PER UN PAÍS VALENCIÀ LAIC

Un País Valencià laic, garant de la plena llibertat de consciència. El laïcisme suposa l’existència de les condicions polítiques, jurídiques i socials que permeten garantir a les persones el ple exercici de la llibertat de consciència en qualsevol de les seues manifestacions i en un pla d’igualtat. En un Estat de Dret, aquesta llibertat ha de ser protegida davant de qualsevol tipus de dominació o ingerència que l’anul·le, restringisca i implique avantatges i privilegis per part de persones o institucions.

A Esquerra Unida constatem, d’una banda, l’avançat grau de secularització de la societat valenciana, així com la creixent diversitat de creences, tant d’origen religiós com de qualsevol altre tipus (atea, agnòstica...), mentre, d’altra banda, es mantenen enormes privilegis econòmics i simbòlics en benefici de l’església catòlica.

Així, observem amb preocupació la freqüent confusió entre els àmbits públics (de caràcter universal) i religiós (de caràcter particular), inundant de símbols confessionals les cerimònies polítiques, així com és quotidiana la presència institucional en tot un seguit de ritus i cerimònies religioses. Aquesta connivència amb les creences religioses (catòliques, especialment) es completa amb una presència permanent en presons, hospitals i exèrcit, finançada amb diners públics.

Entenem que tots aquests privilegis no estan basats en les disposicions de la Constitució. Més aviat al contrari, la marcada aconfessionalitat que la Constitució atorga a l’Estat ha d’encoratjar els poders públics per garantir la cohesió social d’acord amb la llibertat de consciència, la igualtat davant la llei, la justícia social, la solidaritat i els drets humans.

Rebutgem la utilització de conceptes com “cultures” o “civilitzacions”, que habitualment només serveixen per emmascarar el sotmetiment de les consciències individuals a dictats comunitaristes, que substitueixen les múltiples identitats de les persones per una exclusiva característica dominant de categorització, normalment la religió.

Pensem que les organitzacions socials basades en creences religioses han de gaudir del mateix tracte, a efectes jurídics, que aquelles altres el substrat de les quals siguen les creences no religioses: unes i altres han de sotmetre’s al dret comú, sense exigir privilegis públics d’ordre econòmic o institucional. Un Estat que es vol laic així ho exigeix.

Per tot açò, proposem les següents REIVINDICACIONS PER A UN PAÍS VALENCIÀ LAIC:

• Eliminar qualsevol tipus de finançament públic, exempció fiscal o administrativa, o subvenció a favor d’institucions religioses, així com per a qualsevol de les seues activitats (clergat, culte, propaganda, conservació del patrimoni...).
• Suprimir qualsevol donació de sòl públic a les confessions religioses, sense fer excepció urbanística alguna que represente diferència o privilegi.
• Garantir una educació de qualitat, pública i laica, tot protegint en l’àmbit escolar la llibertat de consciència, suprimint de les escoles públiques i privades concertades els elements simbòlics confessionals o ideològics, així com l’adoctrinament religiós amb el plantejament de “La religió fora de l’escola”, açò és, fora del currículum, de l’expedient, de l’horari lectiu i de l’espai públic comú.
• En tot cas, mentre continue l’anòmala situació actual de classes de Religió en l’escola, l’Administració garantirà el dret dels alumnes que no desitgen assistir a aquestes classes, a no patir cap discriminació per aquest motiu.
• Suprimir el finançament públic als centres educatius amb ideari religiós o altre que supose discriminació ideològica per als alumnes.
• Incorporar commemoracions de caràcter laic al calendari laboral i oficial de les institucions.
• Suprimir dels mitjans de comunicació públics els espais confessionals que suposen privilegi de tracte d’accés respecte a qualsevol altra creença o col·lectiu social.
• Suprimir tot tipus de simbologia religiosa en els actes públics (preses de possessió de càrrecs, espais de reunió, activitats públiques, festes patronals, etc.), així com en espais de titularitat pública (ajuntaments, centres cívics, culturals, centres docents, hospitals i administració en general).
• Igualment, cap acte de caire confessional específic (missa, processó, funeral...) tindrà caràcter d’“acte oficial”, per la qual cosa cap funcionari públic no hi podrà participar ni ser obligat a fer-ho, podent assistir sempre que ho desitge en la seua condició de ciutadà o ciutadana.
• Excloure dels centres sanitaris públics, residències, exèrcit, etc. la presència institucional de clergues.
• Suprimir l’obligació de declarar sobre les creences, o sobre l’absència de creences, en qualsevol tipus de documentació civil, escolar, administrativa, etc.; a més, n’exigirem la supressió en la declaració de l’IRPF.
• Creació de l’Oficina de Defensa de Drets i Llibertats, que facilite codis de diàleg i de convivència cívica entre les distintes opcions filosòfiques i ideològiques. En concret, aquesta Oficina entendrà de:

• Garantir el dret de cancel·lació de dades personals davant l’església catòlica o qualsevol altra, i el dret d’apostasia. 

• La defensa i protecció de les llibertats públiques i els drets civils i socials reconeguts per la Constitució, les lleis i els tractats internacionals. 

• Assessorament davant tota discriminació per raó de sexe, origen ètnic, opció sexual, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. 

• Assessorament i protecció davant de supòsits de racisme i xenofòbia.