JOVENTUT CIUTADANA, JOVENTUT CRÍTICA

Cal garantir els drets i les llibertats de totes les persones. Per a la plena consecució dels drets de ciutadania, des de Joves d’EUPV plantegem la necessitat de transcendir des de les polítiques centrades en l’activitat i en el canvi individual, cap a estratègies de generació de xarxes socials de cooperació, aprenentatge i suport mutu que siguen capaces d’assegurar el canvi social. 
Tot açò implica realitzar un canvi des de la gestió de les persones a la gestió de grups socials, i implicar el jove protagonista en la seua problemàtica, capacitant-lo i desenvolupant una ciutadania crítica. Açò es torna encara més evident en el cas de les persones joves, socialitzades desgraciadament en el rebuig cada vegada major a tot espai polític de decisió, socialitzades en la seua renúncia inconscient als seus drets com a ciutadans i ciutadanes.

Per això, des de Joves d’Esquerra Unida del País Valencià definim el nostre projecte en continu moviment i actualització, girant sempre entorn de dos dels eixos principals de la nostra acció política: el desenvolupament de la persona, a través de l’emancipació en tots els seus nivells, i el desenvolupament sociopolític, a través de la participació en la presa de decisions, dins d’una cultura democràtica molt més àmplia. Les actuacions en ambdós espais seran les que permetran aquest canvi social que ens recorde que tots i totes som un poc més que un individu, som part d’un col·lectiu amb què interactuem diàriament, part d’una comunitat que entén el canvi en positiu com el desenvolupament de millors condicions de vida, de salut, d’oportunitats… per a tots i totes.

Així, un dels eixos centrals de la nostra actuació política és l’emancipació, tant des del punt de vista material com de creixement personal, considerant que l’emancipació dels joves és imprescindible per al seu ple desenvolupament, així com per al de la societat sencera en el seu conjunt. L’emancipació dels joves és fonamental per a avançar cap a una societat més plural, justa, equitativa i participativa, màximament si tenim en compte que tant a l’Estat espanyol com al País Valencià les taxes d’emancipació dels/de les joves menors de 30 anys en el 2010 es va situar en el 27,66%. És a dir, només 27 de cada 100 joves espanyols/es menors de 30 anys estan emancipats i emancipades.

Joventut, economia i ocupació

Des d’un punt de vista material, és evident que ser jove significa afrontar dificultats quasi infranquejables per a aconseguir el dret a l’autonomia econòmica necessària per a la seua emancipació. Temporalitat, rotació, baixos salaris i accidents de treball dibuixen un panorama laboral marcat per la precarietat, realitat que aconseguix cotes alarmants en el nostre país, a la cua del conjunt de l’Estat espanyol en tots els indicadors que tenen les persones joves com a referència. Així, l’any 2009, segons les dades de l’EPA (Enquesta de Població Activa), les persones menors de 34 anys constituïen, en el nostre país, el 49,6 % de les persones aturades, la qual cosa explica les enormes dificultats que troben els i les joves valencians/nes per poder aconseguir un projecte propi, independent i consolidat. Realitat que s’agreuja en el conjunt de l’Estat al llarg del 2010 i que afectarà més negativament, com és evident, la comunitat autònoma més endeutada i hipotecada de tot l’Estat.

La precarietat laboral, la subocupació, les trampes dels contractes i beques de pràctiques, la menor remuneració, la temporalitat... continuen sent els problemes econòmics diaris a què els i les joves valencians/es s’enfronten. Igual que en el cas d’altres col·lectius socials, la joventut està en una situació de desavantatge clar dins del sistema social i el sistema laboral espanyol. Els problemes específics de la joventut no l’aïllen de la resta. Habitatge, sanitat, treball, educació… són problemes greus de la societat espanyola en el seu conjunt, que els i les joves pateixen amb més força.

D’ací la necessitat d’un conjunt de propostes específiques, que en EUPV pensem que han de ser:

• Establir un salari social a tota la població en estat de necessitat a partir dels 16 anys, depenent sempre del nivell de renda de la unitat familiar.
• Eliminació de les Empreses de Treball Temporal o qualsevol de les agències d’ocupació privada o de gestió privada que obtenen majoritàriament els seus beneficis en l’explotació dels i les joves. Substitució d’aquestes agències pel SERVEF, que ha de funcionar com una vertadera agència pública d’ocupació que actue com a intermediària entre les necessitats dels contractants i la joventut.
• Elevar substancialment la dotació pressupostària i l’eficàcia de les polítiques d’ocupació adscrites a la generació d’ocupació de qualitat, amb especial atenció als i les joves, i potenciant la col·laboració administrativa entre Generalitat i municipis.
• Comptabilització dels cursos acadèmics superats de l’ensenyança superior i de formació professional com anys treballats per al còmput total d’anys cotitzats, equivalent a la cotització del Salari Mínim Interprofessional.
• Desaparició de la figura dels becaris i les becàries, siguen d’investigació o de pràctiques, considerant-los personal laboral que han de disfrutar de contracte de treball amb els mateixos drets que qualsevol treballador o treballadora.
• Instar el Govern de l’Estat espanyol que elimine la no-cotització de la modalitat contractual dels contractes de formació, sent garantida aquesta per l’administració pública. Eliminació del contracte en pràctiques, donada la seua utilització com a mecanismes de contractació precària dels i les joves. O, si no n’hi ha, limitació a un període mai superior a 6 mesos amb la garantia del 80% del salari corresponent. Reforç de la inspecció laboral en les empreses que contracten joves a través d’aquests i altres mecanismes com les pràctiques d’empresa o els contractes de formació.
• Renúncia de les administracions valencianes a la utilització de subterfugis com ara beques, pràctiques no remunerades, etc. com a mecanisme per a contractar joves sense remunerar-los adequadament. Tota persona jove que realitze un treball en igualtat de condicions i situacions amb qualsevol altre treballador ha de ser remunerat de manera semblant, d’acord amb els convenis col·lectius existents.
• Impuls autonòmic de plans especials d’ajuda a l’autoocupació i al cooperativisme, així com l’oferta de treball a temps parcial compatible amb activitats de formació.
• Potenciar des de l’administració la xarxa d’economia alternativa i solidària i les xarxes de comerç just. Hi ha una gran bossa potencial d’ocupació en molts espais ocupats per les persones joves: cooperació, solidaritat, voluntariat tècnic, assistència… espais laborals que no han de ser precaris pel fet de ser joves i que, a més, mostren una clara tendència de creixement en els últims anys, compensant els dèficits del nostre dèbil i debilitat sistema de benestar.
• Garantir per mitjà de l’acció pública una vertadera política d’igualtat de gènere en el mercat laboral del País Valencià, prestant una especial atenció a les dones que pateixen la doble discriminació per ser també joves.
• Fer un estudi de les zones rurals amb baix índex de població juvenil per a conéixer les causes d’aquesta despoblació i elaborar plans integrals de desenvolupament del medi rural a través de projectes d’agricultura ecològica per a aconseguir la repoblació d’aquestes zones. Fomentar el cooperativisme rural en els i les joves, potenciant els intercanvis d’experiències intergeneracionals. Potenciar la contractació de treballadors de fins a 35 anys en les empreses ubicades en llocs rurals.
• Gratuïtat dels serveis públics de transport per a tot/a jove en desocupació, apostant sempre per la total gratuïtat futura dels esmentats serveis per al conjunt de la ciutadania.
• Creació de serveis i programes d’orientació vocacional dirigits als i les joves en els centres educatius de cada municipi, garantint un horari d’atenció ampli i assequible. A més, això ha de combinar-se amb el desenvolupament de campanyes de sensibilització sobre els drets laborals i sindicals en instituts i escoles de Formació Professional.

Joventut, habitatge i urbanisme

           

Les evidents dificultats econòmiques que els i les joves pateixen, com a conseqüència de la seua situació precària i discriminada dins del mercat laboral, es traslladen a l’altre gran pol de l’emancipació econòmica: l’accés a un habitatge, ja siga en règim de lloguer, ja siga en el quasi inaccessible règim de compra. Així,  gran part de les persones joves passen molts anys de la seua vida d’un treball a un altre, havent d’optar per viure a casa dels seus pares, sense possibilitat real d’emancipació, escoltant, a més, el fals mite de viure acomodats i condemnant al país a una de les taxes de natalitat més baixa del món. JEUPV considera que l’eix central de qualsevol actuació en política urbanística ha de partir del doble eix de la lluita contra l’especulació i fent realitat el dret constitucional a l’habitatge, i troba en el programa electoral d’EUPV i IU múltiples exemples de les urgents actuacions a realitzar, com l’eradicació de l’especulació i la corrupció urbanística, amb el reforçament dels mecanismes de control i l’enduriment de les penes, d’una banda, i la potenciació de la posada en ús dels habitatges buits, per mitjà de polítiques d’acció positiva, per l’altra, a través d’una fiscalitat que grave el manteniment del desús i que incentive la seua posada en el mercat, preferentment de lloguer.   


L’objectiu clar de l’actuació en matèria d’habitatge per part de la política juvenil és senzill: garantir el dret constitucional també a les persones joves. I el millor indicatiu d’aquest èxit vindrà donat per la reducció de la mitjana d’edat emancipatòria de la joventut valenciana.

Però, a més de les evidents carències en matèria d’habitatge juvenil, els dèficits urbans dels nostres municipis van molt més enllà. Les nostres ciutats i pobles són deserts d’infraestructures juvenils, espais joves d’autogestió, espais esportius, cases de joventut i centres culturals. Els nostres carrers posseeixen una infraestructura cada vegada més individual, menys socialitzadora, amb el clar objectiu de traure la gent del carrer per a enviar-la on tu desitges: centre comercial-bar. L’urbanisme municipal pareix clarament construït en aquesta mateixa línia d’expulsar dels espais públics i comuns la gent: Oci públic NO, oci privat SÍ. Pensem cada un de nosaltres quins espais públics se’ns han oferit entre els 6 i els 30 anys d’edat, quins espais hem ocupat i només trobarem com a resposta bars, cafeteries, centres comercials i discoteques. Potser algun parc.

Enfront d’això, responem. Volem reconquerir el carrer, els espais, allò públic. Apostem per l’educació no formal tant com per la formal. Creiem en la cultura de la participació com a vertadera generadora de ciutadania. Creiem en les persones joves com a éssers autònoms, capaços de decidir quines han de ser les polítiques de joventut dels seus municipis, com han de gestionar-se els seus espais públics. Creiem en ciutadans i ciutadanes que siguen considerats com a tals i no com a delinqüents o com a clients. Necessitem, per tant, una nova relació dels i les joves amb l’urbanisme i el medi. La protecció i atenció del medi ambient, la ciutadania i les seues necessitats com a habitants del municipi, i els espais urbans han de ser abordats globalment.

Propostes des d’EUPV:

• Articular un pla d’emancipació que tinga com a objectiu adequar els preus de la compra del primer habitatge i/o lloguer a l’SMI (salari mínim interprofessional), recordant tant el dret constitucional a l’habitatge com a la realitat salarial que pateixen els i les joves del País Valencià. També és important incrementar la cessió del sòl per a HPO (habitatges de protecció oficial). Experiències de municipis governats per IU i EUPV mostren que el principal problema de l’habitatge continua sent l’especulació entorn del sòl.
• Increment de la cessió de sòl públic per a la construcció directa d’HPO, desterrant la figura especulativa dels HPP (habitatges de promoció pública), tan utilitzades pel govern valencià en els últims anys. Ha de garantir-se (i serviria com a fre, alhora, per a l’acció especulativa privada) una important bossa d’HPO en totes les noves construccions i rehabilitacions al llarg del País Valencià.
• Concessió de Crèdits blans per part de l’administració per a l’accés al primer habitatge dels i les joves.
• Aposta decidida pel foment del lloguer com a alternativa viable i positiva per a l’emancipació juvenil. Per això, han d’impulsar-se lloguers de renda baixa en habitatges gestionats per l’administració (nous o restaurats), compatibles amb la renda dels i les joves. Una altra via ha de ser el foment del cooperativisme juvenil de gestió d’habitatge públic en lloguer. Proposem la creació de bosses d’habitatges socials de lloguer equivalents al 5% del parc residencial, amb un preu que en cap cas supere el 20% dels ingressos nets dels que accedesquen a viure.
• Aposta per un urbanisme sostenible, que respecte el nostre entorn natural i cultural, d’acord amb els recursos existents. Ls potenciació del lloguer jove pot complir la doble funció social d’ajudar als i les jove en la seua emancipació i de desenvolu-pament personal; implicar a la joventut en la història i la cultura de la seua ciutat i servir com a eina en la rehabilitació de barris històrics dels diversos municipis valencians, on l’administració ha d’intervenir i crear sota el seu control directe un parc públic d’habitatges restaurats i rehabilitats, potenciant una alternativa al model d’urbanisme salvatge existent al País Valencià.
• Creació d’una xarxa de residències per a estudiants de baix cost. Dotació de residències públiques, albergs i habitatges per als i les estudiants de tots els graus acadèmics.
• Construcció/rehabilitació d’edificis comunitaris (residències per a l’emancipació) amb serveis compartits i règim d’autogestió.
• Creació d’un banc d’habitatges buits temporalment per a la utilització o intercanvi, que faciliten els desplaçaments temporals dels i les joves per motius professionals, acadèmics, etc.
• Impuls de programes de convivència intergeneracional, potenciant en els nostres municipis l’experiència de compartir pis entre joves i persones majors, com una opció més d’emancipació del domicili familiar i un mecanisme complementari, però mai substitutiu, a la Llei de Dependència.
• Despenalització de l’ocupació d’habitatges abandonats i en desús amb fins col·lectius o emancipatoris, ja que moltes vegades l’ocupació és una resposta a l’especulació o a la manca d’espais socials en els nostres municipis.
• Suport a la creació de cooperatives d’habitatge, amb gestió democràtica. Aquests habitatges hauran de vendre’s al preu de cost, i en cas de vendre’s posteriorment quedaria regulat el seu preu de venda per evitar la caiguda en l’especulació.
• Crear una xarxa de transport interurbà no motoritzat. La potenciació del  carril-bici, de les zones de vianants i la racionalització en el transport, afavorint el transport públic enfront del privat, han de ser l’eix de tota actuació política general en matèria de transport.
• Aprovació i desenvolupament de plans de cooperació intergeneracional de conreu ecològic i tradicional.
• Consultes en processos de construcció de les ciutats i municipis a menors de 16 anys. Es poden desenvolupar en centres educatius i tenen com a fi treballar un eix temàtic de la construcció simbòlica i física de la ciutat que es materialitze en un conjunt de mesures que els joves implicats, després d’haver-les treballat durant un any amb el professorat, lliuren a l’alcalde/ssa, com a major autoritat de la ciutat, qui es compromet mitjançant un acord formal al compliment d’una sèrie determinada de peticions.
• Impulsar, en col·laboració amb els municipis, una bossa de conductors i vehicles, de “cotxes compartits” per a desplaçaments urbans i interurbans per treball, estudis...
• Desenvolupament d’un sistema públic valencià de transport, de qualitat (que servisca com a alternativa al transport privat), que, a més d’avançar progressivament cap a la gratuïtat plena, ho siga ja per a persones jubilades, estudiants i persones aturades. Reforç dels transports públics nocturns, especialment en les zones urbanes i interurbanes que desenvolupen un alt volum de trànsit i demanda. A més ha d’avançar-se en la progressiva conversió en zona de vianants dels barris històrics valencians i en la transformació energètica d’aquests mitjans de transport, amb energies alternatives al petroli, en els pròxims quatre anys.

Joventut, educació i participació

Les mancances de la política juvenil valenciana en temes econòmics s’estenen a tot el seu conjunt, fins al punt que podem afirmar no sols la seua inexistència a nivell municipal i autonòmic, sinó, fins i tot, l’actuació conjunta de les institucions per a impedir la seua aparició, com s’ha pogut observar en les contínues retallades i pràctiques d’asfíxia econòmica dutes a terme per l’IVAJ i la Generalitat respecte de les associacions juvenils valencianes. L’IVAJ és, sense cap dubte, un dels òrgans que majors retallades està realitzant, a pesar d’estar dirigit a un col·lectiu d’un caràcter tan precari com és el juvenil, fent pagar al món associatiu i no associatiu juvenil el cost de la crisi general i la crisi particular en què es troba la Generalitat per la nefasta gestió dels últims anys. Així, el 2010, l’IVAJ ha aprovat un conjunt de retallades per a polítiques juvenils que sumen més d’un milió i mig d’euros, desapareixent, per exemple, l’ajuda al lloguer jove, les beques per a realització de cursos d’idiomes o el foment del voluntariat juvenil local.

Tot això combinat, a més, amb una contínua política de persecució dels moviments associatius discrepants, sotmetent al món associatiu i als consells de Joventut a un ofegament econòmic sense precedents, retardant els pagaments anuals de subvencions concedides i justificades. Això alhora que realitza una nefasta gestió de la, durant anys reivindicada, nova Llei de Joventut, que donada l’actuació del Govern valencià naix pràcticament morta i a esquenes del món associatiu juvenil. Davant de tot això, només esperem que el canvi al País Valencià comporte l’urgent i necessari canvi en l’IVAJ, una institució que va nàixer per a donar suport a la joventut i que, actualment, s’ha convertit en un simple gestor de viatges turístics, els únics que no pateixen retallades de pressupost, i en una eina de control del moviment associatiu juvenil en la nostra comunitat.

Però, a més de l’absència d’una política juvenil favorable als i les joves, el principal problema a què continua enfrontant-se la joventut valenciana és el de l’educació. A un model d’educació formal completament fracassat pel seu abandó i boicot continu des del Govern valencià, s’afegeix un bloqueig global a qualsevol intent d’aprofundir en l’educació no formal i en l’autogestió educativa i participativa per part de les persones joves. L’escola no és ja el principal focus de socialització dels i les joves, ni tampoc el mitjà per a abordar la realitat complexa a què dia a dia ens enfrontem com a ciutadans i ciutadanes. Aspectes tan importants com l’educació sobre la diversitat (ja siga ètnica, cultural, sexual o funcional), sobre la relació amb el medi ambient, l’educació sexual i la sexualitat, les relacions de gènere o la participació, queden completament fora no sols dels seus plans d’estudi, sinó també de les seues capacitats i competències.

Fins ara la política juvenil valenciana i els discursos que l’acompanyen han oscil·lat i oscil·len sempre entre dos extrems: el paternalisme desmesurat, que ens considera menors d’edat continus i ens recompensa amb viatges a la neu; i la criminalització contínua, que nega els aspectes positius d’aquesta etapa vital per a convertir tot jove actiu en susceptible de ser delinqüent, rebel sense causa o antisistema.

Així, les actuacions en política juvenil cerquen bé el control i la repressió, bé la recompensa a la submissió. Però MAI la participació activa dels i les joves en el seu disseny, els seus objectius i el seu abast. Aquest problema no és només de la joventut valenciana o espanyola, sinó que s’estén a tots els àmbits de la nostra democràcia, cada vegada més malalta i cada vegada menys participativa, responent al missatge indirecte de prohibit participar que ens envia el Govern valencià.

La participació, la cultura democràtica de l’acció i intervenció directa en la presa de decisions és la base de qualsevol vertadera democràcia. I el món juvenil és un dels espais privilegiats de desenvolupament d’aquesta consciència. D’ací les clares i interes-sades limitacions a la participació i a l’associacionisme construïdes des de les no-polítiques de joventut valencianes, ja siguen municipals, ja siguen autonòmiques. 
Des de Joves d’Esquerra Unida del País Valencià, volem respondre a aquest model socialitzador que consisteix a reduir els espais públics de les persones joves a la casa, l’escola, el parc, el centre comercial i el bar, pub o discoteca. Se’ns expulsa progressivament de tots els espais públics, comuns, compartits i gratuïts, i quan els ocupem col·lectivament ens convertim en susceptibles de delinquir.

Així, creiem que el món juvenil associatiu i no associatiu ha de ser potenciat, facilitant la formació integral de les persones més enllà dels dèficits que ofereix l’escola. Necessitem nous espais públics que ara no existeixen, i potenciar els ja existents (com els Consells de Joventut o les cases de joventut), reforçant la joventut com a etapa no sols formativa, sinó també molt activa políticament i socialment.

Propostes des d’EUPV:

• Un ensenyament públic, de qualitat, laic, no sexista, multicultural, antipatriarcal, participatiu, connectat amb la història i la cultura del País Valencià, respectuós i inclusiu de totes les diversitats i opcions diferents de les persones joves. Una ensenyança a què tot el món puga accedir, sense discriminació de cap tipus, a què tots i totes puguen accedir en condicions d’igualtat i total gratuïtat, i fent possible la compatibilitat de l’estudi i del treball.
• Introducció en els currículums escolars de l’ús de les noves tecnologies com a mitjà d’aprenentatge, així com la formació en els drets i deures laborals bàsics del mercat del treball, la cultura de la prevenció de riscos laborals i l’educació per a la salut com a elements claus que han d’abordar-se respecte a la formació professional futura de les persones joves.
• Incloure en els currículums escolars determinades competències especialment claus en l’actualitat, com són l’educació intercultural, el respecte a la diversitat (funcional, sexual, nacional, ètnica…), les qüestions de gènere i igualtat, i el desenvolupament d’una cultura participativa com a element essencial del desenvolupament sociopolític de la persona. Potenciació de l’educació no formal com a mecanisme reforçador de l’educació en valors. Apostar per incloure en l’educació obligatòria una formació dirigida a respectar el medi ambient i els animals, incloent la lluita antitaurina com a exemple de lluita. Tot això ha de fer-se també per mitjà d’una important revisió dels llibres de text.
• Supressió progressiva de l’educació privada i dels concerts escolars en el conjunt del País Valencià. Augment de la plantilla docent per garantir les ràtios legals.
• Establiment d’un Mapa Escolar que garantesca que la xarxa pública cobreix, en condicions de qualitat i plena gratuïtat (transport, llibres, menjador), totes les necessitats d’educació entre 0 i 16 anys. Dins d’aquest mapa educatiu ha d’incloure’s el desenvolupament i millora de la xarxa d’escoles d’idiomes públiques i dels centres de formació d’adults (EPAS).
• Impulsar l’educació en valencià-català, posant en  marxa programes d’immersió lingüística en tots els nivells educatius.
• Establir una estratègia per a una educació més participativa, propiciant la generació de xarxes i fomentant l’exercici de la ciutadania. Disseny de campanyes informatives específiques per al seu desenvolupament en els centres educatius (per mitjà del desenvolupament de jornades, xarrades, tallers…), que busquen la sensibilització de la població estudiantil enfront de problemes com ara el racisme, la degradació mediambiental, la pobresa… i afavorir la cultura per la pau. Realització de campanyes informatives en els centre educatius sobre el coneixement de les diverses opcions sexuals, promovent valors com el respecte i la no-homofòbia. Una ensenyança de qualitat per a poder formar-se dins d’uns valors que caracteritzen l’esquerra: solidaritat, no sexisme, antimilitarisme... La docència, a més d’oferir una educació especialitzada, tècnica i científica, no pot deixar de costat una formació global, crítica i ètica de les persones.
• Dedicar una especial atenció a totes aquelles persones que expulsa el sistema educatiu actual per aconseguir la seua integració en el mercat laboral en condicions de qualitat.
• Garantir l’autonomia universitària i la no-ingerència de la Generalitat Valenciana en el lliure funcionament de les Universitats Públiques. Supressió de les universitats privades i desaparició de la VIU. Compliment de la Generalitat amb les seues obligacions econòmiques amb el sistema universitari públic valencià. Garantir una inversió pública creixent i constant en les universitats públiques, impedint la seua submissió als interessos del capital privat. Revisió de les taxes acadèmiques, reduint-les de manera progressiva fins a la seua eliminació.
• Retirada de la LOMLOU i el pla Bolonya, així com les seues derivacions, que tenen com a objectiu un evident avanç cap a la privatització de l’ensenyança universitària, una reducció de la qualitat formativa, l’eliminació de la consciència crítica i la construcció d’un model educatiu superior, guiat exclusivament per principis econòmics i atenent als interessos exclusius del mercat i el pensament neoliberal. Enfront d’això, el paper del Govern valencià ha de ser impulsar una reforma real de les universitats, a nivell estatal i europeu, on tots els membres de la comunitat universitària estiguen representats amb veu i vot. S’ha de democratitzar la universitat en totes les seues estructures, especialment en les referents a l’alumnat.
• Obertura de les instal·lacions dels centres d’estudi a tot el món, per al seu ús social.
• Ampliació de les beques educatives en l’educació pública per part de la Generalitat, basant-se en criteris socioeconòmics. Oferta de beques-salari per motivació socioeconòmica en l’ensenyança universitària.
• Foment i assessorament per al desenvolupament de l’associacionisme estudiantil en ensenyances mitges i superiors. Increment de la capacitat de decisió de les esmentades associacions dins dels Consells Escolars i el Consell Escolar Valencià. Retirada de la normativa aprovada al maig de modificació de les funcions i composició d’aquest òrgan. Garantir i difondre, des del Consell Escolar, els drets i deures dels alumnes.
• Reconeixement del dret de vaga, de reunió en horari lectiu i d’organització estudiantil, per mitjà de la negociació de l’Administració amb els i les representants estudiantils. Eliminació de la figura del professor/vigilant en els descansos dels instituts d’ensenyança secundària.
• Obligatorietat del coneixement del valencià per a totes i tots els aspirants a formar part del cossos de mestres i professors/es de Secundària de la Generalitat. Compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Per això, la Generalitat ha d’impulsar programes obligatoris d’actualització lingüística per a assegurar que el total del professorat siga bilingüe.
• Adequació dels centres que imparteixen Cicles Formatius a les necessitats específiques d’aquests estudis, acabant amb la precarietat en què s’imparteixen moltes assignatures.
• Les pràctiques que es duguen a terme, tant en empreses com en l’Administració, d’estudis universitaris i dels Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, seran controlades pels sindicats i remunerades amb un salari i cotització equiparable a la mitjana de la categoria professional en la qual s’està treballant.
• Fomentar en tots els centres d’educació pública i privada les jornades complementàries extraescolars, des d’un plantejament pedagògic no sexista ni discriminatori.
• Ampliar els programes de batxillerat nocturn en els centres, facilitant així la possibilitat d’estudiar per a aquells i aquelles joves que, especialment, per motius laborals no tinguen possibilitat de fer-ho en un altre horari.
• No a la instal·lació ni al trànsit de material militar ni nuclear al País Valencià. Desaparició de les instal·lacions militars al País  Valencià.
• Vivim en un món on la violència és el principal mecanisme de resolució de qualsevol conflicte. Cal potenciar mecanismes i institucions que treballen per la resolució pacífica dels conflictes, altres polítiques són necessàries i hem d’apostar per la construcció d’alternatives i per la solidaritat, per una línia d’acció política juvenil que es caracteritze per:

• La solidaritat entre pobles, exigim l’abolició del deute extern i el reconeixement del deute ecològic.

• La solidaritat entre persones; apostem per globalitzar els drets socials i laborals, en totes les parts del món, sense cap discriminació, de gènere, d’origen (nacionals o immigrats) o de qualsevol altre tipus.

• La solidaritat entre generacions; cal una economia sostenible basada en la cultura de la prevenció i la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables amb un model agroalimentari respectuós amb l’equilibri ecològic, que, a més de proveir d’aliments a tot el món, garantesca la seua qualitat per al consum.

Quant a la participació, proposem fer-ne l’eix central de l’educació formal i no formal. Cap reforma no té sentit si no s’hi implica plenament la ciutadania. Cap canvi pot avançar si no avancem en la participació de les persones joves. Cal, per tant:

• Millora i perfeccionament de l’actual IVAJ, dotat de suficients i adequats recursos econòmics, socials i humans com per poder elaborar i aplicar una autèntica política de Joventut al País Valencià. Reedició del “Pla Jove”, però transformant per complet els seus mecanismes de redacció i especialment d’avaluació. Modificació del Consell rector de l’IVAJ per evitar que siga un mer espai de fotos i de control polític.
• Fomentar una nova relació dels i les joves i les seues associacions amb el món públic. Reducció dels tràmits burocràtics per al naixement d’associacions i moviments, així com per a la concessió d’espais. Actualment, cal una autèntica formació quasiprofessional per a generar associacions i aconseguir espais de joventut i participació.
• Concepció de la joventut no com una oposició a l’edat adulta, sinó com una etapa de transició a aquesta. Abandonament del discurs de rebuig de la participació en favor d’un nou discurs de participació activa i coresponsable. Generar espais juvenils municipals i autonòmics de decisió i autogestió que generarien major participació i coresponsabilitat en les persones joves.
• Garantir la implicació pública per mitjà de recursos i subvencions. Dissenyar una política juvenil conjunta entre les institucions polítiques i el moviment associatiu juvenil, així com els espais i representants de joves no associats però actius. Potenciació pública de l’associacionisme, facilitant espais comunicatius d’aquests amb les persones joves (xarrades municipals, consells i cases de joventut, televisions, ràdios...).
• Manteniment, sense retallades (és més, invertint més en la seua conservació i promoció) de l’actual xarxa d’albergs de l’IVAJ, cedint-los gratuïtament a associacions i entitats juvenils sense ànim de lucre i per a fins formatius. Creació d’una xarxa d’albergs municipals de joventut, que, a més, servisquen com a centres d’informació juvenil, espais de distribució gratuïta d’anticonceptius de qualitat, i que contribuesquen amb la cessió d’espais al desenvolupament en les persones joves d’una vida sexual més plena.
• Utilitzar mecanismes participatius per a la distribució dels pressupostos en matèria de joventut. Seguint la màxima d’un “jove un vot”.
• Impulsar la participació estudiantil representativa amb veu i vot en tots els organismes de decisió en matèria educativa i associativa.
• L’administració pública ha de reconèixer i establir una interrelació obligatòria amb el Consell de la Joventut del País Valencià (i consells locals de joventut) per a la coparticipació en l’elaboració de polítiques públiques que tinguen com a destinataris preferents les persones joves.
• Creació d’una Xarxa de Cases de Joventut independents o integrades en centres cívics. Espais oberts a les iniciatives juvenils, propiciant l’associacionisme i la relació assembleària entre els col·lectius. Centres cogestionats pel Consell Local, la Regidoria i els col·lectius juvenils. Informació i assessorament juvenil.
• Implicar la ciutadania en el procés de disseny de les polítiques públiques d’habitatge a través de fòrums de participació ciutadana on es treballe per un model de ciutat més habitable i sostenible d’acord amb les especials necessitats de les distintes persones i col·lectius.
• Accés de les organitzacions juvenils a la programació dels mitjans de comunicació públics que han de crear-se. Suport econòmic als mitjans de comunicació alternatius creats per joves. 
• Reconéixer el dret i facilitar els mitjans per exercir l’accés a Internet per mitjà de punts de connexió i aules habilitades suficients. Hem d’avançar cap a una societat amb millor connexió a la xarxa, on Internet aparega com una eina clau de comunicació.

En resum: desenvolupar models de participació juvenil adaptats a la realitat local i autonòmica. Els mencionats models han de ser transversals (incidir en tots els àmbits de la intervenció municipal que afecten els joves); universals (garantir la representació de tots els sectors, especialment la participació dels col·lectius més exclosos o menys informats); flexibles (el format escollit ha d’adequar-se a les demandes dels propis joves i tenir en compte la trajectòria anterior, treballar sense excessiu formalisme i basat en la “tasca”, permetre la participació de joves no associats…); autònoms (haurien d’estar capacitats per a exercir diferents funcions respecte a la seua interacció amb la institució: pressió, control, col·laboració); demandats (haurien de respondre a una iniciativa dels propis implicats).

Joventut i salut

La salut és una de les preocupacions i dels objectius transversals a qualsevol grup d’edat. La importància de la relació entre joventut i salut rau en el fet de ser una etapa privilegiada en el foment i l’educació en hàbits saludables que permetran a les persones desenvolupar una vida molt més sana i plena. Des de JEUPV creiem en una visió molt més àmplia de la salut, a partir del concepte de salut integral de l’OMS, com a benestar complet, i no com a absència de malaltia. Hem de promoure el benestar social com a punt imprescindible per aconseguir el benestar personal i, en això, els espais juvenils, l’educació formal i no formal, el món juvenil associat, etc., hi esdevenen espais claus. Al mateix temps, com per a la resta de la nostra organització, ens pareix ineludible la total i absoluta defensa dels models públics sanitaris, de l’atenció sanitària universal, necessitats evidents per als i les joves valencianes donades les mancances salarials i d’ocupació que patim.

Des d’EUPV  proposem:

• Desenvolupar campanyes i activitats municipals i autonòmiques de prevenció de la salut: fomentant hàbits saludables i informant sobre els riscos de l’abús d’alcohol i d’altres drogues. Però enfocant-les més enllà de la perspectiva repressiva. El tractament dels problemes derivats de l’abús d’aquestes substàncies ha de ser enfocat en un tracte d’igual a igual entre les persones joves i l’administració.
• Accions (campanyes, difusió de preservatius, fullets, telèfons municipals d’assistència...) orientades a prevenir MTS (malalties de transmissió sexual) i embarassos no desitjats, mantenint sempre un tractament d’igual a igual entre administració i ciutadania jove. Defenem la pràctica gratuïtat o preu simbòlic dels anticonceptius i previsors de les MTS.
• Promoció de la Salut Integral (Benestar Complet) dels/les joves, d’acord amb la definició de l’OMS, contemplant la Salut no com a absència de malaltia, sinó com a benestar físic, psicològic i emocional.
• Programes municipals i autonòmics de foment d’hàbits saludables. En relació amb la necessitat d’un oci alternatiu, és necessari potenciar també activitats alternatives destinades a combatre l’estrés i els costos de la vida sedentària. El foment de l’esport és també foment de salut, igual que el desenvolupament de campanyes i activitats que incidesquen en la consecució d’aquest objectiu de la salut integral. Es tracta, abans que res, d’aprofitar els espais educatius i de socialització jove per a introduir-hi una modificació dels costums, dietes, etc., afavorint un desenvolupament més saludable.
• Abordar problemàtiques relacionades no sols amb la salut física, sinó també amb la psíquica, problemes com l’anorèxia, la bulímia i la baixa autoestima hauran de considerar-se com a objectius fonamentals d’aquestes polítiques.
• Universalització de la informació sobre sexualitat i anticoncepció. Les administracions locals han de vetllar perquè en totes les escoles i instituts s’oferisca una àmplia informació sobre la sexualitat i l’anticoncepció.
• Campanyes d’ajuda, difusió i informació sobre la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) per a les joves valencianes. La Generalitat valenciana ha de suposar un suport per a les dones en el seu dret a decidir, combatent les demagògiques i falses acusacions abocades per mitjans i esglésies arcaiques. Així, la legislació sanitària valenciana ha de garantir el dret gratuït a la IVE a totes les dones que ho sol·liciten dins del sistema sanitari públic.
• Potenciar el paper dels sindicats i les seues seccions juvenils en la formació en salut laboral; programes que han de formar part dels currículums acadèmics, especialment en l’ensenyança professional.

Joventut i sexualitat

           

Tradicionalment, tots els programes electorals inclouen aquest apartat dins del més específic de salut. Des de JEUPV creiem que, a pesar de la importància de les MTS, és hora de desvincular salut de sexualitat. La sexualitat lliure i saludable ha de ser un fi definit en positiu per ell mateix. No sols hem d’incidir en una sexualitat sense riscos, sinó també en l’educació en una vida sexual plena, que s’allunye dels mites de l’androcentrisme i l’heterocentrisme. A més, no podem deixar d’assenyalar que una millor educació en sexualitat i una vida sexual més plena, conscient i coresponsable redundarà en una de les millors actuacions per a millorar la salut dels i les joves, sent un gran instrument previsor dels embarassos no desitjats en adolescents, que tan altes taxes aconsegueixen en el nostre país.

Hem d’actuar també en la necessitat d’una nova educació sexual que vaja més enllà de la prevenció d’MTS, anticoncepció i reproducció. S’associa la sexualitat amb allò negatiu (riscos, malalties) i només en positiu amb la reproducció, mantenint la mateixa tendència educativa de sempre. És necessari que des de les institucions públiques es col·labore en un nou enfocament que naturalitze la sexualitat de les persones com a autoconeixement. No se’ns educa en l’empatia, en la sexualitat com a vivència. Una mala vida sexual, una absència d’una sexualitat sana, lliure, triada, entre iguals genera problemes a mitjà i llarg termini en la vida dels i les joves, i moltes vegades els dèficits en aquest camp estan també darrere de problemes de violència de gènere entre les persones joves, una realitat massa present en els últims anys.

Notem canvis en la nostra cultura sexual: estem passant d’un model tradicional de sexualitat associada a la reproducció i la tradició, a un model de sexualitat productiva, més egoista, més de rànquing, que associa la sexualitat a metes externes, més enllà de la parella i de la pròpia persona. Els mitjans d’informació i la cultura de consum potencien el sexe com a objecte de consum i no com a relació/comunicació entre persones. El model d’educació sexual ha d’evitar acabar en qualsevol d’ambdós extrems, per a incidir en la sexualitat viscuda amb llibertat i de manera plenament satisfactòria.

Propostes d’EUPV:

• Foment de campanyes municipals i autonòmiques que incidisquen en una educació sexual integral, no heterocentrista ni patriarcal. Tallers i cursos gratuïts que ensenyen les persones joves a viure-la de manera natural, com un mecanisme de comunicació i d’empatia, fugint tant de la tradicional associació al pecat com de la concepció de la sexualitat com a repte i competència. Defensa de la sexualitat i el seu gaudi com una part del desenvolupament personal i l’emancipació de les persones joves en els diferents centres municipals de joventut.
• Desenvolupament de campanyes i serveis descentralitzats d’educació sexual en centres educatius a fi de prevenir MTS i embarassos no desitjats, difonent informació sobre els centres de recursos locals disponibles.
• Promoció de Tallers de masculinitat que ajuden a desconstruir el mite heterocentrista i androcentrista, alhora que mostre als joves l’existència de models alternatius de masculinitat. Tallers d’apoderament i sexualitat per a dones joves. Entre ambdós s’ha d’ajudar a desconstruir els mites patriarcals de submissió, plaer erroni, etc. garantint unes relacions equitatives entre persones. Promoció de Tallers de diàleg intraparella, assessorament psicològic i sexològic individualitzat sobre la pròpia vida sexual.
• Introducció d’educació sobre la diversitat en les escoles i instituts, per mitjà de tallers, activitats lúdiques, xarrades... que incidisquen en la naturalitat de la diversitat, desvinculant “divers” de “diferent”. Les diferents opcions sexuals de les persones joves han d’aparéixer naturalitzades. És necessari trencar amb velles pautes de socialització que continuen tractant els altres no com diversos sinó com a diferents. I en aquest espai els col·lectius joves d’associacions LGTBI tenen un gran camí recorregut, on hauria de ser primordial comptar-hi en el disseny de programes i activitats.
• Accés plenament gratuït a anticonceptius, destacant la no- vinculació obligada entre sexualitat i reproducció. Incidència en la necessitat de la seua utilització, incidint en la coresponsabilitat dels riscos. Recordatori de la seua importància com a mecanismes de protecció d’MTS.
• Habilitació de les habitacions dels albergs juvenils de l’IVAJ i dels municipals perquè resulten espais assequibles a les persones joves sense espais propis per a la seua vida íntima. Utilització d’aquests espais com a llocs d’informació i assessorament, garantint així un doble paper: l’espai per a un millor desenvolupament de la sexualitat i l’espai per a un millor accés a la informació sobre la sexualitat.

Joventut, política i diversitat

La joventut és una etapa de la vida privilegiada a l’hora de poder transformar els hàbits d’una societat i ajudar a la seua transformació en un món més just, més equitatiu i més solidari. Per això, és també un espai privilegiat per a desconstruir els discursos sobre la diferència, així com un espai clau per a la formació de les persones en la participació política en positiu.

Les nostres societats s’han construït sobre els discursos de la diferència. El sistema patriarcal i el sistema capitalista es construeixen de manera clara sobre aquest concepte, ja siga diferenciant per rols de gènere inventats, ja siga per  diferències socioeconòmiques no naturals, ja siga potenciant el jo enfront de l’altre diferent en les seues múltiples facetes.

Hem de substituir la diferència per la diversitat, en primer lloc, perquè les nostres societats cada vegada són més múltiples i diverses, perquè cada dia avancem en un món més plural i la societat valenciana, autèntic cresol de persones, cultures i espais, n’és un clar exemple. Allò diferent no és negatiu ni contraposat, és divers i positiu. Per això, des dels poders públics ha de fer-se una incidència decisiva en els discursos explicatius de la diversitat en les seues múltiples variables. La concepció d’iguals però diversos ha de ser transversal a tota estratègia educativa i formativa i a tota actuació política. I per això, és molt important concebre els espais joves com a llocs de trobada i col·laboració entre aquestes realitats diverses.

Per això, hem també d’incidir en la participació política de les persones joves, incrementant el seu protagonisme en la presa de decisions sobre polítiques de joventut, adoptant fórmules d’intervenció directa en la confecció de pressupostos, programes o introduint òrgans o mecanismes de control i seguiment directe en el desenvolupament de les programacions. A més, hem de potenciar la relació entre els joves i la política, entenent aquesta d’una manera positiva, com a acció col·lectiva de presa de decisions destinades a la transformació social.

Per tot això, EUPV proposa:

• Desenvolupament de programes específics per a la participació juvenil en l’elaboració dels pressupostos municipals, especialment en aquells apartats que incidisquen directament sobre la seua realitat (dotacions de joventut, pressupostos activitats...).
• Avanç cap a nous mecanismes de participació juvenil en la presa de decisions. Internet i una xarxa pròpia i avançada de l’IVAJ podrien ser una gran pedra de toc per a elaborar programes pioners de participació directa.
• Direcció compartida de centres juvenils, facilitant l’autogestió d’espais per part de les persones joves i el món associatiu juvenil.
• Accions de sensibilització sobre altermundialisme. Es tracta de plantejar accions dirigides a qüestionar el model neoliberal sota el lema “un altre món és possible”. Donar suport i promoure des de les institucions públiques els moviments juvenils identificats amb els valors d’igualtat, solidaritat i justícia, i compromesos per una nova globalització justa i solidària perquè siguen aquests els promotors d’aquestes accions.
• Organització de setmanes de la joventut concebudes com a espai de proposta i iniciativa juvenil a nivell polític, associatiu, participatiu, d’oci... En aquest sentit, cal una total modificació de l’Expojove valencià, per evitar tant la participació d’organitzacions d’extrema dreta condemnades judicialment, com per garantir la participació del món associatiu juvenil real, desterrant tota perspectiva empresarial d’aquest acte.
• Campanyes de sensibilització sobre la situació de joves en els anomenats Països del Sud posant especial èmfasi en la defensa de la Convenció Internacional de Drets de la Infància, que inclou tots els adolescents i joves menors de 18 anys, i en la denúncia del seu incompliment. A més, han de primar-se, des de l’Administració, els projectes de cooperació dirigits a atendre les necessitats dels joves dels anomenats Països del Sud, facilitant els intercanvis juvenils dels i les joves del municipi, perquè puguen participar de manera directa en els esmentats projectes, i puguen conèixer de primera mà quina és la realitat i els problemes dels i les joves en espais més desafavorits.
• Programes formatius en centres d’educació secundària preventius de situacions d’assetjament escolar (bullying) i altres formes de discriminació; desenvolupament en els centres culturals, juvenils i educatius de tallers d’habilitats socials; de convivència; d’interculturalitat. Programes que han de ser dissenyats amb els i les joves estudiants, formant intermediaris culturals i socials en el seu si.
• Desenvolupar campanyes i accions formatives orientades a la igualtat i prevenció del maltractament de gènere entre les persones joves. Els centres educatius, formals i no formals, i els espais de socialització de la joventut han de ser els punts d’atenció i informació primària sobre violència de gènere. Les campanyes i programes no han de situar-se lluny de les persones joves, sinó buscant la seua màxima implicació. És urgent el desenvolupament d’un espai de comunicació, disseny i acció entre un IVAJ renovat i l’Institut de la Dona, amb plena participació d’associacions juvenils, educatives i feministes.
• Establiment d’un codi autonòmic d’utilització d’un llenguatge no sexista ni discriminatori. Introducció en els documents oficials dels municipis d’aquest llenguatge. El paper d’una política de joventut coherent i actual no pot existir sense abordar tota la nostra realitat diària i vital des de la perspectiva de la coresponsabilitat de gènere, la coeducació i l’equitat. L’etapa juvenil és clau per a avançar en una formació social i col·lectiva de respecte entre sexes i desconstrucció del sistema de rols de gènere. Home i dona no han de ser simplement considerats iguals, han de ser sempre tractats com a tals sense diferenciar les seues capacitats o funcions pel sexe biològic que posseïsquen.
• Garantir el respecte a la diversitat sexual. Els discursos sobre la sexualitat han de caminar cap a la naturalització de la vida sexual de les persones més enllà dels models heterosexual i androcèntric vigents. La sexualitat és una decisió de la persona, una relació d’aquesta amb si mateixa o amb qui ella decidisca. I ha de viure’s amb naturalitat, llibertat i respecte. Per això, hem d’incloure l’assessorament personalitzat sobre identitats sexuals en els centres de planificació familiar (el nom dels quals també hauria de ser revisat) i dotar de capacitats sobre el tema a educadors, CIJ (centres d’informació juvenil)… El món juvenil associatiu esdevé en molts casos l’espai en què moltes persones joves descobreixen la seua sexualitat. I és necessària una formació d’aquestes associacions per ajudar a viure aquestes experiències amb naturalitat i no com una eina més en els discursos repressius. Per tant, la informació neutra sobre la identitat sexual de les persones ha d’incloure’s en tots els espais de contacte directe entre les persones joves i l’Administració.
• Organització de jornades i campanyes d’interculturalitat on primen els espais joves. La diversitat cultural i la realitat plural que el nostre país viu actualment ha de començar a naturalitzar-se en positiu, en una mútua retroalimentació cultural, i no en negatiu com es ve fent.
• Organització de campanyes i activitats sobre la diversitat funcional. Abandonament i sanció del llenguatge pejoratiu centrat en termes com a minusvàlua, discapacitat, disminuït... que han de ser substituïts, especialment en l’espai públic, per la idea de diversitat funcional.
• Generar informació sobre els drets dels ciutadans i ciutadanes joves enfront de les detencions il·legals.

Joventut, oci i esport

Els i les joves valencians posseeixen poques alternatives d’oci i esport. Sense cap dubte el baix lloc de l’índex estatal autonòmic d’oferta cultural que ocupa el nostre país és un clar indicador del desert cultural existent.

L’important, per tant, en el cas del País Valencià no és només progressar en una oferta alternativa d’oci, cultura i esport per a les persones joves, sinó fer-ho, a més, abandonant tot discurs de criminalització de la joventut, cedint-li espais públics i respectant la seua ocupació coresponsable i respectuosa amb ella.

No podem oblidar que com a joves valencians i valencianes som hereus d’una cultura pròpia i plural, contínuament amenaçada per l’acció política d’una Generalitat que mai no ha apostat vertaderament per ella i que, en els últims anys, ha caigut per complet en un fals secessionisme lingüístic construït únicament com a interés partidista.

La cultura valenciana està, sens dubte, més amenaçada del que podríem esperar en una democràcia, però les últimes retallades denunciades per Escola Valenciana (amb més de 60.000 alumnes sense educació en la seua pròpia llengua) mostren com els últims passos d’una estratègia planificada d’extermini de la nostra cultura continuen donant-se, fins a convertir-la en una llengua de segona. La nostra identitat cultural és valenciana, parlem valencià-català i som conscients de pertànyer a una cultura que transcendeix les fronteres del nostre País. Creiem en la riquesa d’un model cultural que respecte, potencie i integre el valencià al mateix nivell que el castellà. Critiquem qualsevol tipus de monolingüisme i qualsevol bilingüisme dissenyat com a excusa per als monolingües. Rebutgem l’ús polític de la nostra cultura com a arma llancívola que amague altres greus problemes de la nostra societat. Però som i serem defensors plens de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Mai amb afany d’exclusió però tampoc disposats a ser exclosos.

La cultura, a més, esdevé una de les principals bases per a afavorir una societat que estiga més basada en la igualtat d’oportunitats. L’oci, la cultura, l’esport, la convivència, el gaudi ecològic del nostre medi… són activitats i oportunitats que mai no han de regir-se per criteris comercials. Defenem el programari lliure i creiem en el lliure intercanvi cultural en la xarxa, hem de donar suport a totes les experiències de llibertat cultural que ens arriben i hem de rebutjar les subvencions a productes culturals que no es comercialitzen sota el principi del Creative Commons.

Propostes:

• Foment de l’oci educatiu i cultural que permeta la lliure expressió i creativitat de l’individu, coresponsabilitzant-la amb el seu entorn, fugint d’actituds consumistes i acrítiques. Aposta decisiva pel programari lliure i la creativitat: Tota subvenció cultural valenciana ha d’anar associada a la seua plena llibertat de difusió posterior. Ens neguem a subvencionar copyrights culturals. A més, en tot aquest impuls ha de primar-se sempre la dinamització, defensa i impuls de la cultura en valencià.
• Enfront de la massiva oferta clònica, és necessari promoure i donar suport a les accions dels grups de joves amb iniciatives de dinamització cultural, de tots els tipus, amb vies de finançament específic  i augmentant els equips destinats a gent jove. Paral·lelament a açò i, per fer-ho realitat, l’administració ha d’allunyar-se de la tendència a fer ofertes d’oci indiscriminades, sense basar-se en la realitat de l’entorn on s’ofereixen.
• Impulsar accions legislatives que contribuïsquen a regular fenòmens culturals i d’interrelació social que sorgisquen  espontàniament en el si de la joventut amb l’objectiu  de normalitzar-los en la societat i que no tinguen en cas algun intenció prohibitiva, com ara amb el cas del botellot, determinades manifestacions culturals de la cultura hip-hop (com poden ser els grafits), copyleft...
• Promoure un model alternatiu d’oci. Necessitat de nous espais de socialització juvenil, de nous espais d’oci. No plantejar la qüestió de l’oci juvenil com un tema de seguretat ciutadana. En aquest sentit, pot ser interessant l’aparició d’espais concrets per a la realització de botellons, festes juvenils, etc., espais que, a més, podrien permetre un major control dels excessos d’alcohol, distribució d’informació, etc.
• Promoció de la firma de “Pactes a la nit” en barris amb excessiva presència juvenil en horari nocturn per aconseguir acords d’habitabilitat, promoció de la salut entre els joves i millora de les condicions de convivència general entre col·lectius implicats: joves, hostalers de bars de copes, famílies i adults.
• Despenalització, incloses les sancions administratives, del consum, possessió i autoconreu de les drogues.
• Obrir espais culturals per a l’oci alternatiu nocturn, implicant directament les persones joves en el disseny d’aquests programes alternatius.
• Instal·lació de wifi gratuït en tots els municipis.
• Creació d’escoles esportives gratuïtes de titularitat i gestió pública on es fomente la pràctica i ensenyança de diferents esports. Increment dels espais esportius oberts existents en els municipis, donat el extremat dèficit en aquest camp.
• Programes per al foment d’esports alternatius. A més, ha de donar-se un espai especial i potenciar la pràctica d’esports tradicionals dels municipis i comarques. Hem d’impulsar i defensar l’esport no federat, així com els esports minoritaris, dotant les ciutats i els pobles d’infraestructures urbanes per a la seua pràctica.
• Incrementar l’oferta cultural alternativa, local, tradicional: gastronomia, cultura popular, lectura... 
• Finançar aquelles entitats que fomenten la cultura impulsada, realitzada i gestionada per gent jove, primant tant la seua realització en la nostra llengua com la seua lliure distribució posterior. Impulsar polítiques efectives que ajuden la creació artística dels i les joves creadors valencians, amb l’objectiu d’ajudar-los a impulsar una carrera professional, més enllà de simples certàmens o premis puntuals. Així mateix, suport institucional als esdeveniments culturals consolidats i emergents que s’organitzen al País Valencià que contribueixen al coneixement i divulgació de la diversitat musical i o/artística. Promoció dels joves creadors i creadores a nivell individual i col·lectiu, donant-los a conéixer a la societat (organitzant mostres, concerts...) i oferint-los les instal·lacions necessàries per a desenvolupar el seu projecte. Promoció, per mitjà d’un servei públic d’edició, de material literari, musical, arts plàstiques, cine i teatre d’autors i autores joves. Des de la Generalitat es recolzarà econòmicament als municipis per a poder realitzar, almenys una vegada per any, trobades o festivals de literatura i música amb totes aquelles persones o grups de residents i que sol·liciten presentar-se, sent la inscripció gratuïta. La Generalitat també ha d’obrir espais propis, com la seua xarxa de Teatres, la Ciutat de les Arts, el Palau de la Música… a la promoció i mostra de la cultura juvenil valenciana.
• Millorar la formació i les infraestructures per a la creativitat. El temps d’oci, habitualment, el millor moment per a desenvolupar els interessos culturals de les persones, es fa necessari per millorar la formació en l’oci creatiu i facilitar infraestructures pel seu desenvolupament, books musicals per als grups de rock, espais per als creadors plàstics, cursos d’iniciació o perfeccionament en disciplines artístiques, etc.
• Possibilitar la utilització dels equipaments esportius de les escoles públiques. Cal millorar la informació i les possibilitats d’accés a aquests equipaments cercant les fórmules perquè no suposen cap risc ni per als  usuaris ni per a les instal·lacions. En aquest sentit, és urgent millorar les condicions dels poliesportius municipals per habilitar espais de trobada informal dels joves, com a serveis de dinamització i informació, així com dotar totes les localitats o barris d’un pavelló esportiu amb usos polivalents, no exclusivament esportius, que permeten la pràctica de l’alta competició i alhora acollir grans esdeveniments musicals o populars.
• Foment de la igualtat de gènere a l’hora de poder practicar qualsevol tipus d’esport. Cal promoure la pràctica esportiva en igualtat entre xics i xiques després de l’ensenyança obliga-tòria, garantint la difusió de l’esport federat i facilitant la pràctica de grups informals. La perspectiva coeducativa ha de traslladar-se també a aquests àmbits.
• Promoure el coneixement d’altres cultures. Amb l’objectiu d’avançar cap a la convivència de les diferents cultures existents en  la nostra ciutat, cal promoure el coneixement profund de les seues manifestacions culturals, hàbits i tradicions, evitant la integració entesa com a imposició d’una cultura sobre una altra. Les entitats i centres d’oci han de ser els marcs principals on es facilite el coneixement intercultural mutu.
• Augmentar significativament les dotacions bibliogràfiques en les biblioteques i cases de la joventut, com també dotar aquestes últimes de filmoteca i ludoteca.
• Foment del coneixement i respecte del nostre patrimoni natural, arquitectònic, etnològic, arqueològic i artístic, per mitjà d’un programa d’elaboració de guies i unitats didàctiques i la difusió de cartes arqueològiques, catàlegs d’edificis d’interés, etc. a nivell de País Valencià, comarca o localitat.