PER UNES CIUTATS I UNS POBLES SOSTENIBLES

Cal estimular la creació d’una nova cultura ciutadana que genere uns pobles i unes ciutats més sostenibles i habitables per mitjà de plans de sostenibilitat municipal basats en l’eficiència i suficiència ecològiques.

Les ciutats i els pobles valencians han crescut en molts casos de forma desordenada i per damunt de l’augment real de la seua població, especialment en la franja litoral, on es concentra la major part de la població del País Valencià. Aquest creixement especulatiu, deslligat de les necessitats reals de les poblacions, ha agreujat els efectes de la crisi econòmica i ha anat destruint i degradant el valor natural i la qualitat ambiental del nostre entorn. El model de desenvolupament urbà caòtic i dispers que hem patit ha suposat, en general, grans diferències entre barris i sectors socials, la degradació dels cascos antics, alts nivells d’endeutament municipal i unes ciutats cada vegada menys humanes i acollidores, especialment per a les persones majors, els infants, els joves o les minories amb menys recursos econòmics o amb dificultats de mobilitat. Els vehicles privats ocupen els nostres carrers i els conflictes ambientals es multipliquen, augmentant l’empremta ecològica que els nostres pobles i ciutats imprimeixen al territori.

Aquest creixement incontrolat és clarament inviable, ja que la qualitat de vida es ressent i augmenta el consum d’uns recursos naturals limitats i finits. Els indicadors ambientals assenyalen que la insostenibilitat s’agreuja cada vegada més: cada valencià genera més residus que la mitjana europea; el consum d’aigua va en augment; en l’última dècada quasi dupliquem el consum energètic; estem sotmesos a nivells de soroll perjudicials per a la salut...

Cal reconduir els nostres nuclis urbans cap a la sostenibilitat; unes ciutats i uns pobles configurats a la mesura de les persones, compromesos amb la solució dels problemes ambientals globals i locals i que faciliten el desenvolupament dels projectes vitals de tots els seus habitants.

Per contribuir a aquesta transformació són necessaris plans de sostenibilitat municipal que incorporen:

• Una planificació urbanística que aposte, a totes les escales (estratègia territorial del País Valencià, plans d’acció territorial, plans generals d’ordenació urbana, plans parcials), per un model d’urbanisme compacte que reduïsca l’empremta ecològica de les nostres poblacions i que considere prioritària la rehabilitació i millora del teixit urbà ja existent.
• La limitació del trànsit motoritzat en els centres urbans junt amb el foment, extensió i millora dels transports públics menys contaminants, de la bicicleta i els desplaçaments de vianants, fomentant pactes per la mobilitat des de la participació ciutadana.
• La creació de regidories de sostenibilitat en tots els ajuntaments.
• La creació d’oficines municipals de salut ambiental, consum i seguretat alimentària (en localitats amb més de 20.000 habitants).
• La reducció dels nivells de soroll ambiental, regulant i vigilant rigorosament totes les fonts de contaminació acústica.
• L’elaboració d’ordenances municipals de foment de l’estalvi i l’eficiència en el consum d’energia i aigua.
• La instal·lació de panells solars per a aigua calenta sanitària i de plaques solars fotovoltaiques en tots els edificis públics.
• Mesures de vigilància especial per a evitar i sancionar l’abandó i el maltractament dels animals.
• Plans de reducció dels residus sòlids urbans i implantació urgent de la recollida selectiva de la matèria orgànica.
• L’extensió, millora i conservació de les zones verdes i espais públics, vigilant que s’acomplisquen de manera efectiva els mínims comunitaris de zones verdes per habitant, protegint els arbres i la vegetació urbana com a component essencial del patrimoni dels pobles i les ciutats.
• Mecanismes de participació per a garantir la intervenció dels ciutadans en la definició del model de ciutat i les prioritats en els pressupostos municipals, impulsant l’Agenda 21 com a eina bàsica de participació ciutadana a l’hora de definir els Plans Generals d’Ordenació Urbana.
• Regulació de la contaminació electromagnètica d’acord amb els criteris de la Conferència de Salzburg.
• Modificar l’enllumenat públic per a reduir-ne la contaminació lumínica.
• Elaboració i publicació anual de paràmetres indicadors de la qualitat ambiental urbana que permeten quantificar la sostenibilitat de pobles i ciutats.

Plantegem la necessitat d’elaborar una Agenda 21 per al País Valencià, que redefinesca les prioritats polítiques, dirigint-les cap a la sostenibilitat, l’equitat i l’eficiència econòmica a llarg termini i que incloga les reformes necessàries perquè les institucions valencianes s’adapten a la consecució d’aquests objectius.

Esquema del desenvolupament sostenible

En l’elaboració de l’Agenda 21 per al nostre País s’han de considerar les aportacions de les universitats valencianes i dels principals centres d’investigació públics, obrint-se a una àmplia participació de tots els sectors ciutadans per mitjà d’un procediment que estimule el debat i l’aportació de propostes.

L’Agenda 21 autonòmica ha d’establir les prioritats en el procés de desenvolupament mediambientalment sostenible que la societat valenciana necessita i ha de fixar els objectius bàsics en els diferents sectors econòmics que permeten avançar en la línia de la sostenibilitat. Cal aconseguir a curt-mitjà termini (5-10 anys) una estabilització dels impactes i la pressió sobre el medi, i la seua reducció a mitjà termini (15-20 anys). Les seues directrius han d’aportar objectius concrets en relació amb els residus, aigües residuals, emissions a l’atmosfera, consum energètic i hídric, lluita contra el canvi climàtic, etc.

Aquest document ha d’incloure orientacions generals referides a tots els sectors productius per poder complir els objectius plantejats, preveient-se els costos econòmics de les transformacions requerides i les fórmules de finançament.

Els objectius de l’Agenda 21 es revisaran periòdicament i, com a conseqüència de la seua aplicació, s’elaboraran informes anuals de la situació mediambiental valenciana i dels nivells de compliment respecte als criteris de sostenibilitat.

Les orientacions de l’Agenda 21, es tindran en compte de manera obligatòria en l’elaboració i renovació dels grans plans i les normes reguladores d’àmbit valencià, com l’estratègia territorial valenciana, el pla integral de residus, els plans d’acció territorial (del litoral, contra el risc d’inundacions…), l’ordenació forestal…

L’Agenda 21 inclourà també una ambiciosa estratègia d’educació ambiental que amplie i millore l’actual nivell de continguts i actituds en favor de la sostenibilitat ambiental en les ensenyances reglades de tots els cicles educatius i també fora de les aules, establint vies adequades per a diferents segments de la societat i emprant tota la gamma de recursos disponibles (Internet, ràdio, televisió, premsa, exposicions, altres mitjans audiovisuals...).

També proposem altres mesures:

• Impuls a la creació de xarxes comarcals d’Agendes 21 i de les locals en tots els municipis majors de 20.000 habitants.
• Creació de consells assessors de medi ambient, amb suficient participació de les organitzacions ecologistes, sindicals, veïnals, juvenils i cíviques, en tots els municipis de més de 20.000 habitants. Han d’estar dotats de capacitat real d’intervenció per mitjà de l’emissió d’informes preceptius sobre plans i programes, i sobre la situació del medi ambient en el municipi, per a la seua incorporació al diagnòstic mediambiental del País Valencià.
• Informació pública anual sobre l’estat del medi ambient en el territori autonòmic i en municipis importants. També és important difondre les despeses públiques destinades al medi ambient.