PER UNA REORIENTACIÓ DE LA POLÍTICA AGRÍCOLA, RAMADERA I DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Camps que queden entre el camí de la Iessa i el polígon fantasma de Carrasses, al costat de l'autovia d'Ademús.

• Per una reorientació de la política agrícola i ramadera amb criteris ambientals, sanitaris, socials i de seguretat alimentària. 
• Per la promoció d'una política agrària i ramadera que assegure la supervivència de l’agricultura tradicional i de l’agricultura familiar valenciana i que prioritze la qualitat i la seguretat alimentària enfront de la quantitat. 
• Per l’elaboració d’una “Llei Valenciana d’Ordenació de l’Agricultura”. 
• Per un País Valencià lliure de transgènics. 
• Per la creació de l’Institut Valencià d’Agricultura i Ramaderia Ecològica, per promoure la producció biològica.

Carxoferes de Beniali.

L’agricultura valenciana practicada en la franja litoral consumeix elevades quantitats d’abonaments de síntesi i de plaguicides d’elevada toxicitat. Com a conseqüència, els aqüífers costaners valencians es troben ja fortament contaminats per nitrats. La presència de nitrats en les aigües, a partir de certs nivells (50 ppm) fa que l’aigua no siga potable per generar danys per a la salut.

Tots els anys es registra un elevat nombre d’intoxicacions agudes per aplicació de plaguicides. Els pesticides emprats, de molt alta toxicitat i perillositat, acaben contaminant aigües i sòls, i deixen residus en els aliments com demostren estudis recents que indiquen l’existència de nivells de contaminació elevats amb restes de plaguicides en un percentatge important dels aliments. Els residus derivats de la utilització dels pesticides són molt difícils de tractar i moltes d’estes substàncies constitueixen alguns dels COP més preocupants (substàncies orgàniques, persistents i acumulatives en els sers vius). D’altra banda, cada vegada són més les espècies d’insectes resistents als plaguicides, cosa que obliga a incrementar les quantitats i la toxicitat dels productes emprats. Estos plaguicides eliminen també moltes espècies beneficioses d’insectes i altres organismes de les cadenes tròfiques, com les aus, que de manera natural poden exercir funcions útils, entre altres coses, per al control mateix de plagues. 
A més, no cal oblidar-se també dels herbicides, una mostra més de com es pot corrompre la terra i el cicle de la vida.

Cavallons en Barba-séquia.

La ramaderia intensiva ha provocat diverses crisis de seguretat alimentària com a conseqüència de la seua insostenibilitat i males pràctiques. Les contaminacions per dioxines de diversos pinsos, l’alimentació de bestiar vaquí amb restes animals que va provocar el mal de les vaques boges (EEB), l’ús d’hormones per a millorar la producció lletera i de finalitzadores o d’antibiòtics en la producció de carn són pràctiques massa habituals que hem d’eradicar per garantir la seguretat en el consum per mitjà d’una ramaderia menys intensiva, més preocupada per la qualitat que per la quantitat i més respectuosa amb els animals.

Durant les últimes dècades ha disminuït de manera dràstica el nombre d’agricultors i ramaders professionals i hi ha un molt baix reemplaçament generacional, pel fet que els joves no troben possibilitats ni incentius per a continuar un tipus d’ocupació cada vegada menys rendible. Altres greus problemes com el minifundisme, el baix nivell de cooperativisme, la poca diversitat dels conreus, els problemes de tipus fiscal i altres dificultats, fan que l’agricultura professional de caràcter tradicional es trobe quasi en via d’extinció. Encara contribueix a agreujar més la situació la competència que suposen les grans empreses agrícoles i ramaderes, a vegades de caràcter multinacional i relacionades ben sovint amb la comercialització, que juguen amb clar avantatge per mitjà de grans explotacions agràries industrialitzades.

Ramat pasturant a prop del corral de Mossén.

Creiem que la política agrària i ramadera valenciana ha de cercar el màxim nivell d’autosuficiència alimentària amb criteris de qualitat i seguretat, incentivant la diversificació de conreus i pràctiques agrícoles, recuperant alguns conreus tradicionals i potenciant uns altres de nous, apostant de manera decidida pel suport a una Agricultura Ecològica que prioritze els criteris de qualitat i seguretat alimentària als de quantitat.

Per això, cal:

• Augmentar i dirigir les ajudes de la Generalitat al sector agrícola i ramader tradicional, destinades a millorar les condicions de vida i treball, subvencionant a joves agricultors, a explotacions cooperatives, etc.
• La reorientació i condicionament de la política de subsidis agrícoles i ramaders cap a la producció de productes de qualitat, ecològics, artesanals i locals.
• Promoció del cooperativisme agrari i del cooperativisme de segon ordre.
• El foment de la diversificació dels conreus i pràctiques agrícoles.
• Fomentar una nova cultura de l’energia per mitjà de l’ajuda a la instal·lació d’energies renovables, millora de l’eficàcia energètica, ús de residus agrícoles per a producció d’energia, conreus energètics, etc.
• Programes de conreu, en vivers públics, de les varietats tradicionals o noves d’interés agrícola i del material genètic autòcton i la seua oferta als agricultors que les desitgen introduir en les seues collites.
• Desenvolupament de les denominacions d’origen que afavorisquen el consum dels productes agropecuaris locals en el sector turístic i la seua comercialització.
• La creació d’un “Institut Valencià d’Agricultura i Ramaderia Ecològica”, que promoga la investigació, la producció i el consum de productes alimentaris obtinguts sense plaguicides ni herbicides. Que establisca l’objectiu d’arribar al 10% de la producció agrària ecològica en 10 anys.
• La creació d’una Escola de formació i investigació per a joves agricultors i ramaders ecològics i integrats.
• Ajudes, exempcions fiscals i assessorament per a promoure l’ampliació de l’agricultura i ramaderia ecològica.
• Establiment de xarxes de distribució i venda dels productes de l’agricultura ecològica, fomentant cooperatives de distribució i consum i noves fórmules de venda i atenció a domicili, per a acurtar els circuits de producció-consum.
• L’impuls dels anomenats “Horts urbans ecològics”.
• La millora de les condicions de comercialització dels productes ecològics, fomentant les associacions de consumidors i la introducció d'estos productes en els menjadors escolars i en hospitals.
• Una normativa sobre informació, traçabilitat i transparència alimentària, per a garantir al consumidor el dret a saber sobre les particularitats i les garanties dels aliments que compra.
• Moratòria indefinida dels conreus d’organismes genèticament modificats, així com de la seua distribució i consum.
• Promulgació en municipis, comarques i País, de territoris com “zones lliures de transgènics”.
• Elaboració d’estratègies per a promoure el progressiu abandó dels productes “fitosanitaris” i d’ús ramader tòxics o perillosos per a la salut, així com la seua substitució per productes no tòxics ni agressius i tècniques basades en la lluita biològica. Mentrestant, cal incrementar la vigilància i un control més estricte en la utilització dels plaguicides químics i els productes d’ús ramader perillosos per a la salut humana.
• Assessorament a l’agricultor i ajudes per a procedir a estos canvis. Informació comarcalitzada sobre els problemes generats pels plaguicides i els herbicides.