
DE MADRID
El
règim franquista segueix viu 30 anys després en 167 carrers de la capital. La
memòria del dictador Franco encara perviu en la guia de carrers: 67 carrers
mantenen 30 anys després de la mort del general noms relacionats amb ell i el
seu règim.
"Els
alcaldes socialistes Enrique Tendre Galván i Juan Barranco van començar a
canviar els noms d'algunes vies, però amb l'arribada de José María Álvarez del
Manzano [del PP] a l'Ajuntament tot es va parar. [L'actual alcalde, Alberto
Ruiz] Gallardón tampoc ha fet res", denuncia el portaveu adjunt socialista
Óscar Iglesias. "Sabem que no es poden canviar els noms de 167 carrers de
colp, però almenys l'equip de govern hauria de crear un grup de treball per a
anar modificant-ne algunes".
Una
de les queixes del PSOE té a veure amb el compromís incomplit de l'equip de
Gallardón de treballar perquè l'Arc de la Victòria, construït en 1956 per a
commemorar el triomf del general Franco en la Guerra Civil, canviara de nom. Fa
ara un any, el govern municipal va acceptar la proposta formulada per la
Universidad Complutense perquè este monument, situat en el districte de Moncloa
i que marca l'entrada al centre de la capital des de la A-6, passara a anomenar-se
Arc de la Concòrdia.
Pilar
Martínez, regidora d'Urbanisme, va ser la receptora de la petició. Un any
després, l'edil respon: "nosaltres des de l'Ajuntament vam dir que per la
nostra part no hi havia cap problema, però que calia negociar amb la Direcció
de Patrimoni de la Comunitat la modificació del fris que figura en l'arc. I no
sé què haurà passat".
La
llegenda estampada diu: "Fundada per la magnificència règia i restaurada
pel Duce [cabdill] dels espanyols, la seu dels sabedors de Madrid floreix
davant de la mirada de Déu". En la part oposada està escrit: "A les
armes que han vençut ací, la ment que vencerà sempre ha dedicat com a regal
este monument". Este canvi de denominació va ser l'únic que va admetre fa
un any l'equip de govern municipal. La proposta de l'oposició (PSOE i IU) de
modificar la nomenclatura de 167 carrers va ser desestimada pel PP en el ple
municipal. El vicealcalde, Manuel Cobo, va al·legar llavors que inclús
l'expresident socialista Felipe González s'havia mostrat contrari a eliminar
les empremtes del passat. "En l'últim any, el Govern de Zapatero",
adverteix Iglesias, "ha fet un gest molt significatiu de per on han d'anar
les coses, al retirar l'estàtua eqüestre de Franco de la plaça de San Juan de
la Cruz". El Ministeri de Foment va ordenar retirar l'estàtua, que
actualment es guarda en un magatzem ministerial.
Estos
són alguns dels casos denunciats. Junt amb el nom del carrer figura el motiu
pel qual el ple municipal va prendre la decisió d'honrar a persones i llocs:
- Passatge del
General Mola (districte de Salamanca). "Va nàixer a Cuba i va morir
en accident d'aviació a Burgos. Director general de Seguretat, va ser
perseguit per la República. Va aconseguir el generalat en la Guerra
d'Àfrica. Tinent general i Gran Cruz Llorejada a títol pòstum". En
1980, es va proposar la seua substitució per “passatge del príncep de
Vergara”, però no va prosperar.
- Plaça del Caudillo
(Fuencarral). "Fa menció de Franco, que després de véncer en la
Guerra Civil es mantindria en la Direcció de l'Estat fins a la seua
defunció".
- Carrer del Primer
d'Octubre (Fuencarral). "Commemora el nomenament de Franco com a Cap
d'Estat".
- Plaça del 28 de
març (Fuencarral). "Commemora l'entrada de les tropes nacionals a
Madrid, la qual cosa significa el final de la Guerra Civil".
- Quarter de la
Muntanya (Moncloa). "Al·ludeix al Quarter de la Muntanya. El 20 de
juny de 1936, la seua guarnició es va sublevar, però la quasi totalitat
dels presoners moririen assassinats a mans dels assaltants".
- Plaça de Arriba
España (Chamartín). "Lema de la Falange Espanyola".
- Carrer de los Caidos
de la División Azul (Chamartín). "Menció dels caiguts en el front rus
integrants de la divisió de voluntaris que va ajudar als nazis en la II
Guerra Mundial".
- Jardí de
l'arquitecte Herrero Palacio (Retiro). “Arquitecte municipal, cap de la
secció d'Ordenació Urbana. Autor del projecte de la Creu dels Caiguts
darrere de l'Arc del Triomf a Moncloa i de la Font de les Gavines”.
- Carrer del General
Moscardó (Tetuan). "Tinent general. Coronel director de l'Escola
Militar de Gimnàstica, va defendre l’Alcázar de Toledo, permetent que el
seu fill fóra assassinat abans que rendir l’Alcázar. L'assetjament va
durar 60 dies".
- Carrer del
comandant Zorita (Tetuan). "Membre de la División Azul agregada al 27
grup de caça davall el comandament de Wolfram Von Richtofen, que va
dirigir la Legió Còndor".
Un
portaveu de l'Ajuntament explica que els noms dels carrers de la capital són
competència de la Regidoria de les Arts i que la substitució de les vies que
mantenen nomenclatura franquista depén de la Junta Municipal de cada districte.
"Han de ser els veïns dels districtes els que mostren al regidor el seu
desig que els carrers retiren estos noms", agrega el portaveu. Novembre de
2005.
68. UNA REGIDORA DEL PP PROPOSA
CELEBRAR EL FRANQUISME
L'alcalde
de Montornès del Vallès, Daniel Cortés, ha preguntat als regidors dels distints
grups municipals quins suggeriments o comentaris volien aportar als actes que
s'estan organitzant amb motiu del 75é aniversari de la proclamació de la II
República. La resposta de la regidora del PP Cristina Tarrés va ser que
"el que s'ha de celebrar és el franquisme i no la proclamació de la
República", assegura Cortés. L'alcalde d'este municipi del Vallès Oriental
reconeix que el comentari es va realitzar en un context informal, "però
són declaracions poc afortunades, i com a mínim Tarrés hauria de demanar
disculpes". "Què se suposa que hem de celebrar?", es pregunta
Cortés, "la falta de llibertats i drets, els afusellaments, els
empresonaments?". Les declaracions de la regidora popular van provocar
també polèmica en el ple municipal. El regidor d'IC-EUiA, José Antonio Montero,
va assegurar que el comentari de Tarrés "és insultant" i "no es
tracta d'un fet aïllat". Març de 2006.
69. PEDRO J. DEFÉN LA FIGURA DE FRANCO
SENSE EMBUTS
Davant
de les paraules del ministre de Defensa Alonso, qui reclamava la retirada de
l’estàtua de Franco de Saragossa, Pedro J., col·laborador habitual de la Cope i
director d’El Mundo, va fer una espècie de crida des dels micròfons de
l'emissora dels bisbes per a detindre este moviment de retirada de símbols
franquistes. Segons Pedro J., Franco va ser el militar més important d'Espanya
en el segle XX i que abans que fóra dictador va ser fundador de l'Acadèmia
Militar de Saragossa i, per tant, es mereix ser recordat amb les seues estàtues
en els carrers, sobretot quan es tracta d'una acadèmia militar. A més, el periodista va asseverar que “per eixa
regla de tres s’haurien de retirar les estàtues del rei, perquè havia sigut
príncep amb Franco”.
70. EL CONGRÉS, SENSE EL RECOLZAMENT
DEL PP, DECLARA 2006 ANY DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
El
Ple del Congrés va aprovar ahir definitivament la declaració de 2006 com a Any
de la Memòria Històrica, una iniciativa d'IU-ICV. Els grups van introduir
algunes modificacions per a tractar d'incorporar al PP al consens de tots els
altres, però no va ser possible.
El
text es promou en "homenatge de tots els hòmens i dones" (no importa
de quin bàndol, va aclarir el socialista Jáuregui) "que van ser víctimes
de la Guerra Civil, o posteriorment de la repressió de la dictadura franquista,
per la seua defensa dels principis i valors democràtics".
El
text també arreplegava, amb la intenció d'acontentar al PP, un reconeixement
als que van fer possible la Transició i la reconciliació entre els espanyols.
Manuel Atencia, del PP, va insistir en el fet que hauria de declarar-se 2006
com a any de la concòrdia i no de la memòria. Juny de 2006.
71. EL PARLAMENT EUROPEU CONDEMNA EL
FRANQUISME AMB L’OPOSICIÓ DE MAYOR OREJA
El
colp d'Estat franquista que va derrocar el règim democràtic de la República
Espanyola fa 70 anys va rebre ahir una condemna massiva per part del Parlament
Europeu. Encara que no va haver-hi una votació final, la majoria de grups
polítics (socialistes, liberals, verds, euroescèptics, sobiranistes i de
l'extrema esquerra), que sumen 436 diputats, un 60% del total, van expressar la
seua condemna de la dictadura. El Partido Popular Europeo (PPE) va delegar la
seua representació en Jaime Mayor Oreja, que va eludir qualsevol referència al
franquisme i va convertir la seua intervenció en un homenatge a la transició
espanyola.
En
la seua intervenció, el president del Parlament Europeu, Josep Borrell, va
assenyalar que amb aquell acte es tractava de "no repetir els errors
d'ahir”, sinó “condemnar críticament els seus responsables i expressar
reconeixement cap a tots els que van combatre per la democràcia, van patir
persecució i van impulsar el retorn d'Espanya a Europa com la nostra pàtria
comuna".
El
debat es produeix a dos setmanes del 18 de juliol, data en què es fan 70 anys
de l'alçament franquista, i l'any de commemoració del 75 aniversari del
naixement de la II República espanyola, el 14 d'abril de 1931. Després de
múltiples dubtes, el Govern prepara precisament per al 14 o el 21 de juliol la
presentació de la polèmica Llei de la Memòria Històrica.
L'acte
haguera tingut una menor transcendència si no fóra per la imprevista i
destemperada defensa del franquisme que va realitzar el diputat de l'extrema
dreta polonesa, Maciej Marian Giertych, en nom dels No Inscrits. Va ser una
apologia en tota regla: "Gràcies a l'Església espanyola, a l'Exèrcit
espanyol i a Francisco Franco, l'atac comunista contra l'Espanya catòlica es va
poder superar". "L'esquerra espanyola es comportava com els bolxevics
a Rússia, atacant a l'Església: 7.000 sacerdots assassinats, esglésies
cremades, imatges destruïdes. Va haver-hi per tant una reacció de les forces de
la tradició". "Va ser un intent d'estendre el comunisme a un país i
la situació de Salazar i de Franco van garantir el manteniment dels valors
tradicionals", va insistir. A més va distingir el franquisme del nazisme i
el feixisme italià perquè estos últims "eren ateus". Giertych pertany
a la Lliga de les Famílies, un partit que forma part de la coalició que
actualment governa Polònia. El seu fill Roman és vicepresident del Govern
polonés i ministre d'Educació. Les paraules de l'eurodiputat van causar
consternació entre els diputats polonesos d'altres formacions, que van emetre
un comunicat desmarcant-se dels seus elogis del franquisme. El pare de
l'eurodiputat, Jedrzej, va pertànyer a una organització NRC (Nation Radical
Camp) profundament nacionalista, anticomunista, antisemita i que va tindre un
paper rellevant durant els anys trenta a aplicar els numerus clausus per als
jueus en la Universitat. La família Giertych forma part de l'elit de la dreta
més radical a Polònia. L'eurodiputat s'ha caracteritzat per una actitud hostil
cap al moviment gai i és enemic acèrrim de tota manifestació de llibertat en
l'educació sexual.
Les
paraules del nazi polonés van forçar la intervenció incòmoda del líder del PPE,
Hans-Gert Poettering, que es va veure obligat a precisar que "tots els
dictadors i els que recolzen els règims totalitaris, ja siguen feixistes,
comunistes o nacionalsocialistes, no estan en condicions de defendre els
nostres ideals". El resultat de la baralla va ser que el PP espanyol i l'extrema
dreta europea van ser els únics que no van condemnar el franquisme.
En
la seua intervenció Borrell, va recordar que l'acció de "una part de
l'exèrcit espanyol" contra el Govern de la II República, triat
democràticament "va frustrar una gran esperança". Perquè "eixa
República", va afegir Borrell, "havia arribat amb l'ànim de propiciar
la democràcia, i abordar reformes pendents de gran calat: la reforma agrària i
la militar; la separació entre Església i l'Estat; l'establiment de la
seguretat social i la concessió dels estatuts d'autonomia a les regions".
Lluny
de condemnar el franquisme, l'eurodiputat conservador, Jaime Mayor Oreja, va
dedicar el seu temps a elogiar l'actuació del seu partit de llavors Unión de
Centro Democrático (UCD), durant la transició. En este sentit, Mayor va
qualificar d’"error històric iniciar una segona transició" i crear
"noves nacions que mai han existit", perquè "açò ens allunya de
la concòrdia".
72. PIQUÉ NEGA QUE EL FRANQUISME FÓRA FEIXISTA
“El
franquisme no era un règim feixista; era un autoritarisme de dretes”. Així va
respondre Josep Piqué, president del PP català, a la declaració de la condemna
del franquisme aprovada el dimarts en el Parlament Europeu (excepte pel PP i
l'extrema dreta). D'esta manera, el líder català es va sumar al discurs de
l'ala més radical del PP, com Jaime Mayor Oreja, i Alejo Vidal-quadras; ambdós
han evitat condemnar el franquisme. En declaracions a TV3, Piqué va justificar
la postura del PPE (Partido Popular Europeo) i, per tant, la del seu
eurodiputat, Jaime Mayor Oreja, els que no es van sumar a la condemna del
franquisme en el Parlament Europeu. Segons Piqué, no hi ha necessitat de mirar
arrere i de “fer una alabança d'un període (en referència a la II República)
que va desembocar en una guerra civil”.
Piqué,
(qui va començar la carrera política en un partit d'esquerres abans d'arribar
al PP de la mà d'Aznar), va criticar Zapatero per la seua reivindicació dels
“valors republicans”. El líder català va dir que no comparteix la visió “idíl·lica”
de Zapatero d'una etapa que va titlar de “molt lamentable” pels seus
“plantejaments profundament sectaris”.
L'actual
sintonia de Piqué amb Vidal-Quadras continua sent evident. En primer lloc,
l'eurodiputat va ser un dels primers a proposar de forma “espontània” a Piqué
com a candidat del PP a Catalunya, una cosa que va sorprendre els altres
dirigents, ja que Vidal-Quadras és un dels principals adversaris de Piqué.
A més, estes declaracions de Piqué en TV3 sobre el franquisme estan en línia de les paraules de Vidal-Quadras, el qual la setmana passada va dir en una entrevista en el setmanari Alba, que el “PP no té res a veure amb el franquisme” i que esta iniciativa en el PE pretén “acaçar” al seu partit. Juliol de 2010.
A més, estes declaracions de Piqué en TV3 sobre el franquisme estan en línia de les paraules de Vidal-Quadras, el qual la setmana passada va dir en una entrevista en el setmanari Alba, que el “PP no té res a veure amb el franquisme” i que esta iniciativa en el PE pretén “acaçar” al seu partit. Juliol de 2010.
73. ELS VOCALS CONSERVADORS DEL PODER
JUDICIAL REBUTGEN UN RECONEIXEMENT ALS JUTGES PERSEGUITS PER FRANCO
El
ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va rebutjar ahir amb els vots
dels vocals proposats pel PP una proposició d'obrir una investigació sobre els
jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials que van exercir els seus
càrrecs durant la Segona República i van ser represaliats després, durant la
dictadura de Franco.
Els
autors de la proposta, els progressistes Alfons López Tena i Félix Pantoja,
així com el vicepresident del Consell, Fernando Salinas i la vocal Monserrat
Comas, van mostrar el seu desacord amb un vot particular. López Tena i Pantoja
sol·licitaven al ple l'obertura en el si del CGPJ d’"una investigació
documentada que permeta conéixer les circumstàncies personals i professionals
dels jutges, magistrats, fiscals i secretaris judicials que, servint el seu
càrrec durant la II República, van patir persecució, pèrdua de la seua carrera
professional o qualssevol altres represàlies per la defensa dels valors i
principis polítics i socials que s'han fet realitat en el nostre actual Estat
Social i Democràtic de Dret".
La
proposta, que recordava que enguany es fa el 75 aniversari de la proclamació de
la II República i el 70 de l'inici de la guerra civil i per això va ser
declarat Any de la Memòria Històrica, considerava que el període democràtic
transcorregut des del fi de la dictadura permet abordar "de forma madura i
oberta", la relació amb la memòria històrica de jutges i magistrats
"tenint en compte que recuperar la memòria és la forma més ferma
d'assentar el nostre futur de convivència". Els seus autors consideren
necessari "recordar i honrar als que van patir les conseqüències del
conflicte civil i als que van lluitar contra la dictadura en defensa de les
llibertats i drets fonamentals que hui disfrutem".
Els
firmants del vot particular consideren que amb el seu rebuig, el ple incompleix
l'article 1.2 de la llei que va declarar 2006 Any de la Memòria Històrica.
L’esmentat article obliga als poders públics a promoure homenatges i
reconeixements als hòmens i dones víctimes de la guerra civil o de la repressió
del franquisme. Juliol de 2006.
74. ARIAS CAÑETE I EL DELIRIUM TREMENS
El
secretari d'Economia i Ocupació del Partido Popular, Miguel Arias Cañete, ha
qualificat la retirada de l'estàtua eqüestre del general Franco que presidia
l'accés principal de l'Acadèmia General Militar de Saragossa (any 2006) com un
gest destinat a "acontentar els electors radicals de l'esquerra".
75. EL PP REBUTJA INDEMNITZAR LES
VÍCTIMES GALLEGUES DEL FRANQUISME
El
Partido Popular no va voler recolzar en el Parlament de Galícia una resolució
que proposava a la Xunta que adopte "mesures encaminades a reparar
econòmicament a les víctimes gallegues de la repressió franquista". La
proposta, amb l'abstenció del PP, formava part d'una iniciativa més àmplia que
tractava de promoure el reconeixement de les víctimes en general i d'Alejandro Bóveda,
un dels pares de l'Estatut de 1936, en particular.
El
PP només va acceptar abonar l'últim dels cinc punts que formaven part de la
proposició no de llei, que compromet al Parlament a "fer un reconeixement
especial de la figura del galleguista tenint en compte la seua notable
participació en l'impuls i elaboració de l'Estatut de 1936". El partit
d'Alberto Núñez Feijóo, no obstant això, no va trobar motius per a abonar
"la rehabilitació jurídica, personal i moral de Bóveda i de tots els
assassinats i represaliats per defendre la legalitat democràtica, les
aspiracions d'autogovern de Galícia i la justícia social". Tampoc per a
demanar al Govern de Zapatero que inicie "les accions necessàries que
permeten l'anul·lació dels consells de guerra a què van ser sotmesos".
La
proposta demanava també a la Xunta que promoga iniciatives a fi de donar a
conéixer "els valors ètics i polítics encarnats" en Bóveda i "en
els altres compatriotes assassinats i represaliats pel franquisme". I
reclamava, finalment, la retirada progressiva d'edificis i centres dependents
de l'administració gallega de "denominacions que facen referència a
figures o fets relacionats amb el franquisme".
El
PP va justificar la seua postura amb l'argument que la recuperació de la
memòria històrica ha d'incloure "totes les víctimes" amb
independència de les seues posicions ideològiques. El portaveu popular va
qualificar de "revengista" la iniciativa i va assegurar que
recolzar-la suposaria caure en "la mateixa imposició sectària i maniquea
del règim franquista". A més, va assegurar, "reobrir ferides pot
conduir a friccions i inclús a fractures socials que es consideren superades
per la transició". Desembre de 2006.
76. EL CONSELL DE MALLORCA RETIRA UNA
MEDALLA A FRANCO A PESAR DE L'OPOSICIÓ DEL PP
El
ple del Consell de Mallorca va condemnar el “colp d'Estat de 1936” i va negar la validesa d'una medalla honorífica
concedida a Franco per la diputació provincial en 1953. Estes decisions van ser
aprovades amb els vots favorables de tots els grups excepte el Partido Popular.
El Consell de Mallorca, institució insular que presideix Maria Antonia Munar, d’UM,
va condemnar en el seu últim ple, amb els vots a favor d'UM, PSIB-PSOE, PSM i
EU-Verds i l'únic en contra del PP, el “colp d'Estat de 1936” , i va aprovar “negar validesa a la distinció
atorgada a Franco per part de la diputació provincial l'any 1953” , un guardó d'or i brillants creat especialment per
al dictador. El Consell també es va comprometre a promoure i finançar “un
monument en memòria dels qui van morir i dels que van ser represaliats per
defendre la democràcia i les llibertats, o un memorial que difonga estos fets
històrics”. Gener de 2007.
77. FRANCO CONTINUARÀ COM A ALCALDE
HONORARI A PERPETUÏTAT EN SALAMANCA
Franco
continuarà ostentant el títol d'alcalde d'honor "a perpetuïtat" de
Salamanca atorgat en 1964 i tampoc es revocarà la concessió de la primera
Medalla d'Or de la ciutat que se li va concedir en 1948. El Grup Popular en
l'Ajuntament de Salamanca va rebutjar ahir en sessió extraordinària la mociÓ, i
ho va fer sense debatre l'assumpte ni aportar cap justificació al vot. Es dóna
una situació conflictiva amb el mateix títol que el 5 d'abril de 1982 l 'Ajuntament va atorgar al rei, encara que en este cas
"amb caràcter vitalici i exclusiu". La concessió al Monarca es va
acordar per creure la corporació, en aquell moment, que el títol es trobava
vacant, però estava ocupat per un difunt. Gener de 2007.
78. OVIEDO IS DIFFERENT
Oviedo
està entre la dotzena de capitals espanyoles on la presència de la simbologia
franquista es manifesta amb una intensitat "molt alta". Segons un
recent treball del professor de la UNED Jesús Sanz sobre els símbols i la
memòria del franquisme, la capital asturiana no sols manté la seua guia de
carrers infestats de referències al dictador i el seu règim. Hi ha més. En la
curta relació, només huit (s'han anat retirant la majoria) de les que defineix
com a "principals estàtues i monuments" dedicats a Franco ubicats en
espais públics inclou el que hi ha en la plaça d'Espanya. Segons el treball de
Sanz, requerit per alguns ajuntaments per a dictaminar sobre la conveniència de
retirar certs símbols, només les províncies de Biscaia, Guipúscoa i Girona
estan lliures dels vestigis del franquisme. Mentrestant, a Astúries, Canàries,
Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Madrid, la presència de noms
de persones o fets que recorden a la dictadura són freqüents. I dins d'Astúries,
Oviedo s’emporta la palma amb carrers com la División Azul, plaça de la
Liberación, coronel Aranda, General Yagüe, tinent General Teijeiro... tal com
arreplega el treball d'Andrés Sanz, que situa a la capital asturiana al mateix
nivell que Santander, Àvila, Lleó, Lugo, Logronyo o Melilla. Febrer de 2007.
79. UN PEPERO MADRILENY: “FRANCO EN VA
DEIXAR A MASSA VIUS”
Els
grups municipals de PSOE i IU exigeixen al PP el cessament d'un dels seus
vocals del madrileny districte d'Usera, després que diguera en un ple que
Franco havia deixat “massa vius” durant la seua dictadura. Escandalitzats, els
dos grups van demanar que constara en acta, a la qual cosa el president de la
Junta, Jesús Moreno, del PP, va contestar: “Doncs que conste”. Però Moreno no
es quedà curt: es va carregar el primer Festival de Cine Gai en Usera i tingué la
iniciativa d'adornar els carrers del districte amb creus gammades en Nadal per
dos anys consecutius, a pesar de les queixes rebudes.
El
vocal d’IU, Ismael de Pablos, va destacar per la seua banda que “no es tracta
d'un fet aïllat sinó d'un pas més, amb el que s'arriba ja massa lluny, en una
política d'agressió dialèctica i autoritarisme per part de Moreno que consent
actes d'esta naturalesa, i per tant és còmplice d'ells”. El Govern de Gallardón
no ha donat explicacions sobre este greu comentari i manté en el seu lloc al
seu regidor. Febrer de 2007.
- Mare meua... Si trauen majories és que la gent no té memòria. I si no volen saber res de la "memòria històrica" és perquè volen majories.
ResponderEliminar- Elemental, benvolgut Watson.
No et cregues. a la cap i a la fi la història depen de qui la escriu i els vencedors i els seus deixebles no és que no se'n recorden, és que estan convençuts que amb Franco es vivia millor. Sempre els ha fet por la llibertat. Els vençuts i els seus descendents són els qui reclamem una altra lectura, però malhauradament sempre és la mateixa història...
ResponderEliminarassassins de raons, assassins de vides, q mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort vos perseguisquen les nostres memòries!!!!!!
ResponderEliminar