DEUTES I SERVEIS SOCIALS

Divendres passat, les entitats que agrupen i presten serveis a les persones amb algun tipus de discapacitat es van mobilitzar amb tancaments i altres accions contra els impagaments del Consell. El PP valencià s’ha caracteritzat per aplicar d’una forma absurda i a la baixa la llei de dependència. Ara Rajoy s’uneix a la festa amb retallades brutals contra els dependents i el Consell ha anat acumulant impagaments que posen en qüestió la viabilitat d’aquests serveis.

Cal ser conscients de la perversitat del sistema emprat. Les necessitats d’atenció han estat cobertes, de forma amplament majoritària, per associacions sense ànim de lucre que han assumit la prestació d’uns serveis que correspondrien a l’administració pública. Durant molt de temps la Generalitat ha fomentat aquest model finançant-lo via subvencions. El sistema resultava barat i eficient ja que els serveis prestats han superat el que podria esperar-se gràcies a la bona dosi de voluntarisme que ha animat aquestes associacions, compostes i dirigides, lògicament, pels mateixos afectats.

Al PP aquest sistema, a més, li oferia l’oportunitat de presentar-se com al Rei Negre que diem en Alcoi. I de pas fomentar el clientelisme o, com a mínim, un cert conformisme per part dels receptors de les subvencions. La discrecionalitat amb què es repartien ha estat una arma usada selectivament pel poder per evitar crítiques o discrepàncies públiques.

Ara, però, la festa s’ha acabat. Des de fa més de dos anys la situació financera del Consell ha provocat l’encarrellament d’impagaments i ha posat sota els focus la irracionalitat del sistema. Les prestacions haurien de ser públiques i, en el cas de les associacions sense ànim de lucre, caldria establir algun sistema de concerts que garantiren un finançament estable.

A Alcoi estem vivint un capítol especialment negre d’aquesta història amb el servei d’atenció als malalts mentals prestat per AFIEM. Els més de 300.000 € de deute que ha acumulat el Consell amb aquesta entitat fa en la pràctica inviable el manteniment del servei i ha provocat, entre altres conseqüències nefastes (especialment per als malalts i les seues famílies), que els treballadors duguen mesos i mesos sense cobrar. Com es pot argumentar que no reben les subvencions per no haver fet front a les obligacions amb Hisenda i la Seguretat Social? Amb quins diners podien fer-hi front si el Consell ha anat acumulant deutes? Això són excuses de mal pagador (mai millor dit, crec).

Article de Lluís Torró, diputat d'EUPV en les Corts.