COM ORDENAR EL TERRITORI PRESERVANT EL MEDI AMBIENT?: PER UN NOU URBANISME

L'estètica, la ubicació (al costat d'un bé d'interés cultural) i l'extensió de les vivendes de protecció oficial
promogudes pels estaments públics dalt de l'estació són les adequades?

Des d'EUPV exigim la reforma en profunditat de la Llei d’Ordenació del Territori, la del Sòl No Urbanitzable i la nova Llei Urbanística Valenciana, de manera que este conjunt de normes legals i el seu necessari desplegament reglamentari estiga fonamentat en els principis de sostenibilitat i racionalitat en la planificació, i que es pose fi al descontrol territorial, l’especulació, l’edificació desmesurada i les agressions al medi ambient.

L’ordenació territorial tindrà caràcter previ i vinculant al desplegament urbanístic, i a la instal·lació d’infraestructures i activitats, de manera que es garantisca un model territorial equilibrat, coherent i integrat, amb els mínims impactes paisatgístics. La planificació general del territori i els seus instruments vinculats garantiran de manera prioritària la conservació de l’horta, del litoral, dels paisatges rurals tradicionals, així com els valors ecològics destacats. Les línies bàsiques de la planificació s’orientaran cap a la minimització de la contaminació i de la generació de residus i cap a la reducció del consum de recursos naturals limitats.

L’ocupació urbanística del sòl s’haurà d’efectuar amb absolut respecte als mecanismes democràtics de participació ciutadana per mitjà de l’elaboració i desenvolupament dels plans generals d’ordenació urbana. Estos plans es basaran en les previsions realistes i justificades, de forma objectiva, de creixement urbà sostenible i promouran un model urbà compacte i no dispers, primant el menor consum d’un recurs limitat com és el sòl, minimitzant els impactes sobre el medi i reduint el consum de matèries primeres, aigua i energia. L’objectiu bàsic del desenvolupament urbà serà el d’oferir a tots els ciutadans i les ciutadanes habitatges dignes a preu assequible per als col·lectius més desfavorits, incloent-hi mecanismes per a promoure un nombre adequat d’habitatges de protecció pública. Els processos urbanístics hauran d’estar enfocats amb el predomini dels interessos socials enfront dels interessos privats i garantiran les dotacions d’equipaments bàsics (educatius, sanitaris, culturals, etc.) com a condició indispensable d’un creixement urbà respectuós amb la història, la cultura i el patrimoni del municipi. 
Cal establir amb caràcter d’urgència una moratòria urbanística, especialment estricta en el litoral, que salvaguarde els escassos paratges de costa sense construir i els ambients agraris i naturals més destacats, i que assegure que els futurs desplegaments urbanístics s’adequaran a la necessària planificació prèvia del territori amb criteris sostenibles.

En els últims anys del govern del PP estem vivint al País Valencià una autèntica febre constructora sense precedents que, fins i tot, supera àmpliament l’allau de formigó que es va viure en els anys del denominat “desenvolupisme” durant la dècada dels 60 i els 70 i que tan lamentables empremtes va deixar en molts punts de la nostra geografia. Cada any s’afegeixen més de 200 noves tones de formigó, de mitjana, per cada quilòmetre quadrat de territori valencià.

Els municipis de la franja litoral valenciana (i també molts altres de l’interior) estan escometent projectes de creixement desbordat en nombre d’habitatges, que superen, amb escreix, les previsions realistes de creixement endogen de la població urbana, i que comprometen les possibilitats d’abastament dels recursos i serveis bàsics. Molts municipis costaners es plantegen plans urbanístics que suposen la construcció d’habitatges per a unes previsions irreals de creixement d’un 50% o més de la seua població actual, mentre que el creixement vegetatiu real valencià, en els últims anys, és molt menor i, a més a més, mentre es deixen degradar les zones antigues dels centres urbans, mentre hi ha una gran quantitat d’habitatges desocupades i mentre sectors creixents de la població té enormes dificultats per a accedir a l’habitatge, a causa d’uns preus prohibitius que s’han disparat de manera desorbitada i que les fan inabastables per als joves i per a gran part de les famílies treballadores.

Esta tremenda febre constructora i especulativa litoral, a més d’esgotar recursos bàsics com l’aigua, i de complicar la gestió municipal i la provisió de les dotacions equilibrades de serveis públics, està amenaçant de consumir les escasses àrees costaneres no urbanitzades.

No es tracta només d’habitatges, sinó del desplegament abusiu de noves instal·lacions i infraestructures relacionades amb les modalitats turístiques més impactants, com ara parcs temàtics, camps de golf, grans hotels, ports esportius, alteració de platges, etc., que contribueixen a degradar i contaminar encara més el nostre malparat litoral.

D’altra banda, en l’interior del territori valencià, en gran manera despoblat, el desplegament d’obres de qualsevol classe: transvasaments, embassaments, noves carreteres, l’AVE, les conduccions elèctriques i els gasoductes; la ubicació poc equilibrada de parcs eòlics, els abocadors de diversos tipus, la mineria a cel obert, les previsions d’urbanitzacions a la “segona línia” costanera, certes modalitats turístiques inadequades, etc., amenacen de degradar de manera generalitzada i caòtica un ampli territori on els escassos paratges naturals protegits es veuen rodejats i amenaçats per un procés depredador dels recursos naturals i del territori que s’escampa per qualsevol part i que posa en perill, fins i tot, la supervivència dels reductes protegits, aïllats i sotmesos a múltiples agressions externes.

Davant d’esta situació, es requereix una reforma en profunditat de les lleis vigents d’Ordenació del Territori, del Sòl No urbanitzable i la recent Llei Urbanística Valenciana per a establir normatives reguladores efectives que posen fi a este consum devorador del territori i al desordre en la construcció i en la ubicació d’infraestructures i activitats diverses i que garantisca tant la preservació de les funcions ecològiques bàsiques, com els espais encara poc antropitzats i els valors associats al paisatge.

El PP ha ultimat durant la seua darrera legislatura una modificació de les lleis preexistents, amb l’excusa de millorar-les, però estes noves normes no han respost a les mínimes exigències de sostenibilitat ni són capaces de frenar els processos de degradació generalitzada del territori. Ben al contrari, estos projectes, bàsicament publicitaris i enganyosos retrocedeixen sobre allò que s’ha establit per la legislació preexistent i suposen, en la pràctica, mecanismes per permetre legalment l’ocupació massiva del sòl no urbanitzable, l’expansió extralimitada de projectes urbanístics dispersos i la generació de perilloses hipoteques futures de caràcter econòmic, social i cultural, a més dels gravíssims impactes ambientals i territorials. Si no es frena com més prompte millor i es reorienta este procés, les factures que ens passarà en el futur comprometran greument el desenvolupament sostenible del País Valencià.

Per tot això, proposem:

A. Promulgar una Llei d’Ordenació Territorial digna que garantisca:

• La salvaguarda i protecció dels terrenys agrícoles més fèrtils.
• El manteniment dels processos ecològics fonamentals al llarg del territori, com són la conservació de la biodiversitat, el manteniment dels sòls i la lluita contra l’erosió, el funcionament bàsic dels equilibris atmosfèrics i climàtics i el manteniment dels cicles hídrics, la recàrrega dels aqüífers i la prevenció d’inundacions, i que vetle també per la protecció dels valors paisatgístics del territori valencià, tant en les zones d’interior com en el litoral.
• La preservació dels valors naturals més destacats, com ara flora, fauna, paisatge i recursos geològics, així com del patrimoni històric i cultural.

B. Revisió de la Llei del Sòl No Urbanitzable per a definir millor, i amb criteris més amplis, els terrenys que han de considerar-se obligatòriament no urbanitzables i per evitar la reclassificació massiva de sòl no urbanitzable. Així mateix per establir mesures estrictes de disminució d’impactes en sòl no urbanitzable i molt especialment en el sòl protegit.


C. Revisió de la Llei Urbanística Valenciana per posar fi als abusos que suposa la figura de l’agent urbanitzador i per garantir la primacia de la planificació general urbana sobre els plans parcials i programes d’actuació que no podran reclassificar sòl no urbanitzable sense procedir a una revisió del Pla General amb criteris d’objectivitat, participació i transparència. Esta norma limitarà de manera estricta nous desenvolupaments urbanístics dispersos en el territori i no aplicarà el criteri d’interés comú més que en els casos justificats que resolguen les necessitats concretes i demostrades de demandes locals d’habitatge.

D. Moratòria que paralitze els processos d’urbanització i edificació del litoral valencià i en la denominada “segona línia litoral” per evitar la degradació de les escasses zones encara no antropitzades.

E. Establir i fer complir escrupolosament una limitació clara d’edificabilitats en sòl urbà en els planejaments municipals.

F. La prohibició d’obres costaneres que interferisquen la dinàmica marina, així com de la denominada “regeneració de platges” basada en la remoció, trasbals i dipòsit d’arena, que resulta inútil en la major part de casos i que té greus impactes sobre els ecosistemes litorals.

G. Prohibició absoluta i control estricte de qualsevol tipus d’abocaments sense depurar al mar.

H. Limitar l’ampliació i construcció de ports esportius i de camps de golf.

I. Incrementar la protecció de les praderies de posidònia i el nombre de reserves marines. Control estricte dels impactes generats per emissaris submarins i dessaladores sobre este fràgil i fonamental ecosistema.

J. Regulació més estricta de les modalitats agressives i exhauridores de pesca. Promoció de les vedes i parades biològiques, i inspecció i persecució més severa de la utilització de pràctiques il·legals de pesca i de l’incompliment de la normativa sobre talles mínimes.

K. Campanya formativa i informativa per a conscienciar la població del valor dels ecosistemes litorals, de la importància de la conservació dels recursos marins i del litoral.