Santiago Carrillo va ser un personatge històric de primera magnitud, present en la política de quasi tot el segle XX: en la II República, com a secretari general de les Joventuts Socialistes Unificades, durant la guerra civil, a l'exili com a secretari general del PCE (que va ser l'organització en què van militar la majoria de les persones que van perdre la vida lluitant contra el franquisme) i va tenir un paper fonamental en la instauració de la democràcia.
Òbviament, nosaltres també som molt crítics amb una part de la història d'Espanya de la qual Carrillo fou protagonista, com va ser la Transició, resultat d'un pacte que va deixar l'oligarquia econòmica al seu domini. Com tota persona, tenia llums i ombres, però cal destacar el seu compromís amb els valors de l'esquerra i del progrés.
Des d'una distància crítica respecte d'aquest passat i de determinades estratègies polítiques que Carrillo va capitanejar, li hem de retre homenatge i mostrar el nostre condol. Perquè va ser una persona que va donar la vida a la causa de l'esquerra i del progrés de la humanitat.
De Carrillo, en destacaria la coherència de tota la vida per uns ideals i una aportació fonamental a la història; també se li ha de reconéixer el seu compromís amb la democràcia, la contribució a la 'desestalinització' del comunisme a Espanya, i la seua presa de posició claríssima en favor de les institucions democràtiques.
Ignacio Blanco, diputat d'EUPV a les Corts.
Aparegut al Vilaweb.
No hay comentarios :
Publicar un comentario
Aquest és un espai per a poder participar lliurement i no és la nostra intenció la d'introduir cap tipus de censura, encara que les idees exposades siguen crítiques amb nosaltres.
Però, i ja que no ens fem responsables de les idees ací exposades, no podem permetre que es facen acusacions a terceres persones alienes, sense proves, i de forma anònima. Per això, tot missatge que acuse una persona de fora de l'àmbit polític i que no tinga cap tipus d'identificació serà esborrat.
Esperem que ho entengueu.