En
este article pretenem mostrar un pla a partir del qual s’hauria de
reorganitzar i reformular el trànsit de vehicles i persones en el
casc històric de Llíria. Parlem de la part del nucli urbà de fins
al segle XIX i que queda al sud de l’actual carrer del Duc de Liria
(el ducat és de Liria, que no de Llíria) i l’actual carrer de
València: el Raval (amb les subagrupacions de la Barceloneta i el
Barranquet), l’Aldea, el Pic, la Vila Vella i la Part d’Avall
(amb la subagrupació de l’Estació).
Este
pla ha de quedar com a la primera tongada d’un pla més ampli que
abaste tot el nucli urbà i les interconnexions entre les
urbanitzacions consolidades del nord i oest i el nucli urbà adjacent
al Pla de l’Arc, el Pla de la Rascanya i la Coma.
A)
PER QUÈ CONVERTIR PER A VIANANTS DETERMINATS CARRERS DEL CENTRE
HISTÒRIC DE LLÍRIA?
En
primer lloc s'hauria d’observar els avantatges que la conversió a
l’ecomobilitat
reporta als habitants d’estos barris. Entre ells caldria destacar
l'existència d'un ambient més net, sense fums i sense sorolls.
S’aconsegueix que espais totalment ocupats per les màquines i els
vehicles a motor passen a ser propietat dels ciutadans, guanyant per
al gaudi i l'oci amplis espais que abans estaven vedats.
| Situació caòtica del carrer Llarg (actual del Salvador) a l'altura de la plaça de Ripoll |
Establides
estes premisses, cal esbossar una sèrie de qüestions que incideixen
negativament en la percepció que tenen molts ciutadans d'estos
processos, que no de la majoria de botiguers i comerciants. Sense ser
exhaustius, es poden concretar principalment en dos problemes:
l'amplitud de l'àmbit urbà sense trànsit i com s'organitza el
procés.
Convertir
una via per al vianant no és només impedir el pas de vehicles per
un carrer o zona, sinó que ha de ser una idea més ambiciosa. S'han
de buscar entorns que funcionen orgànicament i que permeten una vida
amb fluïdesa dels seus veïns. Per això, no es poden tancar totes
les vies de mobilitat possible, sinó que cal deixar elements d'accés
i comoditat als ciutadans. És més, se solen convertir els centres
històrics de les nostres ciutats, oblidant molt sovint que els seus
usuaris també són els habitants dels altres barris del casc i de
les poblacions veïnes que necessiten accedir a ells. Fa la impressió
de construir la casa per la teulada: convertir per al vianant abans
de resoldre els problemes que este canvi pot comportar. Ara bé, les
dimensions de la zona afectada a Llíria permeten un canvi més ràpid
i menys problemàtic que el que han d’afrontar els centres
històrics de grans ciutats.
Actualment
vivim en una societat i una cultura acostumada al trànsit privat
motoritzat. I tot en les nostres ciutats està organitzat d'esta
manera, des de les activitats laborals fins a les voreres i els
passos que impedeixen al vianant seguir un trajecte lògic. El
sistema actual ha demostrat haver arribat a les seues màximes
possibilitats tenint com a conseqüències continus embossos, la
contaminació ambiental i acústica, la fam del cotxe per devorar més
espai públic, la necessitat de més asfalt, etc.
| Filera de cotxes estacionats al carrer de la Monecilla (actual de Lope de Vega) |
La
conversió pot solucionar molts d’estos problemes, però
evidentment no a costa d’incomoditats per als mateixos habitants o
als visitants, sinó que cal donar alternatives viables per a
facilitar la mobilitat. No hi ha prou amb establir carrils per a
bicicletes (part de la població no pot, no sap o no vol usar-les),
sinó que cal establir verdaders plans de transport públic i de
reordenació del trànsit. Este és el primer pas i és una qüestió
que habitualment no es té en compte.
De
fet, als usuaris de vehicles no se’ls ha de castigar ni fer-los
responsables de la degradació de la qualitat de vida urbana, ja que
ells també són víctimes de la mala planificació de successius
governs municipals que han fomentat la rapidesa, el transport privat
i els interessos de moltes multinacionals i que han entés la
comoditat com el fet de poder aparcar davant de casa. No debades,
quan conduïm, som els primers en patir la ineficàcia de
l’Ajuntament a l’hora de gestionar el trànsit. ¿Qui no ha hagut
de parar mai per a cedir el pas al que ve de cara perquè és
impossible circular els dos alhora? El carrer de la Puríssima, sense anar més lluny, fotut com ell a soles... Si la cosa no canvia,
l’Ajuntament es podria plantejar fer visites guiades a carrers
estretíssims on es permet la doble circulació: de segur que
atrauria molts curiosos.
Per
tot això, hi ha components que caldria valorar per a poder
optimitzar estos processos, tal com s’assenyala a El
peatón en la ciudad del progreso:
- Millora del transport públic.
- Creació de bosses d'aparcament i zones d’aparcament permés on puguen estacionar vehicles privats.
- L'estudi i organització de la possibilitat de pas del transport públic al lloc tancat al trànsit per a facilitar l'accés a certs sectors de la població amb dificultats de mobilitat.
- Millora en els temps d'execució i una bona planificació perquè no s'eternitzen unes obres que al final només aconsegueixen l'enuig dels veïns.
- Fugir de falsos debats i fer lectura política partidista del que és un tema vital per al bon funcionament quotidià de Llíria.
- Aconseguir que els espais que es guanyen per al gaudi no siguen apropiats per iniciatives més o menys privades com terrasses de bars, barets, calaixos d'obres, múltiples exposicions, aparcaments de motocicletes, etc.
D’esta manera, són molts els avantatges del tancament al trànsit rodat de molts carrers:
-
Es guanya en qualitat de vida. Els veïns de la zona passen de tindre voreres estretes, o no tindre’n, i de patir alts nivells de contaminació, tant acústica com atmosfèrica, a tindre un carrer en calma pel qual poder passejar sense espentes ni bacs.
- Millora la trama i la morfologia urbana. En línia amb el punt anterior, està demostrat que amb cada conversió, la trama urbana es millora. El carrer es converteix en més permeable al poder-se creuar per qualsevol part sense pensar que vindrà un vehicle a motor; així, el vianant guanya l'espai anteriorment ocupat. És típic que en les conversions s'instal·len bancs, fonts, ornaments florals, arbres, mobiliari divers...
- La conversió converteix la zona en un punt d'atracció, ja que crida l’atenció a la gent i la gent crida al negoci. L'explicació és molt senzilla: per al vianant és molt més còmode i plaent passejar en un carrer per a vianants que per un carrer ple de cotxes mal aparcats o que passen a tota velocitat i gent que va d'ací cap allà en una vorera estreta. En síntesi, la zona es converteix en un punt de trobada i les empreses ho detecten.
- Es guanya en dinamisme comercial. Com s’ha dit adés, la conversió converteix la zona en un punt d'atracció i les empreses i botigues tendeixen a instal·lar-se en la zona a fi de captar clients, la qual cosa genera dinamisme comercial. Este senzill raonament durant molts anys ha sigut de difícil comprensió per a molts venedors, cosa que ja ha canviat. Si no, que els ho pregunten als del carrer de la Unió. Com a contrapunt, observeu els baixos del principi del carrer de l'Alfòndec (actual Juan Izquierdo): persianes abaixades perpètuament.
- Es redueixen els nivells de contaminació. A l'eliminar els vehicles a motor, la quantitat de partícules en l'aire es redueix i, per tant, el risc de patir malalties directament relacionades amb la contaminació, com l'asma, baixa. També al desaparéixer esta classe de vehicles desapareixen els sorolls, amb la qual cosa el veí guanya en descans i en qualitat de vida.
B)
UNA SOLUCIÓ DE SOCA-REL PER A UNA ZONA PROBLEMÀTICA
Si
de moment només parlem d’una zona concreta del nucli històric de
Llíria, la zona urbana més històrica, és per la problemàtica
viària quotidiana i la manca de planificació, fet que provoca una
urgència que els carrers més nous no pateixen:
- Carrers estrets de doble direcció.
- Voreres absents, insignificants o plenes de bol·lards, fanals i elements que impedeixen un pas fluid.
- Vials inadaptats per a persones amb mobilitat reduïda, cosa que han continuat fent a la Vila Vella, on han deixat en tots els carrers una vorera de pedra groguenca, aliena a l’estètica i els materials del barri medieval, amb un escaló insalvable (per no parlar d’altres aberracions com les baranes metàl·liques color verd piscina... però això ja és un altre tema).
- Prioritat absoluta dels vehicles a motor.
- Manca de carrers comercials i per a vianants ben condicionats, tret d’un dels trams del carrer de la Unió.
- Estacionaments impossibles i aparcaments no senyalitzats. Per a més inri, carrers urbanitzats recentment com el del Clarín conserven estacionaments a banda i banda de la calçada.
- Falta de senyalitzacions i mobiliari urbà.
- Xarxa d’albellons ineficient i insuficient.
- Manca de zones verdes i necessitat d’espais lliures i per a l’esplai.
- Ubicacions dels contenidors i inexistència dels que no són per al fem orgànic.
- Contaminació acústica i ambiental que arriba al 100% de l’entramat viari (llevat dels carrers que són escalonats, evidentment, com el de la Cova Santa o el del Trinquet Vell).
Este
és l’àmbit del pla:
El
pla de reorganització implica una sèrie de fases que, en un
principi, no necessiten d’obres, el que suposa que estiguem parlant
de millorar la problemàtica viària sense haver de gastar-se grans
sumes d’euros, fet perfectament assumible per les arques locals
actuals o venidores. Ja que el pressupost de l’Ajuntament de Llíria
és el que és, s’haurà de prioritzar els trams més urgents,
perillosos o per urbanitzar i anar consolidant el pla cada any amb
noves obres correctores que facen eficient i ecomòbil l’entramat
de carrers.
C)
NOUS SENYALS QUE DELIMITEN LA ZONA D’ACTUACIÓ
Tot
vehicle a motor que vullga accedir a la zona afectada pel pla es
trobarà amb una nova senyalització referida a la nova situació
viària del barris. Es tracta del senyal de “Zona residencial”,
el qual indica que s’entra en
una zona de circulació especialment preparada que està destinada en
primer lloc als vianants i on s'apliquen les normes especials de
circulació següents:- La velocitat màxima dels vehicles està fixada en 20 quilòmetres per hora; els conductors han de concedir prioritat als vianants.
- Els vehicles no poden estacionar-se més que en els llocs designats per senyals o per marques.
- Els vianants poden utilitzar tota la zona de circulació. Els jocs i els esports estan autoritzats. Encara que el vianant, el patinador o el ciclista tindran preferència en qualsevol circumstància, estos no han de destorbar inútilment els conductors de vehicles.
D)
TANCAMENT A LA CIRCULACIÓ DE PART DE LA XARXA VIÀRIA
Per
tal d’afavorir una millor assimilació de les novetats i començar
a conscienciar el personal pel que fa a la millora de la convivència
del trànsit a motor amb els vianants, hi haurà el moment en què es
preveu tancar al trànsit, per sempre, certs carrers. De moment es
farà de manera provisional, indicant-ho amb una tanca metàl·lica o
algun element que no moleste i faça incòmoda la novetat, i sense
cap gasto en plaques prohibitòries. Més avant quedarà clar,
gràcies al disseny de la nova trama viària (la morfologia de les
voreres, la calçada i els passos), que per estos carrers no es pot
transitar amb vehicles a motor. Només hi podran accedir els veïns
que acrediten que tenen un vehicle a motor i un garatge o planta
baixa on estacionar-lo. Per això, caldrà informar els veïns de la
nova situació i demanar-los paciència amb els canvis.
En
estos carrers, més avant, a banda de no poder transitar amb vehicles
a motor, tampoc es podrà estacionar si no és per un permís de
mudança o càrrega i descàrrega. Per a tot això, caldrà una
reformulació de tota la paperassa administrativa per tal d’ocasionar
al veïnat la més mínima molèstia. Exemples d’estos carrers són
el de Sant Ambròs, el de Sertori, el Llarg (actualment del
Salvador), el de Sant Llorenç o el de l’Aldea Alta, per mencionar
alguns casos.
En
el mapa figuren en verd tant les noves zones alliberades de
trànsit rodat en la zona afectada pel pla com el traçat de la
Séquia Major (Furs, Colom i Correus), el qual permet l’enllaç de
la resta del casc urbà amb el centre històric (no cal ni dir que
caldran més conversions en la zona nord del casc que ací no
apareixen ara).
L’element
vertebrador del pla de reordenació és la ronda circular a la qual
abocaran la resta de vies de la xarxa, traçades també de forma
circular. El teixit en xarxes circulars afavoreix la mobilitat,
redistribueix el trànsit, millora les comunicacions entre barris i
possibilita l’establiment d’un nou esquema viari eficient. La
grandíssima majoria de vies transitables són part de l’entramat
en cercles. Ací teniu els cercles de trànsit:
La
ronda principal (en el mapa d’adés, en roig) és aquella formada
pels carrers de València (actuals de València i del Duc de Liria),
anomenat així perquè serà el que baixe cap a València, i el
carrer d’Ademús (carrers per executar a l’est i a l’oest, camí
de Mura, carrer de l’Alcalde José Pérez Cotanda, carrer del
Doctor Manuel Escrig Calvo i carrer de l’Alpelic), anomenat així
perquè serà el camí de pujada cap a la Serrania i el Racó. Cal
funcionalitat, fins i tot en la toponímia menor.
Les
de la ronda principal seran les úniques vies amb una calçada de dos
carrils, llevat de la prolongació de l’avinguda dels Censals. El
dia que es puguen executar les obres de reurbanització, el fet que
siguen dos carrils amb un mateix sentit afavorirà una reducció de
l’amplària de la calçada, cosa que, de retruc, suposarà voreres
més amples, arbrat i un carril bici fins ara inexistents. Amb tot,
sí que cal acabar d’urbanitzar tota la ronda, cosa que s’està
portant avant actualment amb els PAI de l’Alpelic (oest, darrere
del CEIP Sant Miquel), i Barba-séquia (est, davant del Servef), que
caldria pinzellar i reorientar a la nova situació.
No
estaria de més coordinar el desdoblament
de l’antiga carretera d’Ademús amb les corporacions de Benissanó
i la Pobla de Vallbona, ja que entre els tres municipis hi ha, de
facto, un contínuum urbà
la problemàtica del qual s’ha de revisar conjuntament. ¿Per què
no s’ha de poder anar caminant o en bici a la Pobla, en línia
recta i amb seguretat, i sí que poden fer-ho els cotxes?
E)
NOVA SENYALITZACIÓ I REOGANITZACIÓ DE DIRECCIONS
Caldrà
reformular tota la senyalèctica. Ara, en un principi, i
consolidar-la segons l’avanç de les obres de reurbanització que
s’han de portar any rere any. Com el nou disseny de les calçades i
les voreres facilitarà la comprensió real de les direccions i les
prohibicions de pas, només funcionant amb estos senyals d’obligació
i els de “Stop” i “Cediu el pas”, podrem fer viables els
nostres carrers, sense haver de prohibir res.
Per
regla general, els carrers seran d’una direcció (i només amb una
calçada i un carril, llevat de la ronda principal). Els carrers de
doble direcció (una calçada amb dos carrils) seran:
- Carrer del Coet (actual tram del carrer de la Puríssima dalt de la plaça del Raval, actualment del Calvari).
- Carrer del Túria (des de la plaça de Pedralba fins a la plaça i rotonda de la Serrania, la qual enllaça les antigues carreteres de Pedralba i Casinos).
- Carrer de la Llometa de Fèlix (nova connexió entre l’antiga carretera de Pedralba i la nova plaça i rotonda de la Serrania).
- Tram comprés entre la plaça de Partidors, la del Nou d’Octubre i mitja plaça Major.
- Plaça i carrer de l’Alfòndec (actual part baixa del carrer del Mestre August Roca i tot el carrer de Juan Izquierdo).
- Carrer de Benaguasil (en obres actualment; uneix la plaça del Camp de Túria, on està el Servef, amb la plaça de Beniali, la connexió entre els carrers de Benissanó, Vilamarxant i el nou de Benaguasil).
- Prolongació de l’avinguda dels Censals que forma part del carrer d’Ademús.
Ací
teniu totes les vies amb trànsit rodat (en roig, les de doble
direcció; en blau, les d’una única direcció):
Com
a anècdotes, els eixos dels carrers Major i Sant Francesc-Llibertat
canvien de sentit de la marxa i, per fi, carrers com el de la
Puríssima, el de Jaume I el Conqueridor, el de Sant Josep o el de
Xelva seran d’una única direcció.
F)
REPTES I OBRES PRINCIPALS
La
trama urbana no ha d’adaptar-se a la circulació, sinó que ha de
ser al revés. Al llarg d’estos anys hem vist com el carrer de
l’Alfòndec (Juan Izquierdo) o el principi del carrer Major, per
citar alguns exemples, han vist ampliats la seua superfície a costa
d’acabar amb la línia urbana que havíem heretat. Han sigut, a
xicoteta escala, casos com el de la prolongació de Blasco Ibáñez a
través del Cabanyal en la ciutat de València, on veiem que se
sacrifica la trama històrica a canvi d’un eixamplament de la zona
ocupada pels vehicles a motor. I esta no és la solució per al
problema de la mobilitat, sinó per a la butxaca d’assessors,
urbanistes i constructors.
Amb
tot, en ple centre de Llíria, hi ha un coll de botella que la nova
formulació no sap resoldre. L’eix de les places de Partidors, Nou
d’Octubre i la plaça Major continua, com ara, sent de doble
direcció. És inviable qualsevol altra reordenació que supose que
per estes vies només haja de circular una única direcció, perquè
no hi ha en paral·lel cap altra via que puga absorbir el trànsit de
la circulació contrària a la de l’eix esmentat. A més, durant un
temps es féu de direcció única i el caos, ¿ho recordeu?, fou
notable.
Per això, i com que estem parlant d’una de les zones més comercials i més transitades per vianants i vehicles, cal una excepció, la d’anivellar la trama urbana en dos trams de l’eix per fer més espai a les voreres, ja que la calçada (de dos direccions) no pot contraure’s massa. Amb tot, l’anivellament de la línia de les fatxades ja està començat, només és cosa de concloure’l: parlem del tram de la vorera entre l’estanc i ca Aparici. L’altre tram estret per a mantindre una bona harmonia entre una calçada de dos direccions i unes voreres ben amples com requereix la zona és la unió de les places Major i Nou d’Octubre. ¿Cal ací fer arrere les tres finques que donen al carrer dels Alamans (actual de Pelai) i on, encara que actualment també hi ha doble direcció, sempre hi ha algú aparcat, impossibilitant la circulació de persones i vehicles? És una obra costosa perquè suposa indemnitzacions, reallotjaments i alçar tres finques noves (que, almenys, això sí, estarien baix les lleis urbanístiques actuals i seguirien l’estètica que necessita el centre històric, lluny d’aberracions urbanístiques passades que encara podem contemplar). Amb tot, és l’element clau per a una bona vertebració de tot el pla i per a fer viable un centre històric per a vianants, compres i circulació rodada. De fet, proveu de fer altres formulacions i comprovareu com d’important és este punt a l’hora de traçar unes línies o altres.
Per això, i com que estem parlant d’una de les zones més comercials i més transitades per vianants i vehicles, cal una excepció, la d’anivellar la trama urbana en dos trams de l’eix per fer més espai a les voreres, ja que la calçada (de dos direccions) no pot contraure’s massa. Amb tot, l’anivellament de la línia de les fatxades ja està començat, només és cosa de concloure’l: parlem del tram de la vorera entre l’estanc i ca Aparici. L’altre tram estret per a mantindre una bona harmonia entre una calçada de dos direccions i unes voreres ben amples com requereix la zona és la unió de les places Major i Nou d’Octubre. ¿Cal ací fer arrere les tres finques que donen al carrer dels Alamans (actual de Pelai) i on, encara que actualment també hi ha doble direcció, sempre hi ha algú aparcat, impossibilitant la circulació de persones i vehicles? És una obra costosa perquè suposa indemnitzacions, reallotjaments i alçar tres finques noves (que, almenys, això sí, estarien baix les lleis urbanístiques actuals i seguirien l’estètica que necessita el centre històric, lluny d’aberracions urbanístiques passades que encara podem contemplar). Amb tot, és l’element clau per a una bona vertebració de tot el pla i per a fer viable un centre històric per a vianants, compres i circulació rodada. De fet, proveu de fer altres formulacions i comprovareu com d’important és este punt a l’hora de traçar unes línies o altres.
Les
obres menors són aquelles destinades a l’anivellament de les
calçades i al nou disseny de la trama viària que faciliten el
trànsit motoritzat (carrer Formós, actual carrer de Recared) i l’evacuació
ràpida de les aigües pluvials. Però totes elles seguint un mateix
patró i no a pedaços, que és com Llíria llueix les seues llavades
de cara legislatura rere legislatura: des del dibuix de les voreres a
les obres que deixen, després de milers d’euros, els carrers tal
com estaven. Contràriament, les principals actuacions a portar a
terme i que aniran fent-se a mesura que s’estenga l’entramat del
pla de reordenació són:
- Rotonda i plaça de Pedralba (connexió dels carrers de Xelva, Major, Sant Francesc, Severo Ochoa i l’antiga carretera de Pedralba).
- Plaça de l’Alguer (connexió de la plaça de la Barceloneta amb els carrers de Sant Jeroni i Sant Antoni i amb els de Xelva i Sant Sebastià).
- Rotonda i plaça de l’Era de les Cabres: connexió del camí dels Olivarets amb els carrers de l'Era d'Alcocer (actual Quevedo), la Manecilla (actual Lope de Vega) i del Coet (actual tram alt del de la Puríssima).
- Plaça i rotonda de la Serrania (connexió del carrer de València i el d’Ademús amb l’antiga carretera d’Ademús).
- Rotonda de la plaça del Nou d’Octubre.
- Rotonda de la plaça de Partidors. ¿Què fou dels diners destinats a esta partida, ja fa anys?
- Rotonda i plaça de Beniali (connexió dels carrers de Benissanó i Vilamarxant amb la rotonda i plaça del Camp de Túria –Servef– i l’antiga carretera de València).
- Rotonda i plaça del Camp de Túria, que cal ampliar (serà, junt a la de la Serrania, la més gran) i situar-la una miqueta més avall, cap a l’est, perquè puga enllaçar-se el nou carrer de Benaguasil.
- Coll de botella del carrer del Palleter.
- Plaça de Jaume II el Just: encreuament del carrer de Sant Miquel amb els carrers Formós (actual Recared) i l'Era d'Alcocer (Quevedo).
- Eliminació de les rotondes bessones actuals de les eixides a Pedralba i Casinos, la de l’antiga bàscula i la dels vasos ibèrics (inici del carrer del Trencall).
- Fora de l’àmbit del pla i per la seua importància, rotonda i plaça de Carles Ros (encreuament dels carrers de Sant Miquel, Sant Vicent i el Pla de l’Arc i Ademús; davant de les Escoles i el supermercat).
G)
EL REPTE DE L’APARCAMENT PRIVAT
Partim
d’un fet innegable: qui compra un vehicle ha de ser conseqüent amb
la decisió i, per això, ha de procurar-se una ubicació per al seu
estacionament alhora que esta decisió no ha d’incomodar la vida i
la salut dels altres veïns. Igual que amb el tabac, però amb la
pol·lució, l’ocupació de la via pública i la contaminació
acústica. És a dir, partim del bon veïnatge.
Així,
les normes urbanístiques ja preveuen un tant de places de garatge
per metres quadrats construïts. Amb tot, i tal com s’assenyalava a
l’inici del pla, se solen convertir els centres històrics de
moltes ciutats oblidant molt sovint que els seus usuaris també són
els habitants dels altres barris del nucli urbà i de les poblacions
veïnes que necessiten accedir a ells. És per això que cal la
creació de bosses d'aparcament i zones d’aparcament permés on
puguen estacionar vehicles privats. Les primeres no necessiten de
grans obres ni de pàrquings subterranis i se situaran a la perifèria
de la zona d’actuació, ja que parlem d’una zona de Llíria molt
consolidada urbanísticament i on no es possible traure sòl:
pàrquings de l’Estació, el del llavador d’arenes, a la falda de
la Torreta, a l’Era de les Cabres i el de l’oest de la
Barceloneta. I les zones d’aparcament permés, també a l’aire
lliure, són aquells trams de carrers que per la
seua amplària permeten l’establiment de places d’aparcament.
Estes places només les podran ocupar gratuïtament els veïns dels
barris (zona verda) i seran de pagament per als visitants. Així, per
una altra banda, s’acaba amb la zona blava, la qual recapta
igualment al veí i al foraster.
S’ha
de destacar que al llarg del
perímetre sud del casc urbà (faldes de les llomes de la Torreta,
Sant Miquel i Santa Bàrbara: zones altes del Pic, l’Aldea, el
Barranquet, el Raval i la Barceloneta), s’haurà d’urbanitzar
tenint en compte que cal crear una línia d’aparcaments per als
veïns d’estos barris al mateix temps que es recupera un tram tan
degradat. Amb tot, i com la gran majoria de carrers on es puga
aparcar, estes seran vies on no estarà permés el trànsit rodat i
on les places d’aparcament hauran d’aparéixer perfectament
delimitades i senyalitzades.
No està de més mencionar que la gran quantitat de zones d’aparcament al casc urbà de Llíria no figuren dins de la zona d’actuació, ja que són l’altra part del nucli urbà, el nord del carrer de València. Ací els carrers són amples i, fins i tot, poden permetre tindre zones d’estacionament a les dos bandes de la calçada.
No està de més mencionar que la gran quantitat de zones d’aparcament al casc urbà de Llíria no figuren dins de la zona d’actuació, ja que són l’altra part del nucli urbà, el nord del carrer de València. Ací els carrers són amples i, fins i tot, poden permetre tindre zones d’estacionament a les dos bandes de la calçada.
A
banda del pàrquing que hi haurà davant de la rotonda dels vasos
ibèrics i que ja figura al PGOU com a zona d’estacionament per als
veïns i visitants de la Vila Vella, en el plànol trobareu
en color morat les bosses d’aparcament i també les zones
d’aparcament permés (zona verda) a l’àmbit del pla.
H)
ALTRES AVANTATGES DEL PLA
A
banda de la millora en la mobilitat, la descongestió i
l’eixamplament de zona per al vianant, el pla comporta altres
avantatges:
- Ínfim percentatge de sinistralitat produït per vehicles a motor.
- Arribada del camí de Sant Vicent fins a la plaça de Partidors. Seguint el traçat de la Séquia Major (Correus, Colom i avinguda dels Furs), s’enllaça el camí de Sant Vicent amb la xarxa de carrers per a vianants del centre històric.
- Desaparició dels trànsit rodat en les zones més elevades del casc urbà, cosa que evita, i molt, la contaminació acústica en tota la zona del pla.
- Consolidació i enfortiment del centre comercial a cert obert que suposen els comerços dels centre històric.
- Desaparició de les zones de lliure aparcament.
- Augment de la superfície enjardinada i d’arbrat.
- Aparició de nous espais com a reclam turístic i de punt de trobada: plaça de Jaume II el Just (escalons del carrer de Sant Miquel), plaça Major en un 85% per al vianant, avingudes arbrades davant dels patis del Remei i Sant Francesc, plaça de l’Aldea, una Vila Vella verdaderament medieval sense vehicles motoritzats, plaça de Ripoll, plaça dels Gaiatos (davant de la gelateria del carrer de la Puríssima), el Barranquet, coves de la lloma de Santa Bàrbara, miradors del Pic, l’Aldea i la Barceloneta...
- Millora de la xarxa de clavegueram i d’albellons i reorganització de la morfologia de les vies que eviten, els dies de pluja, que molts carrers es convertisquen en rambles o basses.
- Establiment d’un nou mobiliari urbà ara impensable: fonts, miradors, zones esportives, bancs i taules, contenidors soterrats i de tota classe de residus, panells d’expressió lliure que eviten la penjada incontrolada que embruta façanes i béns públics, jocs infantils, elements etnogràfics, escultures...
- Protecció, delimitació i consolidació del perímetre sud del casc urbà, fortament degradat: faldes de les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara (zones altes del Pic, l’Aldea, el Barranquet, el Raval i la Barceloneta). Mireu l'entrada de fa uns dies PER LA PROTECCIÓ, DELIMITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE SUD DEL CASC URBÀ DE LLÍRIA.






UN TREBALL MOLT CURRAT. CALDRÀ QUE L'AJUNTAMENT DE LLÍRIA PRENGA NOTA I VAJA FENT CAMÍ.
ResponderEliminarM'AGRADA EL BLOG D'ESQUERRA UNIDA LLÍRIA I QUE ALGÚ D'ALTRE PARTIT CÒPIE VINYETES MALGRAT QUE NO POSE LA FONT, PERQUÈ VOL DIR QUE ENS SEGUEIXEN.
Enhorabuena por el trabajo y la exposición. Hay que ser ambicioso cuando se está pensando en el bienestar común y, aunque todo cambio genera resistencia, el plan merece la pena. Ánimo y seguid así.
ResponderEliminarEncara me'n recorde jo del primer senyal de trànsit que posaren en Llíria. Era l'entrada del carrer de Sant Francesc en la plaça del Carliste. Posaren el senyal de prohibit i causà un gran moviment d'opinió i resistència entre els llauraors que volien entrar amb el carro a sa casa per on ho havien fet sempre. Era l'època en què també començaven a circular cotxes, i hi hagué més d'un susto per culpa dels cabuts que es botaven el senyal perquè no estaven d'acord en pegar la volta pel carrer del Clarín...
ResponderEliminarLes coses, com veeu, no han canviat massa...
vixc en el carrer del clarin. pensava q el dia q l¡arreglaren es quedaria millor de com estava. pero no. la novetat son els adoquins, igualets q els q van i venen per làjuntament.
ResponderEliminarm¡ha agradat aixo d`imaginarme lliria sense pedasos, en carrers pa les persones, mes verda... nomes per aixoo, ja graciess
Gràcies a vosaltres per seguir-nos i animar-nos, potser algun dia les nostres idees deixen de ser somnis per a convertir-se en realitats. Una abraçada per a totes i tots.
ResponderEliminarPor fin alguien que habla de peatonalizar mi calle. Falta que se les haga caso.
ResponderEliminarEs de madrugada y no podía dormir. Hacía mucho tiempo que no visitaba vuestro blog y me he alegrado de hacerlo de nuevo. Me he enganchado a leer de esto y de lo otro con entusiasmo y en especial este artículo me ha dejado impresionado por el trabajo y la valentía que supone. Incluso he querido escribir para felicitaros, particularmente a su ideólogo. Enhorabuena, de vez en cuando conseguís marcar la diferencia. Parle valencià pero no se escriurel.
ResponderEliminareeeeeeh..... m'agradaria saber si el juan izquierdo del meu carrer es familia de l'alcalde d'ara. algú ho sap???????? tinc entes q era un cacic del xix o de principis del xx....... i per aci tenen q pasar cotxes en les 2 direccions?????????????????
ResponderEliminarTotalmente de acuerdo, ojala lo pongan en marcha,yo soy de valencia y vivo aqui en lliria 6 años,y como todo el que viene de fuera alucino¡ todas la calles doble sentido??? superestrechas malisima señalizacion y fuera de reglamento, mas viejas que yo que se, en la calle barceloneta es increible habia un espejo y me plantan delante un ceda el paso quitando toda la visivilidad del espejo que algo hacia, vamos de risa, los stop son rosas de lo pardos que estan vergonzoso...tan dificil seria unas calles para subir y otras para bajar????
ResponderEliminarMENOS TONTERÍAS Y MÁS PROLONGACIONES
ResponderEliminarLes idees son bones, i es de veres q en un principi no té pq costar diners. l'estrategia es ben senzilla. pero de tan senzilla q es, als de l'actual ajuntaMENT no sels pot passar pel cap ni de conya.
ResponderEliminarVOTA PP, BORREGO, MES QUE BORREGO