Fa més d’un mes vaig rebre una carta de l’Ajuntament de Llíria en la qual semblava dir que anaven a fer-li un homenatge a Josep Mª Jordan i Galduf. També em demanaven si volia aportar alguna documentació al respecte. No vaig donar més importància a aquesta demanda pensant que volien referir-se a fotos o butlletins de l’època en què Pepe va ser alcalde o llibres editats. Qualsevol persona pot tindre a l’abast les coses que tinc jo. Ara bé, el meu criteri té el seu pes com voreu després. Li ho vaig comentar a mon pare i a alguns amics. Estàvem tots pendents de vore quan programaven l’acte.
Ben mirat, l’acte no tindrà lloc, perquè la proposta del PSOE de fer Fill Predilecte de la Ciutat de Llíria a Pepe Jordan no ha prosperat degut a que tres de les persones de Llíria que vam rebre la carta estàvem obligades a contestar motius a favor o en contra a l’Ajuntament. Al ser mig analfabetes, cap de les tres persones vam llegir tal cosa en l’extranya carta i, malgrat que tenen informes favorables d'altres persones i organismes, com la Universitat, han desestimat el tema perquè valoren més el meu criteri de lliriana (?). I això que no volen mesclar la política amb la cultura (?).
Per tant, els donaran medalles a Caritas Interdiocesana i a Francis Montesinos, que són neutres i tenen mèrits no polítics (?). El passat roig de Pepe el descataloga per a rebre medalles.
Senyors i senyores del PP, si no volen fer-li un homenatge a Pepe Jordan poden dir-ho clar i no buscar excuses. Per si tenen dubtes del que pense, he donat entrada del següent escrit a l’ajuntament. Saben què? M’agraden els homenatges, però les medalles que vostés reparteixen poden imaginar-se que m’importen un rave, tant com els títols nobiliaris passats de rosca que continuen distingint les persones de sang blava (o siga enverinada) i marcant classes.
Ben mirat, l’acte no tindrà lloc, perquè la proposta del PSOE de fer Fill Predilecte de la Ciutat de Llíria a Pepe Jordan no ha prosperat degut a que tres de les persones de Llíria que vam rebre la carta estàvem obligades a contestar motius a favor o en contra a l’Ajuntament. Al ser mig analfabetes, cap de les tres persones vam llegir tal cosa en l’extranya carta i, malgrat que tenen informes favorables d'altres persones i organismes, com la Universitat, han desestimat el tema perquè valoren més el meu criteri de lliriana (?). I això que no volen mesclar la política amb la cultura (?).
Per tant, els donaran medalles a Caritas Interdiocesana i a Francis Montesinos, que són neutres i tenen mèrits no polítics (?). El passat roig de Pepe el descataloga per a rebre medalles.
Senyors i senyores del PP, si no volen fer-li un homenatge a Pepe Jordan poden dir-ho clar i no buscar excuses. Per si tenen dubtes del que pense, he donat entrada del següent escrit a l’ajuntament. Saben què? M’agraden els homenatges, però les medalles que vostés reparteixen poden imaginar-se que m’importen un rave, tant com els títols nobiliaris passats de rosca que continuen distingint les persones de sang blava (o siga enverinada) i marcant classes.
Jo
no sóc de la seua tribu.
A/a
de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Llíria
Assumpte:
Josep Mª Jordán i Galduf
Llíria,
19 de juny de 2012.
No
parlaré de la vàlua intel·lectual de
Josep Mª Jordán i Galduf, perquè sols entrant en Internet tenen al
seu abast tota la informació d’aquest Catedràtic d’Economia de
la Universitat de València, escriptor i membre destacat de
l’Institut d’Estudis Comarcals. Parlaré des de la memòria i
l’estima que li tinc com a persona.
Coneguí
a Pepe Jordán l’estiu de 1970, perquè donava repàs de francés a
l’Institut de Batxillerat de Llíria. Em cridà l’atenció el seu
talant dialogant i obert tant distint d’altres professors
d’aleshores.
Sis
anys després, coincidírem a l’Associació de Veïns de Llíria, un
lloc de trobada de gent molt diferent que volia canviar la societat
i millorar el nostre poble. L’Associació va acollir totes les
iniciatives culturals i polítiques innovadores de Llíria. Allí
poguerem conéixer entre altres a José Mª Peñarrocha. Allí comencà
la tasca de lluitar pel valencià, de la normalització de la nostra
llengua. Josep Jordán es canvià el nom del castellà al valencià quan va poder. El butlletí que editaven duia escrits en castellà
i en valencià. Allí van reunir-se persones des d’anarquistes a
republicanes que ajudaren a dur endavant el canvi cap a la democràcia
de forma pacífica en Llíria.
Eren
les primeres assemblees, votàvem propostes. Teníem ganes de raonar i
opinar després d’anys de repressió forta. El discurs de Pepe
Jordán, segur i ordenat, denotava que tenia les idees clares. Eren
temps d’una democràcia forçada i recentment encetada. Josep Mª
Jordán i Galduf militava al Partit Comunista d’Espanya
clandestinament, tant a la Universitat de València com a Llíria, al costat de Vicent Ros Gabarda, Pepe Llopis Dasí, Antonio Pérez Real,
etc. Això ho vaig saber quan mon pare, “l’avi Xan”, Jaime
Torrijos, Gil Gil Alcaide i molts joves que ni vos ho imaginaríeu ara
s’afiliaren també al PCE.
L’any
1978, Pepe Jordán vingué a buscar-me per a formar part de la
candidatura a les eleccions municipals que tindrien lloc un any
després. L’èxit de la nostra candidatura sigué total. Pepe
Jordán fou el primer batle de la democràcia a Llíria durant dos
anys i encara és recordat per una majoria de la població perquè
ningú més s’ha atrevit a fer un míting a la plaça Major de la
ciutat, ningú ha fet tantes reunions i assemblees per a pactar amb
els veïns les mesures urbanístiques que calien per a aturar el
desgavell de les construccions il·legals. En dos anys, la cultura i
el benestar social es desenvoluparen extraordinàriament. Es deixaren
plantejats el Mercat Municipal i la Llar del Jubilat. Els serveis
d’arreplega del fem, de neteja d’edificis municipals i de policia
van posar-se en ordre. Informàrem de tot (incluint acords plenaris) a
la població de forma periòdica (com a molt cada dos mesos),
demanant la participació activa de la ciutadania...
He
estat un total de deu anys com a regidora i mai més he vist un
ajuntament tan a prop del poble com el de 1979 a 1981. L’equip i
les condicions socials d’eufòria tingueren el seu pes, però sense
el caràcter, diplomàtic i ferm al mateix temps, de Josep Mª
Jordán, sense la seua entrega econòmica (cobrava menys d’alcalde
que de professor a la Universitat, perdia diners tots els mesos) i
sense la passió que va posar en el projecte de ciutat, de comarca i
de País Valencià, el resultat a Llíria no hauria estat el mateix.
Pepe Jordán deixà el llistó tan alt que hui encara és recordat amb caliu per la ciutadania i la resta d’alcaldes han hagut d'esforçar-se per a estar a l’altura.
Pepe Jordán deixà el llistó tan alt que hui encara és recordat amb caliu per la ciutadania i la resta d’alcaldes han hagut d'esforçar-se per a estar a l’altura.
A
mi no m’agraden els títols i a ell tampoc, però és un acte de
justícia que Josep Mª Jordán i Galduf siga nomenat Fill
Predilecte de Llíria i intentaré estar allí aplaudint.
Atentament,
JÚLIA ARASTEY I ROGLÀ
JÚLIA ARASTEY I ROGLÀ
Qui ho diria.....!!!!!¡¡ Fa falta una atre caudillo perquè la gent es percate de les coses??? Per què la gent més bona, en tocar govern, es passa al costat obscur o directament passa? volem més jordans com el del principi dels 80.
ResponderEliminarLlàstima de sectarisme que abunda. Les institucions públiques estan en mans de gent que llaura pa casa i enxufa als amics. Llàstima de retallades polítiques. Sobren més de la meitat de càrrecs públics.
ResponderEliminar