PAGAREM 40 MILIONS D'EUROS A L'ANTIGA EMPRESA DEL MINISTRE DE DEFENSA PER DEIXAR DE COMPRAR BOMBES DE DISPERSIÓ

Bombes de dispersió

Hi havia una vegada un comerciant d'armes, l'empresa del qual fabricava bombes de dispersió que venia, entre d'altres, al govern del seu país. I resulta que el seu país firmà un conveni internacional contra estes bombes, que va deixar de comprar. 

Aleshores, el comerciant va denunciar al govern per deixar de comprar les armes (suposem que hi hauria un contracte amb l'empresa fabricant que el comprometia a unes compres amb els seus corresponents pagaments). I va resultar que hi va haver un canvi de govern, i el nou president va tindre l'ocurrència de nomenar com a ministre de Defensa a este comerciant d'armes: algú ho pot millorar? 

Ara, el comerciant, transmutat en ministre, pagarà a la seua antiga empresa la indemnització corresponent, un pessiguet de 40 milions d'euros.

De quin país i de quina època són estos fets? De l'inframón? D'un passat fosc? La resposta, a continuació. 

El ministre de Defensa d'Espanya pagarà 40 milions a la seua antiga empresa per prohibir les bombes de dispersió.

Pedro Morenés, ministre de Defensa, va ser conseller de l'empresa de fabricació d'armament Instalaza entre 2005 i 2007. Després va ocupar el lloc de representant fins al 4 d'octubre de 2011, segons recull el Butlletí Oficial del Registre Mercantil. 

Instalaza fabricava bombes de dispersió. El 31 d'octubre de 2011, el diari Cinco Días va revelar que Instalaza havia decidit recórrer als tribunals per demanar que el Govern l'indemnitzara amb 40 milions d'euros en concepte de desgreuge per la prohibició de l'ús, emmagatzematge i fabricació de les bombes de dispersió a Espanya com a conseqüència de la signatura del Tractat de Dublín. 

No obstant això, esta empresa ja havia anunciat en maig de 2011, quan Morenés era el seu representant, que demanaria una compensació econòmica a l'executiu en concepte de "dany emergent i lucre cessant".

"Por el poder de la maleta..."

Hui sabem que Instalaza vendrà el deute a una tercera empresa que al seu torn la revendrà i finalment el ministre pagarà dient que no és la seua empresa la que cobra. Els diners eixiran dels impostos de tots, naturalment.

Els nostres diners pagaran bombes que mutilen a xiquets i xiquetes arreu del món. Perquè les submunicions escampades per les bombes fabricades per Morenés tenen un rang de fallada d'entre el 5% i 30%, pel que poden quedar bombes enterrades sense explotar, sent perilloses temps després d'acabada la guerra. Especialment per als menuts per les seues formes cridaneres, com pilotetes de tennis o llandes de refrescos. Perquè és així com les camufla l'empresa del ministre, amb tota la seua bona intenció.

Segur que no hi havia en tot el país altra persona que puga ser ministre de Defensa? Cal un ministeri de Defensa?