SÍRIA I LA PROPAGANDA

El govern del PP crida l'ambaixador sirià i li comunica que té 72 hores per a abandonar el país. El PSOE, que ja ho havia fet fa temps a través de la indesitjable Valenciano, demana contundència contra el govern sirià, no contra els terroristes als quals ells donen suport. Tot ve a compte de l'assassinat pels terroristes de més de 100 persones, de semblant execució que els atemptats de les últimes setmanes, des de l'arribada de la missió de l'ONU, matança que l'anomenat Consell Sirià, els governs dels EUA i de l'OTAN, els xeics medievals, els grups d'integrisme terrorista i el conjunt de mercenaris, atribueixen al govern sirià. 

La intenció és fer fracassar la missió d'observadors de l'ONU, per si esta actuara amb honradesa dient la veritat, de la mateixa manera que fa uns mesos van fer fracassar la de la Lliga Àrab, quan l'informe elaborat no convenia als interessos imperialistes i dels seus lacais de l'ONU i el van llançar a la paperera. Exactament igual, ni tan sols tenen el pudor o la precaució de fer-ho millor per a convéncer, van amb les bombes per davant. 

El guió és sempre el mateix, al Vietnam o a Xile, a Iugoslàvia o a l'Afganistan, a l'Iraq o a Líbia. Primer impulsen el moviment mercenari, l'armen, el protegeixen i li donen tota la cobertura propagandística i després, després d'assassinar i destruir, busquen la signatura de l'ONU, o sense signatura, per intervindre i ocupar, en nom sempre de la llibertat i dels drets humans.

INFORMACIONS PROGRES I CONSERVADORES: LA MATEIXA PROPAGANDA

El corresponsal a Pequín d'El País, José Reinoso, va signar fa poc un article indecent que vulnera les més elementals regles de l'ètica periodística, de la política i fins de la humana. Denuncia a Rússia i a la Xina perquè els dos països van votar contra una resolució de l'ONU que condemnava la matança de més de 100 civils, molts dels quals eren dones i xiquets, en Hula. I acusa la Xina i Rússia quasi de ser els responsables d'estes matances per no estar d'acord amb una resolució que obrira les portes a una intervenció armada contra Síria "les forces de la qual han matat més de 10000 persones, segons l'ONU". 

Damasc, capital siriana

Rússia i la Xina condemnen la matança però volen saber qui la provoca i la produeix. La intervenció que preconitza José Reinoso, el seu diari i el lobby propagandístic de la mentida, és com la de Líbia. 
Recorden? Era, deien, per "protegir vides humanes". No veig necessari reiterar en este article els milers d'assassinats de l'OTAN i companyia a Líbia, ni els bombardejos, destruccions i odis que han sembrat. Espere que esta vegada Rússia i la Xina no es deixen prendre el pèl i toleren, per defecte, una nova tanda de malifetes. 

Tampoc parlaré del que està succeint ara, davant el silenci de l'ONU, de la UE i de tots els mitjans de comunicació que, com El País, són el suport logístic del crim a la propaganda-desinformació. Ni dels 10000 morts que este "periodista" atribueix al "règim" d'Assad, quan totes les fonts han de parlar, com a mínim, de morts per "ambdós costats", encara que cap arribe a la denúncia d'actes terroristes i sabotatges "dels seus rebels", com seria lògic dins d'un codi d'informació ètic. 

En tots els aspectes de la vida hi ha contradiccions humanes i errors d'apreciació en l'anàlisi de la realitat, però arribar a estos extrems per part d'este individu, del seu diari i dels que fabriquen les manipulacions és fregar un codi penal que fóra realment ètic, a més de just.

I MÉS DEL MATEIX. ESTA VEGADA D'EL PAÍS I DE PÚBLICO. I DE TOTS

Es produeix una nova matança a Al Qubeir, província de Hama, a Síria, i, immediatament, com en la nota anterior, el "règim" sirià és el responsable. Citen fonts de "l'oposició", és a dir, dels mercenaris i terroristes d'Occident i dels xeics medievals, i fins recullen la imatge d'uns xiquets passant per davant de "la runa d'una casa enderrocada durant el bombardeig de les forces prorègim". L'única diferència que veig entre les informacions, mentides i manipulacions d'El País, Público, la 4 i la 6 de TV..., i ABC, La Razón, Antena 3, Telemadrid..., és que els primers beuen preferentment de les consignes del PSOE i els segons de les del PP. 

Però en els assumptes de les guerres imperialistes de l'OTAN i companyia i en la defensa de la guerra o la pau, entre altres temes de calat, són com siamesos, defensen el mateix.

"AMICS DE SÍRIA". ADVERTIMENTS A PAKISTAN

Quin cinisme, es presenten com a "amics de Síria" una colla encapçalada pels EUA, Turquia i Qatar, entre altres insignes representants del saqueig econòmic internacional i de la guerra. Amb esta classe d'amics, es pot enfonsar qualsevol país. Com a mínim podrien dissimular. Qui no dissimula són els EUA. Adverteix al Pakistan que està al límit de la seua paciència i "exigeix ​​que elimine els santuaris terroristes". I mentre, els EUA es vanta d'assassinar un darrere de l'altre als caps d'Al-Qaida, forma una sòlida aliança amb els terroristes a Líbia i Síria, o on s'escaiga. I Obama firma estes condemnes d'assassinat prenent café amb els seus col·laboradors més pròxims.

UNA ALTRA: SUZANNE NOSSEL

És l'actual assistent política de Hillary Clinton, la qual cosa no li impedeix ser directora executiva d'Amnistia Internacional (AI). Abans havia estat assistent de Richard Holbrooke, un altre alt càrrec dels EUA, tasca que també combinava amb Human Rights Watch (HRW). Esta senyora menteix tant com parla sobre l'Iran, Líbia i Síria i defensa que el Consell de Seguretat de l'ONU adopte una resolució de guerra contra Síria, com la 1973 de Líbia. 

Ací tenen una nova mostra de personatges que manegen AI, HRW, o altres ONG "humanistes", al servei de l'imperi. De tant en tant han de dir alguna veritat i denunciar alguna cosa però el fonamental del seu treball és el "senyor, sí senyor!" al que manen els que paguen.

UN ARTICLE DE "SIN PERMÍSO"

Esta revista ha publicat un article titulat "Una llarga guerra en potència. Síria després de la massacre". L'autor, Patrick Cockburn, és un periodista irlandés corresponsal al Pròxim Orient del Financial Times, molt d'esquerres com es pot constatar, i ara de The Independent. Este tipus és un propagandista de l'OTAN i dels mercenaris i terroristes, a Líbia abans i ara a Síria, encara que disfresse els seus articles d'elaborats treballs periodístics objectius. A este personatge també li publiquen a Rebelión, que pel que fa a Líbia i Síria és un pamflet del mateix estil dels que escriu Cockburn o altres. Em va enviar l'article un amic. He de dir que cada vegada més m'agraden menys les revistes que no es mullen mai del tot, fent gala d'objectivitat intel·lectual o política abstracta, o que volen ser políticament correctes en excés. En els grans assumptes que ara mateix commocionen la humanitat, l'economia i la guerra, no poden haver mitges tintes. Per això ja hi ha els mitjans oficials del sistema, siguen progres o carques.

Articles de Francisco Frutos.