CARTA A UNA CAIXERA DE MERCADONA

Estimada treballadora de la cadena de supermercats Mercadona:

Tots hem pogut vore el vídeo en què, al trobar-te amb que nombrosos dels jornalers del Sindicat Andalús de Treballadors intentaven expropiar diversos aliments bàsics del teu supermercat per a donar-los a un banc d'aliments, vas intentar evitar-ho i rebre l'empenta d'un d'ells. Com a resultat et vas sentir humiliada i et vas quedar plorant en un racó. Molts polítics, analistes i mitjans de comunicació han eixit en la teua defensa i s'han convertit, sorprenentment i per primera vegada, en defensors dels treballadors, més ben dit d'una treballadora com tu. Ara, diversos dies després, probablement seguisques indignada amb els que t'espentaren i et sentes acompanyada i agraïda amb estos defensors.

En primer lloc vull dir-te que és comprensible la teua reacció instintiva d'oposició als que intentaven emportar-se el menjar al centre on treballes, per això cal recórrer a la raó per a no limitar l'instint. Per començar hem de precisar que el teu treball consisteix en cobrar els productes als clients, no custodiar ni impedir la sostracció ni apropiació sense pagament. Quan vas intentar evitar-ho no estaves complint amb el teu treball, vas prendre posició en un conflicte que no era el teu, perquè la discussió per la propietat d'uns litres d'oli, altres de llet i alguna llanda, entre l'amo de la cadena de supermercats i uns activistes que volien repartir entre famílies sense recursos per a menjar, era un assumpte alié a les condicions laborals del teu contracte.

Estimada treballadora, no sé si has sentit parlar de les classes socials o de la lluita de classes. Bàsicament consisteix a reconéixer que en una societat hi ha rics i pobres, i que es troben en conflicte perquè a més riquesa per als rics, més pobresa per als pobres. Una miqueta molt més indignant si són estos pobres els que, amb el seu treball, aconsegueixen que els rics facen la seua fortuna. 

Amb el teu gest de l'altre dia vas prendre una posició en esta lluita, en este conflicte. Quan hagueres de decidir entre els pobres que han de recórrer a la caritat del banc d'aliments on anirien destinats els productes sostrets del supermercat on treballes i el patrimoni de la família Roig, propietària de la cadena, amb un benefici l'any 2011 de 474 milions d'euros, tu, lliurement, et vas posar al costat dels segons. 

No vull culpar-te per això, insistisc que va poder ser una reacció instintiva que et va fer oblidar que estos productes que passen durant quaranta hores per les teues mans no són teus, són d'una família milionària, tu sols treballes cobrant als clients. Et vas equivocar a l'hora de defensar els interessos d'una classe social, defensares els dels rics tot i que tu ets una treballadora i els teus interessos són oposats als d'ells: perquè ell siga ric tu has de cobrar menys, si tu cobrares més ell seria menys ric. 

Els teus interessos, encara que alguns insistisquen en el contrari, no són els mateixos que els de l'amo de Mercadona. No eres l'única que confon els interessos de la seua classe amb els dels rics, només cal observar quants treballadors han votat el Partido Popular perquè aprove una amnistia fiscal als rics que defrauden a Hisenda o destine diners públics a bancs dirigits per directius que guanyen centenars de milers d'euros i, al mateix temps els obligue a estos treballadors a pagar més IVA pel material escolar dels seus fills o els acomiade com a empleats públics si són interins.

Pel que fa als que t'han defensat i t'han presentat com a víctima d'uns lladres de supermercat que no respecten la llei, vull que sàpies que només ho han fet per a utilitzar-te contra els de la teua pròpia classe social, mai estos polítics i periodistes d'Intereconomía o de la COPE s'haurien preocupat per tu si t'hagueres quedat sense faena, mai s'han interessat perquè una caixera cobre un sou digne. És més, a aquells que els va molestar tant l'espenta que vas patir, mai van dir res quan acomiadaren treballadors amb la nova reforma laboral, quan els nostres fills no tenen calefacció al col·legi o quan les medecines per als nostres pensionistes han deixat de ser gratuïtes. Si no, els policies els obririen el cap amb una porra.

Estimada treballadora, l'altre dia vas plorar desconsolada després de l'empenta, sens dubte et vas sentir sola. Et vas sentir sola perquè vas estar defensant les propietats d'un milionari que guanya 474.000.000 a l'any, i mentrestant este milionari bé podria estar gaudint de les seues vacances d'agost en un luxós hotel o en un iot, tu defensaves els seus diners. En canvi, els sindicalistes que prenien el menjar del teu supermercat mai estan sols perquè saben quina és la seua classe social, saben de quin costat estan, s'ajuden, i per això van anar a per menjar al teu supermercat que, per cert, no és teu . A la teua mà està no tornar-te a sentir sola, no tornar a plorar per res semblant. Estes persones que et van espentar quan et vas posar del costat de l'empresari són les mateixes que tornaran a per menjar per a tu si demà eres tu la que no tens per a menjar. Seran ells els que t'ajuden i no els periodistes d'Intereconomía. Només has de reconéixer als teus, són totes aquelles persones que lluiten perquè ningú passe gana mentre altres es fan milionaris. Si els tornes a vore al supermercat on treballes, recorda que no són els teus enemics, que el menjar del supermercat no és teu, que potser demà tu no tingues faena i quan necessites vianda, que ells l'estaran agafant per a tu i que l'amo de Mercadona guanya 474.000.000 a l'any.

Article de Pascual Serrano.