PER UNA REORGANITZACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA DEL CASC HISTÒRIC DE LLÍRIA

En este article pretenem mostrar un pla a partir del qual s’hauria de reorganitzar i reformular el trànsit de vehicles i persones en el casc històric de Llíria. Parlem de la part del nucli urbà de fins al segle XIX i que queda al sud de l’actual carrer del Duc de Liria (el ducat és de Liria, que no de Llíria) i l’actual carrer de València: el Raval (amb les subagrupacions de la Barceloneta i el Barranquet), l’Aldea, el Pic, la Vila Vella i la Part d’Avall (amb la subagrupació de l’Estació).

Este pla ha de quedar com a la primera tongada d’un pla més ampli que abaste tot el nucli urbà i les interconnexions entre les urbanitzacions consolidades del nord i oest i el nucli urbà adjacent al Pla de l’Arc, el Pla de la Rascanya i la Coma.

A) PER QUÈ CONVERTIR PER A VIANANTS DETERMINATS CARRERS DEL CENTRE HISTÒRIC DE LLÍRIA?

En primer lloc s'hauria d’observar els avantatges que la conversió a l’ecomobilitat reporta als habitants d’estos barris. Entre ells caldria destacar l'existència d'un ambient més net, sense fums i sense sorolls. S’aconsegueix que espais totalment ocupats per les màquines i els vehicles a motor passen a ser propietat dels ciutadans, guanyant per al gaudi i l'oci amplis espais que abans estaven vedats.

Situació caòtica del carrer Llarg (actual del Salvador)
a l'altura de la plaça de Ripoll

Establides estes premisses, cal esbossar una sèrie de qüestions que incideixen negativament en la percepció que tenen molts ciutadans d'estos processos, que no de la majoria de botiguers i comerciants. Sense ser exhaustius, es poden concretar principalment en dos problemes: l'amplitud de l'àmbit urbà sense trànsit i com s'organitza el procés.

Convertir una via per al vianant no és només impedir el pas de vehicles per un carrer o zona, sinó que ha de ser una idea més ambiciosa. S'han de buscar entorns que funcionen orgànicament i que permeten una vida amb fluïdesa dels seus veïns. Per això, no es poden tancar totes les vies de mobilitat possible, sinó que cal deixar elements d'accés i comoditat als ciutadans. És més, se solen convertir els centres històrics de les nostres ciutats, oblidant molt sovint que els seus usuaris també són els habitants dels altres barris del casc i de les poblacions veïnes que necessiten accedir a ells. Fa la impressió de construir la casa per la teulada: convertir per al vianant abans de resoldre els problemes que este canvi pot comportar. Ara bé, les dimensions de la zona afectada a Llíria permeten un canvi més ràpid i menys problemàtic que el que han d’afrontar els centres històrics de grans ciutats.

Actualment vivim en una societat i una cultura acostumada al trànsit privat motoritzat. I tot en les nostres ciutats està organitzat d'esta manera, des de les activitats laborals fins a les voreres i els passos que impedeixen al vianant seguir un trajecte lògic. El sistema actual ha demostrat haver arribat a les seues màximes possibilitats tenint com a conseqüències continus embossos, la contaminació ambiental i acústica, la fam del cotxe per devorar més espai públic, la necessitat de més asfalt, etc.

Filera de cotxes estacionats
al carrer de la Monecilla (actual de Lope de Vega)

La conversió pot solucionar molts d’estos problemes, però evidentment no a costa d’incomoditats per als mateixos habitants o als visitants, sinó que cal donar alternatives viables per a facilitar la mobilitat. No hi ha prou amb establir carrils per a bicicletes (part de la població no pot, no sap o no vol usar-les), sinó que cal establir verdaders plans de transport públic i de reordenació del trànsit. Este és el primer pas i és una qüestió que habitualment no es té en compte.

De fet, als usuaris de vehicles no se’ls ha de castigar ni fer-los responsables de la degradació de la qualitat de vida urbana, ja que ells també són víctimes de la mala planificació de successius governs municipals que han fomentat la rapidesa, el transport privat i els interessos de moltes multinacionals i que han entés la comoditat com el fet de poder aparcar davant de casa. No debades, quan conduïm, som els primers en patir la ineficàcia de l’Ajuntament a l’hora de gestionar el trànsit. ¿Qui no ha hagut de parar mai per a cedir el pas al que ve de cara perquè és impossible circular els dos alhora? El carrer de la Puríssima, sense anar més lluny, fotut com ell a soles... Si la cosa no canvia, l’Ajuntament es podria plantejar fer visites guiades a carrers estretíssims on es permet la doble circulació: de segur que atrauria molts curiosos.

Per tot això, hi ha components que caldria valorar per a poder optimitzar estos processos, tal com s’assenyala a El peatón en la ciudad del progreso:

• Millora del transport públic.
• Creació de bosses d'aparcament i zones d’aparcament permés on puguen estacionar vehicles privats.
• L'estudi i organització de la possibilitat de pas del transport públic al lloc tancat al trànsit per a facilitar l'accés a certs sectors de la població amb dificultats de mobilitat.
• Millora en els temps d'execució i una bona planificació perquè no s'eternitzen unes obres que al final només aconsegueixen l'enuig dels veïns.
• Fugir de falsos debats i fer lectura política partidista del que és un tema vital per al bon funcionament quotidià de Llíria.
• Aconseguir que els espais que es guanyen per al gaudi no siguen apropiats per iniciatives més o menys privades com terrasses de bars, barets, calaixos d'obres, múltiples exposicions, aparcaments de motocicletes, etc.

D’esta manera, són molts els avantatges del tancament al trànsit rodat de molts carrers:

• Es guanya en qualitat de vida. Els veïns de la zona passen de tindre voreres estretes, o no tindre’n, i de patir alts nivells de contaminació, tant acústica com atmosfèrica, a tindre un carrer en calma pel qual poder passejar sense espentes ni bacs.
• Millora la trama i la morfologia urbana. En línia amb el punt anterior, està demostrat que amb cada conversió, la trama urbana es millora. El carrer es converteix en més permeable al poder-se creuar per qualsevol part sense pensar que vindrà un vehicle a motor; així, el vianant guanya l'espai anteriorment ocupat. És típic que en les conversions s'instal·len bancs, fonts, ornaments florals, arbres, mobiliari divers...
• La conversió converteix la zona en un punt d'atracció, ja que crida l’atenció a la gent i la gent crida al negoci. L'explicació és molt senzilla: per al vianant és molt més còmode i plaent passejar en un carrer per a vianants que per un carrer ple de cotxes mal aparcats o que passen a tota velocitat i gent que va d'ací cap allà en una vorera estreta. En síntesi, la zona es converteix en un punt de trobada i les empreses ho detecten. 
• Es guanya en dinamisme comercial. Com s’ha dit adés, la conversió converteix la zona en un punt d'atracció i les empreses i botigues tendeixen a instal·lar-se en la zona a fi de captar clients, la qual cosa genera dinamisme comercial. Este senzill raonament durant molts anys ha sigut de difícil comprensió per a molts venedors, cosa que ja ha canviat. Si no, que els ho pregunten als del carrer de la Unió. Com a contrapunt, observeu els baixos del principi del carrer de l'Alfòndec (actual Juan Izquierdo): persianes abaixades perpètuament.
• Es redueixen els nivells de contaminació. A l'eliminar els vehicles a motor, la quantitat de partícules en l'aire es redueix i, per tant, el risc de patir malalties directament relacionades amb la contaminació, com l'asma, baixa. També al desaparéixer esta classe de vehicles desapareixen els sorolls, amb la qual cosa el veí guanya en descans i en qualitat de vida.

Saturació de cotxes estacionats
al carrer Major a l'altura del carrer de Sant Jeroni

B) UNA SOLUCIÓ DE SOCA-REL PER A UNA ZONA PROBLEMÀTICA

Si de moment només parlem d’una zona concreta del nucli històric de Llíria, la zona urbana més històrica, és per la problemàtica viària quotidiana i la manca de planificació, fet que provoca una urgència que els carrers més nous no pateixen:

• Carrers estrets de doble direcció.
• Voreres absents, insignificants o plenes de bol·lards, fanals i elements que impedeixen un pas fluid.
• Vials inadaptats per a persones amb mobilitat reduïda, cosa que han continuat fent a la Vila Vella, on han deixat en tots els carrers una vorera de pedra groguenca, aliena a l’estètica i els materials del barri medieval, amb un escaló insalvable (per no parlar d’altres aberracions com les baranes metàl·liques color verd piscina... però això ja és un altre tema).
• Prioritat absoluta dels vehicles a motor.
• Manca de carrers comercials i per a vianants ben condicionats, tret d’un dels trams del carrer de la Unió.
• Estacionaments impossibles i aparcaments no senyalitzats. Per a més inri, carrers urbanitzats recentment com el del Clarín conserven estacionaments a banda i banda de la calçada.
• Falta de senyalitzacions i mobiliari urbà.
• Xarxa d’albellons ineficient i insuficient.
• Manca de zones verdes i necessitat d’espais lliures i per a l’esplai.
• Ubicacions dels contenidors i inexistència dels que no són per al fem orgànic.
• Contaminació acústica i ambiental que arriba al 100% de l’entramat viari (llevat dels carrers que són escalonats, evidentment, com el de la Cova Santa o el del Trinquet Vell).

Este és l’àmbit del pla:

El pla de reorganització implica una sèrie de fases que, en un principi, no necessiten d’obres, el que suposa que estiguem parlant de millorar la problemàtica viària sense haver de gastar-se grans sumes d’euros, fet perfectament assumible per les arques locals actuals o venidores. Ja que el pressupost de l’Ajuntament de Llíria és el que és, s’haurà de prioritzar els trams més urgents, perillosos o per urbanitzar i anar consolidant el pla cada any amb noves obres correctores que facen eficient i ecomòbil l’entramat de carrers.

C) NOUS SENYALS QUE DELIMITEN LA ZONA D’ACTUACIÓ

Tot vehicle a motor que vullga accedir a la zona afectada pel pla es trobarà amb una nova senyalització referida a la nova situació viària del barris. Es tracta del senyal de “Zona residencial”, el qual indica que s’entra en una zona de circulació especialment preparada que està destinada en primer lloc als vianants i on s'apliquen les normes especials de circulació següents:

• La velocitat màxima dels vehicles està fixada en 20 quilòmetres per hora; els conductors han de concedir prioritat als vianants.
• Els vehicles no poden estacionar-se més que en els llocs designats per senyals o per marques.
• Els vianants poden utilitzar tota la zona de circulació. Els jocs i els esports estan autoritzats. Encara que el vianant, el patinador o el ciclista tindran preferència en qualsevol circumstància, estos no han de destorbar inútilment els conductors de vehicles.

D) TANCAMENT A LA CIRCULACIÓ DE PART DE LA XARXA VIÀRIA

Per tal d’afavorir una millor assimilació de les novetats i començar a conscienciar el personal pel que fa a la millora de la convivència del trànsit a motor amb els vianants, hi haurà el moment en què es preveu tancar al trànsit, per sempre, certs carrers. De moment es farà de manera provisional, indicant-ho amb una tanca metàl·lica o algun element que no moleste i faça incòmoda la novetat, i sense cap gasto en plaques prohibitòries. Més avant quedarà clar, gràcies al disseny de la nova trama viària (la morfologia de les voreres, la calçada i els passos), que per estos carrers no es pot transitar amb vehicles a motor. Només hi podran accedir els veïns que acrediten que tenen un vehicle a motor i un garatge o planta baixa on estacionar-lo. Per això, caldrà informar els veïns de la nova situació i demanar-los paciència amb els canvis.

En estos carrers, més avant, a banda de no poder transitar amb vehicles a motor, tampoc es podrà estacionar si no és per un permís de mudança o càrrega i descàrrega. Per a tot això, caldrà una reformulació de tota la paperassa administrativa per tal d’ocasionar al veïnat la més mínima molèstia. Exemples d’estos carrers són el de Sant Ambròs, el de Sertori, el Llarg (actualment del Salvador), el de Sant Llorenç o el de l’Aldea Alta, per mencionar alguns casos.  

En el mapa figuren en verd tant les noves zones alliberades de trànsit rodat en la zona afectada pel pla com el traçat de la Séquia Major (Furs, Colom i Correus), el qual permet l’enllaç de la resta del casc urbà amb el centre històric (no cal ni dir que caldran més conversions en la zona nord del casc que ací no apareixen ara).

E) LA RONDA PRINCIPAL I EL SISTEMA EN XARXA

L’element vertebrador del pla de reordenació és la ronda circular a la qual abocaran la resta de vies de la xarxa, traçades també de forma circular. El teixit en xarxes circulars afavoreix la mobilitat, redistribueix el trànsit, millora les comunicacions entre barris i possibilita l’establiment d’un nou esquema viari eficient. La grandíssima majoria de vies transitables són part de l’entramat en cercles. Ací teniu els cercles de trànsit:

La ronda principal (en el mapa d’adés, en roig) és aquella formada pels carrers de València (actuals de València i del Duc de Liria), anomenat així perquè serà el que baixe cap a València, i el carrer d’Ademús (carrers per executar a l’est i a l’oest, camí de Mura, carrer de l’Alcalde José Pérez Cotanda, carrer del Doctor Manuel Escrig Calvo i carrer de l’Alpelic), anomenat així perquè serà el camí de pujada cap a la Serrania i el Racó. Cal funcionalitat, fins i tot en la toponímia menor.

Les de la ronda principal seran les úniques vies amb una calçada de dos carrils, llevat de la prolongació de l’avinguda dels Censals. El dia que es puguen executar les obres de reurbanització, el fet que siguen dos carrils amb un mateix sentit afavorirà una reducció de l’amplària de la calçada, cosa que, de retruc, suposarà voreres més amples, arbrat i un carril bici fins ara inexistents. Amb tot, sí que cal acabar d’urbanitzar tota la ronda, cosa que s’està portant avant actualment amb els PAI de l’Alpelic (oest, darrere del CEIP Sant Miquel), i Barba-séquia (est, davant del Servef), que caldria pinzellar i reorientar a la nova situació.

No estaria de més coordinar el desdoblament de l’antiga carretera d’Ademús amb les corporacions de Benissanó i la Pobla de Vallbona, ja que entre els tres municipis hi ha, de facto, un contínuum urbà la problemàtica del qual s’ha de revisar conjuntament. ¿Per què no s’ha de poder anar caminant o en bici a la Pobla, en línia recta i amb seguretat, i sí que poden fer-ho els cotxes?

E) NOVA SENYALITZACIÓ I REOGANITZACIÓ DE DIRECCIONS

Caldrà reformular tota la senyalèctica. Ara, en un principi, i consolidar-la segons l’avanç de les obres de reurbanització que s’han de portar any rere any. Com el nou disseny de les calçades i les voreres facilitarà la comprensió real de les direccions i les prohibicions de pas, només funcionant amb estos senyals d’obligació i els de “Stop” i “Cediu el pas”, podrem fer viables els nostres carrers, sense haver de prohibir res.

Per regla general, els carrers seran d’una direcció (i només amb una calçada i un carril, llevat de la ronda principal). Els carrers de doble direcció (una calçada amb dos carrils) seran:

• Carrer del Coet (actual tram del carrer de la Puríssima dalt de la plaça del Raval, actualment del Calvari).
• Carrer del Túria (des de la plaça de Pedralba fins a la plaça i rotonda de la Serrania, la qual enllaça les antigues carreteres de Pedralba i Casinos).
• Carrer de la Llometa de Fèlix (nova connexió entre l’antiga carretera de Pedralba i la nova plaça i rotonda de la Serrania).
• Tram comprés entre la plaça de Partidors, la del Nou d’Octubre i mitja plaça Major.
• Plaça i carrer de l’Alfòndec (actual part baixa del carrer del Mestre August Roca i tot el carrer de Juan Izquierdo).
• Carrer de Benaguasil (en obres actualment; uneix la plaça del Camp de Túria, on està el Servef, amb la plaça de Beniali, la connexió entre els carrers de Benissanó, Vilamarxant i el nou de Benaguasil).
• Prolongació de l’avinguda dels Censals que forma part del carrer d’Ademús.

Ací teniu totes les vies amb trànsit rodat (en roig, les de doble direcció; en blau, les d’una única direcció):

Com a anècdotes, els eixos dels carrers Major i Sant Francesc-Llibertat canvien de sentit de la marxa i, per fi, carrers com el de la Puríssima, el de Jaume I el Conqueridor, el de Sant Josep o el de Xelva seran d’una única direcció.

F) REPTES I OBRES PRINCIPALS

Les obres de més envergadura que requereix el pla són aquelles destinades a facilitar la transformació de les vies a la nova situació. Així, caldrà, sobretot, organitzar la nova ronda principal, ja que amb la seua construcció s’evitarà el col·lapse del trànsit mentre s’executen les obres d’altres dels cercles de la xarxa. Però fins i tot una primera reconversió dels carrers de la ronda principal no ha de suposar grans obres: només cal acabar el carrer d’Ademús tant per l’oest (prolongació del carrer de Censals) com per l’est (Barba-séquia i la Closa), cosa que ja s’està portant a terme amb els PAIS recentment encetats, tant a l'est o a l'oest del nucli urbà.

La trama urbana no ha d’adaptar-se a la circulació, sinó que ha de ser al revés. Al llarg d’estos anys hem vist com el carrer de l’Alfòndec (Juan Izquierdo) o el principi del carrer Major, per citar alguns exemples, han vist ampliats la seua superfície a costa d’acabar amb la línia urbana que havíem heretat. Han sigut, a xicoteta escala, casos com el de la prolongació de Blasco Ibáñez a través del Cabanyal en la ciutat de València, on veiem que se sacrifica la trama històrica a canvi d’un eixamplament de la zona ocupada pels vehicles a motor. I esta no és la solució per al problema de la mobilitat, sinó per a la butxaca d’assessors, urbanistes i constructors.

Amb tot, en ple centre de Llíria, hi ha un coll de botella que la nova formulació no sap resoldre. L’eix de les places de Partidors, Nou d’Octubre i la plaça Major continua, com ara, sent de doble direcció. És inviable qualsevol altra reordenació que supose que per estes vies només haja de circular una única direcció, perquè no hi ha en paral·lel cap altra via que puga absorbir el trànsit de la circulació contrària a la de l’eix esmentat. A més, durant un temps es féu de direcció única i el caos, ¿ho recordeu?, fou notable. 
Per això, i com que estem parlant d’una de les zones més comercials i més transitades per vianants i vehicles, cal una excepció, la d’anivellar la trama urbana en dos trams de l’eix per fer més espai a les voreres, ja que la calçada (de dos direccions) no pot contraure’s massa. Amb tot, l’anivellament de la línia de les fatxades ja està començat, només és cosa de concloure’l: parlem del tram de la vorera entre l’estanc i ca Aparici. L’altre tram estret per a mantindre una bona harmonia entre una calçada de dos direccions i unes voreres ben amples com requereix la zona és la unió de les places Major i Nou d’Octubre. ¿Cal ací fer arrere les tres finques que donen al carrer dels Alamans (actual de Pelai) i on, encara que actualment també hi ha doble direcció, sempre hi ha algú aparcat, impossibilitant la circulació de persones i vehicles? És una obra costosa perquè suposa indemnitzacions, reallotjaments i alçar tres finques noves (que, almenys, això sí, estarien baix les lleis urbanístiques actuals i seguirien l’estètica que necessita el centre històric, lluny d’aberracions urbanístiques passades que encara podem contemplar). Amb tot, és l’element clau per a una bona vertebració de tot el pla i per a fer viable un centre històric per a vianants, compres i circulació rodada. De fet, proveu de fer altres formulacions i comprovareu com d’important és este punt a l’hora de traçar unes línies o altres.

Les obres menors són aquelles destinades a l’anivellament de les calçades i al nou disseny de la trama viària que faciliten el trànsit motoritzat (carrer Formós, actual carrer de Recared) i l’evacuació ràpida de les aigües pluvials. Però totes elles seguint un mateix patró i no a pedaços, que és com Llíria llueix les seues llavades de cara legislatura rere legislatura: des del dibuix de les voreres a les obres que deixen, després de milers d’euros, els carrers tal com estaven. Contràriament, les principals actuacions a portar a terme i que aniran fent-se a mesura que s’estenga l’entramat del pla de reordenació són:

• Rotonda i plaça de Pedralba (connexió dels carrers de Xelva, Major, Sant Francesc, Severo Ochoa i l’antiga carretera de Pedralba).
• Plaça de l’Alguer (connexió de la plaça de la Barceloneta amb els carrers de Sant Jeroni i Sant Antoni i amb els de Xelva i Sant Sebastià).
• Rotonda i plaça de l’Era de les Cabres: connexió del camí dels Olivarets amb els carrers de l'Era d'Alcocer (actual Quevedo), la Manecilla (actual Lope de Vega) i del Coet (actual tram alt del de la Puríssima).
• Plaça i rotonda de la Serrania (connexió del carrer de València i el d’Ademús amb l’antiga carretera d’Ademús).
• Rotonda de la plaça del Nou d’Octubre.
• Rotonda de la plaça de Partidors. ¿Què fou dels diners destinats a esta partida, ja fa anys?
• Rotonda i plaça de Beniali (connexió dels carrers de Benissanó i Vilamarxant amb la rotonda i plaça del Camp de Túria –Servef– i l’antiga carretera de València).
• Rotonda i plaça del Camp de Túria, que cal ampliar (serà, junt a la de la Serrania, la més gran) i situar-la una miqueta més avall, cap a l’est, perquè puga enllaçar-se el nou carrer de Benaguasil.
• Coll de botella del carrer del Palleter.
• Plaça de Jaume II el Just: encreuament del carrer de Sant Miquel amb els carrers Formós (actual Recared) i l'Era d'Alcocer (Quevedo).
• Eliminació de les rotondes bessones actuals de les eixides a Pedralba i Casinos, la de l’antiga bàscula i la dels vasos ibèrics (inici del carrer del Trencall).
• Fora de l’àmbit del pla i per la seua importància, rotonda i plaça de Carles Ros (encreuament dels carrers de Sant Miquel, Sant Vicent i el Pla de l’Arc i Ademús; davant de les Escoles i el supermercat).

G) EL REPTE DE L’APARCAMENT PRIVAT

Partim d’un fet innegable: qui compra un vehicle ha de ser conseqüent amb la decisió i, per això, ha de procurar-se una ubicació per al seu estacionament alhora que esta decisió no ha d’incomodar la vida i la salut dels altres veïns. Igual que amb el tabac, però amb la pol·lució, l’ocupació de la via pública i la contaminació acústica. És a dir, partim del bon veïnatge.

Així, les normes urbanístiques ja preveuen un tant de places de garatge per metres quadrats construïts. Amb tot, i tal com s’assenyalava a l’inici del pla, se solen convertir els centres històrics de moltes ciutats oblidant molt sovint que els seus usuaris també són els habitants dels altres barris del nucli urbà i de les poblacions veïnes que necessiten accedir a ells. És per això que cal la creació de bosses d'aparcament i zones d’aparcament permés on puguen estacionar vehicles privats. Les primeres no necessiten de grans obres ni de pàrquings subterranis i se situaran a la perifèria de la zona d’actuació, ja que parlem d’una zona de Llíria molt consolidada urbanísticament i on no es possible traure sòl: pàrquings de l’Estació, el del llavador d’arenes, a la falda de la Torreta, a l’Era de les Cabres i el de l’oest de la Barceloneta. I les zones d’aparcament permés, també a l’aire lliure, són aquells trams de carrers que per la seua amplària permeten l’establiment de places d’aparcament. Estes places només les podran ocupar gratuïtament els veïns dels barris (zona verda) i seran de pagament per als visitants. Així, per una altra banda, s’acaba amb la zona blava, la qual recapta igualment al veí i al foraster.

S’ha de destacar que al llarg del perímetre sud del casc urbà (faldes de les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara: zones altes del Pic, l’Aldea, el Barranquet, el Raval i la Barceloneta), s’haurà d’urbanitzar tenint en compte que cal crear una línia d’aparcaments per als veïns d’estos barris al mateix temps que es recupera un tram tan degradat. Amb tot, i com la gran majoria de carrers on es puga aparcar, estes seran vies on no estarà permés el trànsit rodat i on les places d’aparcament hauran d’aparéixer perfectament delimitades i senyalitzades. 
No està de més mencionar que la gran quantitat de zones d’aparcament al casc urbà de Llíria no figuren dins de la zona d’actuació, ja que són l’altra part del nucli urbà, el nord del carrer de València. Ací els carrers són amples i, fins i tot, poden permetre tindre zones d’estacionament a les dos bandes de la calçada.

A banda del pàrquing que hi haurà davant de la rotonda dels vasos ibèrics i que ja figura al PGOU com a zona d’estacionament per als veïns i visitants de la Vila Vella, en el plànol trobareu en color morat les bosses d’aparcament i també les zones d’aparcament permés (zona verda) a l’àmbit del pla.

H) ALTRES AVANTATGES DEL PLA

A banda de la millora en la mobilitat, la descongestió i l’eixamplament de zona per al vianant, el pla comporta altres avantatges:

• Ínfim percentatge de sinistralitat produït per vehicles a motor.
• Arribada del camí de Sant Vicent fins a la plaça de Partidors. Seguint el traçat de la Séquia Major (Correus, Colom i avinguda dels Furs), s’enllaça el camí de Sant Vicent amb la xarxa de carrers per a vianants del centre històric.
• Desaparició dels trànsit rodat en les zones més elevades del casc urbà, cosa que evita, i molt, la contaminació acústica en tota la zona del pla.
• Consolidació i enfortiment del centre comercial a cert obert que suposen els comerços dels centre històric.
• Desaparició de les zones de lliure aparcament.
• Augment de la superfície enjardinada i d’arbrat.
• Aparició de nous espais com a reclam turístic i de punt de trobada: plaça de Jaume II el Just (escalons del carrer de Sant Miquel), plaça Major en un 85% per al vianant, avingudes arbrades davant dels patis del Remei i Sant Francesc, plaça de l’Aldea, una Vila Vella verdaderament medieval sense vehicles motoritzats, plaça de Ripoll, plaça dels Gaiatos (davant de la gelateria del carrer de la Puríssima), el Barranquet, coves de la lloma de Santa Bàrbara, miradors del Pic, l’Aldea i la Barceloneta...
• Millora de la xarxa de clavegueram i d’albellons i reorganització de la morfologia de les vies que eviten, els dies de pluja, que molts carrers es convertisquen en rambles o basses.
• Establiment d’un nou mobiliari urbà ara impensable: fonts, miradors, zones esportives, bancs i taules, contenidors soterrats i de tota classe de residus, panells d’expressió lliure que eviten la penjada incontrolada que embruta façanes i béns públics, jocs infantils, elements etnogràfics, escultures...
• Protecció, delimitació i consolidació del perímetre sud del casc urbà, fortament degradat: faldes de les llomes de la Torreta, Sant Miquel i Santa Bàrbara (zones altes del Pic, l’Aldea, el Barranquet, el Raval i la Barceloneta). Mireu l'entrada de fa uns dies PER LA PROTECCIÓ, DELIMITACIÓ I CONSOLIDACIÓ DEL PERÍMETRE SUD DEL CASC URBÀ DE LLÍRIA.