EL PAÍS DE LES FACTURES FALSES

Un 20% dels diputats del PP en les Corts Valencianes estan implicats o esguitats  per algun cas de corrupció (11 diputats de 55): Ricardo Costa, Vicente Rambla, Milagrosa Martínez, Rafael Blasco, David Serra, Angélica Such, Luis Díaz Alperi, Sonia Castedo...

Com s'ho feien i s'ho fan? Les factures falses en el "cas de la Cooperació", que afecta l'exconseller i actual portaveu del PP en les Corts, Rafael Blasco. En els casos de Terra Mítica i en el d'EMARSA ja s'utilitzava també la tramoia de les factures falses.

El desplegament policial d'agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que detingué el dijous, per ordre de la jutge Nieves Molina, a cinc persones perseguia els facturers de la trama que va captar almenys sis milions d'euros de les ajudes a països del tercer món atorgades per la Generalitat. L'objectiu eren les persones encarregades de confeccionar les factures falses que servien per desviar els fons públics atorgats a les organitzacions no governamentals (ONG) en el cas de la cooperació.

La magistrada titular del Jutjat d'Instrucció número 21 de València, que investiga el saqueig de les ajudes a la cooperació articulat al voltant de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania que dirigia l'exconseller Rafael Blasco, ara portaveu del grup popular a les Corts Valencianes, va elevar durant la matinada del divendres el nombre d'imputats a 27. Cinc persones van ser detingudes el dijous al matí, amb registres en habitatges i seus d'empreses fictícies. Van passar a disposició judicial a partir de les sis de la vesprada. I la matinada de divendres, els cinc nous detinguts van quedar en llibertat però imputats en la causa, quatre d'ells amb mesures provisionals, com la de comparéixer una vegada al mes davant dels jutjats. Fonts del cas expliquen que tots ells, administradors d'empreses sense activitat, eren facturers.

Des que es destapà el cas, Blasco telefona des de cabines
per por a tindre el telèfon punxat per la policia

La trama teixida al voltant de la conselleria de Blasco, una organització d'empreses i ONG creada expressament a l'arribada del polític del PP a finals de 2007 al voltant de la Fundació Solidaritat entre Pobles, que després va canviar el nom a Fundació Hemisferi, no va inventar cap sistema nou. Segons fonts de la investigació, després de destapar la trama d'ONG que captaven els fons de la Generalitat amb l'ajuda de la cúpula de la conselleria (sis dels imputats treballaven en l'Administració), i la de les empreses més importants que desviaven els diners a empreses dels Estats Units i Espanya, faltava encara tancar el cercle amb els supòsits empresaris que col·laboraven aportant les factures falses.

Els cinc detinguts dijous, i des del divendres nous imputats, serien això, sempre segons la investigació, majoritàriament administradors d'empreses amb nul·la o escassa activitat que inflaven els rebuts de xicotets treballs realitzats o que facturaven per alguna cosa mai executada o mai subministrada . De fet, els registres es van realitzar en tres domicilis particulars i en la seu de dos suposades empreses, entre Alzira, la Pobla de Vallbona i València. "Cap tenia activitat", asseguren les mateixes fonts, "i el material confiscat en els registres és ínfim". Cobraven quantitats que de mitjana oscil·laven entre els 3.000 i els 6.000 euros per cada factura.

Entre els noms que han transcendit figura Félix Sanz Pardo, apoderat en els comptes de Monribar-CAF, una signatura que es va constituir per muntar, explotar i administrar locals d'hostaleria, i Carlos Andrés Chust. Este últim és administrador de la signatura Chust Alzira, que va facturar durant dos exercicis quantitats importants a Esperanza sin Fronteras, l'ONG que anava a construir l'hospital d'Haití després del terratrèmol que va assolar el país caribeny. El 2010, any en què l'organització va aconseguir dos subvencions de la Generalitat per 579.846 euros, va facturar 120.011 euros. I el 2011, quan va aconseguir altres 274.205 en ajudes, Chust Alzira va cobrar altres 72.798 euros.

La corrupció ha sobreviscut en els últims lustres al País Valencià a base de factures falses. Hi ha hagut nombroses sospites sobre adjudicacions de concursos públics lubricades a base de comissions il·legals. Les denúncies de clientelisme en la contractació de persones afins a les administracions, en les fundacions ia les empreses públiques també estan a l'ordre del dia. Els jutges també se les han vist amb casos de finançament irregular dels partits polítics. Fins i tot es pot beneficiar una empresa, amb capacitat per subornar amb generositat, mitjançant una declaració d'interés comunitari que li estalviï milions d'euros a comprar sòl apte per aixecar una indústria.

Però el sistema més repetit i senzill per a sostreure fons de les arques públiques és el desviament de diners mitjançant factures de serveis que no s'han realitzat o productes que no s'han subministrat. I causes obertes no en falten. Un cas paradigmàtic va ser el del parc temàtic de Benidorm. El cas Terra Mítica, obert encara més d'una dècada després de construït el ruïnós parc que va impulsar l'expresident Eduardo Zaplana. La investigació judicial va posar el focus sobre una trama empresarial de factures fraudulentes que suposadament van servir per a defraudar 4,4 milions d'euros a Hisenda en concepte d'IVA. La denúncia inicial, que data de 2005, destapava la suposada falsificació de rebuts per treballs no realitzats en l'entorn de Benidorm. Segons la fiscalia, estarien implicades 20 empreses, inclosa la mateixa Terra Mítica, i hi hauria 32 persones imputades.

Un altre escàndol semblant, encara que més recent, és el del cas Emarsa, l'empresa pública que gestionava la depuradora de Pinedo, la major del País Valencià, fins que va fer fallida amb un forat de 17 milions d'euros. El jutge que investiga el cas xifra el saqueig en més de 25 milions. I l'empresa pública propietària d'Emarsa, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi), integrada per 51 municipis de l'àrea de València, que va interposar una denúncia després de destapar el cas, va concloure el seu escrit davant el jutge assegurant: "Sembla com si en Emarsa existira un taller o laboratori d'expedir contractes i factures en quantitat tal que els errors al final sorgeixen de manera gairebé obscena".

La investigació ha revelat que per esprémer a l'empresa pública (fins a 40 milions d'euros es van sostraure, segons l'oposició socialista) es van unflar sobretot les factures del tractament dels fangs de la depuració. Així, hi havia firmes que cobraven 18 euros per tona, però empreses intermediàries facturaven 42 euros a Emarsa. També hi va haver cursos de formació amb més assistents dels que van concórrer. I subministradors de material informàtic que cobraren milions d'euros per vendre, en teoria, molts més elements que llocs de treball informatitzats tenia Emarsa. El cas Emarsa acumula ja 32 imputats en la trama.

Notícia apareguda a El País.