L'EDUCACIÓ ÉS TASCA DE TOTA LA SOCIETAT

Únicament l'Escola Pública, que complisca els requisits de ser Universal i Gratuïta, Democràtica i Laica, pot garantir la igualtat i efectivitat del dret de totes les ciutadanes i ciutadans a l'Educació. 
Exigim que la religió i l'adoctrinament isca de l'esfera escolar i que l'Estat es comprometa en exclusiva, enfront de l'actual procés privatitzador, amb el desenvolupament d'un Ensenyament Públic, Universal, Gratuït, Democràtic i Laic, que empare el dret ciutadà a una Educació en igualtat de condicions.




Obrir un debat real i global sobre l’educació actual continua sent una tasca pendent. És un fet que l’educació no és una prioritat en les propostes polítiques de la dreta, ni de la socialdemocràcia. El debat social sobre educació que s’està fent en l’actualitat és parcial, totalment esbiaixat, basat en informes enganyosos, tendenciosos i de dubtosa fiabilitat científica i moral. N’hi ha prou per a confirmar-ho amb el reduccionisme amb què els mitjans de comunicació i les noves lleis de Reforma Educativa aborden determinats temes. 

Hui és freqüent veure limitada la qualitat educativa als resultats acadèmics de l’alumnat, vincular la violència escolar a la immigració o a l’ampliació de l’escolaritat, considerar que la llibertat d’ensenyança és la possibilitat de triar entre pública i privada concertada, equiparar més saber amb més assignatures i més especialistes, i un munt més de simplicitats que falsegen la realitat, creant estats d’opinió indocumentats, impedint una anàlisi seriosa i rigorosa dels elements que condicionen una situació i distraient l’atenció cap a altres que no tenen cap rellevància. 
Urgeix, doncs, promoure una política educativa global basada en principis democràtics que cerque l’emancipació de totes les persones i que tinga en compte l’experiència derivada del treball del professorat compromés que durant anys hi ha tractat de donar resposta als reptes educatius que anaven sorgint. 
Per això, cal aprofundir en dues qüestions claus: la CONVIVÈNCIA i la PARTICIPACIÓ. Viure junts, fent junts, significa donar sentit a les institucions i activitats humanes, significa “que les normes es construeixen des de l’interior, en funció dels projectes que les persones assumeixen, del futur que esperen, de la societat que volen construir” (P. Meirieu). Cal reconceptualitzar la DEMOCRÀCIA: persones formades i lliures en disposició d’aprendre amb altres, per mitjà de vivències compartides en grups comunitaris, biblioteques, escoles públiques, cooperatives, associacions diverses. Cal recuperar la política, restaurar ponts entre la vida pública i la privada, reiniciar el sentit del bé comú.

Cal situar el fi de l’educació en la persona, en la seua EMANCIPACIÓ. Açò suposa desenvolupar polítiques educatives que contemplen des del naixement fins a la mort de les persones. Suposa treballar per la igualtat d’oportunitats des del moment mateix de nàixer, intentant pal·liar les desigualtats socials des de la més tendra infància. L’Estat, les autonomies i els ajuntaments han de treballar junts en este sentit, revisant i reformulant el paper que els serveis socials han de complir. 
Al mateix temps, és necessari articular ajudes a la maternitat i a la paternitat, que permeten harmonitzar la vida laboral i familiar i, al seu torn, augmentar la seua presència allí on estan els xiquets i les xiquetes. Cal potenciar i incentivar associacions, grups de treball, MRP (Moviment de Renovació Pedagògica), etc., que treballen entorn dels problemes i reptes que tenen plantejada l’educació i com més interdisciplinaris siguen, millor. La formació de pares i mares és essencial i ha d’impulsar-se des dels centres educatius, ajuntament i altres administracions. No s’aborda amb serietat la relació entre la família i l’escola. Calen grups de reflexió que s’assenguen junts amb els professionals de la infància: metges, educadors, educadors psicòlegs, jutges, pares i mares. Cal plantejar les qüestions conjuntament a partir d’estudis de casos, d’intercanvis d’experiències, de suport literari, cinematogràfic o altres fonts documentals.

Els centres escolars han d’obrir-se a l’entorn i han de permetre que l’entorn entre en ells. Només des de la col·laboració interprofessional i comunitària serà possible avançar cap al model d’Escola Pública que molts desitgem.

Situació actual al País Valencià

Els últims anys de govern del Partido Popular al País Valencià han estat marcats per la mobilització i la protesta de tota la Comunitat Educativa. Agrupats en la Plataforma de Defensa de l’Ensenyament Públic, associacions de pares i mares, associacions d’alumnes, associacions de veïns/es, associacions d’inspectors, associacions de directors de primària i secundària, els sindicats majoritaris de professorat i els Moviments de Renovació Pedagògica, han realitzat múltiples actes de protesta i manifestacions multitudinàries per denunciar la nefasta política educativa del Partidp Popular.

L’absència de places escolars públiques per a matricular l’alumnat de 0 a 3 anys, la presència de barracons en molts centres, la insuficiència i inestabilitat de les plantilles docents, la no-continuïtat de les línies en valencià, la manca de programes que garantisquen l’èxit escolar de tot l’alumnat, la manca de programes plurilingües que garantisquen l’aprenentatge d’altres llengües, els atacs a l’autonomia i al funcionament democràtic dels centres, la designació a dit d’inspectors, la creixent privatització de serveis com el menjador i el transport, i l’augment indiscriminat de concerts, són alguns dels elements essencials que requereixen un canvi profund en la política educativa valenciana.

Per si açò fóra poc, es constata que una bona part dels centres no té els recursos materials adequats (aules de tecnologia o de música dignes, aules d’informàtica en condicions, salons d’actes, mobiliari, calefacció...). Les despeses de funcionament i de manteniment s’han reduït en còmput real d’acord amb els costos, amb el consegüent deteriorament de les instal·lacions públiques. S’ha produït una implantació insuficient de la nova Formació Professional i dels Programes de Garantia Social. Fins i tot en els casos de Cicles ja en funcionament no sempre s’han implantat amb criteris coherents amb la realitat productiva. Els CEFIRES continuen amb un model de formació, basat en l’oferiment de punts i hores per a cobrir els sexennis i no en la modificació real de les pràctiques educatives cap a una major qualitat i igualtat. S’han reduït ajudes a altres cursos de formació del professorat realitzats per institucions progressistes i les ajudes a les Escoles d’Estiu i MRP, i s’han congelat les partides de beques (transport, menjador, llibres...). S’ha produït una reducció proporcional progressiva de les dotacions materials i humanes per a actuacions que han de millorar la qualitat de l’ensenyança pública (no s’han reduït les ràtios per a atendre la diversitat; s’han congelat les hores de reforç, de recuperació, de desdoblaments per a pràctiques de laboratori i d’idiomes; s’han suprimit els desdoblaments en tecnologia). Hi ha una clara insuficiència de personal especialitzat per a atendre les necessitats educatives especials i la convivència escolar (logopedes, pedagogia terapèutica, educadors, mediador...). Hi ha una clara insuficiència de personal d’administració i servei dels centres (conserges, netejadors/es...) En els centres de secundària, el servei de neteja està quasi totalment privatitzat en condicions laborals molt dures per als treballadors i les treballadores.

A tot açò, cal afegir l’actitud prepotent del Partido Popular, que li ha portat a negar-se a escoltar les demandes de la Comunitat Educativa, a imposar autèntics despropòsits com l’Educació per a la Ciutadania en Anglés i a abordar reformes tan antidemocràtiques com la del Consell Escolar Valencià, retallant la participació de les famílies, alumnat i professorat i augmentant la de l’Administració amb l’únic fi d’eliminar-ne la discrepància.

Assistim, així doncs, a una privatització creixent de l’educació via concerts, a un abandó creixent de l’ensenyança pública, a una minva de la participació democràtica i a una perversió del debat educatiu, derivant-lo a temes com la falsa llibertat de centres, la llei d’autoritat del professorat, la convivència, etc.; tot això en un intent d’amagar la realitat més evident: Totes les persones tenen dret a la millor educació possible; necessitem un Projecte Educatiu Global per a tota la ciutadania.

No podem obviar que la política educativa del PP s’emmarca en una concepció neoliberal de l’educació, que és la que hui inunda tota la filosofia de la UE i que ve avalada pels organismes supranacionals com el Banc Mundial, l’FMI, l’OMC i la UE, que considera que l’educació és un negoci i que, com a tal, ha de ser rendible i estar subjecta a les lleis del mercat. Des d’esta concepció, l’Estat no té l’obligació de garantir el dret a una educació, sinó que són les persones considerades individualment les que han d’invertir en educació, triant centres educatius que rendibilitzen la seua inversió. Són estos els que propugnen un sistema educatiu en què només els “millors”: els més rics, els més dòcils, els que millor s’adapten, etc., tindran garanties d’èxit.

Enfront d’esta concepció, les persones que integrem EUPV creiem que l’educació és un dret i el sistema educatiu, un servei públic que tots els Estats han de garantir. Una educació que faça ciutadans més lliures, que es qüestionen l’ordre social establit i sàpien generar accions socials encaminades a preservar la natura, implantar la justícia i humanitzar el planeta. 
Per això, EUPV treballarà en la construcció d’un moviment vertaderament emancipatori que vaja molt més lluny que la utopia conservadora d’humanitzar el capitalisme o administrar les seues crisis. Treballarem per fer possible un nou projecte pedagògicopolític o políticopedagògic al servei de les persones i del bé comú. EUPV considera que l’educació pública és l’única que garanteix la qualitat educativa per a tots. No hi ha qualitat sense igualtat. L’excel·lència de l’educació requereix la participació democràtica de tota la comunitat educativa, pluralisme, adequació a l’entorn sociocultural i geogràfic, anàlisi crítica, compensació de desigualtats, gratuïtat…

DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA VALENCIANA

Per una educació pública i de qualitat per a totes les persones i al llarg de tota la vida. 


EUPV aposta per una educació integral al servei de les persones i no del mercat, per una educació entesa no com a negoci, sinó com a servei públic, per una educació que contribuïsca a la transformació social. Per això, es compromet en la defensa d’una educació pública, popular i democràtica que contribuïsca a la transformació social en el sentit de la igualtat, la justícia i el bé comú. 
Una educació laica, gratuïta, plural, científica i crítica, respectuosa amb les diferències, alhora que integradora d’estes, coeducativa, inclusiva i compensadora de les desigualtats socials. Una educació, deure de l’Estat, que potencie vivències democràtiques, que practique processos d’avaluació emancipadora i que genere coneixements que permeten a totes les persones el protagonisme actiu en la societat.

Propostes des d'EUPV:

A) Llei Valenciana d’Educació

Promulgació d’una Llei Valenciana d’Educació, prèvia elaboració i ampli debat social del corresponent Llibre Blanc que aporte un diagnòstic rigorós de la situació del servei públic educatiu. La Llei haurà de concretar actuacions i compromisos financers almenys sobre: ampliació i adequació de la xarxa pública de centres, mesures específiques d’atenció a la diversitat i de compensació educativa, suport al professorat i millora de les seues condicions laborals, avaluació i control del sistema educatiu, junt amb vies i mitjans per a fomentar l’autonomia, la participació democràtica i l’obertura dels centres al seu entorn.

B) L’educació pública, eix vertebrador del sistema educatiu

Cal establir mecanismes efectius perquè l’educació pública siga l’eix vertebrador del sistema educatiu, per mitjà d’una xarxa pública de centres docents de titularitat i gestió pública, amb suficients places escolars per al conjunt de la població i que permeta satisfer el dret a l’educació en totes les etapes educatives en condicions d’igualtat.

Per a EUPV, l’escola pública és la destinatària dels pressupostos en Educació. L’actual situació de concertació amb l’escola privada, que absorbeix bona part del pressupost educatiu i crea una situació de clar desequilibri i discriminació de l’Escola Pública, ha de ser modificada substancialment. Hem d’anar a un procés progressiu de construcció d’una xarxa pública (els centres concertats que ho desitgen podrien incorporar-se en esta xarxa) i de desaparició dels concerts generalitzats. Els centres d’iniciativa i gestió privada ho han de ser amb caràcter general i, per tant, han de finançar-se exclusivament amb recursos privats. Només aquells centres que cobrisquen vertaders objectius i necessitats socials, on no ho aconsegueix la xarxa pública, han d’accedir al sistema de concerts.

Els pressupostos d’Educació han de servir, en primer lloc, perquè la Conselleria d’Educació, en coordinació amb els ajuntaments, planifique i conforme una xarxa de centres públics que satisfaça tota la necessitat de places escolars en condicions dignes, des dels 0 anys fins a l’entrada en la Universitat. Un pla de territorialització de centres escolars d’infantil 0-6 anys, primària i secundària. Els ajuntaments hauran de garantir en les seues PGOU les parcel·les de sòl públic necessàries per a construccions escolars de titularitat pública exclusivament, sent vinculant per a l’administració autonòmica el seu desenvolupament.

En l’etapa infantil 0-3 s’inicien i desenvolupen les primeres diferències i discriminacions entre xiquets i xiquetes. L’escola ha de ser la garantia d’igualtat i l’instrument que pal·lie aquestes diferències i discriminacions. La generalització progressiva del tram 0-3 anys exigeix una aposta financera molt forta. Proposem un pla a 4 anys que baixe a la concreció d’oferir el nombre de places que satisfaça les necessitats existents al País Valencià (5.000 places per any o 500 aules amb ràtios de 10 alumnes), la qual cosa suposarien 20.000 places en finalitzar la legislatura (més de 100 escoles en els dos primers anys). Oferta del segon cicle d’Educació Infantil (3-6 anys) en tots els centres escolars públics del País Valencià.

C) Respecte als centres privats concertats

• Revisió i reducció progressiva dels concerts educatius, que tindran caràcter subsidiari i només es mantindran quan la xarxa pública no permeta atendre la demanda d’escolarització. En cap cas es faran cessions de sòl públic per a centres privats concertats ni s’ampliarà la xarxa concertada quan existisquen places escolars públiques suficients. Així mateix, propugnem la posada en marxa d’un procés que fomente i facilite la incorporació a la xarxa pública dels centres privats concertats que ho desitgen.
• Mentrestant, cal una equiparació real i efectiva del funcionament dels centres privats concertats amb els públics quant a admissió i permanència de l’alumnat, horaris i jornada escolar, gestió democràtica, control social dels fons públics, així com accés i condicions laborals del professorat i de la resta del personal amb càrrec al concert.
• Supressió del concert als centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe, que utilitzen mecanismes encoberts per a seleccionar el seu alumnat, que cobren quotes per les ensenyances subvencionades o que imposen el seu ideari sense respectar els drets de l’alumnat o del professorat.

D) Gratuïtat de l’educació

EUPV aposta per la gratuïtat total de l’ensenyança en tots els nivells educatius, des de l’educació infantil als 0 anys fins a la universitat, passant per la formació permanent d’adults.

EUPV defensarà i promourà la gratuïtat total de l’educació, fent una aposta clara per la socialització i reutilització de tots els materials curriculars (llibres de consulta, llibres de text, ordinadors, materials audiovisuals, etc.) i procurarà que les activitats complementàries no siguen un element de marginació o d’exclusió.

E) Educació laica

És imprescindible eliminar del currículum escolar l’adoctrinament religiós que suposen les ensenyances confessionals, derogant l’Acord sobre ensenyança subscrit amb el Vaticà. Cal reflectir en l’escola i en l’ensenyança la laïcitat i l’aconfessionalitat de l’Estat que assenyala la Constitució, amb un currículum sense ensenyances religioses.

Excepte a Irlanda i a Grècia no hi ha cap assignatura de religió o alternativa avaluable amb el mateix horari que les restants matèries i continguts controlats i supervisats per l’autoritat d’una confessió religiosa. Proposem una ensenyança en què s’asseguen còmodes tant l’alumnat no creient com el creient de les diverses religions o creences. Un sistema públic d’ensenyança ha d’advocar per una educació de caràcter científic que excloga dels seus currículums qualsevol assignatura de caràcter confessional. Les creences religioses formen part de l’àmbit privat i, per tant, l’ensenyança de les religions ha de quedar al marge de l’ensenyança obligatòria i del currículum escolar.

Mentre romanga vigent este acord i la resta d’acords subscrits amb altres confessions religioses, les ensenyances de religió en els distints nivells educatius estaran fora de l’horari escolar i, en salvaguarda de l’article 16, punt 2, de la Constitució, no constarà en la documentació acadèmica oficial de l’alumne ni les notes ni cap referència a haver-les cursat o no. El nostre objectiu és l’eliminació immediata de l’assignatura de Religió del currículum acadèmic i la defensa d’una escola laica.

F) Educació coeducativa

Vivim en una societat fortament condicionada per estereotips masclistes. Anuncis, programes de televisió, rols familiars, noms dels carrers, continguts dels llibres de text, etc., responen a un ordre simbòlic en què els homes adquireixen un paper dominant. Açò ens porta a una de les desigualtats més invisibles i que afecta un nombre més gran de persones: la desigualtat de gènere. La desigualtat derivada del fet de ser dona. La coeducació ha de ser un eix central de l’educació transformadora que propugna EUPV.

El model androcèntric que transmet estereotips jerarquitzants impregna l’educació de les persones des que naixen i al llarg de tota la vida i es manifesten en els diferents àmbits de formació: família, escola, espais d’oci, mitjans de comunicació, etc. Per això és imprescindible que, en els continguts i materials curriculars, es facen presents les dones i la immensa activitat humana professional i social que han realitzat al llarg de la història. L’alumnat ha de tenir referents que impedisquen la reproducció dels paradigmes androcèntrics que fan invisibles els sabers de les dones.

Per això, proposem:

• Revisió dels Marcs Curriculars incloent la perspectiva de gènere: Fer visibles les dones i les seues activitats. Valorar la seua aportació a la història de la humanitat i de les diferents àrees de coneixement, a la ciència, a l’art, a la literatura, a la filosofia, etc. Reconèixer la importància dels treballs realitzats tradicionalment per les dones com són l’atenció dels més dèbils, el treball assistencial, etc. Educar en l’absoluta necessitat que els homes es coresponsabilitzen en la realització d’estes tasques.
• Aprofundir en els mecanismes de control dels continguts dels llibres de text i dels usos dels diversos materials (jocs, joguets, materials, activitats, espais...) perquè no generen actituds sexistes i discriminadores.
• Introduir continguts curriculars de gènere en tots els programes de formació del professorat. Donar suport i potenciar projectes coeducatius en els centres escolars.
• Desenvolupar programes de formació de pares i mares en col·laboració amb les federacions d’AMPA.
• Educar en l’afectivitat i en la sexualitat com a elements imprescindibles per a la convivència entre homes i dones.
• Promoure una educació laica, no segregadora, allunyada d’ideologies i de concepcions morals que durant anys han allunyat les dones de la vida social, cultural i política, relegant-les a les tasques domèstiques.
• Educar per a la resolució de conflictes a través del diàleg i el respecte. Combatre activament la violència contra les dones.
• Fomentar metodologies participatives i de treball cooperatiu per a afavorir la implicació i el protagonisme de xiquetes i joves, ja que aquestes pràctiques fomenten l’autoestima i la projecció de futur.
• Planificació d’una orientació escolar i professional no discriminadora.
• Fomentar una pràctica esportiva no competitiva que afavorisca per igual el desenvolupament de les diferents capacitats físiques.
• Afavorir la presència de les dones en els càrrecs directius de les institucions educatives.

G) El valencià, dret de ciutadania

El valencià és la llengua oficial i, a més, la llengua històrica "i pròpia del nostre poble, del qual constitueix el mes peculiar senyal d’identitat". L’estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià reconeixen i declaren que "la Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià". Només l’alumnat escolaritzat en Programes d’Ensenyament en Valencià ─una cinquena part del total─ compleix preceptivament esta llei.

En els últims anys, no obstant això, la política educativa del Consell en relació amb l’ensenyament en valencià pateix una preocupant paralització. No existeix un impuls institucional global i sostingut a favor de l’ús del valencià. El pla experimental dels centres bilingües en anglés (mal anomenats plurilingües), en la majoria dels casos, està fent-se a costa dels programes d’ensenyament en valencià. La generalització dels programes plurilingües reals ha de ser amb la garantia del domini del valencià.

D’altra banda, el conjunt de centres privats del País Valencià ha bandejat la incorporació del Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i del Programa d’Immersió Lingüística (PIL), els únics que per les seues característiques garanteixen una plena adquisició de la llengua pròpia. Com a conseqüència de tot això, s’està consolidant la tendència a configurar una doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat/privat en castellà.

Cal reformar la LUEV perquè l’educació bilingüe siga assumida com a model educatiu propi de tot el sistema educatiu valencià. En un primer pas, els Programes d’Incorporació Progressiva, en l’Educació Infantil s’han d’impartir en esta llengua un mínim de 10 hores setmanals. L’àrea de Ciències, Geografia i Història ─abans Coneixement del Medi─ s’ha d’impartir en valencià des del primer curs de Primària.

Per a afavorir les transferències lingüístiques en les tres llengües del currículum en l’aprenentatge, cal tindre en compte els estudis més recents que provinguen dels llocs on s’està implantant. A mitjan termini, en tots els centres públics de Primària i Secundària, els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) han de ser substituïts per programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL). 

En tots els centres sostinguts amb fons públics s’ha de procedir a una introducció progressiva dels programes d’educació bilingüe en els quals, a més del valencià, s’estudien en esta llengua i durant l’escolaritat obligatòria, com a mínim, tres àrees no lingüístiques.

Donada la cooficialitat del valencià i del castellà, i del coneixement que de les dos llengües ha de posseir tot el professorat del País Valencià ─com determina l’art. 23 de la Llei 4/1983─, i amb la finalitat de donar continuïtat als programes d’educació bilingüe que l’alumnat haja cursat en Educació Primària, tot el professorat de Secundària que imparteix docència, tant en nivells obligatoris com no obligatoris, ha de posseir la capacitació lingüística i tècnica adequada per a impartir l’ensenyament en qualsevol dels dos llengües oficials.

EUPV també aposta pel reconeixement de la titulació de Filologia Catalana en el Decret 62/02 i per l'homologació administrativa dels títols de les Juntes Qualificadores de Catalunya i les Illes Balears. Ja està bé de desgavells. Dir-li valencià és la nostra manera de dir que parlem català!