LLÍRIA, CIUTAT DE LA MÚSICA, DE VERES

Llíria, la Ciutat de la Música, mai ha fet el que toca per la música. Els últims governs municipals s'han centrat únicament en la tradició popular de la música de banda, ampliant-la a formacions d'orquestra en les últimes dècades, amb l'obertura del Conservatori…, però poca cosa més.

La cosa canviaria si en Llíria férem de la música no només el nostre estendard, sinó que es convertira en el motor productiu i econòmic de la ciutat. És a dir, es tractaria de passar del descafeïnat “Llíria, simfonia de cultures”, a creure’ns, per una vegada de totes, que som LA CIUTAT DE LA MÚSICA.

És ben coneguda la immillorable reputació de les nostres bandes i orquestres (els últims premis de la Primitiva i la Unió ho corroboren), la projecció internacional de solistes i directors emigrats de Llíria, el pol d’atracció que Llíria suposa en pobles de la rodalia per tindre una mínima infraestructura...

Doncs bé, si tots tenim músics en totes les famílies i el grau d’excel·lència és tan elevat, per què no fem de la música una professió de la qual es puga viure en Llíria? Si bé molts han d’anar-se’n a que se’ls reconega, per què, si volgueren tornar, no ho poden fer? Què necessitem per a crear una xarxa instructiva de qualitat? Què necessitem per a fer que el ventall d’oferta i la varietat de la demanda puguen trobar en Llíria recursos, tant humans com de material? Què necessitem per part de l’Ajuntament de Llíria o la Generalitat per tal d’afavorir la creació de faena relacionada amb el món de la música?

Des del col·lectiu d’Esquerra Unida de Llíria ens creiem això de “Llíria, ciutat de la música”. I per això exigim fer de la política municipal respecte de la música, la prioritat municipal. La innovació, la investigació, l’economia sostenible, el turisme, la cultura..., a Llíria, ens ve i ens vindrà de la mà de la música i no del polígon industrial de Carrasses, que només cal vore’l.

PER UNS NOUS ESTUDIS DE MÚSICA EN LLÍRIA

Les retallades que el Consell ha aplicat últimament en el món de la cultura han deixat les societats musicals i els conservatoris de música dependents dels ajuntaments en una situació molt precària. Els ajuntaments assumeixen o se'ls fa assumir, de vegades, competències que no els corresponen i que els són impròpies, i que no vénen acompanyades d'un finançament adequat per part de les administracions superiors. 
Des d’Esquerra Unida de Llíria entenem que s'assumisquen certes competències en assumptes sensibles, però no aquelles que llastren el pressupost municipal en detriment de cobrir-ne altres més necessàries no cobertes o amb mitjans escassos, com els serveis socials.

EL GRAU ELEMENTAL

Si bé el grau elemental s’ha de cursar en la Unió Musical o en la Banda Primitiva, no tots poden pagar-s’ho, en tant que parlem d’ensenyament privat (o tampoc no tots poden fer la Primària en la Unió).

O fem competència a les nostres entitats obrint un espai públic on s’ensenye el grau elemental (els centres de Primària públics a les vesprades) o bé cal subvencionar els estudis. I això ho hauria de fer la Generalitat, que és qui té competència en matèria educativa i la vareta màgica dels concerts educatius.

EL GRAU MITJÀ

De la mateixa manera, el grau mitjà de música en Llíria, les classes impartides en el Conservatori, les han de sufragar des del carrer de Cavallers de València. Tot això implicaria parlar de la cessió de l’edifici del Conservatori (pagat pels llirians), de la problemàtica del professorat (funcionaris municipals que no han fet oposicions per a la Generalitat) i de les implicacions de l’activitat del Conservatori en la programació cultural de la ciutat. Però no tremolaria la terra i els diners que durant tants anys s’ha gastat l’Ajuntament en el conservatori (que en altres llocs de menys tradició musical els porta la Generalitat) podrien emprar-se en polítiques que incentiven el treball musical, les iniciatives emprenedores en el camp de la música o en l’organització de cursos de formació. Als llirians, el Conservatori ens costa més d’un milió d’euros a l’any (els pressupostos de Llíria per al 2012 són de poc més de 17 milions).

EL GRAU SUPERIOR

Pel que fa al grau superior, els nostres alumnes han de baixar a València, de la mateixa manera que tots els del Camp de Túria i la Serrania. Els desgraciats del Racó d’Ademús, en el cas de voler aprendre a tocar alguna cosa, o van a algun centre de Terol o directament acaben tocant-se el nas (i pensàvem que érem valencians de segona...).

Bé, la importància del fet musical en Llíria i en la nostra comarca necessita que vaja acompanyada d’un Conservatori de Grau Superior. El conservatori de València, el Joaquín Rodrigo, acabat d’inaugurar a prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències està ple de deficiències que no para de constatar l’alumnat. I la seua capacitat no varia massa de l’anterior, ubicat en l’avinguda dels Tarongers.

Si bé no podrem aspirar a totes les modalitats i especialitats, només amb els clarinetistes, percussionistes i trompetistes que exiliem perquè ací no poden continuar estudiant, ja en tindríem prou per a muntar un conservatori de grau superior.

Si els centres de primària, els de secundària, etc., es construeixen en funció d’una ràtio (“alumne x habitants”), des de Conselleria no han fet mai la ràtio en la nostra comarca “músic x habitants”? És de cegos no vore-ho i no voler aprofitar el filó artístic i laboral.