DE LA GESTIÓ FORESTAL I D’ESPAIS NATURALS

De què serveix protegir Sant Miquel, la Buitrera i les Travesses
si poden fer i desfer com el matalafer quan els ve en gana?

• Cal desenvolupar una gestió forestal de prioritat ecològica, fonamentada científicament, encaminada sobretot a la protecció del sòl i la biodiversitat. 
• S’han d'adoptar mesures i actuacions per a evitar la degradació de la vegetació natural i la desertificació de les nostres muntanyes. 
• És menester garantir la protecció efectiva dels paratges inclosos en el llistat de zones LIC (llocs d’interés comunitari, seleccionats per formar part de la Xarxa Natura 2000, de la Directiva Europea d’Hàbitats), i la inclusió en els llistats de zones protegides dels paratges exclosos arbitràriament (tant en àrees humides com de muntanya).

El territori forestal ocupa aproximadament la meitat de la superfície total del País Valencià, però gran part d’esta superfície està despoblada d’arbres (un 70%) i les formacions vegetals que tenim presenten nivells més o menys elevats de degradació. Només un 2% del territori valencià conserva, encara que alterades, les formacions vegetals potencials, dominades fonamentalment per carrasques, roures, sureres i savines, que originàriament cobrien tres quartes parts del territori valencià.

En els últims 20 anys, s’han cremat unes 300.000 ha, aproximadament un terç del total del territori forestal. La regeneració d’estes zones és ben desigual, depenent de la vegetació afectada. Dissortadament, les espècies arbrades que tenen capacitat de rebrot postincendi han estat eliminades de gran part de les nostres muntanyes i no són emprades de manera significativa en les repoblacions forestals, la qual cosa en fa més complexa, més lenta i més difícil la regeneració.

Però el risc més greu que pateix el territori forestal valencià és la pèrdua de sòl, l’erosió i el conseqüent perill de desertificació. Més de la meitat del País Valencià presenta nivells entre moderats i elevats d’erosió i la major part del territori està inclosa, pels organismes internacionals, dins de l’única àrea europea amb molt alt risc de desertificació.

Els espais forestals més valuosos estan encara en gran manera desprotegits i la regulació de les activitats humanes que incideixen en territori forestal i que poden ocasionar danys sobre la vegetació, la fauna i el sòl és, en estos moments, molt pobre. Més encara, les  actuacions desenvolupades, fomentades o subvencionades per l’administració valenciana són, actualment, una de les principals causes de degradació dels ecosistemes forestals.

Les rambles del nostre terme estan plenes
d'abocadors il·legals, encara hui.
Este exemple és de la rambla del Retor, 
que aboca a la rambla Primera

A la desprotecció i degradació del patrimoni forestal i dels recursos naturals associats, s’uneix la total absència de plans coherents i integrats per bastir un model de desenvolupament rural sostenible en les comarques de l’interior, que s’adeqüe al nou context socioeconòmic i a l’actual concepció dels boscos com a ecosistemes valuosos, i a la preponderància dels valors ecològics del medi forestal enfront dels productius. El sector fuster al País Valencià resulta irrellevantment i totalment marginal en el context socioeconòmic valencià i el seu valor no es pot ni comparar amb els valors de les funcions ecològiques: manteniment de la biodiversitat, formació i protecció del sòl fèrtil, recarrega dels aqüífers, reducció dels efectes catastròfics de les crescudes de barrancs i rius, etc.

L’esperat PGOF (Pla general d’ordenació forestal) que ha arribat amb més de 5 anys de retard, presentat pel PP en l’última legislatura, resulta ser totalment continuista, poc participatiu, mentider (atés que “maquilla” deliberadament les dades més crítiques) i no aporta vies noves de gestió forestal sostenible.

Per tot açò, PROPOSEM una nova gestió forestal de base ecològica, democràtica i participativa, amb fonamentació científica, amb previsions a llarg termini, encarada cap a la sostenibilitat ambiental més que a l’explotació fustera. Este nou plantejament inclourà:

• La protecció immediata dels ecosistemes forestals més valuosos, és a dir, les àrees que encara conserven boscos de carrasques, roures, sureres, savines i pinedes naturals de pi roig, i que constitueixen aproximadament el 2% del territori valencià. Protecció específica dels arbres monumentals i d’aquells que tinguen un especial valor cultural, etnogràfic i cultural.
• La prevenció d’incendis basada en el seu sentit literal, és a dir, prevista per a evitar les causes dels incendis (humans en un 90% dels casos) i no en la destrucció prèvia de la vegetació a protegir. La protecció ha d’estar centrada en la regulació d’usos, la vigilància, la dissuasió, la detecció i la resposta immediata.
• La repoblació forestal amb criteris ecològics, emprant una diversitat d’espècies autòctones, arbustives i arbòries, fonamentalment rebrotadores, i amb l’ús de tècniques de baix impacte sobre la vegetació preexistent i el sòl fèrtil.
• La concertació amb la Universitat i els centres d’investigació públics per a dotar línies de recerca en les àrees prioritàries de conservació de la coberta vegetal i d’espècies destacades, lluita contra l’erosió, prevenció d’impactes, i regeneració i restauració dels ecosistemes forestals.
• El foment de la participació ciutadana.
• La prohibició de les transformacions agràries en les zones forestals, llevant de casos excepcionals.
• L’educació ambiental i la formació específica sobre el valor i les funcions de la vegetació forestal i els riscos que l’amenacen.
• La promoció de plans dirigits a compaginar les activitats tradicionals i la conservació del medi junt amb les modalitats de turisme rural més respectuoses amb els ecosistemes i els seus habitants, que generen llocs de treball i incentiven un desenvolupament econòmic de base endògena i sostenible.
• La regulació estricta de totes aquelles activitats que puguen impactar el medi forestal sobre la vegetació, la fauna i el sòl fèrtil, tot incrementant-ne la vigilància i el control mediambiental que assegure un major nivell de compliment de les mesures de protecció i conservació de la natura.

Erosió, erosió i més erosió.
I el pi, que en lloc de donar llum, dóna fum...

El País Valencià té un ric patrimoni natural que sustenta una elevada biodiversitat, de les més altes d’Europa en relació a l’extensió territorial. Així i tot, el model desordenat i depredador d’ocupació del territori, accelerat els últims anys, està posant en perill molts hàbitats valuosos, reduint-ne al mínim els paratges de baixa antropització i degradant tots els ecosistemes naturals sense excepció, alguns de manera irreversible.

Encara que a les últimes dècades s’han declarat uns quants parcs naturals al nostre territori, la protecció d’ecosistemes valuosos o singulars és encara molt incompleta i sobretot insatisfactòria. A banda, sovint es presenta la protecció d’un nombre limitat de paratges com la contrapartida per a poder fer qualsevol cosa en la resta del territori.

No es pot fer dels paratges protegits una classe d’illes de conservació rodejades d’un ampli mar de degradació generalitzada. D’una part, perquè aquest sistema no garanteix adequadament la preservació de la biodiversitat, els recursos naturals i les funcions ecològiques bàsiques; de l’altra, perquè estes illes, de poca extensió, desconnectades entre si i sotmeses a molts impactes provinents de les zones de la contornada, acaben empobrint-se i sucumbint a l’aïllament i a l’excés de pressió antròpica que suporten també com a proveïdores de “natura”.

A més, els paratges protegits “sobre el paper” presenten una gestió molt deficient, de manera que no s’encerta a preservar convenientment els seus valors, els quals van degradant-se dia a dia, com són els exemples destacats de l’Albufera, el Montgó, la marjal de Pego-Oliva, la serra d’Espadà i tota la resta.

El penyal d'Ifac i les salines de Calp (la Marina),
zones protegides i separades per una barrera d'edificis

En general, els paratges actualment protegits tenen àrees molt xicotetes, o inexistents, de reserva integral, posseeixen un sistema molt poc participatiu de gestió, disposen de pocs recursos econòmics, una planificació deficient i continuen rebent una gran quantitat d’impactes provinents de les activitats que s’ubiquen en els seus voltants o en el mateix si de la zona protegida. La tendència és, a més, que les àrees immediates s’artificialitzen més i més, aïllant així de manera més destacada les zones protegides i comprometent, a la llarga, la seua pertinència.

El catàleg de zones LIC (llocs d’interés comunitari) s’ha aprovat amb molt de retard per l’administració valenciana i encara està pendent la seua inclusió dins de la Xarxa Natura 2000. El catàleg inclou àrees d’indiscutible valor ecològic reconegudes per les universitats i els moviments conservacionistes i és important que, com més prompte, puguen beneficiar-se de les mesures de protecció corresponents. De fet, l’actual administració del PP aprofita aquesta situació d’interinitat per a no protegir adequadament aquestes zones del catàleg de LIC. A part, algunes de les zones LIC presenten uns límits arbitràriament reduïts que hauran de revisar-se per a incloure zones adjacents igualment valuoses que han quedat excloses.

El catàleg de zones humides, aprovat amb molt de retard, presenta excepcions notòries i l’administració del PP s’encabota a interpretar-ho com un catàleg tancat, fent una interpretació restrictiva i equivocada de la Llei d’Espais Naturals Protegits que, de fet, considera protegida tota zona humida pel mateix fet de ser-ho, forme explícitament part del catàleg o no.


Per tot açò, PROPOSEM:

L'Albufera de València

• Portar fins a les seues últimes conseqüències la proposta valenciana de Llocs d’Interés Comunitari, establint mecanismes per a l’actualització i l’eventual ampliació d’esta, si és el cas, després d’una fase extensa de discussió i participació pública amb ajuntaments i agents socials. Exigir al govern central que agilite davant de la Comissió Europea la formalització de la Xarxa Natura 2000.
• Dotar la Conselleria de Medi ambient dels mitjans necessaris per a la gestió eficaç i participativa dels LIC en coherència amb els objectius previstos en la Directiva d’Hàbitats i en col·laboració amb altres departaments del Govern Valencià.
• Seguint l’esperit i la lletra de la llei d’Espais Naturals Protegits, que considera protegides totes les àrees humides valencianes pel fet de ser-ho, així com les vies pecuàries, s’han d’incloure en els catàlegs totes les realment existents per a identificar-les i delimitar-les i evitar així les pràctiques il·legals emparades en el desconeixement concret del caràcter protegit d’una determinada zona.
• Completar la protecció de parcs naturals amb la inclusió del Maestrat, els Ports de Beseit, l’Alt Palància, la marjal de la Safor, la platja de l’Ahuir i altres paratges de gran valor natural reclamats per diferents moviments socials, després d’un procediment participatiu en què es va consultar a les diferents parts implicades i a la Universitat, i rectificant els intents del PP de reduir l’extensió de les zones protegides a un mínim inacceptable, que exclou llocs de gran valor natural.
• Començar un procés de consulta tècnica, obert també a la participació ciutadana, per a completar el catàleg de LIC, de zones humides i de paratges protegits, per a incloure aquelles àrees valuoses que hagen estat arbitràriament excloses dels actuals catàlegs per qualsevol motiu.
• Els paratges inclosos en el llistat de LIC s’han de considerar protegits a tots els efectes, evitant tota transformació dels seus valors naturals. En particular, no s’hi ha d’autoritzar la ubicació de parcs eòlics ni pedreres. Davant de qualsevol actuació que puga modificar les característiques naturals d’estos paratges, s’exigiran estudis rigorosos i restrictius d’avaluació d’impacte ambiental. Açò es tindrà especialment en compte a l’hora de bastir línies elèctriques, camins i vies de comunicació, mines i pedreres, rompudes i moviments de terres, abocadors, explotació i gestió forestal, construccions d’edificis de qualsevol classe, etc.
• Seguint l’esperit de la Llei Forestal valenciana, es declararan zones de màxima protecció totes aquelles àrees que preserven, en major o menor estat de conservació, restes de la vegetació potencial valenciana, és a dir, boscos de carrasques, roures, savines, sureres i de pi roig, així com altres restes de vegetació arbrada o arbustiva de caràcter singular.
• S’estendrà la figura del Paratge Natural Municipal a tots els municipis susceptibles d’aplicar-la, com a mitjà per garantir la conservació d’elements i paisatges singulars en el context valencià. Es modificarà el decret elaborat pel PP, que dificulta la declaració de paratges municipals.
• Es regularà, de forma més estricta, les activitats susceptibles de degradar el medi en els paratges naturals valuosos, emprant amb més rigor els estudis d’impacte ambiental, millorant les normes de protecció, ampliant les zones de reserva integral i incrementant-ne la vigilància.
• Es reformarà la llei d’Espais Naturals Protegits en el sentit de simplificar les figures de protecció, garantir la participació ciutadana i dotar de contingut real a les juntes rectores. Es garantirà una dotació econòmica i personal suficient per a gestionar els paratges protegits. S’assegurarà el caràcter professional, despolititzat, dels directors-conservadors dels parcs naturals.
• Es generalitzarà l’ús dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals com a figura d’ordenació territorial i ambiental, superant l’actual ús restrictiu que es fa a l’hora de limitar-los als llocs i moments en què es preveu la declaració d’espais naturals protegits, per a així aprofitar el seu caràcter, prevalent sobre altres instruments d’ordenació territorial i física. S’elaboraran propostes de PORN de caràcter comarcal, dirigits a identificar les àrees susceptibles de protecció, però també per a ordenar el desenvolupament urbanístic i afavorir les activitats agrícoles i turístiques sostenibles.
• S’establirà una xarxa de corredors biològics poc antropitzats que interconnecten els paratges protegits i les zones ecològicament valuoses en general, per a evitar el seu excessiu aïllament. 
• S’ampliaran els recursos econòmics dirigits a la conservació dels paratges protegits, dotant-los de partides per a assegurar les millores i les contraprestacions socials que permeten visualitzar, als habitants dels paratges protegits, els beneficis socials que reporten, també per a ells, a més dels beneficis generals per al conjunt dels valencians, que veuen així enriquit i defensat el seu patrimoni natural.
• S’incrementarà la participació ciutadana, incloent-hi tots els col·lectius implicats, en el procés de protecció dels espais naturals, impulsant-ne les figures oportunes, tant en les fases de proposta de protecció com en la gestió.