PER LA RADICALITAT DEMOCRÀTICA I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Entenem la participació ciutadana com un objectiu estratègic i fonamental que ha d’impregnar el conjunt de l’activitat política. EUPV està compromesa en l’aprofundiment de la democràcia i en la millora dels procediments de representació política de la ciutadania. Pretenem crear i impulsar instruments de participació directa dels ciutadans i ciutadanes en la presa de les decisions que els afecten en la seua vida quotidiana. Desenvoluparem elements de democràcia participativa, dotant-los de caràcter vinculant i recursos econòmics convenients. Potenciarem la informació i formació necessàries per a recuperar la confiança de la ciutadania en les seues pròpies capacitats transformadores i la seua implicació en la política, molt més enllà del vot cada quatre anys.

Per això, des d’EUPV considerem que cal actuar en quatre àmbits:

• Reformulant el nostre sistema democràtic representatiu per obrir-lo més a la ciutadania i per facilitar la seua informació i participació en els debats públics.
• Introduint nous processos i mecanismes que situen el ciutadà/la ciutadana en el centre del procés de decisió de les polítiques públiques i de la vida política, fent un salt qualitatiu endavant cap a la Democràcia Participativa.
• Enfortint la societat civil organitzada i l’associacionisme entre la ciutadania, perquè representen un capital social inestimable i perquè són veritables escoles de democràcia.
• I garantint la màxima transparència en l’acció dels poders públics, millorant la qualitat de la nostra democràcia i de les seues institucions de govern.

PER LA DEMOCRATITZACIÓ DEL SISTEMA REPRESENTATIU

Cal aprofundir en les possibilitats de participació que el mateix sistema representatiu permet. Cal actuar per tal de fer més democràtiques les seues institucions i els seus processos de decisió, i també cal introduir aquells nous mecanismes que permeten una major intervenció de la ciutadania.

Millora de la representació democràtica

El dret de vot s’ha d’estendre a aquelles persones que no estan integrades en el cens electoral però que, objectivament, estan en condicions d’exercir-lo. En aquest sentit, s’ haurien d’iniciar els procediments necessaris per modificar la legislació estatal i permetre el vot a:

• Les persones entre 16 i 18 anys. Cal recordar que als 16 anys s’acaba l’escolaritat obligatòria i, per a molts, és l’inici de la incorporació al mercat de treball.
• Totes les persones immigrades, per assolir la igualtat de drets.
• Plantejar la limitació dels mandats a dos per a tots els càrrecs públics.
• Millorar la Llei de Participació Ciutadana actual.

Democratitzar l’Administració pública: cap a una democràcia deliberativa

També l’Administració pública ha d’obrir-se a la participació ciutadana. L’Administració tradicional es caracteritza per la seua rígida jerarquia, la manca de contacte entre àrees i per la manca de consciència sobre el fort component polític de la tasca que desenvolupa. Les fórmules per renovar-la des de la dreta han perseguit bàsicament fer-la més eficient i més econòmica, i no s’han preocupat gens de la seua finalitat essencial: servir la ciutadania. Per això, ha procurat retallar les seues funcions i introduir-hi mecanismes propis de la gestió privada.

Des de EUPV apostem per una Administració creativa i inclusiva. I això implica: fer del diàleg i la confiança els eixos vertebradors del seu funcionament.

Apostem per funcionar amb organitzacions menys jeràrquiques i amb més contacte i d’intercanvi horitzontal. L’autoritat no pot ser la forma d’integrar, sinó que ho ha de ser la col·laboració. En aquest sentit, el treball transversal, no només amb plans i programes, sinó com a cultura organitzativa, es fa imprescindible.

Això no implica que no hi haja lideratges, sinó que apostem per un lideratge dinamitzador i mediador. Un lideratge que promoga les relacions entre les unitats, la intermediació, que genere valors i percepcions compartides i que mantinga la xarxa plenament activada.

Propostes:

• EUPV es compromet a fer que l’actitud dels seus càrrecs a la Generalitat siga l’adequada a una Administració de tipus relacional. És a dir, que actuen amb transparència i en equip, que escolten i estimulen la participació de la societat civil i que justifiquen les decisions que prenen.
• Cal estimular els espais de trobada horitzontal, entre personal tècnic de diferents àrees, així com entre polítics i directius amb personal tècnic; obertura al diàleg ciutadà, facilitant aquesta interlocució i propiciant-la (amb reunions bilaterals, assemblees, consultes, processos participatius...).
• Cal dotar de més autonomia l’esfera tècnica i de més confiança en la seua iniciativa. Compartir els objectius i comprometre’s amb els projectes és la millor manera d’optimitzar el funcionament de l’Administració.
• Introducció de mecanismes de participació ciutadana que facen més habitual la comunicació Administració-societat, també en la implementació de les polítiques públiques: experiències com la bústia ciutadana són interessants, encara que cal donar-los un impuls major.

Cap a una participació política amb equitat de gènere

La Generalitat ha d’elaborar i aplicar un Pla d’Acció per a la Feminització de la Política al País valencià a partir de l’anàlisi de les mesures preses arreu d’Europa en aquest àmbit. Aquest pla ha de tenir caire transversal i integral, i ha d’incloure mesures per afavorir la participació de les dones en el conjunt d’espais de presa de decisió col·lectiva. Això vol dir que cal incloure de forma transversal mesures per modificar la Llei electoral, però també mesures sobre la presència a llocs públics de decisió no electes i mesures per a la promoció de la participació en els agents socials. Aquest pla haurà de ser un pacte social amb el suport de les organitzacions i els agents socials.

Com a mesures concretes proposem:

• Crear la figura de “l’auditoria de l’impacte de gènere” a les institucions, amb la qual s’avalue de quina manera condiciona, a homes i a dones, el treball polític, els seus horaris, l’estructura i l’organització. Això ha de permetre posar les bases dels canvis necessaris per fer possible la màxima participació, especialment de les dones.
• Les institucions polítiques, com ara el Parlament hauran de plantejar-se mesures per tal de facilitar que les dones amb càrrecs polítics tinguen els mateixos drets que la resta de dones pel que fa a l’exercici de la maternitat i de la conciliació de la vida política i familiar.
• Establir, a la futura llei electoral, la paritat en “cremallera” a les candidatures a totes les eleccions.
• Establir per llei que les comissions de designació del govern i dels organismes públics depenents de l’Estat, no podran, en cap cas, estar formades per més d’un 70% de persones del mateix sexe.
• Promoure, a través dels òrgans competents per a aquesta funció que en període no electoral, els diferents mitjans de comunicació facen participar en els debats homes i dones en proporcions similars. Estudiar possibles mesures de control i de bonificació als mitjans.
• Promoure el reconeixement de les associacions de dones com a agents socials amb capacitat d’interlocució amb les administracions.
• Promoure la presència de dones en tots els llocs de presa de decisió dels principals agents socials.

Impuls de la participació ciutadana

La interlocució amb la ciutadania ha de ser un dels elements essencials que estiga en la capçalera de totes i cada una de les iniciatives que impulse aquest govern. Ho creiem així perquè pensem que una major participació ciutadana contribueix a la millora del benestar i de la qualitat de vida de la gent. Per això, basem el nostre model de participació en els principis següents:

Els processos participatius han de tenir un fort component deliberatiu. D’una part, perquè és d’aquest debat i d’aquest intercanvi d’opinions que podrem extraure l’opció més convenient. D’altra banda, perquè la participació té un clar sentit pedagògic i ens forma com a ciutadania activa, respectuosa amb les opinions de les altres persones i amb capacitat per arribar a acords. A participar, s’aprén participant.

Per a ser creïble, la participació ha de començar en la mateixa definició de les regles del joc. Els mecanismes participatius han de ser definits de forma participativa. No hi ha mecanismes perfectes i, per tant, cal anar experimentant amb metodologies participatives i amb una permanent avaluació participada dels resultats.

L’objectiu ha de ser fer arribar la participació a col·lectius cada vegada més amplis, tant associats com no associats, sense perdre de vista les possibilitats de participació d’adolescents i d’infants, així com de les persones immigrants, d’aquelles amb responsabilitats familiars...

La participació ha d’arribar al conjunt de les administracions. En aquest sentit algunes administracions locals en què hem governat (Petrer, Paterna, Novelda…) han estat pioneres en l’impuls de mecanismes d’innovació democràtica. La Generalitat Valenciana s’ha d’implicar en aquest procés d’experimentació local augmentat les vies de suport i de finançament i contribuint decididament a formar i donar suport a ciutadania, personal tècnic i polítics/ques.

La participació és un compromís general d’estil de governar, no una eina a utilitzar pels governs quan els convé. Totes les grans decisions haurien d’anar acompanyades d’una Memòria Participativa que reculla amb claredat els processos de participació i de debat que s’han realitzat entorn d’aquella proposta (Estudi d’Impacte Participatiu). Encara que la Llei de Participació Ciutadana actual parla que es podrà sotmetre a audiències ciutadanes tot Avantprojecte de Llei o programa, la veritat és que l’aplicació d’aquesta deixa molt a desitjar.

Propostes:

• EUPV impulsarà processos de participació ciutadana en l’elaboració de polítiques en tots els àmbits de la seua intervenció.
• En aquest mateix sentit, millorarà la Llei de Participació Ciutadana de la Generalitat Valenciana, que permeta (entre altres coses) regular els principis i l’actuació general dels òrgans estables de participació amb l’objectiu d’introduir obligatòriament (i no sols opcional) la Memòria de Participació Ciutadana en la tramitació de les normes de caràcter general.
• També cal millorar els òrgans estables de participació, com els Consells Consultius i el Consell de Ciutadania, perquè es convertesquen en instruments útils i amb capacitat d’incidència. Cal una reformulació de la seua composició i organització, també en la seua dinamització, així com en la seua capacitat de decisió.
• Fomentar la transversalitat de la participació ciutadana en les polítiques desenvolupades per totes les conselleries. Al respecte, seria necessari impulsar la Comissió Interdeparta-mental per a la Participació Ciutadana.
• Donar suport a les entitats locals en matèria de participació. Els ajuntaments constitueixen l’àmbit institucional més pròxim a la ciutadania i són el marc on s’ha aplicat un nombre més gran d’experiències participatives. Però més enllà de pràctiques puntuals, es fa necessari planificar la participació i comptar amb els coneixements adequats. La Generalitat ha d’oferir majors recursos a aquells ajuntaments que aposten per la innovació i la qualitat democràtica. Respecte d’això és simptomàtic del PP l’escàs suport financer atorgat a les entitats locals (uns 75.000€ en la seua convocatòria d’ajudes per a tots els ajuntaments valencians).
• Crear una xarxa de coneixement sobre la democràcia deliberativa. La Generalitat Valenciana impulsarà junt amb altres institucions i organitzacions (universitats, FEMP, les ONG…) el desenvolupament d’aquests temes. Respecte d’això, l’exemple d’IU en la Diputació de Màlaga és clar com a impulsora de la Xarxa Estatal pels Pressupostos Participatius.
• Volem que la participació arribe al nucli de l’acció de govern: els pressupostos. Som conscients que, en aquest objectiu final, s’ha d’arribar després d’un procés progressiu que garantesca la seua efectivitat. Per això, elaborarem un estudi sobre com posar en pràctica els pressupostos participatius en la Generalitat (existeixen ja en altres països experiències de caràcter supramunicipal).
• Instarem a canviar la Llei Reguladora d’Hisendes locals per a realitzar pressupostos participatius a nivell municipal per llei (l’experiència de la República Dominicana hi és interessant).
• Cal una acció estratègica per a estimular la formació, l’anàlisi i la difusió de la teoria i de la pràctica participativa. En aquest sentit, convindria impulsar accions formatives des del Govern de la Generalitat. També caldria impulsar un organisme que fera el seguiment de l’acció de les institucions en aquest àmbit, que porte a terme avaluacions i valoracions sobre l’estat de la qüestió, i propose recomanacions sobre per on caldria avançar (com un Observatori Valencià de la participació ciutadana).

Transparència i bon govern

EUPV proposa:

• Regular el règim d’incompatibilitats de les persones que ocupen alts càrrecs, i s’han establert, entre altres condicions, els deures de la dedicació absoluta i de la retribució única.
• Elaboració del projecte de llei de creació de l’Oficina Antifrau per a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic.
• Limitació en el nombre d’assessors i de càrrecs de confiança política i transparència en els nomenaments i en les seues retribucions.
• Mesures encaminades a assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió d’aquestes administracions.
• El Parlament i el Govern s’han de plantejar com a marc d’actuació el concepte de transparència informativa, tant en els diferents nivells de l’administració pública com en la gestió privada. Aquest concepte inclou tots els aspectes relacionats amb el bon govern de les entitats, el registre públic de fàcil accés, l’auditoria financera segons els límits prefixats, la rendició d’eficiència de les institucions… En aquest sentit, la Carta de Bones Pràctiques en l’administració local i autonòmica ens pareix interessant (a excepció del dèficit zero), però promoguda pel PP no deixa de ser un “brindis al sol” quan aquesta parla de transparència i rendició de comptes, compromís ètic de l’interés públic per damunt del privat, etc.
• El transfuguisme és un dels pitjors descrèdits per a la vida política i una deformació de la voluntat popular. Per això, en coherència amb el pacte contra el transfuguisme, EUPV manté el seu compromís de rebutjar i no admetre en el seu grup un membre integrat en la candidatura d’una altra formació mentre mantinga el càrrec aconseguit en el seu partit original. Així mateix, cal actuar decididament amb les reformes legals que puguen contribuir a evitar aquesta pràctica, tant pel que fa al supòsit de titularitat del càrrec quan el representant electe abandone voluntàriament el partit polític, així com també per limitar els efectes que el transfuguisme puga tenir en la presentació de mocions de censura.
• Reformar les lleis reguladores de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges, perquè es reforcen les seues competències, la seua independència i la seua capacitat de fiscalització de la Generalitat. Incorporar la possibilitat que les organitzacions i les entitats puguen presentar candidats per a dirigir aquests organismes.