LA DESFETA DE LA SANITAT PÚBLICA

EUPV mostra la seua preocupació i vol denunciar les greus conseqüències que es derivaran de la posada en marxa del referit Reial Decret de Llei i de les anunciades mesures de privatització de la Generalitat Valenciana.

1. Es consolidarà un sistema insolidari, que extrema les desigualtats entre les classes socials i que deixa desprotegits als que més ho necessiten:

• La gent gran jubilada, pensionistes, aquelles amb malalties cròniques han de pagar per receptes i l'ús d'ambulàncies no urgents, productes dietètics, de pròtesis externes, i els serveis de la cartera accessòria. 

• El copagament / repagament penalitza a les persones de menys recursos i s'estendrà a serveis fins ara assumits per la universalitat, l'equitat i l'accés a la sanitat amb el que ens protegia la Llei General de Sanitat i la Constitució Espanyola del 78. 

• Queda en total desemparament la població immigrant que ha treballat al nostre país acceptant els salaris més baixos, quan no la seua utilització com a treballadors il·legals per les irregularitats comeses per alguns ciutadans espanyols i davant la passivitat de l'Administració.

2. Queden excloses de la condició d'assegurades les persones immigrants sense l'autorització de residència.

3. Perden la condició d'assegurades i passen a la de beneficiàries d'un assegurat, les dones divorciades que no hagen cotitzat a la Seguretat Social, amb les dificultats que comporta per a les dones víctimes de violència de gènere.

4. Perden la condició d'assegurades les persones majors de 26 anys, aquelles que han esgotat la prestació o el subsidi d'atur i no figuren a l'oficina com a demandants d'ocupació. Esta població es veurà obligada a acreditar que no supera el límit d'ingressos determinat reglamentàriament. Està per definir la quantia i fórmula que utilitzaran, però és previsible que la obliguen a assegurar-se privadament.

5. Un gran sector de la població com persones jubilades, pensionistes, amb malalties cròniques i especialment amb problemes de salut mental quedarà exclosa de l’atenció o deurà  realitzar repagaments, el que augmentarà el patiment personal, familiar i el del seu entorn pròxim.

6. L'exclusió sanitària i/o la limitació per accedir al sistema sanitari públic, és no només insolidària i indigna, ÉS UNA IRRESPONSABILITAT I UNA TEMERITAT que afectarà la salut de tota la població , sense reduir cap cost:

• La manca de control sanitari de les persones amb malalties infeccioses i sense diagnòstic ni tractament, pot constituir un risc per a la salut de tota la població tant inclosa com exclosa de les prestacions. 

• Augmentarà el cost no només social, sinó també l'econòmic, ja que quan la malaltia siga més greu acudiran a rebre tractament hospitalari, que és molt més car que les mesures preventives. 

• La mortalitat entre els exclosos augmentarà molt probablement, però també la de la resta de la població. 

• Obviar les mesures preventives per reduir el risc de malalties tumorals i per a la detecció precoç de càncer, augmentarà la prevalença i els costos sanitaris derivats d'aquesta patologia.

7. Les llistes d'espera ja estan augmentant en la Sanitat Pública en disminuir els recursos humans i s'incrementaran més encara per la reducció de la inversió per sufragar-la.

8. El deteriorament de la sanitat comporta que les classes socials amb recursos s'asseguren en mútues sanitàries privades i deduïsquen les despeses sanitàries dels seus impostos, o bé que siguen exclosos directament de la Sanitat Pública, portant al sistema a la fallida, ja que perquè la Sanitat Pública se sustente és necessària la contribució solidària de tots. Es tornarà a una sanitat per a rics i una altra per a pobres.

9. Les mútues asseguren preferentment a persones saludables, joves i sense patologies prèvies; a la resta de la població o li neguen l'assegurança o ho fan a preus alts que poques persones poden pagar. També succeeix que anul·len assegurances de persones que deixen de ser rendibles per patologies greus i/o cròniques.

10. L'accés a l'ocupació en les empreses privades que gestionen Sanitat Pública és arbitrari i, sovint, en funció de la filiació política i/o familiar. Tot i ser finançat amb fons públics, no es segueix els requisits recollits en la Constitució Espanyola per a l'accés a l'ocupació pública: igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. En l'actual context d'atur suposa un tracte de favor a les persones properes al poder i una exclusió de la resta de professionals.

En conclusió, el nou model de sistema sanitari que el Govern Central i Autonòmic ens vol imposar és:

• Insolidari
• Vulnera els drets humans
• Posa en risc la salut de tota la població
• Deixa desprotegida a la població que més ho necessita
• Desmantella la Sanitat Pública per beneficiar els interessos econòmics d'uns pocs, mútues, companyies asseguradores, constructores, bancs...
• Crea una sanitat per a rics i altra per a pobres, ens trasllada a èpoques preconstitucionals i a un sistema sanitari basat en la beneficència.

PER TANT, CAL PROMURE UN PACTE PER LA SANITAT que consolide el nostre Sistema Nacional de Salut i que assegure la cohesió social i l'equitat per a tots els ciutadans. Un Pacte que incloga les forces polítiques, sindicals i de professionals, a la indústria i als col·lectius de pacients que permeta que el nostre SNS seguisca sent un dels millors sistemes sanitaris del món, motor d'innovació i generador de riquesa i ocupació.

L’EQUIP DE GOVERN DE L’AJUNTAMENT DE LLÍRIA DIU NO A TOTES ESTES EVIDÈNCIES I DEFENSA I JUSTIFICA LES ACCIONS DEL GOVERN CENTRAL I EL GOVERN VALENCIÀ.

La Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública Valenciana fa una crida als ajuntaments valencians en defensa de la Sanitat Pública davant el preocupant atac per part del Govern d'Espanya mitjançant l'aprovació del Reial Decret de Llei 16/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions, així com l'anunciada pretensió de la Generalitat Valenciana de privatitzar la gestió de la Sanitat Pública Valenciana.

Els ajuntaments, com administracions més properes a la ciutadania, no poden romandre impassibles davant la pèrdua de drets socials de la ciutadania i davant les greus conseqüències que per a la salut i la justícia social tenen i tindran les polítiques sanitàries plantejades pels governs autonòmic i estatal .

Estes polítiques no tenen fonaments constatables i no són més que el reflex ideològic d'un model de societat inspirat en directrius neoliberals, injust i desequilibrat per definició, que es configura al voltant d'un Estat de Benestar mínim, on els drets dels col·lectius més vulnerables de la societat se sacrifiquen en benefici del negoci d'uns pocs. En este marc teòric, la campanya de retallades pressupostàries i de privatitzacions amaga l'autèntica finalitat: qüestionar el dret a la salut i convertir la salut en una mercaderia.

En este sentit, no és estrany que el Reial Decret de Llei 16/2012 ataque la universalitat del dret a la salut i introduïsca mesures de repagament als usuaris i usuàries com a contraprestació per la dispensació de medicaments, productes dietètics o ortoprotèsics i pel transport sanitari no urgent.

Mentrestant, el Consell de la Generalitat anuncia un nou model de gestió compartida entre la iniciativa privada i la pública, on a esta última només se li reserva la gestió de l'àrea assistencial. Tant una iniciativa com l'altra persegueixen la finalitat de normalitzar i de familiaritzar la ciutadania amb la idea que la salut és un bé privat, sotmés a les lleis de mercat i a la capacitat econòmica individual per sufragar les despeses de la seua protecció.

En definitiva, els qui no creuen en l'Estat del Benestar pretenen aprofitar la greu situació de crisi econòmica que travessem per desmantellar un sistema exemplar de serveis i drets, edificat per generacions d'espanyols i espanyoles durant dècades. Emparant-se en arguments sobre una dubtosa sostenibilitat del sistema sanitari i en les receptes de la gestió privada com a única via de solució, estan perpetrant la major agressió a la Sanitat Pública que hem viscut en la història de la democràcia, estem davant un veritable canvi de model sanitari que s'està produint de forma subreptícia i sense els recomanables consensos socials.

No és cert que la Sanitat Pública siga insostenible:

a. El percentatge sobre el PIB que Espanya ha invertit en la Sanitat Pública l'any 2009 (7,5%) el situa per baix de la mitjana dels països de la Unió Europea dels 15. Amb una inversió moderada ha oferit serveis sanitaris universals i de qualitat que han servit de model i d'exemple en altres països occidentals.

b. El major deute se situa en les CCAA que han realitzat menys inversió en sanitat. La sanitat valenciana està en l'últim lloc en despesa sanitària per habitant a Espanya, un 20% per baix de la mitjana espanyola.

c. La contribució de la Sanitat Pública al deute de les CCAA es deu al subfinançament del sistema sanitari, al caràcter no finalista de les transferències econòmiques que van acompanyar les transferències de la sanitat a les CCAA, al propi model de finançament autonòmic, a la despesa farmacèutic i a les privatitzacions sanitàries.

d. Al País Valencià s'ha agreujat la situació davant les polítiques de grans esdeveniments que han absorbit bona part del pressupost de la Generalitat, les privatitzacions que actualment pensen ampliar i la despesa farmacèutica superior a la d'altres CCAA.

e. La despesa farmacèutica augmenta, en bona part, a causa de la infradotació de recursos humans especialment en Atenció Primària (per baix de la ràtio d'altres CCAA), cosa que impedeix una atenció clínica de qualitat, que comportaria una reducció en la prescripció de fàrmacs, en les derivacions a especialitzada i en l'ús de proves diagnòstiques.

En conclusió, Espanya està per baix de la mitjana europea en despesa sanitària i la Comunitat Valenciana és l'última de les CCAA en esta despesa, producte del subfinançament i les prioritats en la gestió realitzada per la Generalitat Valenciana.

No és cert que la Sanitat en col·laboració públic-privada siga més barata i eficient; els usuaris no reben les mateixes prestacions a un menor cost:

a. Al quart any d'obrir l'hospital d'Alzira, la Generalitat li va aportar 69 milions d'euros dels nostres impostos, perquè tenia pèrdues o no arribava a obtindre els guanys previstos, fet que ja va ser denunciat per la Sindicatura de Comptes. Esta quantitat és el que hauria costat la construcció d'un nou Hospital d'estes característiques, que ara seria dels valencians.

b. Dels cinc Departaments de Salut amb model de gestió privada, els únics que, de moment, declaren obtindre guanys són Torrevella i Alzira. Este últim Departament, en el període 2003-2012, ha augmentat el finançament capitatiu (els diners que rep per habitant de la zona / any) en quasi un 70%, un 6% de mitjana anual.

c. Els departaments privatitzats tenen les plantilles de personal més reduïdes, sobreexplotades, desmoralitzades i cansades, repercutint en l'assistència directa als pacients.

d. La factura de difícil control i major cost, per exemple, farmàcia ambulatòria, transport sanitari (ambulàncies), pròtesis, oxigenoteràpia..., va a càrrec de la Conselleria de Sanitat.

e. Assumeixen intervencions de cost limitat i controlat, per exemple els parts i algunes proves diagnòstiques de pacients d'altres Departaments de Salut, pels que facturen a banda a la Conselleria obtenint beneficis econòmics extres, a costa de l'erari públic.

f. Deriven a la Sanitat Pública aquells pacients l'atenció dels quals es preveu costosa, deixant d'assumir l'atenció directa que els correspondria sobre esta població, entre ells, cremats, trasplantaments, vigilància intensiva pediàtrica, etc. No hi ha constància de pagament de l'empresa privada a la Conselleria de Sanitat per estos serveis.

g. Les accions de Salut Pública, és a dir, els programes de promoció i prevenció de la salut no són assumits per estes empreses privades. Per exemple, la vacunació, les inspeccions sanitàries, la detecció precoç de càncer, etc., totes elles amb cost elevat, són a càrrec de la Conselleria de Sanitat.

h. El control de la Generalitat sobre l'empresa privada és, si més no, dubtós. La figura del controlador, Comissionat, la imposa la mateixa Generalitat i este conviu i cohabita amb el gestor privat, amb interessos comuns, enaltint un model amb forta càrrega política i que beneficia econòmicament a uns pocs que negocien amb la salut de la ciutadania.

En conclusió, la sanitat en col·laboració publicoprivada NO és més barata, NI més eficient que la pública, ni tampoc els usuaris reben les mateixes prestacions a un menor cost. Realment, en el sistema de col·laboració publicoprivada, la clau per reduir costos i fer negoci amb la salut, consisteix a parasitar a la Sanitat Pública, reduint o eliminant aquelles prestacions de més difícil control de la despesa, assumint les intervencions més rendibles dels Departaments de Salut veïns, rebent major increment econòmic de l'erari públic que els Departaments de gestió tradicional i amb un model de gestió poc transparent, sense rendició de comptes.