PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

Per una nova cultura de l’aigua. 

Per la plena aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua. 

Per una gestió pública, racional i sostenible de l’aigua que prime l’eficàcia, l’estalvi, la reutilització i la depuració integral de les aigües. 

Per la recuperació integral dels nostres rius, aqüífers i zones humides. 

Per la creació de l’Agència Valenciana de l’Aigua.

El model de desenvolupament econòmic actual al País Valencià, impulsat pel Partido Popular, és un model depredador de recursos i del territori, que suposa respecte a l’aigua un creixement desorbitat de les demandes, tant agrícoles (nous regadius, transformacions de terrenys...) com urbanes (major consum per persona, al·luvió d’urbanitzacions i de segones residències amb piscines i jardins, camps de golf, l’oci temàtic...), en un context polític i legal de permissivitat i promoció institucional d’este model.

Al mateix temps, es produeix, en les dues últimes dècades, una cada vegada major sobreexplotació i degradació de les masses d’aigua superficials i subterrànies. El fenomen del canvi climàtic ja ha produït en les nostres conques una disminució d’un 20% de les precipitacions durant el segle xx i les previsions ens parlen d’una reducció del 5,7 a l’11,3% dels recursos en els pròxims 25 anys.

En este context, el desequilibri i el conflicte són inevitables: l’increment de les demandes, la reducció de les aportacions naturals, la insuficient reutilització i depuració de les aigües i la nul·la consideració ambiental tenen com a conseqüència una greu degradació de les masses d’aigua tant en quantitat com en qualitat.

Davant d’este panorama es donen dues classes de respostes:

• La resposta desenvolupista de la vella cultura de l’aigua, que considera l’aigua com un recurs exclusivament productiu, aposta per un creixement il·limitat de l’oferta i per grans obres hidràuliques com els transvasaments o els grans embassaments, té una nul·la consideració ambiental i una escassa efectivitat de control sobre extraccions il·legals, detraccions, usos i abusos i trasllada els costos dels distints usos al conjunt de la societat.
• La resposta de la sostenibilitat de la Nova Cultura de l’Aigua que, en contrast amb la proposta anterior, considera l’aigua com un actiu ecològic i social, posa en el centre la protecció i recuperació de les masses d’aigua (rius, zones humides i aqüífers vius), aposta pel control i gestió de la demanda i no per l’augment de l’oferta, promou la participació social i la transparència i proposa l’assumpció dels costos pels distints usos.

La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) DMA, aprovada pel Parlament Europeu al desembre del 2000, que suposa un dels exemples més avançats de la legislació mediambiental del món, fixa com a objectiu final aconseguir que totes les masses d’aigua arriben al bon estat (ecològic i químic), com a molt tard a finals de 2015.

Encara que centrada en els temes ambientals, la directiva és molt més àmplia i en conjunt pot ser un instrument clau per a un canvi qualitatiu important en la gestió de l’aigua i per a una transició des de la vella a la nova cultura de l’aigua.

La Directiva Marc de l’Aigua hauria de suposar un canvi espectacular en la gestió de l’aigua al País Valencià. Molts dels seus objectius són compatibles amb la proposta d’una Nova Cultura de l’Aigua:

• Adoptant una visió ambientalista, amb l’objectiu central de recuperar el bon estat ecològic de rius, llacs, zones humides, aigües costes, així com el bon estat quantitatiu i qualitatiu dels aqüífers...
• Introduint nous criteris de racionalitat econòmica en la gestió de l’aigua, basats en el principi de recuperació de costos, incloent-hi els costos mediambientals.
• Exigint una participació activa dels ciutadans i les ciutadanes en matèria de gestió d’aigües.

La qualitat de l’aigua és molt deficient. La forta pressió sobre els recursos hídrics, els vessaments incontrolats d’origen industrial i la contaminació difusa per nitrats i fosfats es tradueixen en una pèrdua de qualitat de les aigües i en l’augment dels nivells de contaminació tant de les aigües superficials com de les subterrànies. Esta contaminació ha posat en perill espècies autòctones i resulta nefasta per a les zones humides com l’Albufera de València.

Rius com el Segura, el Xúquer, el Vinalopó o l’Albaida resulten contaminats per aigües residuals sense depurar. Municipis com Alzira, Carcaixent, Montfort o Novelda no depuren les seues aigües i altres de la importància de València, Benidorm o Castelló ho fan de manera insuficient.

El Segura ha patit episodis reiterats de contaminació fins al punt que la part baixa presenta un pèssim estat, sense cabal ecològic ni qualitat sanitària, fins al punt de convertir-se en un problema seriós de salubritat pública. A pesar de la millora d’esta última època, encara queden importants problemes per resoldre. 

Per tot això, des d'EUPV proposem:

• L’aplicació estricta de la Directiva Marc de l’Aigua en l’elaboració dels plans de gestió de conca, planificant i gestionant la demanda en l’àmbit de cada conca hidrològica, caminant cap a una Nova Cultura de l’Aigua més respectuosa amb la conservació dels recursos hídrics i dels ecosistemes associats. A més, la situació és tan greu —tant en la conca del Xúquer com en la del Segura—, que els treballs haurien d’avançar-se perquè entraren en vigor al més ràpid possible. Per a l’elaboració dels plans de gestió de conca, així com per al seu posterior seguiment i aplicació, és fonamental la més àmplia participació social, que s’hauria de configurar en distints nivells, de manera que cap dels agents interessats quede al marge. A més dels sectors tradicionals, han de participar els agents socials, als que sempre s’havia deixat al marge. Les institucions municipals, les organitzacions de la Nova Cultura de l’Aigua, la universitat i els moviments socials en defensa del territori també han de participar en esta tasca. 
• En l’elaboració dels plans de gestió de conca s’hauran de tenir en compte els aspectes següents:

• Fixar objectius de recuperació dels rius, aqüífers i de les zones humides tant en quantitat com en qualitat. 

• Controlar i gestionar la demanda sense augment de l’oferta.

• Establir les assignacions en funció dels recursos reals del riu i de les previsions del canvi climàtic, prioritzant els cabals ecològics i la recuperació dels aqüífers sobreexplotats.

• La recuperació integral dels rius, zones humides i aqüífers valencians: Els rius valencians especialment degradats com són el Xúquer, el Segura, el Túria o el Vinalopó comptaran amb Plans de Recuperació Integral. Per a l’elaboració i seguiment d’estos es crearan Taules de Participació amb la implicació dels distints sectors interessats: regants, ecologistes, moviments socials, ajuntaments... Els plans de recuperació comprendran tant aspectes de recuperació dels ecosistemes aquàtics o revaloració sociocultural com de recuperació quantitativa o qualitativa d’estos rius.
• Pla de Recuperació Integral del Xúquer: La lluita desenvolupada per Xúquer Viu, i moltes organitzacions i institucions, ha de culminar amb la materialització d’un ambiciós Pla de Recuperació. Este haurà de comptar amb recursos suficients perquè no siga un simple maquillatge de la greu situació per la qual travessa i hauria de servir de model per a la recuperació dels restants rius valencians. Haurà de recollir, entre altres aspectes, la recuperació quantitativa amb la determinació dels cabals ambientals i la detenció de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental per a possibilitar la recuperació de l’aqüífer i del riu. Igualment, haurà de recollir la recuperació de la qualitat de les aigües, per a la qual cosa és imprescindible la posada en marxa de depuradores en tots els municipis i àrees de funcionament. 
• Recuperació ambiental del Segura: La conca del Segura es troba en una situació insostenible. A pesar de la millora experimentada en els últims temps, el Segura continua sent un riu degradat i sense cabal.
• La reforma del Catàleg de Zones Humides del País Valencià incloent-hi tots els aiguamolls valencians i ampliant el seu perímetre de protecció fins a intentar fer-lo coincidir amb la seua conca hidrològica i paisatgística. Cal reglamentar els usos en els perímetres de protecció esmentats, en els quals l’activitat urbanística ha de quedar seriosament limitada i condicionada a la preservació dels valors ambientals i paisatgístics de les zones humides.
• Elaborar plans de recuperació de les zones humides degradades amb criteris semblants als exposats en la recuperació dels rius.
• La recuperació de l’Albufera per mitjà de l’aplicació de mesures per a millorar tant la quantitat com la qualitat de les aigües del parc natural. És necessari determinar l’aportació directa que des del Xúquer s’ha de fer a l’Albufera, amb aigua de bona qualitat, perquè esta puga gaudir d’un bon estat ecològic. Igualment, cal aplicar actuacions de sanejament i depuració de les aigües per reduir dràsticament la càrrega i vessaments contaminants, així com de les càrregues de nutrients.
• Detindre la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers en el camí de la seua plena recuperació. L’objectiu, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua, és el de recuperar el bon estat ecològic de les masses d’aigua subterrània. La sobreexplotació, salinització i contaminació difusa dels nostres aqüífers afecta de manera greu tant la conca del Xúquer com la del Segura. Els aqüífers de la Plana de Castelló o del Vinalopó es troben entre els més sobreexplotats.
• Per a la recuperació del Xúquer i de l’aqüífer de la Manxa Oriental serà imprescindible detenir la sobreexplotació produïda a Castella la Manxa. L’aqüífer de la Manxa Oriental és la principal causa de la degradació i pèrdua de cabal del Xúquer, ja que anualment s’extrauen més de 400 hm3/any, quantitat molt superior a la recarrega natural d’este.
• És necessari establir mesures de recuperació dels aqüífers afectats per contaminació vigilant les activitats contaminants (vessaments, pesticides, fertilitzants, nitrats, fosfats...). Recordeu l'índex de nitrats dels aqüífers del terme de Llíria?
• S’han de realitzar modificacions legals que agiliten el procediment sancionador a les empreses i instal·lacions que contaminen, establint sancions exemplars i fent pública la relació d’estes.
• Cal acabar amb les extraccions il·legals d’aigües subterrànies, amb el control i clausura dels pous que no disposen de concessió. Cal revisar les concessions efectuades i controlar amb cabalímetres les extraccions efectuades.
• Cal implantar una Llei Valenciana de Qualitat de l’Aigua per a assegurar les mesures legals necessàries per a la reducció i eliminació de les causes que originen la contaminació de les nostres masses d’aigua. Des de l’Agència Valenciana de l’Aigua, cal plantejar estratègies de control per a millorar la qualitat de l’aigua i lluitar contra la contaminació. És necessari un pla integral de depuració de les aigües residuals, que garantisca la depuració del 100 % de les nostres aigües urbanes, així com l’actualització i millora permanent de les instal·lacions. 
• Per evitar la contaminació difusa procedent de l’agricultura intensiva, s’han de posar en marxa mesures de prevenció per mitjà de campanyes de sensibilització, així com per mitjà del foment i suport a les pràctiques d’agricultura ecològica.
• Una ordenació racional i sostenible del territori que porte emparellada una moratòria urbanística. La proliferació d’urbanitzacions, camps de golf i macrohotels per tot el País Valencià amb l’exclusiva finalitat de l’especulació immobiliària, suposen una greu amenaça als nostres recursos hídrics. El model pel qual ha apostat el govern del PP és el del foment del sector turístic insostenible i altament consumidor d’aigua. Un milió de nous habitatges en els pròxims 10 anys i 70 camps de golf projectats amenacen un recurs escàs i imprescindible com és l’aigua.
• Cal frenar la demanda d’aigua lligada a l’urbanisme i realitzar una ordenació territorial ajustada als recursos hídrics disponibles. En aquest sentit, la construcció de dessaladores tindrà com a objectiu la recuperació de masses d’aigua degradades i estaran vinculades a les necessitats de la població ja existent i no per a justificar i donar via lliure a nous projectes urbanístics. S’ha de modificar la llei per a vincular estrictament les disponibilitats d’aigua a l’aprovació de nous projectes urbanístics, tenint en compte la prioritat en la recuperació ambiental de les nostres masses d’aigua. En este sentit, cal clausurar el camp de golf del Saler que està detraient cabals de l’Albufera amb total permissivitat.
• La creació de l’Agència Valenciana de l’Aigua com a administració hidràulica de la Generalitat Valenciana exercirà les seues competències en matèria d’aigües i d’obres hidràuliques. Entre les seues funcions estaran:

• Elaborar els plans, programes i projectes hidrològics en l’àmbit de les conques internes del País Valencià. 

• Administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic en les conques internes i intercomunitàries. 

• La promoció, construcció, explotació i manteniment de les obres hidràuliques de competència de la Generalitat.  

• El control de la qualitat de les platges i de les aigües en general.  

• El control de la contaminació de les aigües, per mitjà de la fixació d’indicatius i objectius de qualitat.  

• La coordinació de les actuacions en matèria d’abastiment i sanejament en el territori del País Valencià.  

• L’ordenació dels serveis d’abastiment en alta i de sanejament.  

• La coordinació amb les confederacions hidrogràfiques de les actuacions en l’àmbit de les conques intercomunitàries.

• Una gestió pública, racional i sostenible dels recursos hídrics que prime l’eficiència, l’estalvi, la reutilització i la depuració integral de les aigües. Els consums de les diferents demandes hauran de reduir-se en un 20% per a la pròxima legislatura. Han de reduir-se, amb la fixació de compromisos concrets, les pèrdues en les xarxes de distribució urbanes i promoure l’estalvi i l’eficiència tant en les llars com en els usos públics urbans, establint ajudes per a la instal·lació de mesures d’estalvi domèstic, i impulsant una jardineria més ecològica i adequada a les nostres característiques mediterrànies. Cal impulsar la implantació de tecnologies industrials i domèstiques que reduïsquen el consum, com la doble xarxa domèstica segons els usos.
• Cal realitzar una depuració integral de les aigües urbanes que permeta la reutilització màxima d’este recurs amb un increment significatiu del tractament terciari. Totes les poblacions superiors als 2.000 habitants han de depurar les seues aigües residuals per a la pròxima legislatura, elaborant-ne un calendari per a les poblacions superiors a 1.000 habitants.
• Cal realitzar un tractament, separat i diferenciat des de l’origen, de les aigües de procedència industrial. Igualment, ha d’efectuar-se un control i tractament rigorós dels vessaments industrials amb especial atenció als més contaminants. Ha d’efectuar-se la màxima reutilització d’aigua industrial, per mitjà de circuits tancats i autodepurats, almenys en les principals indústries consumidores d’aigua i en les de caràcter més contaminant.
• Cal fomentar tècniques de reg més eficaç, incrementant l’estalvi i l’eficiència en el regadiu. L’extensió de la modernització dels sistemes de reg ha de fer-se sense que supose cap impacte ambiental, compensant adequadament la reducció dels sobrants i retorns de reg per evitar que els nostres rius, zones humides o aqüífers vegen reduïts els seus recursos.
• S’ha de promoure una tarifació racional dels preus de l’aigua implantant tarifes progressives i penalitzant els consums excessius o sumptuaris. Per a la gestió de la demanda cal un sistema de preus diferenciats per als distints usos de l’aigua, que no siga un mer element recaptador, sinó un mecanisme eficaç per a racionalitzar el consum, primant l’estalvi i penalitzant el malbaratament. Les administracions locals han de tenir un comportament especialment exemplificant en els espais d’oci, evitant així la promoció d’aquelles instal·lacions que, com els camps de golf, tinguen un consum excessiu d’aigua i controlant el consum de piscines, jardins, etc. tant d’espais públics com privats.
• La gestió de l’aigua ha de ser pública amb criteris públics. El control d’un recurs tan important i bàsic com l’aigua no pot estar en mans privades que facen del benefici econòmic el seu principal objectiu. Ens oposarem a la privatització de l’aigua i estudiarem la recuperació de la gestió pública de l’aigua allí on governem.