DESANTROPITZEM: PER UN TURISME SOSTENIBLE

La muntanya de Sant Miquel a dia de hui en la cara de ponent...

L'arribada de devots, busos o turistes
és motiu per a carregar-se la lloma

• Cal fomentar les activitats de recreació, esportives i culturals, compatibles i potenciadores del medi ambient que promoguen actituds de respecte i valoració de l’entorn natural i els valors ecològics. 
• Cal promoure que en els centres educatius s’incloguen i promoguen activitats didàctiques i complementàries que desenvolupen i estimulen els valors de la sostenibilitat entre la població més jove. 
• Cal establir campanyes educatives i formatives finançades des de l’administració, en col·laboració amb entitats sense ànim de lucre, col·lectius cívics, associacions de qualsevol classe i mitjans de comunicació per a difondre continguts i valors en relació al medi ambient i les polítiques de sostenibilitat. 
• Cal fomentar un turisme respectuós amb el medi ambient, que faça de la naturalesa el seu principal aliat i el seu millor atractiu. 
• Cal promoure i regular un turisme rural respectuós amb els habitants de l’interior i sostenible mediambientalment. 
• Cal implantar una ecotaxa dirigida específicament a compensar i adreçar l’impacte de l’activitat turística i per a minimitzar els seus impactes ecològics.

Què volem?
Exportar el model 'Benidorm' a qualsevol lloc del País?

El turisme és un sector econòmic en desenvolupament creixent en tot el món que, al mateix temps que proporciona importants recursos econòmics, genera també destacats problemes de caràcter ambiental i social. El turisme de masses, amb la seua oferta dominant de “sol i platja” ha estat des dels anys 60 un dels pilars de l’economia valenciana. Però per desgràcia, ha suposat també una degradació ambiental sense precedents de moltes àrees del litoral, tant en l’aspecte ecològic com en el cultural.

Hui assistim a la saturació i a la crisi del model, amb greus problemes per a la recuperació i restauració de les zones afectades. En particular, el caràcter fràgil de part del litoral, l’ha fet incapaç en molts llocs de suportar l’enorme pressió que el turisme de masses exerceix sobre els recursos naturals, en especial l’aigua.

Donada esta situació de sobreexplotació del recurs turístic, és necessari limitar al màxim el seu impacte ambiental, aspecte que d’altra banda contribuirà a millorar el seu nivell de qualitat i la seua viabilitat futura, ja que la saturació, la baixa qualitat de molts serveis i instal·lacions i la degradació ambiental generada són factors que juguen en contra de la sostenibilitat del sector i la seua competitivitat en relació amb altres àrees turístiques emergents que presenten ara millors al·licients.

Per això, s’ha de fomentar una reconversió cap a la sostenibilitat del sector, en la qual una ecotaxa específica pot ser important per a, per un costat, reduir la pressió sobre el medi i els recursos naturals i, d’una altra, per a restaurar i recuperar les zones naturals degradades i mantindre els serveis bàsics i la disponibilitat dels recursos ambientals. Al seu torn, s’han d’establir mesures que incentiven les modalitats i les activitats turístiques de qualitat i que respecten el medi natural i cultural.

En relació al turisme rural, un sector encara en els seus inicis però amb importants perspectives de creixement en un futur immediat, ha d’evitar-se la repetició dels errors comesos amb el turisme litoral i, ja des del principi ha de planificar-se i regular-se per a ordenar el seu desplegament de manera harmònica i respectuosa amb el medi ambient i la cultura, promovent la generació dels màxims beneficis socials per a la població local, en forma de beneficis econòmics directes, llocs de treball, millores en equipaments i dotacions socials, etc.

Per tot això, PROPOSEM:

• Una adequació estreta entre els projectes de desenvolupament turístic i els recursos locals (hídrics, paisatgístics, agrícoles, etc.).
• Sotmetre a una moratòria les obres públiques (transvasaments, autovies, urbanitzacions) encaminades a afavorir l’extensió de les zones turístiques ja saturades o els recursos naturals de les quals estiguen sobreexplotats.
• Protegir les escasses zones encara poc antropitzades del litoral valencià de la pressió de les activitats turístiques, per mitjà de l’adequada regulació urbanística.
• Promoure un model urbanístic en zones turístiques litorals basat en el desenvolupament harmònic dels nuclis de població tradicionals, evitant la creació de nuclis o urbanitzacions separats que funcionen com “illes d’insolidaritat” que competisquen amb els nuclis tradicionals en l’assignació dels recursos.
• La promoció del sector de xicotets allotjaments familiars i tradicionals per mitjà de la informatització de la gestió de reserves i la seua inclusió en els circuits internacionals, fomentada des de les administracions públiques.
• El foment del respecte a la cultura local i al patrimoni arquitectònic, artístic i històric.
• Posar en marxa plans de modernització ecològica dels serveis turístics fent més eficient el consum d’aigua, energia i materials, i minimitzant la generació de residus, com a base per a reduir l’“empremta ecològica” del turisme. Estos plans serien concertats entre el sector públic i el privat i implicarien una discriminació fiscal positiva en tarifes, bonificació d’inversions i impostos per a les empreses que s’acolliren.
• Concertar amb el sector privat les actuacions orientades a relacionar l’oferta turística amb conceptes com Natura, Patrimoni cultural i Qualitat de vida.
• Descartar, per la seua agressiva “empremta ecològica”, l’ampliació d’instal·lacions turístiques impactants com ara camps de golf, megaparcs temàtics i ports esportius.

En relació amb les àrees d’interior, cal l'elaboració d’un Pla de turisme rural valencià respectuós amb els ecosistemes i els seus habitants, amb les característiques següents:

• Compatibilització amb la conservació del medi i dels valors culturals locals, per a la qual cosa ha d’existir una protecció prèvia dels recursos naturals i una ordenació de l’activitat turística. Els valors ecològics i culturals han de presentar-se com un dels principals atractius de l’oferta turística i han de potenciar-se aquelles modalitats basades en aquests elements, com ara el turisme ecològic, educatiu, cultural, gastronòmic, etc.
• Connexió amb les activitats tradicionals del medi rural, agrícoles, ramaderes i derivades, per a aconseguir un reforç mutu, de manera que els productes locals procedents d’estes activitats obtinguen un mercat directe, primant el seu consum en restaurants, comerços especialitzats, etc. Establir fórmules com la denominació d’origen, la producció ecològica, l’especificitat i la vinculació amb les zones naturals protegides, com a estímul i factors de valoració.
• Respecte al patrimoni cultural i arquitectònic, artístic i històric, promovent la conservació, i restauració del patrimoni, la difusió i protecció adequades dels seus valors, en relació amb les infraestructures i activitats turístiques.
• Generació de llocs de treball en les comarques de l’interior valencià en relació amb activitats turístiques, restauració d’edificis tradicionals per a la seua adequació turística, restauració arquitectònica, guies culturals i ambientals, vigilància, etc.
• Promoció d’infraestructures culturals i educatives en relació amb les activitats turístiques compatibles amb la preservació patrimonial, com ara ecomuseus, centres d’interpretació, escoles de conservació de tècniques tradicionals rurals i d’artesania, etc.
• Promoció, assessorament i subvencions dedicades a les activitats turístiques de menor impacte ambiental; senderisme, rutes amb bicicleta o a cavall, agroturisme, etc.
• Restricció i limitació de les activitats susceptibles de causar impactes ambientals o culturals, o que no respecten els criteris de regulació arquitectònica.

És menester dur a terme una estratègia valenciana d’educació ambiental que planifique i facilite l’extensió de l’educació ambiental a tots els nivells de l’educació formal, aportant dotacions econòmiques, mecanismes formatius del professorat i accés a recursos didàctics i a fórmules flexibles per a implementar transversalment els continguts ambientals i de sostenibilitat en totes les etapes educatives.

Fora de les aules, calen mecanismes participatius de col·laboració amb entitats de caràcter científic, cultural, conservacionista, excursionista i d’altres fórmules associatives ciutadanes, per a promoure i difondre campanyes d’educació ambiental emprant tots els canals i vies de difusió, especialment les audiovisuals, amb continguts i estratègies didàctiques dirigides específicament per a arribar a tots els segments socials i ambients socioculturals.